I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 256/2017 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 juin 2017)
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), sentència du 29 juin 2017, recours n° 18/17 (ROJ STSJAD 256/2017 ; ECLI:AD:TSJADAD:2017:256) (Lire sur source officielle)
Note méthodologique : la référence canonique transmise dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») est incomplète. Les identifiants ci-dessus sont ceux figurant dans le texte intégral de la décision. La décision étant rédigée en catalan, la traduction des passages cités est de l'auteur.
Faits et procédure
Le litige oppose une entité bancaire, désignée ORG_0 dans la décision, à deux particuliers, les époux Vélez et Salamanca (les « défendeurs »). Selon les constatations de la juridiction d'instance, les défendeurs ont signé un contrat de prêt d'un montant de 30 010,42 euros, en date du 24 novembre 2011. Le remboursement était prévu sur quinze ans (180 mensualités), avec un intérêt annuel de 8,75 %, la première année donnant lieu à des versements trimestriels à partir du 5 mars 2012.
La somme a été créditée sur le compte courant des défendeurs le 1er décembre 2011, avec une date de valeur identique à celle du contrat. Le 12 décembre 2011, un débit du même montant apparaît sur l'extrait de compte, sous l'intitulé « operacions diverses-gir ».
Après impayés, la banque a introduit une action en paiement le 26 juin 2012. Les défendeurs ont contesté la demande le 17 juillet 2012, en soutenant ne pas avoir reçu les fonds. Leur défense a ensuite été abandonnée : après la renonciation de leurs conseils, ils sont demeurés en situation de défaillance (rebeldia) de la phase de réplique jusqu'à la fin de l'instance.
Le Tribunal de batlles a fait droit à la demande par jugement qualifié de « sentència » et daté, dans les antécédents, du 6 juillet 2016. Il a condamné solidairement les défendeurs à payer 31 575,95 euros, augmentés des intérêts bancaires de découvert fixés par l'Associació de Bancs Andorrans à compter du 5 juin 2012, ainsi que les dépens. Le dispositif de la décision attaquée est daté du 6 juillet 2
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 29 de juny del 2017 - ROJ: STSJAD 256/2017 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
- Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
- Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« I.- En data 26.6.12 la representació processal de l'entitat bancària ORG_0 va formular demanda en reclamació de quantitat contra els Srs. Vélez i Salamanca per impagament del saldo deutor i de venciment anticipat de préstec, imposant a la defenent les costes del procediment. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
- Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
- Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
- Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 29 juin 2017 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TSJC.- 0000018/2017 ORIGEN: 2100355/2012 - 00
NIG: 5300542120140000959
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny del 2017
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 26.6.12 la representació processal de l'entitat bancària ORG_0 va formular demanda en reclamació de quantitat contra els Srs. Vélez i Salamanca per impagament del saldo deutor i de venciment anticipat de préstec, imposant a la defenent les costes del procediment.
II.- La representació processal dels Srs. Vélez i Salamanca va contestar la demanda en data 17.7.12 oposant-se totalment als arguments exposats a la mateixa, manifestant que no havia rebut els diners del préstec.
III.- La part agent va presentar oportunament el seu escrit de rèplica i de proposició de proves, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa. La part defenent es va mantenir en rebel·lia des de la fase de rèplica fins al final del procediment de la instància per no haver designar advocat i procurador, un cop aquests varen renunciar.
IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 6.07.2016 i va decidir : "Que estimant substancialment la demanda formulada per la representació processal de l'entitat bancària A. S.A. contra el Sr. Vélez i la Sra. Salamanca hem de condemnar i condemnem solidàriament a aquests darrers a pagar a la part actora la quantitat total de trenta-un mil cinc-cents setanta- cinc euros amb noranta-cinc cèntims (31.575,95.-EUR), incrementada amb els interessos bancaris de descobert fixats per l'Associació de Bancs Andorrans i devengats a partir del dia 5 de juny de 2012, i fins a la liquidació del deute contret, així mateix procedeix imposar als defenents la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència."
V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Vélez i Salamanca i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
I.- En el present procediment, la part agent ORG_0 reclama front la part defenent, els Srs. Vélez i Salamanca en demanda en la que sosté una petició de condemna per impagament de saldo deutor de compte corrent i impagament de préstec.
La sentència d'instància estima íntegrament la demanda. Contra tal decisió s'alça la part vençuda.
II.- La raó del litigi present consisteix en que la part defenent va signar un contracte de préstec amb la part agent per import de 30.010,42EUR en data 24.11.11 i es va comprometre a la seva devolució en 15 anys (180 quotes mensuals) i durant el primer any es pagaria per quotes trimestral que començarien el 5.3.12 a raó d'un interès anual de 8,75%. Els diners del préstec van ser ingressats en el compte dels defenents número 1067981 en el dia 1.12.11 amb efectes valor de la mateixa data del contracte. En data de 12.12.11 apareix un càrrec en l'extracte del compte pel mateix import sota la denominació "operacions diverses-gir".
Els dos defenents han reconegut les seves signatures en la documentació aportada per A.
Es dona la particularitat que en la seva contesta a la demanda, els defenents al·leguen l'excepció non numerata pecúnia (Codi 3.40.1-4) perquè argumenten que l'apunt comptable del dia 12.12.11 demostra que el banc va recuperar l'import del préstec i que per aquesta raó no es va perfeccionar el contracte per la manca de la entrega del diners. Si ja sorprèn que es signi un contracte de préstec en el qual es reconeix que ja s'han percebut els diners, que apareix en l'extracte del compte aquest ingrés, i que després no es reaccioni davant el càrrec del mateix import del préstec, encara ho és més que davant l'al·legació en tràmit de rèplica de la part agent conforme aquell import va ser fruit de l'acord per posar fi al procés 0118-6/2011, i es renunciï al tràmit de dúplica i de proposició de proves i a fer conclusions, atès que la part defenent va renunciar a designar una nova direcció lletrada i nova representació després de la renuncia que els seus professionals van presentar un cop realitzada la rèplica de la part agent.
Per tant, coincidim amb la sentència d'instància que la part agent ha fet el que calia mínimament per poder acreditar la consumació del contracte amb l'entrega dels diners que eren fruit d'un acord per rescabalar-se d'un deute anterior dels defenents i que aquests han abandonat tot intent de defensar-se amb els mitjans de prova pertinents. No té cap lògica que es signi un contracte de préstec amb entrega dels diners si posteriorment es priva al prestatari dels diners, llevat que sigui una manera de formalitzar un deute preexistent.
III.- Pel que fa a l'al·legació de manca de requeriment previ davant la resolució anticipada del contracte de préstec per impagament del prestatari cal recordar que dita excepció, de creació jurisprudencial, havia d'haver-se al·legat en la contesta a la demanda i no per primera vegada en el recurs interposat. No pot ara ser introduïda en l'alçada per aplicació del principi nihil innovari apellatione interposita (D. 49.7.1pr) . I efectivament així és. Constant jurisprudència de la Sala (veure STSJC de 20.2.1997, i de 23.7.15, entre moltes d'altres) ha vingut reiterant que només podran ser objecte d'impugnació davant la Sala aquelles qüestions que hagin estat objecte de debat i de possible contradicció entre les parts en la instància. No estem davant d'un nou judici on es puguin fer noves proves (llevat de casos excepcionals previstos en l'article 73 de la Llei transitòria de procediments judicials) o articular noves pretensions, sinó de revisar la valoració de les proves efectuades en la instància i revisió també de l'aplicació del dret efectuada sobre les pretensions ja formulades. Queden excloses lògicament aquelles qüestions que es derivin estrictament del moment de dictar-se la sentència.
En conclusió, el recurs ha de ser desestimat.
IV.- En resultar desestimat el recurs, procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDIM
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Vélez i Salamanca contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 6.07.2017, que confirmem íntegrament.
Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.
No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE