SENTÈNCIA 56-2017 PARTS: Apel·lant: Sra. Serra Representant: Sr. Sainz Advocada: Sr. Sevillano Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Briones Advocat: Sra. Anaya COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet M.I. Sra. Marie Conte Andorra la Vella, vint-i-tres de juny de dos mil disset. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000041/2014. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La Sra. Serra va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del GOVERN D'ANDORRA de 26 de març de 2014, la qual confirmava la resolució de la Secretaria d'Estat de Funció Pública de 20 de novembre de 2013, en relació al càlcul de la pensió de jubilació que percep la demandant. 2.- La sentència del dia 5 de setembre de 2016 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la part agent i ha declarat la resolució impugnada ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. 3.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal de Batlles, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions: La legislació aplicable al cas d'autes és el Reglament de la pensió de jubilació de 29 de juliol de 1981 i no els articles 48 i 63 de la Llei de la funció pública (en endavant, LFP), en què es basa la resolució recorreguda. Per tant, correspondrà l'aplicació del que disposa el punt f) de dit Reglament que permet realitzar el càlcul amb el 70% de la darrera mensualitat bruta percebuda per l'interessat. Del certificat aportat per GOVERN D'ANDORRA sobre l'habitatge de l'agent, se'n desprèn que aquest té una superfície de 60 m2, que està lluny de la seva superfície real, i que no es possible individualitzar els consums de l'habitatge. A fi de determinar el salari sobre el qual es calcularà la pensió, sol·licita de nou en aquesta instància la pràctica d'una prova pericial, amb objecte de determinar la superfície de l'habitatge destinada al conserge, així com el preu dels subministraments, que havia estat denegada pel Tribunal de Batlles. 4.- En la seva contesta de data 14 de desembre de 2016, la representació processal del GOVERN D'ANDORRA s'oposa al recurs d'apel·lació de l'adversa i manifesta en substància que: El càlcul de la pensió realitzat per l'Administració s'avé a l'establert per la normativa d'aplicació en matèria de jubilació dels funcionaris, és a dir, s'aplica el 70% establert al Reglament del 1981 sobre els conceptes de l'article 48.4 LFP. La interpretació de l'agent és contrària a l'essència de la LFP, la qual estableix com a precepte imperatiu els conceptes salarials sobre els que s'ha de calcular la pensió. De la interpretació literal de l'article 48.4 LFP se'n desprèn el caràcter taxatiu del llistat de conceptes sobre els que es percep la pensió i, per tant, no s'escau incloure els pretesos per l'adversa. A l'ensems, la part apel·lada va oposar-se a la pràctica de les proves sol·licitades per l'agent en segona instància, per no complir amb els criteris d'excepcionalitat establerts per la jurisprudència de la Sala. 5.- Per mitjà de la providència de data 16 de desembre de 2016, es va acordar no donar lloc a la pràctica de les proves sol·licitades per la representació processal de la Sra. Serra. 6.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. No obstant, la part agent reitera en el seu escrit la necessitat de practicar la prova sol·licitada en l'apel·lació. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- La qüestió debatuda en aquest procés versa sobre la determinació de l'import de la pensió de jubilació que percep la recurrent. Mentre que l'Administració demandada ha calculat la pensió sobre els conceptes salarials que contempla l'article 48.4 de la Llei de la funció pública, la interessada, que gaudia d'un habitatge en el centre escolar on prestava serveis, considera que també s'han d'incloure en la base del càlcul aquests avantatges materials, consistents en l'import del lloguer mensual i dels subministraments de l'habitatge, que tampoc feia efectius. Tercer.- L'article 48 de la LFP és taxatiu quan estableix que: "4. La pensió, tant per jubilació voluntària com per jubilació obligatòria es percep sobre els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d'antiguitat, complement personal d'antiguitat i complement d'absorció per a tots els cossos, i a més sobre el complement específic per als cossos especials". Aquest precepte no fa sinó tenir en compte, per al càlcul de la pensió de jubilació, els conceptes retributius que contempla l'article 63 de la pròpia LFP. En conseqüència, s'ha de concloure que les resolucions impugnades s'ajusten estrictament al contingut d'aquests preceptes, ja que la pensió de jubilació de la recurrent es va calcular sobre els conceptes salarials que preveu l'article 48.4 de la LFP, i no es poden incloure altres avantatges que no contempla la norma, com succeeix en aquest cas amb la disponibilitat d'un habitatge per raó del càrrec. Quart.- La recurrent invoca la disposició addicional 8ª de la LFP, la qual estableix que: "1. Les prestacions per jubilació dels funcionaris es regularan pel Reglament de pensions de jubilació, de 29 de juliol de 1981, o normativa que, garantint aquestes prestacions, la substitueixi". La subsistència d'aquest Reglament de 1981 no impedeix, però, que s'hagin d'aplicar de manera preferent les disposicions de la mateixa LFP, en tot allò que resulti contradictori amb el contingut d'aquell, ja que la Llei és un instrument normatiu de rang superior i, a més, posterior en el temps. En conseqüència, l'esmentat Reglament només continuaria vigent en aquell contingut que no s'oposés a la nova llei. De tota manera, no existeix en aquest cas cap obstacle per realitzar una aplicació conjunta i coordinada d'ambdues disposicions normatives. En efecte, el Reglament de 1981 determina que la pensió s'hagi calculat en base al 70% del darrer salari de la interessada, però tenint en compte els conceptes retributius que determina l'article 48.4 de la LFP. En conseqüència, el fet de que la recurrent disposés d'un habitatge en el centre escolar per raó de les seves funcions no resulta rellevant a l'hora de determinar la pensió de jubilació. Aquesta conclusió fa palès que era innecessària la pràctica de la prova pericial que sol·licitava la recurrent, que tenia per objecte quantificar uns conceptes aliens al càlcul de la pensió, com s'acaba d'exposar. Procedeix, doncs, desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada. Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat. DECISIÓ En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Serra contra la sentència dictada el 5 de setembre de 2016 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes. Segon.- No fer cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE