STSJAD 431/2017 (ECLI:AD:TSJADAD:2017:431), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala civil, 22 décembre 2017
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 431/2017, ECLI:AD:TSJADAD:2017:431, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala civil, 22 décembre 2017 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Un créancier, le sieur Tejera (Y), titulaire administratif d'un commerce, et un débiteur, le sieur Gomila (Z), titulaire d'un atelier (« Taller Z »), sont liés par une reconnaissance de dette. Au mois de juillet 2015, le débiteur a reconnu devoir la somme de 32 370 euros et s'est engagé à la rembourser par mensualités de 800 euros, un premier versement étant intervenu le 5 septembre 2015.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Le débiteur a effectué plusieurs versements, mais il n'est pas établi qu'il ait acquitté les échéances de décembre 2015, de février, mars et avril 2016. Le créancier a alors engagé une action en paiement de 25 170 euros, par demande du 31 janvier 2017, selon la procédure ordinaire. Le juge de première instance (Tribunal de Batlles), par jugement du 22 juin 2017, a fait droit à la demande. Il a condamné le débiteur au paiement du principal, aux intérêts légaux à compter du 7 mars 2017, date de la contestation de la demande, et à la totalité des dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur.
Le défendeur a formé appel. Il ne contestait pas le principe de la dette : il avait, par écrit du 7 mars 2017, acquiescé aux prétentions du demandeur sur le montant principal, tout en s'opposant à la condamnation aux dépens. L'appel tendait donc à la seule réformation du chef des dépens de première instance et d'appel.
Question de droit
La Sala civil était saisie d'une question circonscrite : un défendeur qui acquiesce à la demande, sans conclure au fond, doit-il supporter les dépens de l'instance lorsque le créancier n'a pas, préalablement à l'introduction de l'action, mis le débiteur en demeure de manière extrajudiciaire ?
Il s'agissait, en d'autres termes, de déterminer la règle applicable à la répartition des dépens en cas d'acquiescement, en l'absence de texte andorran spécifique sur ce point.
Solution et dispositif
La Cour constate d'abord l'absence, en droit andorran, de norme régissant l'imputation des dépens en cas d'acquiescement du défendeur. Elle rappelle ensuite que la jurisprudence des tribunaux andorrans est constante : si le créancier a requis extrajudiciairement le défendeur d'exécuter ses obligations avant d'agir, c'est ce dernier qui supporte les dépens. À défaut de mise en demeure préalable, les dépens ne sont pas mis à sa charge lorsqu'il acquiesce sans contester la demande.
La Cour s'appuie à titre de comparaison sur l'article 395.1 de la loi de procédure civile espagnole du 7 janvier 2000, qui écarte les dépens en cas d'acquiescement avant la contestation, sauf mauvaise foi du défendeur, présumée notamment lorsqu'une mise en demeure fiable et justifiée ou une conciliation a précédé la demande.
Appliquant ces principes, la Cour retient que le débiteur ne pouvait connaître avec certitude le montant exact de sa dette avant la réception de la demande, dès lors que le créancier, selon les pièces produites, avait exigé des sommes dont le calcul était contesté. Elle relève toutefois, à titre d'observation, que le créancier avait bien adressé un rappel de paiement, sans qu'une mise en demeure formalisée portant sur
TSJC.- 0000333/2017 ORIGEN: 2000481/2016 - 00
NIG: 5300542120160003244
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, 22 de desembre del 2017
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit de data 31 de gener del 2017, el Sr. Castilla, actuant en la seva qualitat de Procurador dels Tribunals i del Sr. Tejera (Y), formulà demanda, en reclamació de quantitat, pel procediment ordinari, contra el Sr. Gomila (Z), i, després d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, sol·licitava que se seguís el present judici pels seus tràmits i en el seu dia es dictés sentència condemnant al demandat a satisfer al seu representat la quantitat total de 25.170.-euros, més els interessos legals meritats per aquesta suma des de la contesta a la demanda, així com les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
II.- El dia 7 de març del 2017, previst per a la pràctica del tràmit de contesta a la demanda, la Sra. Águila, actuant en la seva qualitat de Procuradora dels Tribunals i del Sr. Gomila (Z), presentà un escrit per mitjà del quin s'aplanava a les pretensions de l'adversa al respecte de la quantitat reclamada com a deute principal, malgrat que s'oposava a la condemna en costes.
III.- Per escrits de dates 28 de març i 18 d'abril del 2017 les representacions processal de les parts, replicaren i duplicaren en el sentit acostumat.
IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 22 de juny del 2017 decidint:
"Que estimant la demanda formulada per la representació processal del Sr. Tejera (Y) contra el Sr. Gomila (Z), hem de condemnar i condemnem a aquest darrer a pagar a la part actora l'import total de 25.170.-euros, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 7 de març del 2017, així com la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència."
V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Gomila i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de que no li siguin imposades les costes de la instància, ni tampoc les d'aquesta alçada.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el mes de juliol del 2015 el representant del Taller "Z" va reconèixer deure i voler pagar a "Y" la quantitat de 32.370 euros, comprometent-se a abonar la dita suma a terminis, fent un primer pagament de 800 euros el dia 5 de setembre del 2015 i abonant altres 800 euros mensuals dins dels 8 primers dies de cada mes (foli 23).
Resulta igualment provat que el taller "Z" va abonar diverses quotes d'amortització del deute contret, però no s'ha acreditat que pagués les corresponents als mesos de desembre del 2015 i febrer, març i abril del 2016 (folis 29 a 32), raó per la qual la representació processal del Sr. Tejera, titular administratiu del negoci "Y", va formular la demanda que dóna origen al present procediment en reclamació de la suma de 25.170 euros, demanda que va ser estimada per la Sentència objecte del present recurs, dictada per l'Hble. Batlle en data 22 de juny del 2017, imposant a la defenent la totalitat de les costes generades pel procediment.
II.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Gomila argumentant que no procedia imposar-li les costes de la instància, atès que ell es va aplanar a la demanda sense contestar-la i aquest motiu s'ha d'estimar.
En efecte, com destaca, entre moltes altres, la Sentència d'aquesta Sala de data 3 de setembre del 2013, és cert que no existeix al dret andorrà cap norma que reguli a qui se li imposen les costes processal en cas que el defenent s'aplani a la demanda, no obstant, la jurisprudència dels Tribunals andorrans és constant en estimar que, si abans de presentar-la l'agent ha requerit extrajudicialment al defenent per tal que compleixi les obligacions assumides per ell, és aquest qui ha de suportar el cost que ha suposat pel primer haver d'endegar un procediment judicial per veure satisfets els seus drets, mentre que en cas contrari no s'imposaran les costes al defenent si aquest s'aplana a les pretensions de l'agent sense contestar la demanda. D'altra banda, la mateixa Sentència recorda que aquesta norma es recull igualment a altres ordenaments del nostre àmbit cultural i així l'article 395.1 LEC espanyola de 7 de gener del 2000 disposa que si el defenent s'aplana a la demanda abans de contestar-la no procedeix la imposició de costes, a menys que el Tribunal, raonant-ho degudament, apreciï mala fe en el demandat i que s'entendrà que, en tot cas, existeix mala fe, si abans de presentar la demanda se l'hagués requerit de pagament de manera fefaent i justificada, o s'hagués dirigit contra ell una demanda de conciliació.
III.- En el cas present, és cert que l'agent va requerir de pagament al defenent i que el mes de juliol del 2015 aquest va reconèixer el deute que tenia pendent amb el negoci "Y" fins aquell moment. No obstant, atès que el creditor entenia que el Sr. Gomila, titular del "Taller Z", no li havia abonat les quotes corresponents als mesos de desembre del 2015 i febrer, març i abril del 2016 en els terminis establerts pel citat reconeixement, ni tampoc havia fet cap pagament a comptar del mes de juny del 2016, la representació processal del negoci "Y" va formular la demanda que dóna origen al present procediment en data 31 de gener del 2017 en reclamació de la suma de 25.170 euros, quantitat que encara quedava pendent del deute primitiu i aquesta demanda es va presentar sense un requeriment previ al deutor de la suma que en aquell moment devia. D'altra banda, la defenent argumenta en l'escrit en el què s'aplana a la demanda que ell havia lliurat diferents pagarés a la part demandant, desconeixent el motiu pel qual no s'havia procedit al seu cobrament i en període de proves adjunta els corresponents als anys 2016 (del mes de juliol al mes de desembres) i 2017 (del mes de gener al mes d'abril) (folis 52 a 54), raó per la qual el defenent podia tenir dubtes sobre l'import que en realitat devia a l'agent, ja que finalment aquest resultava dels pagarés efectivament cobrats pel creditor. Finalment el Sr. Gomila es va aplanar a la demanda sense contestar-la i el fet que s'oposés al pagament de les costes del procediment no exclou l'aplanament fos total.
Per totes aquestes raons, considerem que, fins que no va conèixer el contingut de la demanda, el Sr. Gomila no podia tenir la certesa de la suma que realment devia a l'agent i sols quan aquesta se li va presentar podia aplanar-se a la mateixa amb coneixement de causa, raó per la qual no era procedent imposar-li les costes del procediment, sinó que cada part ha d'assumir les seves i les comunes per meitat.
IV.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament en relació a les costes d'aquesta alçada d'acord amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Gomila contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 22 de juny del 2017, que REVOQUEM PARCIALMENT, en quan no fem especial pronunciament pel que fa a les costes de la instància, ni tampoc en relació a les d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.