STSJAD ANDORRA, a 23 de juny del 2017 - ROJ: STSJAD 223/2017
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé23 juin 2017
Numéro116/16
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD Andorra, 23 juin 2017, ROJ : STSJAD 223/2017
> **Décision commentée :** Juridiction andorrane, — (ROJ STSJAD 223/2017 ; ECLI:AD:TSJADAD:2017:223) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le Sr Ropero exerçait les fonctions d'administrateur de la société « N. SL ». La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) l'a affilié d'office, par une résolution du 14 avril 2015 confirmée par le Conseil d'administration le 25 août suivant, en qualité de personne exerçant une activité pour compte propre, pour la période du 7 juillet 2011 au 30 juin 2013. Elle lui a réclamé les cotisations correspondantes, d'un montant total de 9 527,97 euros.
Le Sr Ropero a saisi le tribunal aux fins d'annulation de ces résolutions. Le Tribunal unipersonnel de la Batllia a rejeté la demande et jugé les actes attaqués conformes au droit. L'intéressé a interjeté appel en invoquant trois moyens : la violation du principe de légalité, la CASS ayant appliqué en 2015 une norme qui n'était plus en vigueur à cette date ; l'obligation, selon lui, d'appliquer la modification introduite par la loi 9/2013, plus favorable à l'intéressé ; enfin, la violation du principe de sécurité juridique, la CASS ayant attendu 2015 pour réclamer des cotisations afférentes à la période antérieure.
La CASS a conclu à la confirmation intégrale du jugement. Les parties ayant obtenu la substitution de l'audience orale par une procédure écrite, la Sala administrativa du Tribunal superior de justícia a statué sur les écritures (non précisé dans la décision, quant à la date exacte de l'audience écartée).
## Question de droit
La question posée était double. Il s'agissait, d'une part, de déterminer si la CASS pouvait affilier d'office un administrateur de société et réclamer les cotisations afférentes à une période antérieure à l'entrée en vigueur de la loi 9/2013. Il s'agissait, d'autre part, d'apprécier si cette démarche méconnaissait les principes de légalité, de non-rétroactivité des normes et de sécurité juridique.
La Sala rappelle que la juridiction est compétente sur le fondement de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia (premier fondement). Le second fondement délimite l'objet du litige : vérifier si l'affiliation d'office de l'appelant, en qualité d'administrateur de « N. SL » entre le 7 juillet 2011 et le 30 juin 2013, et la réclamation de cotisations d'un montant de 9 527,97 euros étaient conformes au droit.
## Solution et dispositif
Le raisonnement de la Sala s'articule autour de trois étapes.
**En premier lieu**, la Sala pose une règle de fond, présentée comme constante dans sa jurisprudence : jusqu'au 30 juin 2013, la qualité d'administrateur d'une société commerciale emportait l'obligation de s'affilier à la sécurité sociale en qualité de personne exerçant une activité pour compte propre, sauf si l'intéressé était en même temps salarié de cette société, et ce indépendamment du caractère rémunéré ou non de la fonction d'administrateur.
**En deuxième lieu**, elle écarte le moyen tiré de la légalité et de la non-rétroactivité. Elle juge que les résolutions se rapportent à une période déterminée et que la norme applicable est celle en vigueur durant cette période, en application du principe *tempus regit actum*. Elle se réfère à son arrêt n° 85-2016 du 17 novembre 2016, qui fonde l'obligation de cotiser sur l'article 95.1 de la Llei de la seguretat social : l'obligation naît avec le commencement du travail salarié
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 23 de juny del 2017 - ROJ: STSJAD 223/2017
STSJAD Andorra, 23 juin 2017, ROJ : STSJAD 223/2017
Le Sr Ropero exerçait les fonctions d'administrateur de la société « N. SL ». La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) l'a affilié d'office, par une résolution du 14 avril 2015 confirmée par le Conseil d'administration le 25 août suivant, en qualité de personne exerçant une activité pour compte propre, pour la période du 7 juillet 2011 au 30 juin 2013. Elle lui a réclamé les cotisations correspondantes, d'un montant total de 9 527,97 euros.
Le Sr Ropero a saisi le tribunal aux fins d'annulation de ces résolutions. Le Tribunal unipersonnel de la Batllia a rejeté la demande et jugé les actes attaqués conformes au droit. L'intéressé a interjeté appel en invoquant trois moyens : la violation du principe de légalité, la CASS ayant appliqué en 2015 une norme qui n'était plus en vigueur à cette date ; l'obligation, selon lui, d'appliquer la modification introduite par la loi 9/2013, plus favorable à l'intéressé ; enfin, la violation du principe de sécurité juridique, la CASS ayant attendu 2015 pour réclamer des cotisations afférentes à la période antérieure.
La CASS a conclu à la confirmation intégrale du jugement. Les parties ayant obtenu la substitution de l'audience orale par une procédure écrite, la Sala administrativa du Tribunal superior de justícia a statué sur les écritures (non précisé dans la décision, quant à la date exacte de l'audience écartée).
Question de droit
La question posée était double. Il s'agissait, d'une part, de déterminer si la CASS pouvait affilier d'office un administrateur de société et réclamer les cotisations afférentes à une période antérieure à l'entrée en vigueur de la loi 9/2013. Il s'agissait, d'autre part, d'apprécier si cette démarche méconnaissait les principes de légalité, de non-rétroactivité des normes et de sécurité juridique.
La Sala rappelle que la juridiction est compétente sur le fondement de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia (premier fondement). Le second fondement délimite l'objet du litige : vérifier si l'affiliation d'office de l'appelant, en qualité d'administrateur de « N. SL » entre le 7 juillet 2011 et le 30 juin 2013, et la réclamation de cotisations d'un montant de 9 527,97 euros étaient conformes au droit.
Solution et dispositif
Le raisonnement de la Sala s'articule autour de trois étapes.
En premier lieu, la Sala pose une règle de fond, présentée comme constante dans sa jurisprudence : jusqu'au 30 juin 2013, la qualité d'administrateur d'une société commerciale emportait l'obligation de s'affilier à la sécurité sociale en qualité de personne exerçant une activité pour compte propre, sauf si l'intéressé était en même temps salarié de cette société, et ce indépendamment du caractère rémunéré ou non de la fonction d'administrateur.
En deuxième lieu, elle écarte le moyen tiré de la légalité et de la non-rétroactivité. Elle juge que les résolutions se rapportent à une période déterminée et que la norme applicable est celle en vigueur durant cette période, en application du principe tempus regit actum. Elle se réfère à son arrêt n° 85-2016 du 17 novembre 2016, qui fonde l'obligation de cotiser sur l'article 95.1 de la Llei de la seguretat social : l'obligation naît avec le commencement du travail salarié
Sentència
Núm. de Protocol: 2000104/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000116/2016
SENTÈNCIA 57-2017
PARTS:
Apel·lant: Sr. Ropero
Representant: Ídem
Advocat: Sra. Ropero
Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)
Representant: Sra. Suárez
Advocat: Sr. Luís
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, vint-i-tres de juny de dos mil disset.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000104/2015.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 116/16 — Décision commentée
1.- El Sr. Ropero va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució d'aquest organisme de 14 d'abril de 2015, confirmada pel Consell d'Administració el 25 d'agost següent, per mitjà de la qual es va donar d'alta l'agent com a persona que realitza una activitat per compte propi, des del 7 de juliol de 2011 fins al 30 de juny de 2013, i se li van reclamar les cotitzacions corresponents, per un import total de 9.527,97 euros.
La sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda i ha declarat que les resolucions impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
Es vulnera el principi de legalitat, ja que la CASS ha aplicat -l'any 2015- una normativa que ja no es trobava en vigor en aquella data.
S'hauria d'haver aplicat la modificació legal introduïda per la Llei 9/2013, com a més favorable a l'interessat.
El fet de que la CASS hagi esperat a l'any 2015 per reclamar les cotitzacions meritades conforme a la normativa anterior vulnera el principi de seguretat jurídica.
3.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar si resulta ajustada a dret la resolució de la CASS que va procedir a afiliar d'ofici el recurrent, pel fet de realitzar una activitat per compte propi com a administrador de l'entitat "N. SL", des del 7 de juliol de 2011 fins al 30 de juny de 2013. Aquesta afiliació d'ofici va comportar la reclamació de les cotitzacions que no s'havien satisfet durant aquest període, per un import total de 9.527,97 euros.
Tercer.- Sobre la qüestió de fons, s'han de reproduir les consideracions que s'han efectuat en reiterades sentències d'aquesta Sala sobre les qüestions controvertides. Com s'ha declarat en nombroses ocasions, la condició d'administrador d'una societat mercantil comportava fins al 30 de juny de 2013 l'obligació d'afiliar-se a la seguretat social, com a persona que realitza una activitat per compte propi, sempre que no fos al mateix temps assalariada de la mateixa societat, i això amb independència de que la participació en l'òrgan d'administració de l'entitat fos o no retribuïda.
En conseqüència, les resolucions administratives que han acordat l'afiliació d'ofici de l'agent, que en el període litigiós era administrador de la societat abans esmentada, resulten ajustades a dret.
Quart.- Les al·legacions de l'apel·lant no poden desvirtuar l'anterior conclusió.
En primer lloc, no es pot considerar que s'hagi produït cap vulneració del període de legalitat. Atès que les resolucions administratives es refereixen al període que va del 7 de juliol de 2011 fins al 30 de juny de 2013, resulta evident que s'ha d'aplicar la normativa que es trobava en vigor en aquell moment, a fi de determinar si l'agent estava obligat a cotitzar llavors com a persona que realitza una activitat per compte propi. Com es va dir en la sentència d'aquesta Sala núm. 85-2016, de 17 de novembre:
"La reclamació de les cotitzacions no abonades en el seu moment no suposa sinó la mera aplicació de l'article 95.1 de la Llei de la seguretat social, el qual disposa que l'obligació de cotitzar neix amb el començament del treball assalariat o de l'activitat professional, mentre que l'apartat 2n. del mateix precepte afirma que la no presentació de la sol·licitud d'afiliació i/o de l'alta no impedeix el naixement de l'obligació de cotitzar des del moment en què així s'estableixi.
En aplicació d'aquesta norma, s'ha de considerar que resulta ajustada a dret la liquidació de les cotitzacions que no van ser satisfetes en el seu dia. L'acte impugnat es dicta en exercici de les facultats d'inspecció i control que corresponen a la CASS i no incorre en cap retroactivitat prohibida per la llei".
En definitiva, resulta ajustat a dret aplicar la legislació vigent en el període a què es contrauen les liquidacions impugnades, en aplicació del principi tempus regit actum.
Cinquè.- Tampoc s'aprecia cap vulneració quant a la retroactivitat de les normes.
En realitat, no s'ha produït aquí cap aplicació retroactiva. Les resolucions impugnades es refereixen a un període temporal concret i apliquen la normativa vigent en aquell moment. La retroactivitat hauria tingut lloc si s'hagués aplicat a aquest període la normativa posterior, però aquest supòsit no s'ha donat en absolut en aquest cas.
D'altra banda, com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 44-2015, de 19 de juny:
"Aquesta disposició (la Llei 9/2013) va entrar en vigor l'1 de juliol del 2013 i no conté cap efecte retroactiu, de manera que l'assegurat no pot invocar un dret que no li ha estat mai legalment reconegut.
És cert que el règim jurídic relatiu a la cotització dels administradors ha estat modificat substancialment en els darrers anys. Ara bé, el principi d'igualtat no opera en presència de situacions distintes, entre altres, quan la norma muta en el temps".
En conseqüència, tampoc procedeix l'aplicació retroactiva de la normativa introduïda per la Llei 9/2013. No es tracta aquí d'una norma sancionadora, supòsit en el qual s'hauria d'atendre a la versió més favorable a l'interessat.
Sisè.- En darrer terme, tampoc concorre cap vulneració del principi de seguretat jurídica. La CASS ha aplicat la normativa vigent en el període a què es refereixen les resolucions impugnades, cosa que podia fer abans de transcórrer el període de prescripció de les cotitzacions degudes, que preveu l'article 109 de la Llei de la seguretat social. Les diferències interpretatives que existeixen entre l'interessat i la CASS no comporten que s'hagi vulnerat aquell principi.
Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada.
Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Ropero contra la sentència dictada el 25 de juliol de 2016 per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma íntegrament.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.