STSJAD ANDORRA, a 20 de juliol del 2017 - ROJ: STSJAD 254/2017
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé20 juillet 2017
Numéro24/17
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 254/2017 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 20 juillet 2017)
> Décision commentée : STSJAD 254/2017, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 20 juillet 2017, ECLI:AD:TSJADAD:2017:254 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Mme Seco, fonctionnaire des douanes andorranes, a demandé à être admise à la retraite volontaire anticipée à compter du 1er mars 2004, en se fondant sur l'article 37 du Règlement intérieur du Service des douanes du 1991, tel que modifié par décret du 7 avril 1993. Elle a fait valoir ce droit le 29 février 2004, à l'âge de 55 ans. Sa pension a été fixée à 60 % des conceptes salariaux, correspondant au taux prévu pour une retraite volontaire à 55 ans.
Le 23 février 2014, l'intéressée a atteint l'âge de 65 ans. Le 14 avril 2016, elle a formé une demande tendant à porter sa pension à 70 % des conceptes salariaux, avec paiement des arriérés à compter de février 2009 (date de ses 60 ans) ou, à titre subsidiaire, à compter de mars 2014 (date de ses 65 ans). Le Gouvernement d'Andorre a rejeté ce recours, en retenant que la situation de l'intéressée était consolidée à la date de sa retraite volontaire, sous l'empire de l'article 37 du règlement de 1991.
Le Tribunal de Batlles, par jugement du 30 janvier 2017, a rejeté la demande. Mme Seco a interjeté appel le 29 mars 2017. Elle soutenait que l'article 14 de la loi 5/2004 du Code des douanes, qui fixe à 70 % le taux de pension à partir de 65 ans, devait lui être appliqué. Le Gouvernement a répliqué que cette loi n'était pas en vigueur à la date de la retraite, et qu'elle ne pouvait être d
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 20 de juliol del 2017 - ROJ: STSJAD 254/2017
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 254/2017 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 20 juillet 2017)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 254/2017, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 20 juillet 2017, ECLI:AD:TSJADAD:2017:254 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Mme Seco, fonctionnaire des douanes andorranes, a demandé à être admise à la retraite volontaire anticipée à compter du 1er mars 2004, en se fondant sur l'article 37 du Règlement intérieur du Service des douanes du 1991, tel que modifié par décret du 7 avril 1993. Elle a fait valoir ce droit le 29 février 2004, à l'âge de 55 ans. Sa pension a été fixée à 60 % des conceptes salariaux, correspondant au taux prévu pour une retraite volontaire à 55 ans.
Le 23 février 2014, l'intéressée a atteint l'âge de 65 ans. Le 14 avril 2016, elle a formé une demande tendant à porter sa pension à 70 % des conceptes salariaux, avec paiement des arriérés à compter de février 2009 (date de ses 60 ans) ou, à titre subsidiaire, à compter de mars 2014 (date de ses 65 ans). Le Gouvernement d'Andorre a rejeté ce recours, en retenant que la situation de l'intéressée était consolidée à la date de sa retraite volontaire, sous l'empire de l'article 37 du règlement de 1991.
Le Tribunal de Batlles, par jugement du 30 janvier 2017, a rejeté la demande. Mme Seco a interjeté appel le 29 mars 2017. Elle soutenait que l'article 14 de la loi 5/2004 du Code des douanes, qui fixe à 70 % le taux de pension à partir de 65 ans, devait lui être appliqué. Le Gouvernement a répliqué que cette loi n'était pas en vigueur à la date de la retraite, et qu'elle ne pouvait être d
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000055/2016. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 20 de juliol del 2017 - ROJ: STSJAD 254/2017 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 20 juillet 2017 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Núm. de Protocol: 2000055/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000024/2017
SENTÈNCIA 77-2017
PARTS:
Apel·lant: Sra. Seco
Representant: Sra. Elías
Advocada: Sra. Benítez
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sr. Hoyos
Advocada: Sra. Porras
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, vint de juliol de dos mil disset.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000055/2016.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 24/17 — Décision commentée
1.- La Sra. Seco va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del GOVERN D'ANDORRA del 7 de desembre de 2013, confirmatòria de la desestimació produïda per la via del silenci administratiu. En la seva sol·licitud es demanava que s'acordés regular la seva pensió de jubilació fins al 70 % dels conceptes salarials en aplicació de la Llei 5/2004 del 14 d'abril del Codi de Duana.
2.- En la sentència de 30 de gener de 2017 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Seco.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 29 de març de 2017, la Sra. Seco estima en substància:
en el present cas són d'aplicació el Reglament interior del Servei de Duana de data 14 d'agost de 1991 i la Llei 5/2014 del 14 d'abril, del Codi de Duana, que regula l'establiment de la pensió en un 70 % dels conceptes salarials continguts a l'article 48.2 de la Llei de la funció pública.
i si aquesta Sala Administrativa estima que el concepte revalorització, s'ha d'entendre de manera restrictiva, contràriament al que es postula per aquesta part. No hi ha dubte que l'article 14 de la Llei 5/2004, del 14 d'abril, del Codi de Duana, a partir de l'edat dels 65 anys, estableix que la pensió que percep el funcionari de Duana és en tot els casos del 70 %.
La interessada ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 30 de maig de 2017.
4.- En la seva contesta de data 5 de maig de 2017, el GOVERN D'ANDORRA estima en substància:
la Llei 5/2004 no pot ser d'aplicació a la interessada perquè no estava en vigor en el moment en què la Sra. T va fer efectiva la seva situació de jubilació voluntària i, perquè, un cop aprovada, no podia tenir un caràcter retroactiu.
els drets de jubilació de la Sra. T estan consolidats i consumats des del dia 1 de març de 2004, moment en què fa efectiva la seva jubilació voluntària. En conseqüència, la normativa reguladora de la prestació de la Sra. T és el Reglament de 1991. L'import de la pensió ha de ser revaloritzat en els termes que estableixi la Llei del pressupost per a cada exercici econòmic.
El GOVERN D'ANDORRA ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 29 de març de 2017.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer el recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- La Sra. Seco va manifestar la seva voluntat d'acollir-se a la jubilació voluntària anticipada a partir de l'1 de març de 2004 "de conformitat amb les disposicions de l'article 37 del Reglament interior del Servei de Duana de data 7 d'agost del 1991 i la modificació d'aquest article de data 7 d'abril del 1993" (carta de data 30 de setembre de 2003, foli 73).
La interessada va acollir-se a la jubilació voluntària en data 29 de febrer de 2004, en arribar als 55 anys.
La Sra. Seco en data 23 de febrer de 2014 va complir els 65 anys d'edat.
El 14 d'abril de 2016, la interessada presenta una demanda per tal que se li modifiqués la pensió de jubilació fins al 70 % dels conceptes salarials i se li abonessin els increments corresponents no percebuts a partir de la data que va complir 60 anys (febrer de 2009) o, "subsidiàriament, pel cas que s'estimi que només ha de ser a comptar de la data en que vaig complir els 65 anys, a comptar del mes de març de l'any 2014" (folis 12 i s.).
Per resolució de data 7 de desembre de 2016, el GOVERN D'ANDORRA va desestimar el seu recurs de reposició, "atès que la situació de la Sra. Seco, en data 29 de febrer del 2004 estava consolidada i protegida en base a la norma amb la qual es va jubilar voluntàriament per l'article 37 del Reglament interior de Servei de Duana de data 14 d'agost del 1991" (folis 9 i 10).
Per resoldre el present litigi, s'ha de verificar l'aplicació, en aquest cas, d'una part de les disposicions de l'article 37 del Reglament interior del Servei de Duana i, d'altra part, de l'article 14 de la Llei 5/2004 del 14 d'abril, del Codi de Duana.
Tercer.- Sobre l'aplicació de l'article 37 del Reglament interior del Servei de Duana.
En la seva redacció vigent a la data de la sol·licitud de la jubilació voluntària, aquest article disposava:
Decret de 7-4-93 relatiu a la modificació del Reglament interior del Servei de Duana.
"Es modifica l'article 37 del capítol 3 de l'esmentat Reglament, que queda redactat de la manera següent:
Article 37
"L'import de la pensió de jubilació serà del seixanta per cent (60%) de la suma del salari base més els triennis del darrer salari percebut, si es demana la jubilació voluntària als 55 anys independentment dels anys treballats. Per cada any que es retardi la petició de jubilació, l'import de la pensió s'incrementarà en un dos per cent (2%) del previst en el cas de demanar la jubilació voluntària als 55 anys, i així fins al percentatge del setanta per cent (70%) en el cas de jubilar-se als 60 anys."
És pacífic que la interessada va demanar la jubilació voluntària als 5 anys (v. més amunt, fonament de dret Segon). Per tant, l'import de la pensió de jubilació era del 60 %.
En efecte, s'ha d'aplicar el text de manera literal i el percentatge de 70 % està previst "en el cas de jubilar-se als 60 anys". Aquesta conclusió és l'aplicació del mecanisme previst per l'article: "Per cada any que es retardi la petició de jubilació, l'import de la pensió s'incrementarà en un dos per cent (2%) del previst en el cas de demanar la jubilació voluntària als 55 anys". És a dir que, si el funcionari retarda la petició de jubilació durant 5 anys (dels 55 als 60 anys), l'increment del 2 % per cada any, fa un increment total de 10 %.
En el cas de la Sra. Seco no és d'aplicació el percentatge del 70 %, atès que no va retardar la petició de jubilació.
En conseqüència, el recurs d'apel·lació s'ha de desestimar sobre aquest punt.
Quart.- Sobre l'aplicació de l'article 14 de la Llei 5/2004 del 14 d'abril, del Codi de Duana
Als termes d'aquest article:
"1. La jubilació dels funcionaris de Duana pot ser voluntària o obligatòria per edat. D'acord amb el que preveu l'article 48, apartat 3, de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, la jubilació obligatòria dels funcionaris de Duana es produeix als 60 anys d'edat.
Els funcionaris de Duana es poden jubilar de forma voluntària als 55 anys, cas en què perceben una pensió de jubilació del 60% dels conceptes salarials indicats en l'article 48.4 de la Llei de la funció pública. Per cada any que es retardi la petició de jubilació voluntària, l'import de la pensió s'incrementa en un 2%, fins a assolir el percentatge del 70% dels esmentats conceptes salarials als 60 anys.
A partir de l'edat dels 65 anys, la pensió que percep el funcionari de Duana és en tots els casos del 70% dels conceptes salarials continguts en l'article 48, apartat 4, de la Llei de la funció pública, i es compon de la pensió que li pertoqui d'acord amb les normes de l'organisme encarregat de la seguretat social, a la qual s'afegeix el complement que correspongui a càrrec de l'Administració general, sense que la suma d'ambdues pensions pugui superar en cap cas el 70% dels conceptes salarials indicats en l'article 48, apartat 4, de la Llei de la funció pública."
La Disposició final tercera de la Llei 5/2004 disposa: "Aquesta Llei del Codi de Duana entrarà en vigor als quinze dies de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra".
Com a jutjat la Sala, s'ha de distingir entre dos conceptes jurídics diferents: la retroactivitat i l'aplicació immediata de la Llei amb efectes pel futur. En els casos on la llei no preveu efectes retroactius, té efectes pel futur, però això no significa la congelació de l'ordenament jurídic anterior, atès que aquesta conseqüència faria impossible l'evolució d'aquest ordenament jurídic i l'adaptació a les circumstàncies existents en cada moment (Sentència 50-2016 del 28 de juliol de 2016 i Sentència 67/2016 del 21 d'octubre de 2016).
Els fets que han donat lloc a aquestes sentències eren diferents del cas actual. En aquests casos, els interessats volien conservar els drets reconeguts pel text anterior a la modificació de la legislació; i aquesta Sala, precisament, ha jutjat que l'aplicació immediata de la Llei no comporta la congelació de l'ordenament jurídic anterior.
S'han d'aplicar aquests principis al litigi.
L'article 14 és d'aplicació immediata: això significa que es poden beneficiar d'aquest text les persones que compleixin els requisits previstos a l'article, a comptar de l'entrada en vigor de la Llei.
Sobre el fons, s'ha d'efectuar una lectura "global" de l'article 14:
Principi general: la jubilació dels funcionaris de Duana pot ser voluntària o obligatòria per edat (paràgraf 1).
La jubilació obligatòria dels funcionaris de Duana es produeix als 60 anys d'edat (paràgraf 1).
Però els funcionaris de Duana es poden jubilar de forma voluntària als 55 anys; en aquest cas, perceben una pensió de jubilació del 60% dels conceptes salarials. Això era la situació de la Sra. Seco a comptar del 29 de febrer de 2004, en arribar als 55 anys (v. més amunt, fonament de dret Tercer).
Dintre els 55 i els 60 anys, "per cada any que es retardi la petició de jubilació voluntària, l'import de la pensió s'incrementa en un 2%" (paràgraf 2).
L'import de la pensió és del 70 %, en el cas de jubilar-se als 60 anys (paràgraf 2, in fine).
A partir de l'edat dels 65 anys, la pensió que percep el funcionari de Duana és en tots els casos del 70% (la negreta és nostra) dels conceptes salarials continguts en l'article 48 (paràgraf 3). "En tots els casos", és a dir, que poden beneficiar de l'import del 70 % tots els jubilats, particularment els funcionaris que estiguin en la situació 3 a partir de l'edat dels 65 anys.
S'ha de concloure que la Sra. Seco té dret a la percepció de la pensió del 70 % a comptar de la data en que va complir els 65 anys.
Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Seco.
Segon.- Revocar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del GOVERN D'ANDORRA de data 7 de setembre de 2016 no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa i, en conseqüència, procedeix anul·lar-la.
Tercer.- Declarar que la Sra. Seco té dret a la percepció de la pensió del 70 % a comptar de la data en que va complir els 65 anys.
Quart .- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.