SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de maig del 2017. Reunida la Sala Civil del M.Agullo Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M Agullo Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.Agullo Sr. Vincent Anière i M.Agullo Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per demanda civil formulada mitjançant escrit presentat en data 21 de setembre del 2010, la Sra. Sarabia, actuant en la seva qualitat de Procuradora dels Tribunals i del Sr. Diez, sol·licitava que es dictés sentència estimant la seva demanda i condemnant a la societat A., C. i solidàriament amb elles a les companyies M., i Bermudez, a rescabalar al seu mandant de tots i cadascun dels perjudicis soferts arran de l'accident d'autes, perjudicis que seran degudament quantificats en el moment processal oportú, posteriorment a la elaboració d'un complement del peritatge mèdic efectuat en el seu dia pel Departament del Servei de Medicina Legal i Forense, el quin serà proposat en el moment processal oportú; així mateix, la part defenent haurà d'ésser condemnada al pagament a favor del seu mandant de la totalitat de les costes del litigi, amb expressa inclusió dins de les mateixes dels honoraris d'advocat i procurador i pèrit si s'escau. II.- Per Aute de data 18 de gener del 2011, i prèvia petició de la societat P., i ensems prèvia audiència de la resta de parts, es decidí estimar les pretensions de la primera i notificar a la societat E. la pendència del present procediment, entre d'altres extrems. III.- En el dia 15 de març del 2011, previst per a la pràctica del tràmit de contesta a la demanda, la societat A., presentà un escrit mitjançant el qual formulava, en primer lloc, excepció peremptòria de prescripció i, en segon lloc, s'oposà a la mateixa, sol·licitant que es dicti sentència declarant improcedents les reclamacions de l'adversa, desestimant la demanda i condemnant a l'adversa al pagament de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perits, i igualment sol·licita que es vulgui apreciar l'excepció peremptòria de prescripció que ha estat formulada. Altrament, la societat P., presentà el seu escrit per mitjà del quin sol·licitava, que es dictés sentència absolent a la societat X. de totes les pretensions del demandant i condemnant a aquest a les costes del judici. La societat C., presentà en la mateixa data un escrit oposant-se a la demanda presentada i sol·licitant que es dictés sentència desestimant les pretensions de l'agent en relació a la seva representada i absolent a aquesta, condemnant al demandant al pagament de les costes processals causades. Que per escrit presentat en la mateixa data, la companyia Bermudez, s'oposava igualment a la demanda presentada per l'adversa i sol·licitava que es dictés sentència desestimant íntegrament la reclamació de l'adversa, amb imposició a la part agent de les costes processals i extrajudicials causades per la intervenció de procurador i advocat. També M., contestava a la demanda, oposant-se a la mateixa i sol·licitant es dictés sentència absolent a la seva representada i condemnant en costes a l'actora, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. Finalment, la societat E., s'oposava igualment a la demanda i sol*licitava es dictés sentència en el sentit de constatar la inexistència de cap mena de responsabilitat per part de la societat que representa amb relació als fets que fonamenten la demanda interposada, condemnant el responsable de la crida efectuada envers la seva principal al pagament de la totalitat de les costes judicials (honoraris d'advocat, procurador i pèrits). IV.- Previs dos aplaçaments de mutu acord, mitjançant escrits presentats en dates 10 de maig i 14 de juny del 2011, les representacions processals de les parts agent i codefenents procediren respectivament a replicar i a duplicar en el sentit acostumat. V.- Prèvia petició i audiència de les parts, per Aute de data 3 de novembre del 2011 es decidí acumular els autes del judici civil registrat amb el número 0338-3/2011 instats pel Sr. Diez contra la companyia F., i els presents autes, havent de quedar reunits en aquest darrer expedient. Que en els esmentats autes, per demanda de data 20 de juliol del 2011, a tramitar pel procediment ordinari, la representació processal del Sr. Diez sol·licitava, després d'invocar els fonaments de dret escaients, que es dictés sentència per la qual s'estimi íntegrament la demanda, i per la qual es condemni a la part defenent, la companyia F., a rescabalar al demandant de tots i cadascun dels perjudicis soferts arran de l'accident d'autes, perjudicis que seran degudament quantificats en el moment processal oportú, posteriorment a la elaboració d'un complement del peritatge mèdic efectuat en el seu dia pel Departament del Servei de Medicina Legal i Forense, el quin serà proposat en el moment processal oportú; així mateix la part defenent haurà d'ésser condemnada al pagament a favor del seu mandant de la totalitat de les costes del litigi, amb expressa inclusió dins de les mateixes dels honoraris d'advocat i de procurador, i perit si s'escau. El dia 21 de setembre del 2011, previst per a la pràctica del tràmit de contesta a la demanda, la companyia F., contestava a la demanda interposada, oposant-se a la mateixa i sol·licitant que es dicti sentència declarant improcedents les reclamacions de l'adversa, desestimant aquesta demanda contra la seva mandant, condemnant a l'adversa al pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perits. Mitjançant escrits presentats en dates 12 d'octubre i 2 de novembre del 2011, les representacions processals de les parts agent i defenent procediren respectivament a replicar i a duplicar en el sentit acostumat. En el marc de l'esmentat procediment, en data 23 de novembre del 2011 s'obrí el judici de proves, havent proposat la representació processal de la part demandant la pràctica de les proves DOCUMENTAL, PERICIAL MÈDICA i TESTIFICAL. Que al seu torn, la representació processal de la part demandada sol·licità la pràctica del mitjà probatori consistents en DOCUMENTAL PRIVADA, ALTRA DOCUMENTAL PRIVADA, DOCUMENTAL PÚBLICA i ALTRA DOCUMENTAL PÚBLICA. VI.- En el marc dels presents autes, en data 26 de juliol del 2011 s'obrí el judici de proves, havent proposat la representació processal de la part demandant la pràctica de les proves de la I.- a la V.- DOCUMENTAL, VI.- PERICIAL MÈDICA i VII.- TESTIFICAL. Que al seu torn, la representació processal de la societat A. sol·licità la pràctica dels mitjans probatoris consistents en de la I.- a la III.- DOCUMENTAL PRIVADA, IV.- DOCUMENTAL PÚBLICA, V.- TESTIFICAL i VI.- ALTRA TESTIFICAL. La representació processal de la societat X. sol·licità la pràctica dels mitjans probatoris consistents en 1.- CONFESSIÓ EN JUDICI, 2 i 3.- DOCUMENTAL PÚBLICA, 4.- DOCUMENTAL PRIVADA, 5 i 6.- DOCUMENTAL PER REQUERIMENT. La representació processal de la societat C. sol·licità la pràctica dels mitjans probatoris consistents en I i II.- DOCUMENTAL PÚBLICA, III.- DOCUMENTAL PRIVADA, IV.- REQUERIMENT PÚBLIC i V.- TESTIFICALBermudez La representació processal de la companyia Y. sol·licità la pràctica dels mitjans probatoris consistents en I i II.- DOCUMENTAL. La representació processal de la companyia M. sol·licità la pràctica dels mitjans probatoris consistents en Primera.- DOCUMENTAL La representació processal de la societat E. sol·licità la pràctica dels mitjans probatoris consistents en I.- DOCUMENTAL PRIVADA i II.- DOCUMENTAL PÚBLICA. Que s'han practicat totes les proves que s'han considerat escaients per a la resolució del present plet, raó per la qual per Providència de data 10 de novembre del 2014 es decidí declarar innecessària la prova Quarta.- ALTRA DOCUMENTAL PÚBLICA, de les sol·licitades per la representació processal de la companyia F. i no procedir per tant a la seva pràctica. VII.- Per diligència judicial practicada en data 24 de febrer del 2015 es procedí al tancament del present judici, havent assenyalat l'audiència del dia 17 de març següent per a la presentació dels respectius escrits de conclusions, mitjançant els quals les representacions processals de les parts insistiren en les seves pretensions. La part agent passà a quantificar els perjudicis i sol·licitant es dictés sentència condemnant als defenents a satisfer al seu representat en els següents imports: 27.898,07.- euros en concepte d'ITT. 55.000.- euros en concepte d'IPP. 10.000.- euros en concepte de perjudici dolorós. - 800.- euros en concepte de perjudici estètic. 5.000.- euros en concepte de perjudici de lleure. Efectuant reserva d'accions per les properes intervencions i la impotència sexual i alteracions urinàries que presenta el seu representat a acreditar en execució de sentència. VIII.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa. IX.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 4.10.16 i va decidir : "Primer.- Que s'escau desestimar en tots els seus extrems la demanda formulada per la representació processal del Sr. Diez contra A., X., C. Y., M., E. i F. Segon.- Imposar a la part agent les costes ocasionades arran de la tramitació del present litigi a les societats A., X., C., Y., M. i F., incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat, de procurador i perits, a acreditar en període d'execució de sentència Tercer.- Imposar a la societat P. (X.) les costes ocasionades arran de la tramitació del present litigi a la societat E., incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat, de procurador i perits, a acreditar en període d'execució de sentència.". X.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Diez i de la companyia M. i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demanant la seva revocació i que s'estimés la demanda per part de l'agent i per part de la companyia recurrent la seva absolució per manca de legitimació passiva, imposant a l'adversa les costes del procediment. Ha actuat com a magistrat ponent el M.Agullo Sr. Carles Cruz Moratones. FONAMENTS DE DRET I.- En el llarg procediment judicial que ara examinem en segona instància, la part agent, el treballador de l'empresa A., de la qual n'és propietari i gerent el Sr. Carnero, va patir un accident de treball en el dia 6.2.08 mentre treballava com encofrador en l'obra Consell General Fase 2 adjudicada a la ORG_0 composta per les societats C. i P. (en endavant, X.). Aquesta darrera societat va sots contractar a A. per determinats treballs. La companyia F. cobria la responsabilitat civil per accident de treball de la companyia A. SL i la companyia Y. I B. cobria la responsabilitat civil laboral de la companyia C. La societat que feia el seguiment del Pla de seguretat e higiene (elaborat per una altra consultora anterior) era E., cridada en garantia per X. La sentència d'instància desestima la demanda i imposa les costes a la part agent, excepte les causades a la cridada en garantia que les imposa a X. Contra la sentència recorren el treballador i de manera condicionada la societat M.. II.- Recurs interposat pel treballador Sr. Diez. Fets provats. El treballador va tenir un accident en el dia 6/2/08, al voltants de les 8:45h, quan ho feia per compte de la societat A. com encofrador des de novembre de 2007. Estava col·locant planxes d'encofrat quan se li van acabar mordasses o grapes "grans" i, aleshores, seguin les instruccions que li havia donat el seu encarregat directe i cap d'empresa, Sr. Carnero (hi havia un altre encarregat general de tota l'obra adjudicada a la ORG_0, que era el Sr. ENTITY_10), va pujar fins a una planta superior on es trobaven abassegades de manera vertical les planxes de l'encofrat (els motlles de l'encofrat) que no havien estat encara desmuntades ni netejades ni col·locades planes en el terra (horitzontalment). En arribar on estava la planxa d'encofrat per enfilar-s'hi per les seves nervadures (es veuen en les fotografies annexes a l'informe de la Inspecció, folis 402 a 406) per retirar dues mordasses (grapes grans) que necessitava per la feina; en retirar la segona, el cos superior de la planxa (2,70 d'alçada) va cedir perquè es van trencar les grapes petites (dues) que també subjectaven aquell cos amb l'inferior d'idèntica mida) i el treballador va quedar atrapat per aquell cos superior. Acte seguit va ser auxiliat pels companys de feina (entre ells, els Srs. Diez i R.) i seguint instruccions del Sr. Carnero el van baixar amb la cistella i després el Sr. Diez el va acompanyar fins l'hospital; no es va activar el protocol per accidents de treball amb la qual cosa la Inspecció de Treball no va poder acudir al lloc de l'obra en els instants immediats posteriors sinó que es va assabentar per el trasllat que li va donar la CASS de l'accident i fins el dia 11.2.08 no va poder parlar amb el treballador accidentat. Doctrina jurisprudencial. La Sala ja ha reiterat respecte la responsabilitat de l'empresari en casos d'accident d'un dels seus treballadors que es tracta de la responsabilitat de l'empresari front als seus empleats, fonamentada en les disposicions de l'article 54 de la Llei 8/2003 sobre el contracte de treball que preveuen que l'empresari ha de complir les mesures de seguretat i higiene pertinents i en tot cas, les mesures establertes per la OIT reconegudes al Principat; que te un deure especial de protecció; i ha de tenir coneixement del lloc i de les condicions de treball, i assegurar-se que aquest es desenvolupa de forma segura per al treballador que ha de conèixer els riscos que el concerneixen (art. 55 de la Llei) i formar-lo sobre la normativa de seguretat que ha de respectar. Tractant-se doncs d'una responsabilitat contractual derivada de la relació laboral, pertoca al treballador víctima d'un accident laboral establir l'incompliment de les obligacions legals i contractuals de l'empresari en matèria de seguretat, per que prosperi la seva demanda en rescabalament dels danys patits a conseqüència d'un accident de treball del qual fou víctima (TSJC 107/09) I ja més darrerament, el propi Tribunal ha anat més enllà i ha establert que "... i en el marc de la relació contractual que els uneix, ha de garantir la seva eficàcia i el caràcter apropiat de les mesures de seguretat... el deute de seguretat que se li exigeix determina, que per a enervar la seva eventual responsabilitat, l'empresari ha d'acreditar haver esgotat tota la diligència exigible, més enllà fins i tot de les exigències legals o reglamentàries que per raó de la seva generalitat no poden preveure el cas per cas de cada relació laboral individualment conceptualitzada." (TSJC 086/15). Per tant, hem de partir que la responsabilitat empresarial ha de venir acreditada en les actuacions per haver demostrat una diligència especialment remarcada en evitar que els seus treballadors puguin sofrir danys en la feina. Sobre aquestes premisses hem de fer la següent valoració de la prova practicada: Respecte a la valoració de la prova testifical a càrrec de dos treballadors que estaven encofrant a l'igual que el Sr. Diez en l'obra i sota les ordres del Sr. Carnero que era el seu cap directa en l'obra i qui els tenia contractat en la seva empresa, hem de dir que ho han fet per comissió rogatòria internacional davant dos jutges de dues localitats diferents de Portugal i en dates diferents, i que ja no pertanyen laboralment a l'empresa del Sr. Carnero Els dos testimonis han detallat de manera minuciosa les condicions de treball que tenien per compliment de l'ordre del Sr. Carnero de que no desmuntessin les planxes d'encofrat ja utilitzades, ni les netegessin (com ell mateix ha reconegut que calia fer) ni les col·loquessin abans de manera segura al terra abans de desmuntar, netejar i treure les mordasses i les grapes per reutilitzar-les. Han coincidit en que estaven en posició vertical, és a dir, una damunt l'altra (subjectades entre sí per les mordasses i les grapes petites) per la part més estreta en el pis superior de l'obra on es trobaven encofrant (veure les fotografies del lloc) i el Sr. Esteban afirma que va veure l'accident. I les seves declaracions no es limiten a afirmar que és cert el que se'ls demana sinó que hi afeixen altres comentaris propis. Per contra, els altres dos treballadors (Srs. Bermudez i ENTITY_9) que declaren reconeixen que segueixen treballant pel Sr. ENTITY_6; que no varen presenciar l'accident; que no expliquen en quina part treballaven en el moment de l'accident i, per tant, no sabem si podien conèixer directament la instrucció verbal del Sr. Carnero, al contrari que els altres encofradors. De totes aquestes circumstàncies, arribem a la conclusió que la versió espontània dels treballadors ja residents a Portugal ens resulta més versemblant que les dels altres dos treballadors que segueixen sota la dependència del mateix empresari. Per cert, afegirem davant les reticències de la codemandada X. sobre que la declaració d'aquests dos treballadors per comissió rogatòria als quals no ha pogut sotmetre a repreguntes, que des de que la Batllia va acordar i que es fes per tal procediment internacional fins que realment es va lliurar cada comissió rogatòria (després de la tria d'un intèrpret, que aquest percebés els seus honoraris i lliurés la feina feta (folis 681 i 696), va passar suficient temps perquè les codemandades si volien poguessin interessar de la Batllia l'annexió d'algun plec de repreguntes, cosa que cap d'elles va interessar. Informe de la Inspecció de Treball i providència d'arxiu (folis 388 i seg.). En la valoració d'aquesta prova no passa per alt que en les dites actuacions es constata que no s'ha pogut inspeccionar el lloc de l'accident en el moment immediat posterior per manca d'activació del protocol d'accidents per part de l'empresari que tenia en la seva plantilla el treballador accidentat. I això porta a l'expressió "sembla que no ha haver testimonis presencials" quan ja sabem que n'hi va haver i que la Inspecció no va poder contactar amb ells. També explica que tingui dubtes l'inspector sobre si les planxes d'encofrar ja utilitzades estiguessin abassegades en posició horitzontal o vertical (cosa ja explicada pels dos treballadors portuguesos) i d'aquí que es centrin en esbrinar (sense èxit) perquè varen cedir les grapes petites, un X. retirades les grosses o mordasses). Però resulta clar per a la Inspecció de treball que el treballador va retirar dues mordasses i que aquestes només són pròpies de la situació vertical, segons les instruccions de muntatge que la constructora els va facilitar (davant la manca de col·laboració de l'empresa fabricant de les planxes). Tot això confirmaria la versió dels testimonis i de l'accidentat (en la seva declaració davant el mateix inspector, cinc dies després de l' accident, veure acta d'12.2.08, foli 398) de que les planxes ja utilitzades i no desmuntades estaven en posició vertical. De totes maneres, encara que les planxes haguessin estat recolzades al mur rocós en posició horitzontal en lloc de vertical, la seva dimensió també era considerable (en lloc de 5,4 m d'alçada en tenien 3 m) cosa que fa pensar que també l'impacte de la planxa en el cos del treballador més l'impacte al terra d'aquest, poca diferència podin tenir en el resultat lesiu final. També en la providència d'arxiu (foli 428) es diu que l'execució amb les dites planxes d'encofrat que no tenien instruccions completes del fabricant sobre les mordasses i grapes necessàries per assegurar l'estabilitat de les planxes muntades, estava fonamentada en "l'experiència", cosa que cal interpretar que calia adoptar les decisions sobre el treball amb les dites planxes que l'experiència podia aconsellar millor, cosa que justificava encara més extremar les precaucions i no es pot considerar com a tal ordenar que s'aprofitin les mordasses i grapes petites sense col·locar-les abans de manera segura al terra abans de desmuntar, netejar i treure les mordasses i les grapes per reutilitzar-les. Tampoc passar per alt, com destaca la Inspecció de Treball, que després de l'accident es varen col·locar més mordasses i uns "rigidilitzadors" en les planxes d'encofrat, com s'aprecia a les fotografies incorporades. Finalment, destacarem que en l'informe de la Inspecció en cap moment es contempla la possibilitat de la concurrència d'una imprudència per part de l'encofrador accidentat. Responsabilitats empresarials. Del relat de fets i de la valoració de la prova es conclou que l'empresa del treballador accident, A., no va actuar de manera que garantís els màxims esforços la seguretat del seu treballador, incomplint la Carta social europea en el seu article 2 (2.4 ) disposa que les parts es comprometen a eliminar els riscos inherents a les activitats perilloses o insalubres, i el seu article 3 pretén assegurar l'exercici efectiu del dret a la seguretat en el treball. La Constitució andorrana en els seus articles 29 i 30 reconeix a la vegada el dret al treball i la protecció de la salut, i la llei de contracte de treball de 2003, aleshores vigent (articles 54 i 55). L'ordre donada d'aprofitar les grapes i mordasses de les planxes ja utilitzades sense haver procedit abans al seu desmuntatge en un lloc segur i netejar-les (segurament per guanyar temps en l'execució de l'obra encomanada), que ha estat demostrada per la part agent, resulta conduent a concloure que la responsabilitat per imprudència o negligència ha d'atribuir- se a l'empresari que va posar en risc la salut dels encofradors i, si existís alguna mínima possibilitat de resistència d'un treballador a no acceptar aquella ordre, dita possibilitat quedaria absorbida per l'obligació de mitjans que ateny a l'empresari, el qual, a més, en no haver activat el protocol previst per accident de treball ha impedit que la Inspecció de Treball pogués fer la seva feina d'esbrinar totes les circumstàncies concurrents i només a ell li pertoca arrossegar les conseqüències de la seva decisió . Per tant, la responsabilitat de la societat A. queda fora de dubte. Pel que fa a la responsabilitat solidària de les dues societats que conformen la ORG_0 cal remarcar que no estan exemptes de l'obligació d'assegurar als seus treballadors i als que sots contracten les mesures de seguretat adients i les dues tenien un departament tècnic i un departament administratiu conjunts i un encarregat general i únic de l'obra (el Sr. ENTITY_10) que havia d'haver advertit la perillosa col·locació dels panells d'encofrat en el lloc d'abassegament i, a més, tenien pactat entre elles que respondrien solidàriament i il·limitadament davant de tercers pels actes i operacions realitzats en benefici comú, sense perjudici del dret de repetició inherent a cadascun d'elles (art. 6 dels Estatuts de la ORG_0, foli 188). Per contra, pel que fa a la consultora en matèria de seguretat i salut de la ORG_0, E. que ha estat cridada en garantia i contra la que no s'ha dirigit la demanda, hem de dir que no es pot declarar (que no condemnar per manca de voluntat de la part agent) que sigui responsable en la concurrència de l'accident. Cal dir que a) ni la podem fer responsable de les ordres verbals del Sr. Carnero al seus encofradors perquè no podem suposar que les coneixia; b) ni tampoc podem tenir la certesa que podia haver vist mal abassegades les planxes d'encofrat abans de l'accident doncs desconeixem quan de temps portaven abassegades d'aquella forma (vertical i sense desmuntar). Responsabilitat asseguradores. Cal estimar també la responsabilitat de les companyies asseguradores que no han negat la seva cobertura del sinistre: la companyia F. que tenia d'assegurada la companyia constructora A. i la companyia Y. que tenia assegurada a la constructora C.. Respecte la companyia M. es resoldrà el seu recurs més endavant. Danys i perjudicis a rescabalar. La part agent -en fase de conclusions- reclama els perjudicis que el dictamen forense (folis 665 i seg.) ha reconegut: per incapacitat temporal (778 dies) un import de 27.898,07EUR (descomptats ja la part satisfeta per la CASS); Incapacitat Permanent Parcial (IPP del 22%) reclama 50.000EUR; per pretium doloris, 10.000EUR; per perjudici estètic 800EUR, més reserva d'accions per properes intervencions i la hipotètica impotència sexual i alteracions urinàries a acreditar en execució de sentència. Cal dir però que en aquesta alçada cap de les apel·lades ha fet en el seu escrit d'oposició cap mena d'oposició (subsidiària) al quantum demanat per la part agent, a excepció de X. que ha posat de manifest, de manera subsidiària, la necessitat de tenir en compte allò reconegut per la CASS tant pel que fa a les prestacions d'incapacitat temporal (ITT) com per la Incapacitat parcial permanent (IPP) en què li ha reconegut una pensió mensual de 597,51EUR en brut per una incapacitat del 35%. Hem de dir, però, que quan a la ITT ja ho descompte detalladament la part agent en el seu escrit de conclusions, i pel que a la IPP, el quantum demanat ja és ajustat als criteris jurisprudencials, atesa la minsa pensió d'invalidesa que li ha estat reconeguda. El que no pot prosperar és la reserva d'accions per a execució de sentència respecte a noves intervencions o d'altres patologies perquè el dictamen mèdic (foli 673) ja afirma que "no sabem si en el futur pot precisar d'alguna altra intervenció quirúrgica del tipus artròdesi per a fixar i estabilitzar aquestes vertebres" i pel que fa les altres patologies es diu " per tant un cop es conclogui estos estudis (sobre aquelles patologies) podrem valorar si aquesta patologia es secundària a l'aixafament vertebral patit i, en conseqüència, existeixen més seqüeles derivades de l'accident laboral". Per tant, són ara meres hipòtesis que no podem deixar per a execució de sentència. A les sumes indicades caldrà sumar els interessos legals des de la data de la present sentència. III.- En conclusió, la demanda interposada pel treballador Sr. Diez ha de ser estimada molt substancialment contra totes les codemandades (no s'inclou en aquesta condició material la cridada en garantia) en les quanties que es dirà en la part dispositiva i amb imposició de les costes a elles. Es manté la condemna en costes de C. respecte les causades a la cridada en garantia. IV.- Recurs interposat per M. Aquesta codefenent va ser demandada inicialment pel treballador perquè li va atribuir la condició d'asseguradora de la companyia A., arran de les declaracions en aquest sentit del Sr. Carnero en les diligències penals. Però posteriorment s'ha aclarit documentalment en el foli 84 que la companyia asseguradora era la societat F. i que la societat M. només va actuar com a corredor. Per tant, la seva presència en el present litigi no està justificada en no cobrir la responsabilitat civil de cap de les empreses constructores intervinents. En conclusió, ha de ser estimat el recurs, interposat de manera condicionada, i ha de ser absolta la dita recurrent per manca de legitimació passiva ad causam, sense fer pronunciament de costes a càrrec de l'agent perquè aquest va actuar en funció de la informació errònia obtinguda per la seva empresa (A.) i no podia saber quina era finalment la seva asseguradora. V.- L'èxit dels dos recursos s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X). Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.Agullo Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDIM ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Diez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 4 d'octubre de 2016, que revoquem parcialment en el sentit de: ESTIMAR de manera substancial la demanda i condemnar de manera conjunta i solidària A., P., C., X. i F., a pagar les següents quantitats: 27.898,07EUR per ITT; 55.000,EUR per IPP; 10.000EUR per pretium doloris; 800EUR per perjudici estètic i 5.000EUR per perjudici de lleure. Aquestes sumes meritaran els interessos legals des de la data de la present sentència. També condemnem la codefenents al pagament de les costes causades a la part agent. ESTIMAR el recurs de la companyia M. i absoldre-la de les pretensions deduïdes en contra seva en aquesta demanda, sense fer pronunciament sobre les costes a ella causades. MANTENIM la imposició de les costes a càrrec de la companyia C. causades a la cridada en garantia E. No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE