STSJAD ANDORRA, a 28 de setembre del 2017 - ROJ: STSJAD 322/2017
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé28 septembre 2017
Numéro119/17
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 322/2017 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 28 septembre 2017)
> Décision commentée : STSJAD 322/2017, ECLI:AD:TSJADAD:2017:322 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La société Salas, entreprise d'installation électrique, a réalisé des travaux pour le compte de deux particuliers, M. Vendrell et M. Salamanca, dans leur maison. Un devis daté du 3 septembre 2009 était d'un montant de 16 812,26 EUR. Le litige porte sur le paiement du solde de ces travaux.
Le 22 mai 2012, Salas a assigné les défendeurs en paiement de 7 556,69 EUR, majorés des intérêts légaux à compter de la date de la contestation de la demande (12 septembre 2012) et des dépens. Les défendeurs ont conclu au rejet de la demande et ont formé une demande reconventionnelle. Ils réclamaient le paiement des travaux effectivement réalisés sur la base d'un prix forfaitaire, la déduction du prix du devis initial à hauteur de 5 405,21 EUR, ainsi que des dommages-intérêts.
Par jugement du 13 février 2017, le Tribunal unipersonnel du Batlle a fait droit à la demande principale. Il a condamné solidairement les défendeurs à payer 7 556,69 EUR, avec intérêts légaux à compter du 12 septembre 2012. Il a en revanche écarté toute condamnation aux dépens, chaque partie supportant ses propres frais, y compris les honoraires d'avocat et de procureur, ainsi que les frais d'expertise qu'elle avait sollicités.
Les deux parties ont interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia était ainsi saisie de l'appel des défendeurs (recurs 119/17), qui contestaient l'appréciation des preuves, et de l'appel de Salas, qui critiquait le refus de condamner les défendeurs aux dépens.
## Question de droit
La décision soulève trois questions.
**Premièrement**, la preuve pericial peut-elle établir que des travaux et fournitures excédant le devis initial ont été commandés par les maîtres de l'ouvrage, et que leur coût est dû ? Les défendeurs soutenaient que le devis constituait un prix forfaitaire. Ils invoquaient aussi une erreur dans l'appréciation de la preuve pericial.
**Deuxièmement**, le prix des travaux prévus au devis mais non réalisés peut-il être déduit de la créance de l'entrepreneur, alors que celui-ci n'a pas facturé ces prestations ?
**Troisièmement**, lorsque la demande est intégralement accueillie sans que le défendeur ait acquiescé et sans mise en demeure préalable, le juge peut-il refuser de mettre les dépens à la charge de la partie défaillante ? La Sala se prononce sur ce point au regard de la règle du *venciment* (succombance objective), qu'elle oppose au critère subjectif de la témérité.
## Solution et dispositif
La Sala rejette l'appel des défendeurs et fait droit à celui de Salas. Elle motive sa décision de la manière suivante.
Sur la première question, la Sala relève qu'aucune preuve n'établit que le prix du devis était « fixe ». Le rapport d'expertise, non contredit, montre que l'installation réalisée portait sur vingt circuits alors que le devis en prévoyait huit. Les travaux et fournitures facturés (18 915,90 EUR) correspondaient donc à des prestations effectivement réalisées. Ces prestations n'étaient ni chiffrées ni valorisées dans le devis initial. La Sala retient que les défendeurs ne pouvaient ignorer ces travaux supplémentaires. Elle relève que la commande ne pouvait résulter que d'une initiative des maîtres de l'ouv
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 28 de setembre del 2017 - ROJ: STSJAD 322/2017
STSJAD 322/2017 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 28 septembre 2017)
La société Salas, entreprise d'installation électrique, a réalisé des travaux pour le compte de deux particuliers, M. Vendrell et M. Salamanca, dans leur maison. Un devis daté du 3 septembre 2009 était d'un montant de 16 812,26 EUR. Le litige porte sur le paiement du solde de ces travaux.
Le 22 mai 2012, Salas a assigné les défendeurs en paiement de 7 556,69 EUR, majorés des intérêts légaux à compter de la date de la contestation de la demande (12 septembre 2012) et des dépens. Les défendeurs ont conclu au rejet de la demande et ont formé une demande reconventionnelle. Ils réclamaient le paiement des travaux effectivement réalisés sur la base d'un prix forfaitaire, la déduction du prix du devis initial à hauteur de 5 405,21 EUR, ainsi que des dommages-intérêts.
Par jugement du 13 février 2017, le Tribunal unipersonnel du Batlle a fait droit à la demande principale. Il a condamné solidairement les défendeurs à payer 7 556,69 EUR, avec intérêts légaux à compter du 12 septembre 2012. Il a en revanche écarté toute condamnation aux dépens, chaque partie supportant ses propres frais, y compris les honoraires d'avocat et de procureur, ainsi que les frais d'expertise qu'elle avait sollicités.
Les deux parties ont interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia était ainsi saisie de l'appel des défendeurs (recurs 119/17), qui contestaient l'appréciation des preuves, et de l'appel de Salas, qui critiquait le refus de condamner les défendeurs aux dépens.
Question de droit
La décision soulève trois questions.
Premièrement, la preuve pericial peut-elle établir que des travaux et fournitures excédant le devis initial ont été commandés par les maîtres de l'ouvrage, et que leur coût est dû ? Les défendeurs soutenaient que le devis constituait un prix forfaitaire. Ils invoquaient aussi une erreur dans l'appréciation de la preuve pericial.
Deuxièmement, le prix des travaux prévus au devis mais non réalisés peut-il être déduit de la créance de l'entrepreneur, alors que celui-ci n'a pas facturé ces prestations ?
Troisièmement, lorsque la demande est intégralement accueillie sans que le défendeur ait acquiescé et sans mise en demeure préalable, le juge peut-il refuser de mettre les dépens à la charge de la partie défaillante ? La Sala se prononce sur ce point au regard de la règle du venciment (succombance objective), qu'elle oppose au critère subjectif de la témérité.
Solution et dispositif
La Sala rejette l'appel des défendeurs et fait droit à celui de Salas. Elle motive sa décision de la manière suivante.
Sur la première question, la Sala relève qu'aucune preuve n'établit que le prix du devis était « fixe ». Le rapport d'expertise, non contredit, montre que l'installation réalisée portait sur vingt circuits alors que le devis en prévoyait huit. Les travaux et fournitures facturés (18 915,90 EUR) correspondaient donc à des prestations effectivement réalisées. Ces prestations n'étaient ni chiffrées ni valorisées dans le devis initial. La Sala retient que les défendeurs ne pouvaient ignorer ces travaux supplémentaires. Elle relève que la commande ne pouvait résulter que d'une initiative des maîtres de l'ouv
Sentència
TSJC.- 0000119/2017 ORIGEN: 2000507/2012 - 00
NIG: 5300542120150003821
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de setembre del 2017.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Yves Picod i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la mercantil Salas va interposar, en data 22-05-2012, demanda envers els Srs. Vendrell i Salamanca segons la qual sol·licitava la condemna d'aquests darrers a satisfer la quantitat de 7.556,69 EUR, més les costes processal i els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i fins a la total liquidació del deute.
La representació processal de la part defenent es va oposar a la demanda per escrit de 12-06-2012 i va formular demanda reconvencional de conformitat amb les circumstàncies de fet exposades i els documents adjuntats, sol·licitant la condemna de l'adversa al pagament dels treballs que efectivament hagi dut a terme en base al pressupost tancat per un import de 16.812,26 EUR, més els interessos legals, d'una indemnització per danys i perjudicis, inclosos els corresponents interessos legals, i al pagament de les costes judicials.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 119/17 — Décision commentée
II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle, secció civil, va dictar sentència, de data 13-02-2017, amb la següent part decisòria: "que donant lloc substancialment a la demanda interposada per Salas, ha de condemnar solidàriament a la part defenent Srs. Vendrell i Salamanca a pagar a l'agent la suma global de SET MIL CINC-CENTS CINQUANTA SIS EUROS AMB SEIXANTA NOU CÈNTIMS D'EURO (7.556,69 EUR), incrementada de l'interès legal des de la data de la contesta a la demanda (12.09.2012), sense fer especial imposició de costes, havent cadascuna de les parts en el litigi de suportar les seves pròpies costes (honoraris de lletrats i de procuradors) així com les costes derivades de les proves per cadascuna d'elles demanades (honoraris del pèrit judicial per la part demandada)."
III.- Ambdues parts litigants han interposat recurs contra la sentència dictada a la instància. Així, la representació processal de la mercantil Salas va presentar escrit de conclusions, de data 10-05-2017, en mèrits del qual sol·licita la revocació parcial de la resolució d'instància i que es condemni a l'adversa a l'abonament de les costes de primera instància, inclosos honoraris d'advocat i procurador, i totes les costes del present procediment, inclosos els honoraris d'advocat de la segona instància. La representació processal dels Srs. Vendrell i Salamanca va presentar en data 11-05-2017 escrit de conclusions, en virtut del qual demana la revocació de la sentència, que es desestimi la demanda interposada per l'adversa i es doni lloc a l'estimació íntegra de la seva demanda reconvencional, amb imposició de les costes processals a l'altra part.
Les representacions processals d'ambdues parts van presentar, en data 16-06-2017, escrits de contesta a les conclusions, en mèrits dels quals demanaven la desestimació dels recursos interposats de contrari.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto.
FONAMENTS DE DRET
I.- Impugna la representació processal dels Srs. Vendrell i Salamanca la sentència dictada per l'Honorable Batlle, estimatòria de la demanda formulada contra ells per Salas i desestimatòria de la seva demanda reconvencional, al·legant l'error en la valoració de les proves en les que es sustenta la conclusió sobre la procedència de la reclamació per l'actora de la quantitat de 7.556,69 EUR a quin pagament es condemna a la part defenent.
Fonamenta la part recurrent la seva pretensió revocatòria en què el pressupost que li va presentar Salas, de data 3 de setembre del 2009 per import de 16.812,26 EUR per fer tota la instal·lació elèctrica de la casa, era a preu fixat o alçat i, per tant, no podia reclamar-li cap quantitat addicional per aquest concepte.
La prova pericial practicada, que no ha estat contradita per cap altra, ha posat de manifest que els treballs i materials facturats per Salas als recurrents, per un import de 18.915,90 EUR, es corresponien a treballs efectivament realitzats i materials emprats i atribueix la diferència entre el cost pressupostat i el facturat a què els treballs efectivament realitzats són "clarament superiors" al pressupostats, ja que la instal·lació realitzada era per a 20 circuits quan estava pressupostada per a 8 circuits.
En contra del que manté la part recorrent, cap prova ha acreditat que el preu del pressupost fos tancat, però, en qualsevol cas, el fet de que es realitzés una instal·lació per a 20 circuits quan la pressupostada era per a 8, implica la realització d'unes feines i el subministraments d'uns materials que no estaven consignats ni valorats en el pressupost inicial i que, lògicament han de ser pagats per Vendrell i Salamanca.
No consta, ni ha estat per ells al·legat, que els recurrents no coneguessin la realització d'aquest treballs addicionals i, d'altra banda, cap sentit té que els efectués Salas per pròpia iniciativa, màxim quan, segons els recurrents, el Sr. Vendrell va col·laborar en els treballs, tot el que permet concloure de forma raonable que aquells els van encarregar fora de pressupost amb la consegüent obligació de pagar el seu cost.
II.- Interessa la part recurrent l'estimació de la seva demanda reconvencional pel que respecta a la deducció del preu del pressupost inicial de 5.405,21 EUR perquè no es van acabar tots els treballs encarregats, els recurrents van haver de comprar part del material i els Srs. Vendrell i Bueno van participar i ajudar en els treballs.
Efectivament Salas no va completar la instal·lació elèctrica de la casa dels recurrents perquè no es van col·locar els marcs embellidors, no es va acabar la instal·lació en la planta sotateulada i faltaven remats d'algunes caixes d'empalmes, però, segons l'informe pericial, i no ha resultat contradit, els embellidors i els marcs no es podien col·locar fins que les parets estiguessin pintades i Salas va finalitzar la seva activitat a la casa quan els recurrents li van rescindir el contracte abans de pintar les parets; i pel que fa a la planta sotateulada, els treballs de la instal·lació elèctrica es van diferir en espera de que els propietaris definissin el seu ús.
L'informe pericial acredita també que els treballs pressupostats que no es van realitzar i els materials que no es van col·locar no van ser facturats per Salas, i per això no pot ser deduït el seu cost de l'import que han de pagar els recurrents, que es correspon als treballs realitzats i als materials emprats.
Tanmateix, la puntual col·laboració dels Srs. Vendrell i Bueno en la realització dels treballs, amb unes característiques de temps i resultats que no s'han pogut demostrar, no permet efectuar cap reducció de la quantitat deguda a la empresa instal·ladora.
En definitiva, la quantitat reclamada per la part actora va quedar demostrat per la prova pericial que es corresponia al cost del treballs correctament efectuats i dels materials emprats i per això la condemna dels recurrent a satisfer els 7.556,69 EUR reclamats esdevé correcta.
III.- Impugna també la sentència la representació processal de Salas en l'extrem relatiu a la no imposició del pagament de les costes del procés a la part demandada malgrat la total estimació de la demanda amb uns arguments que la Sala comparteix.
La sentència estima íntegrament la demanda però no imposa les costes del procés a la part defenent -en aplicació de la doctrina dels Tribunals Andorrans amb cita de la sentència de la Sala Civil d'aquest Tribunal, de 03-09-2013 dictada en la causa 155/13- perquè no ha quedat acreditat que hagués hagut un previ requeriment extrajudicial.
La sentència de la Sala Civil citada correspon a la causa 155/13 i en ella es diu que: "És doctrina constant d'aquesta Sala que, per regla general, no procedeix efectuar especial condemna en costes judicials quan el defenent s'aplana a la demanda i no és objecte d'un requeriment extrajudicial previ (entre les sentències més recents: 276-10 del 30.11.2010, 315-10 del 28.04.11, 45-12, 77-12 i 73-12 del 29.06.12 i 310-12 del 21.05.13)."
Es tracta d'un supòsit diferent al d'aquest procediment en el què no s'ha produït aplanament i, per tant, és d'aplicació el criteri general del venciment que regeix en matèria d'imposició de costes.
Així, és doctrina reiterada de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra -sentències dictades en les causes 244/14, 025/15 o 332/15 entre d'altres- la de que la condemna en costes és "un dret que estableix la resolució judicial a favor de la part litigant que ha obtingut un resultat favorable... En aquesta òptica, el que resisteix a una demanda fefaent i fonamentada en dret ha de suportar el pagament de les costes processals per tal, finalment, d'assegurar un reconeixement complert i efectiu del dret del vencent.
Així, és conegut que en el dret andorrà, la imposició de costes no es regeix pel criteri subjectiu de la temeritat sinó per l'objectiu del venciment."
En aplicació d'aquesta doctrina, l'íntegra estimació de la demanda formulada per Salas determina l'estimació del seu recurs i la imposició a la part defenent del pagament de les costes processals.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Vendrell i Salamanca contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en data 13 de febrer de dos mil disset.
ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la mercantil Salas contra la mateixa sentència i, en conseqüència, imposar les costes processals causades en la primera instància als Srs. Vendrell i Salamanca.
Imposar als Srs. Vendrell i Salamanca les costes judicials de segona instància inclosos els honoraris de procurador i d'advocat.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-