STSJAD ANDORRA, a 13 d'octubre del 2017 - ROJ: STSJAD 342/2017
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé13 octobre 2017
Numéro50/17
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 342/2017)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 342/2017, ECLI:AD:TSJADAD:2017:342) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par résolution du 16 février 2016, la Secrétaire d'État à la Justice et à l'Intérieur a annulé l'autorisation de résidence et de travail dont bénéficiait M. Manso. Le Gouvernement d'Andorre a confirmé cette décision par résolution du 6 avril 2016. Le recours de l'intéressé a été rejeté par le Tribunal de batlles le 1er mars 2017.
M. Manso a interjeté appel. Le Tribunal supérieur de justice, Sala administrativa, a ordonné une audition testimoniale, tenue le 20 juillet 2017. Les parties ont ensuite déposé leurs conclusions, le Gouvernement invoquant l'article 73 de la Llei qualificada d'immigració, qui autorise l'annulation de l'autorisation lorsque la résidence permanente et effective au Principat n'est pas établie.
Les éléments produits par M. Manso sont les suivants :
- un contrat de location daté du 4 septembre 2013, conclu pour une durée principale de cinq ans ;
- des relevés de compte bancaire joint avec son épouse, Mme Herrera, faisant apparaître des opérations quasi quotidiennes ;
- une facture de réparation automobile du 31 août 2015 ;
- une déclaration de perte de documents (passeport, permis de séjour, permis de conduire) du 14 septembre 2015 ;
- une citation de police notifiée le 8 septembre 2015 ;
- une inscription au Service de l'emploi le 17 mars 2016 ;
- des attestations de voisins ou d'amis (MM. Pombo, Viñas et Agulló) et une attestation du fils de Mme Herrera.
Le Gouvernement s'appuie principalement sur un rapport de police du 24 juin 2015, qui relate des déclarations initiales de Mme Herrera selon lesquelles son époux ne résidait plus au domicile et ignorait la date de son départ du Principat. Il invoque également la radiation de M. Manso de la CASS le 16 juillet 2014, et une enquête de voisinage jugée défavorable.
## Question de droit
La question posée était de savoir si l'administration pouvait valablement retenir, au regard de l'article 73 de la Llei qualificada d
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 13 d'octubre del 2017 - ROJ: STSJAD 342/2017
Par résolution du 16 février 2016, la Secrétaire d'État à la Justice et à l'Intérieur a annulé l'autorisation de résidence et de travail dont bénéficiait M. Manso. Le Gouvernement d'Andorre a confirmé cette décision par résolution du 6 avril 2016. Le recours de l'intéressé a été rejeté par le Tribunal de batlles le 1er mars 2017.
M. Manso a interjeté appel. Le Tribunal supérieur de justice, Sala administrativa, a ordonné une audition testimoniale, tenue le 20 juillet 2017. Les parties ont ensuite déposé leurs conclusions, le Gouvernement invoquant l'article 73 de la Llei qualificada d'immigració, qui autorise l'annulation de l'autorisation lorsque la résidence permanente et effective au Principat n'est pas établie.
Les éléments produits par M. Manso sont les suivants :
un contrat de location daté du 4 septembre 2013, conclu pour une durée principale de cinq ans ;
des relevés de compte bancaire joint avec son épouse, Mme Herrera, faisant apparaître des opérations quasi quotidiennes ;
une facture de réparation automobile du 31 août 2015 ;
une déclaration de perte de documents (passeport, permis de séjour, permis de conduire) du 14 septembre 2015 ;
une citation de police notifiée le 8 septembre 2015 ;
une inscription au Service de l'emploi le 17 mars 2016 ;
des attestations de voisins ou d'amis (MM. Pombo, Viñas et Agulló) et une attestation du fils de Mme Herrera.
Le Gouvernement s'appuie principalement sur un rapport de police du 24 juin 2015, qui relate des déclarations initiales de Mme Herrera selon lesquelles son époux ne résidait plus au domicile et ignorait la date de son départ du Principat. Il invoque également la radiation de M. Manso de la CASS le 16 juillet 2014, et une enquête de voisinage jugée défavorable.
Question de droit
La question posée était de savoir si l'administration pouvait valablement retenir, au regard de l'article 73 de la Llei qualificada d
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000032/2016. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 13 d'octubre del 2017 - ROJ: STSJAD 342/2017 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« 1.- El Sr. Manso va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del GOVERN D'ANDORRA del 6 d'abril de 2016 que desestima en alçada el recurs formulat contra la decisió de la Secretària d'Estat de Justícia i Interior del 16 de febrer de 2016. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 13 octobre 2017 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 1000032/2016 Núm. De Rotlle: TSJA-0000050/2017
SENTÈNCIA 88-2017
PARTS:
Apel·lant: Sr. Manso
Representant: Ídem
Advocat: Sr. Anaya
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sr. Serra
Advocada: Sra. Codina
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, tretze d'octubre de dos mil disset.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000032/2016. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 50/17 — Décision commentée
1.- El Sr. Manso va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del GOVERN D'ANDORRA del 6 d'abril de 2016 que desestima en alçada el recurs formulat contra la decisió de la Secretària d'Estat de Justícia i Interior del 16 de febrer de 2016.
2.- En la sentència de data 1 de març de 2017 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Manso.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 21 de març de 2017, el Sr. Manso ha estimat en substància que el certificat de la Sra. Herrera és suficient acreditar que el Sr. Manso ha residit al Principat tot el període negat pel GOVERN D'ANDORRLuís
4.- En la seva contesta de data 21 d'abril de 2017, el GOVERN D'ANDORRA estima en substància que la prova presentada en via administrativa i la practicada en via jurisdiccional no permeten rebatre allò que constata l'informe de Policia de data 24 de juny de 2015.
5.- Per providència de data 23 de juny de 2017 el magistrat ponent va acordar l'admissió de la prova testifical sol·licitada per l'agent en el seu escrit de recurs i en data 20 de juliol de 2017 es va celebrar el judici de proves corresponent.
6.- En el seu escrit de conclusions de data 5 de setembre de 2017, el Sr. Manso precisa que de les proves practicades no es desprèn que hagi abandonat el Principat d'Andorra.
7.- En el seu escrit de conclusions de data 4 de setembre de 2017, el GOVERN D'ANDORRA precisa que existeixen elements determinants que permeten afirmar que el Sr. Manso no ha residit ni treballat al Principat d'Andorra de manera permanent i efectiva durant la vigència de l'autorització de residència i treball, essent aquest un motiu d'anul·lació de la mateixa en virtut del que disposa l'article 73 de la Llei qualificada d'immigració.
8.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.
Segon.- Per resolució de data 16 de febrer de 2016, la Secretària d'Estat de Justícia i Interior va acordar: "anul·lar l'autorització de residència i treball del Sr. Manso." (foli 43).
El GOVERN D'ANDORRA ha confirmat aquesta decisió per resolució de data 6 d'abril de 2016 (folis 58 i s.).
Tercer.- Resulta de la jurisprudència d'aquesta Sala que la residència permanent i efectiva al Principat d'Andorra -en el sentit de l'article 73 de la Llei qualificada d'immigració- suposa que l'interessat tingui el centre d'interessos personals i professionals al Principat, "cosa que s'ha de valorar en funció de les circumstàncies que presenta cada cas" (Sentència num.41-2008 del 5 de maig de 2008).
Per a la resolució del present litigi, s'han de confrontar els arguments presentats per les dos parts:
Arguments del Sr. Manso L'interessat aporta:
un contracte d'arrendament de data 4 de setembre de 2013, relacionat amb el pis porta G, planta primera, de l'edifici Luís, ubicat al XXXX. L'arrendament es convé per un termini principal de cinc anys (clàusula segona, foli 16);
uns extractes de moviments d'un compte corrent que manté obert, conjuntament amb la Sra. Herrera, la seva esposa, a l'entitat bancària XXX. En aquests extractes es poden constatar transaccions quasi quotidianes (folis 21-37);
una factura de data 31 d'agost de 2015 emesa per un concessionari d'Andorra de reparació del vehicle Volvo-S40, "reparar accident" a l'atenció de "Cients varis" (foli 38);
una demanda per pèrdua de documentació (passaport, permís de residència i permís de conduir) de data 14 de setembre de 2015 (foli 39);
una notificació d'una citació lliurada pel Servei de Policia al Sr. Manso el 8 de setembre de 2015 (foli 40);
un comprovant d'inscripció del Sr. Manso al Servei d'Ocupació el 17 de març de 2016;
certificats emesos, en dates 10 i 11 de març de 2016, pels Srs. Pombo, Viñas i Agullo Aquestes persones es presenten com a veïns o amics i certifiquen que "el Sr. Manso ha residit al Principat d'Andorra de manera continuada, no havent tingut coneixement de que aquest hagi traslladat la seva residència a l'estranger" (folis. 54-56).
L'Tejada certifica que "conec al Sr. Manso compte tingut que és el marit de la meva mare, Sra. Herrera.".
L'interessat addueix (certificat de data 11 de març del 2016, foli 57):
"Puc afirmar que el Sr. Manso ha residit al Principat d'Andorra de manera continuada, no havent tingut coneixement de que aquest hagi traslladat la seva residència a l'estranger.
El Sr. Manso es va separar de la meva mare, durant aproximadament 9 mesos, des del mes d'abril del 2014 fins al mes de gener de 2015. Durant aquest temps, el Sr. Manso ha viscut al meu domicili, el qual compartia a un amic, el Sr. Agullo.".
Les declaracions de l'esposa del Sr. Manso, la Sra. ENTITY_9:
En un informe de la Policia de data 24 de juny de 2015, el funcionari de Policia va escriure:
"Posteriorment m'he posat en contacte amb la Sra. Herrera, la quina m'ha manifestat que fa temps que esta separada de l'interessat i que aquest no resideix en dit pis, que alguna vegada s'ha quedat durant un temps vivint amb elles, però que no es el seu domicili permanent. Igualment diu que no sap on resideix normalment el Sr. Manso i que tampoc sap si treballa o no, tanmateix diu que l'interessat va marxar del Principat no sabent la data exacta" (folis 51 i 52).
Però, en un document redactat en data 10 de març de 2016, la interessada va escriure (foli 53):
"Havent tingut accés a l'informe emès par l'agent de Policia que em va contactar, he pogut observar que hi ha afirmacions que jo mai no he dit i que són falses.
En cap moment no vaig manifestar que el meu marit Sr. Manso hagués traslladat la seva residència a l'estranger.
Des del dia que vàrem trencar la convivència, al mes d'abril del 2014, el meu marit ha continuat residint al Principat, havent tingut en tot moment contacte amb ell, principalment per la filla que tenim en comú. Així mateix, malgrat la separació de fet, hem mantingut la titularitat conjunta del compte bancari, efectuant pagaments amb dues parts".
La Sra. Herrera ha confirmat aquestes declaracions durant la seva compareixença per la pràctica de la prova testifical en segona instància, en data 20 de juliol del 2017:
"La policia la va trucar, però l'agent ha declarat coses que ella no va dir, que no són certes. Ell venia i es quedava al sofà, que l'ajudava amb la seva filla. Ella mai va dir que ell va abandonar el país. Va dir que no sabia on vivia, que estaven separats. L'agent de Policia va posar coses que no va dir a la declaració"
"Digui com es cert que el seu marit, Sr. Manso, ha residit i treballat de manera permanent al Principat d'Andorra
Sí sempre ha portat la seva nena al col·legi. Té horaris partits. Són la seva filla major, Luís i ella, la seva filla treballa al mateix lloc que ella i per tant tenen els mateixos horaris. Ell no surt, no va pel carrer, sinó que esta tancat en si mateix."
"Digui com és cert que al mes de febrer de 2015, vostè ha format a conviure amb el seu marit, Sr. Manso, havent solucionat les diferències que varen provocar la separació de fet:
Sí, és cert. Viuen junts, està aparcat a fora esperant-la. Els veuen pujar i baixar cada dia amb els seus fills. Ell va al col·legi, s'ocupa dels fills, ell té un horari millor que el seu."
"Plega a les 8:30 de la nit. Luís, durant el dia, s'encarrega ell i ara ella treballa de dia. Abans ella treballava de matí i nit fins a les 12 hores i ara ell fa la nit i ella el dia. En aquell moment el Sr. Manso no treballava, s'ocupava dels nens".
Arguments del GOVERN D'ANDORRA
En la seva resolució de data 6 d'abril de 2016, el GOVERN D'ANDORRA va escriure: "Atès que, examinats els fets i la documentació presentada no permeten acreditar que l'interessat hagi mantingut una residència permanent i efectiva, d'acord amb els criteris legalment requerís (...) Atès que el recurrent no aporta cap element que permeti desvirtuar el resultat de l'enquesta efectuada pel Servei de Policia (...)" (foli 61).
En l'informe de la Policia de data 24 de juny de 2015, el funcionari de Policia va escriure:
"Posat en contacte amb la CASS, m'han confirmat que l'interessat va ser donant de baixa de l'empresa XXX, SA en data 16/07/2014, i que actualment no cotitza per cap empresa del Principat".
Aquesta afirmació és confirmada per l'extracte dels punts de vellesa (folis 99 i s.).
"Efectuada una enquesta prop de l'últim domicili conegut, s'ha parlat amb els veïns, els quins han manifestat que el Sr. Manso no viu en dit pis, i que en aquest solament resideix la seva esposa i fill".
Es pot remarcar que no són nomenats els veïns i l'interessat ha aportat certificats d'altres veïns (v. més amunt). Segons l'informe de l'assessor jurídic de la Policia, de data 21 de març de 2016, "el fet que l'enquesta no recull les dades d'identificació dels veïns no pot posar en dubte la veracitat d'allò que s'hi recull, compte tingut de la presumpció d'honorabilitat de la qual gaudeixen els funcionaris públics de policia" (foli 146).
"Posteriorment m'he posat en contacte amb la Sra. Herrera, la quina m'ha manifestat que fa temps que està separada de l'interessat i que aquest no resideix en dit pis, que alguna vegada s'ha quedat durant un temps vivint amb elles, però que no es el seu domicili permanent. Igualment diu que no sap on resideix normalment el Sr. Manso i que tampoc sap si treballa o no, tanmateix diu que l'interessat va marxar del Principat no sabent la data exacta" (folis 51 i 52).
L'esposa, la Sra. Herrera, ha contradit aquestes afirmacions (v. més amunt).
Els arguments essencials del GOVERN D'ANDORRA queden resumits en l'informe de l'assessor jurídic de la Policia del 21 de març de 2016: "Per consegüent, a la vista de les declaracions desinteressades dels veïns i de les primeres manifestacions efectuades per la seva esposa, queda palès que l'interessat no ha residit, ni treballat, ni resideix, ni treballa, de forma permanent i efectiva al Principat (...)" (foli 147).
Quart.- Resulta de la jurisprudència d'aquesta Sala que l'apreciació del centre d'interessos personals i professionals al Principat, "s'ha de valorar en funció de les circumstàncies que presenta cada cas" (Sentència núm. 41-2008 del 5 de maig de 2008).
En aquest cas, s'han d'examinar, en primer lloc, els fets: els documents aportats per l'interessat acrediten, de manera clara, que ha viscut al Principat durant anys (contracte d'arrendament, moviments bancaris..., v. més amunt, fonament de dret Tercer).
En realitat, la controvèrsia versa sobre el fet que l'interessat hagi o no marxat del Principat durant un període. S'ha de constatar que cap prova incontrovertible figura en el autes. És cert que, durant un període, l'interessat no va residir amb la seva esposa, però aquesta situació no significa que l'interessat marxés necessàriament del Principat. En efecte, aquesta afirmació és contradita pels certificats aportats pels veïns i pel fill de la seva esposa (v. més amunt, fonament de dret Quart).
Les declaracions de l'esposa són contradictòries, però la interessada ha confirmat les seves afirmacions, de manera solemne, davant del ponent a l'ocasió de la prova testifical practicada en segona instància.
És cert que l'informe policial té un valor especial atenent que és realitzat per un funcionari imparcial; però el jutge ha de tenir coneixement de fets incontestables per a poder controlar la legalitat d'una decisió administrativa.
En aquest cas, els arguments essencials del GOVERN D'ANDORRA són les "declaracions desinteressades dels veïns", no nomenats, i les declaracions de l'esposa de l'interessat, que aquesta va desmentir.
Per aquests motius, s'ha d'estimar el recurs d'apel·lació.
Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Manso.
Segon.- Revocar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del GOVERN D'ANDORRA de data 5 d'abril de 2016 no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa i, en conseqüència, s'ha d'anul·lar.
Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.