SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny del 2017. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la Sra. Marcos va interposar, en data 22-01-2013, demanda envers la societat Rius, segons la qual exercitava la pretensió de nul·litat contractual, per vici del consentiment, respecte del contracte de compravenda d'accions preferents D. en data 14 de juny de 2005. En data 26-02-2013 la representació processal de part defenent va adduir l'excepció peremptòria de prescripció i, subsidiàriament, es va oposar a la demanda. II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 4-11-2016, amb la següent part decisòria: "Primer.- S'escau desestimar l'excepció de prescripció aixecada per la representació processal de Rius en el seu escrit de contesta a la demanda. Segon.- Que estimant quasi íntegrament la demanda interposada de la representació processal de la Sra. Marcos contra l'entitat Rius, s'escau declarar la nul·litat del contracte de compra d'accions preferents D. de 14 de juny del 2005 per vici del consentiment. Tercer.- Que estimant quasi íntegrament la demanda interposada de la representació processal de la Sra. Marcos contra l'entitat Rius, s'escau condemnar a aquesta darrera a pagar a la part agent la suma de 40.000.- euros més les comissions bancàries abonades, havent-se però de deduir els preus dels cupos abonats entre els anys 2006 i 2008 per un import total de 8.211,84.- euros i igualment la suma de 22.616,99.- euros per l'amortització de les accions a part agent, juntament amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 26 de febrer del 2013, fins a la liquidació del deute. Quart.- S'escau condemnar a la defenent a pagar les costes judicials derivades del present procediment, inclosos honoraris d?advocat i procurador de la demandant, a acreditar en període d'execució de sentència." III.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 24-02-2017, va articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual i en mèrits dels arguments exposats sol·licita la revocació de la sentència d'instància. La representació processal de la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 22-03-2017, sol·licita la desestimació del recurs i la imposició a la part recurrent de les costes processals. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges en els que es fonamenta el recurs de la part defenent són els següents. En primer terme, resta com a fet no controvertit que el 14 de juny de 2005 es van adquirir les accions preferents de D. per un preu de 40.000 euros i de la que es va gaudir durant els anys 2006 a 2008 dels fruits de la inversió. Assenyala que els productes eren qualificats com a A, segons l'INAF (comunicat 134/02) es consideraven obligacions i no es va perfeccionar cap contracte de gestió sinó que es consideraven autosuficients. També exposa que la recorreguda havia invertit en altres productes de perfils diferents i rendibilitats variables, la qual cosa porta a concloure que coneixien els mercats amb anterioritat a l'adquisició de les accions de D., a la vegada que des del 2009 efectuava nombroses inversions en productes diferents. En segon terme, manifesta que la normativa bancària fou dictada amb posterioritat a l'operació controvertida, ja que la Llei 14/2010, de 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries era inexistent en el moment de la inversió. Així, la queixa davant l'INAF formulada l'any 2012 no va produir cap tipus de sanció i no es va interposar cap reclamació al Banc ni als tribunals fins el 2012 de manera que durant tres anys i escaig devien estar conformes amb la situació negativa. Per això, és incert que no es tingués en consideració el perfil de les inversores, sense que ser una persona retirada sigui sinònim de no poder decidir i conèixer, sense que consti cap declaració d'incapacitació. I no es pot responsabilitzar al Banc de les conseqüències que respecte als inversors ha produït la crisi mundial. II.- Resta acreditat a les actuacions que la Sra. Marcos va adquirir, en data 14-6-2005, accions preferents de D. per valor de 40.000 euros. L'amortització d'aquestes accions es va produir, en data 25-06-2015, per un import de 22.616,99 euros. La sentència d'instància entén que les participacions preferents són un producte complex, destinats a inversors experimentats amb consciència del risc de pèrdua de la inversió. I aquesta asseveració no es pot desplaçar pel sol fet que l'INAF l'any 2002 considerés que es tractava d'obligacions o pel fet de merèixer una consideració tipus A, sinó que calia, ja l'any 2005, moment de la compra i també en els moments posteriors, haver posat de manifest al client en què consistia el producte financer que s'oferia i quin era el risc que comportava. Aleshores, cal analitzar si es va proporcionar la informació necessària per tal que el consumidor pogués comprendre la inversió que portava a terme i els riscos que comportava, així com quin era el nivell i abast de la informació exigible l'any 2005. III.- Quant al deure d'informació per part de l'entitat financera, s'ha de posar en relleu que, com ja vam afirmar a la nostra sentència de 28-02-2017, l'article 7 de la Llei de regulació del règim administratiu bàsic de les entitats financeres de 30-06-1998 obligava a les entitats a mantenir en les seves estructures tècniques i d'organització administrativa uns estàndards de qualitat internacionalment homologables en el sector. Aquests estàndards foren contemplats i definits a la Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d'abril de 2004 (coneguda com a Directiva MIFID), relativa als mercats d'instruments financers, per la qual es modifiquen les Directives 85/611/CEE i 93/6/CEE del Consell i la Directiva 2000/12/CE del Parlament Europeu i del Consell i es deroga la Directiva 93/22/CEE del Consell. Malgrat que la compra de les accions es va produir el mes de juny de 2005, i la normativa referida era anterior a la compra de les preferents el 2005, cap estudi del perfil del client es va portar a terme i tampoc es va facilitar informació sobre les característiques i el risc del producte financer que s'adquiria. En aquesta línia, no va tenir coneixement el client de quin era el rics que assumia amb l'adquisició del producte, consistent en l'adquisició d'accions preferents. Amb posterioritat, aquests estàndards han estat implementats a Andorra pel Comunicat 163/05 de l' INAF i per la posterior Llei 14/2010, de 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer. Aquest Comunicat 163/05 exposava abans de la regulació concreta del seu contingut que "En aquest sentit, l'INAF vol donar un marc a la disciplina professional del sector, mitjançant unes normes encaminades a enfortir el bon nom, reputació i prestigi de l'activitat financera andorrana i a evitar qualsevol pràctica que pogués infringir els bons usos i costums. Així doncs, les presents normes defineixen de manera explícita les obligacions que han de seguir les entitats del sistema financer per tal de mantenir i reforçar uns principis ètics i de conducta, i estableixen la prohibició de determinades pràctiques que són combatudes activament a nivell internacional i que el sistema financer andorrà no desitja acollir. Cal tenir present que aquestes normes defineixen les regles ètiques i de conducta que les entitats financeres autoritzades a operar al Principat hauran de respectar en tot moment en el desenvolupament de les seves activitats. Constitueixen, per tant, una eina de referència en la qual no apareixen descrites totes les actuacions potencialment reprovables però inclouen una línia a seguir en tots els casos. De fet, representen una norma mínima per a totes les entitats del sistema financer i per tant cada entitat pot preveure normes addicionals més concretes o més precises a nivell intern". I a l'apartat 5 "Informació relacionada amb els clients" es pot llegir que "Les entitats hauran d'assegurar una correcta informació dels clients amb l'objectiu de permetre que aquests prenguin les seves decisions amb coneixement de causa dels riscos i dels costos als quals s'exposen. En aquest sentit: - La informació a la clientela ha de ser clara, correcta, precisa, suficient i lliurada a temps (és a dir que encara pugui ser d'utilitat) per evitar la seva incorrecta interpretació i insistint en els riscos que cada operació comporta, molt especialment en els productes financers d'alt risc, i en els costos que representa (directament o indirectament) de forma que el client conegui amb precisió els efectes de l'operació que contracta. S'utilitzarà un llenguatge comprensible, facilitant les explicacions complementàries necessàries. Qualsevol estimació haurà d'estar raonablement justificada i acompanyada de les explicacions necessàries per evitar malentesos". L'esmentat comunicat 163/05, que exigia el deure d'informació clara, correcta, precisa, suficient i lliurada a temps va entrar en vigor el 31 de març de l'any 2006 i tampoc cap informació es va facilitar al client, en relació al risc del producte financer, mentre estava en la cartera del client. No s'ha provat per l'entitat financera, i es tracta d'una càrrega probatòria que li pertoca, que hagués facilitat la informació clara, precisa, suficient i correcta sobre el producte financer que s'oferia a la part adquirent. Però, sobretot, no es va facilitar cap informació sobre el risc del producte per tal que el client pogués conèixer amb detall els efectes de l'operació. Per altra part, tampoc consta que l'entitat hagués valorat el perfil de risc del client per a l'oferiment de determinats productes i en el seu cas efectuar-li les advertències corresponents. I s'ha d'assenyalar també que l'existència d'altres productes, fossin de risc o no, no obsta que la demanda pugui triomfar, tota vegada que corresponia a l'entitat financera analitzar el perfil concret del client i en funció d'aquest procedir a informar respecte de qualsevol altre producte bancari que volgués adquirir, de manera que l'adquisició d'altres productes similars, sense haver facilitat informació o sense l'estudi i anàlisi del perfil del client, no pot exonerar a la part defenent de la pretensió ara exercitada. En definitiva, s'ha de concloure amb la sentència recorreguda que no s'ha provat per l'entitat financera que s'alertés sobre la complexitat del producte de manera que va existir un notori dèficit d'informació sobre el producte financer que s'adquiria i sobre el risc que comportava aquesta operació, de manera que el consentiment prestat es trobava viciat per la concurrència d'una errada sobre una característica essencial del producte, como ho era el risc d'aquest en relació a la possibilitat de poder recuperar els estalvis o el capital invertit. I aquesta errada resulta clarament atribuïble a l'entitat financera, qui no va donar compliment a la seva obligació d'informar de manera complerta, clara i precisa del producte i del risc d'aquest. En conseqüència, les anteriors consideracions justifiquen el refús dels motius del recurs i la confirmació de la sentència dictada a la instància. III.- La desestimació del recurs comporta, en seu de costes processals, la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Rius contra la sentència, de data 4-11-2016, la qual confirmem íntegrament. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE