STSJAD 381/2017 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 novembre 2017)
Décision commentée : TSJ d'Andorre, Sala Civil, 30 novembre 2017, recours n° 157/17, ROJ : STSJAD 381/2017, ECLI:AD:TSJADAD:2017:381 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige oppose la Sra. Pera, créancière, à la société ORG_0, à la société ORG_1 et au Sr. Cañellas, défendeurs. La demanderesse, présentée dans la décision comme veuve du Sr. Estany, réclame une somme de 13 903,59 euros, les intérêts n'ayant pas fait l'objet d'un prononcé (non précisé dans la décision pour leur mode de calcul).
Les faits pertinents, tels que rapportés par la décision, sont les suivants :
- le 28 mai 2014, le débiteur, le Sr. Estany, a signé un reconnaissance de dette dans laquelle il déclarait qu'il paierait le montant reconnu au fils du Sr. Estany ;
- le 24 septembre 2014, la créancière a adressé une mise en demeure extrajudiciaire ;
- la demande a été introduite le 28 janvier 2016 ;
- les défendeurs ont répondu le 10 mars 2016 en soulevant une exception de défaut de légitimation active ;
- le Tribunal de Batlles, par jugement du 10 mars 2017, a condamné le Sr. Cañellas, solidairement avec les sociétés A, SL et B, SL, au paiement de la somme réclamée, avec condamnation aux dépens, honoraires d'avocat et de procureur compris.
Les appelants ont interjeté appel en soutenant, selon la décision, deux griefs : le défaut de légitimation active de la demanderesse, et le rejet de la condamnation aux dépens au motif de leur bonne foi. Le recours invoquait en outre, dans les conclusions, une argumentation fondée sur la qualité de légataire et sur la loi n° 46/2014, dont la décision indique qu'elle n'avait pas été soulevée dans la contestation.
Question de droit
La Cour devait trancher trois questions :
- La reconnaissance de dette unilatérale du débiteur, par laquelle celui-ci indique payer au fils du créancier, constitue-t-elle une novation conventionnelle emportant modification du droit de la créancière ?
- Un moyen nouveau présenté dans les conclusions, fondé sur la position du légataire au regard de la loi n° 46/2014, est-il recevable ?
- La condamnation aux dépens peut-elle être écartée au regard de la bonne foi alléguée par la partie appelante et de son comportement en cours d'instance ?
Solution et dispositif
Sur la novation (premier grief). La Cour rejette l'argument, en s'appuyant sur deux motifs. Premièrement, la reconnaissance de dette est « un document unilatéral du débiteur » auquel le créancier n'a pas participé, de sorte que celui-ci « ne peut pas se voir lié par ses manifestations ». Deuxièmement, une novation modificative ou extinctive d'obligation suppose un accord de volontés des deux parties : « ho han de fixar de mutu acord les dues parts i no una sola ». La décision en conclut qu'« no es pot parlar de novació ».
Sur le moyen nouveau (deuxième grief). La Cour refuse d'examiner l'argument tiré de la loi n° 46/2014. Elle considère qu'une telle question devait être soulevée dans la contestation et non après coup, « a fi de no alterar els termes del debat » fixés par la demande et la défense. Elle ajoute, à titre surabondant, que la loi a été adoptée postérieurement aux faits, au décès du Sr. Estany, et que sa date d'effet est le 1er janvier 2016.
Sur les dépens (troisième grief). La Cour confirme la condamnation, en relevant plusieurs éléments de comportement : l'absence de réponse à la mise en dem
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000157/2017 ORIGEN: 6000531/2015 - 00
NIG: 5300542120150008755
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2017
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 28 de gener del 2016 la representació processal de la Sra. Pera va formular demanda en reclamació de quantitat, imposant a la defenent les costes del procediment.
II.- La representació processal de ORG_0, ORG_1 i del Sr. Cañellas va contestar la demanda en data 10 de març del 2016 oposant-se totalment als arguments exposats a la mateixa, manifestant que aixecava una excepció de manca de legitimació activa.
III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.
IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 10 de març de 2017 i va decidir : "Que donant lloc a la demanda interposada pel la Sra. Pera ha de condemnar i condemna al Sr. Cañellas, i solidàriament amb ell a les societats A, SL i B,SL a pagar a l'agent la suma global de 13.903,59 EUR, amb imposició de les costes processals causades , inclosos d'honoraris d'advocat i de procuradora."
V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de les societats ORG_0, ORG_1 i del Sr. Cañellas i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es desestimés la demanda per manca de legitimació activa, imposant a l'adversa les costes del procediment.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
I.- En el present procediment, la part agent Pera reclama front la part defenent ORG_0, ORG_1 i el Sr. Cañellas en demanda en la que sosté una petició de condemna per import de 13.903,59EUR més costes. No hi ha pronunciament sobre els interessos a meritar pel principal.
La sentència d'instància estima la demanda amb imposició de les costes a la part defenent.
Contra tal decisió s'alça la part vençuda.
II.- Els dos motius o greuges que articula la part apel·lant i defenent són, d'una banda, que manca legitimació activa a la vídua del Sr. Estany, la Sra. Pera, i d'altra, que no se li imposin les costes perquè ha actuat de bona fe.
Començant pel primer motiu hem de dir que la part apel·lant va canviar la seva argumentació en la fase de conclusions respecte la de contesta que és la vàlida. En aquesta defensava que s'havia produït una novació "convencional" en el moment que el deutor, el Sr. Estany, va fer el reconeixement de deute i va dir que li pagaria al fill del Sr. Estany. Per contra, en les conclusions i en el recurs argumenta que l'únic legitimat és l'hereu que ha de fer entrega dels llegats (en aquest cas del dret de crèdit) que el testador havia de lliurar a la seva mare com a conseqüència del testament del seu pare que havia estat atorgat en el dia 6 de juliol del 2012.
Però com molt bé assenyala la sentència d'instància, el fet que en el reconeixement de deute de 28 de maig del 2014, el deutor afirmés que li pagaria l'import reconegut al fill del Sr. Estany, no significa que s'hagués produït cap novació "convencional" o contractual, doncs és el reconeixement de deute és un document unilateral del deutor en el qual no hi intervé el creditor i per aquesta raó no es pot veure vinculat a les seves manifestacions. Per introduir una novació modificativa o extintiva d'una obligació ho han de fixar de mutu acord les dues parts i no una sola, com va ser en el cas present. Per tant no es pot parlar de novació.
III.- Pel que fa l'altre argument que es va introduir de manera extemporània en les conclusions referit a la posició del legatari en la llei 46/2014 hem de dir que aquesta qüestió havia de plantejar-se en la contesta a la demanda i no de manera posterior a fi de no alterar els termes del debat que han de quedar fixats en la demanda i en la contesta. Tot això sense entrar en que la dita Llei va ser aprovada amb posterioritat als fets que aquí es debaten i a la defunció del Sr. Estany i encara més allunyada va ser la data d'efectes (1 de gener del 2016).
En conseqüència, el motiu ha de ser desestimat.
IV.- Pel que fa al motiu relatiu a les costes, demana la part recurrent que no se li imposin les de la instància perquè ha actuat dins als paràmetres de la bona fe. Tampoc pot prosperar aquest motiu perquè l'actuació del defenent va estar allunyada d'aquells paràmetres. En primer lloc, perquè quan va ser requerit de manera extrajudicial en el dia 24 de setembre del 2014 hauria pogut contestar dient que estava disposat a pagar però que se li assegurés tant per la mare com pel fill que quedaria alliberat de manera definitiva de l'obligació de pagament. Però no consta que contestés. En segon lloc, perquè entre el requeriment esmentat i la demanda va passar més d'un any, temps suficient per demanar l'assessorament legal per fer una consignació judicial o notarial de l'import del deute. Tampoc ho va fer. I en tercer lloc, perquè un cop rebuda la demanda tampoc va fer una consignació judicial com a mostra de la seva voluntat de voler honorar les seves obligacions. No únicament ho va fer sinó que fins i tot ha persistit en la seva actuació dilatòria obligant a la part contrària a seguir tot el plet i la segona instància.
En conclusió, la condemna al pagament de les costes de la instància està plenament ajustada a dret.
V.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de les societats ORG_0, ORG_1 i del Sr. Cañellas contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 10 de març del 2017, que CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT.
Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE