STSJAD ANDORRA, a 22 de desembre del 2017 - ROJ: STSJAD 433/2017
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé22 décembre 2017
Numéro347/17
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD, Civil, 22 décembre 2017 (ROJ : STSJAD 433/2017 ; ECLI:AD:TSJADAD:2017:433)
> Décision commentée : STSJAD, Civil, 22 décembre 2017, n° de recours 347/17, ROJ : STSJAD 433/2017, ECLI:AD:TSJADAD:2017:433 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Un assuré, M. Calderón, était lié à la société ORG_0 par un contrat d'assurance signé le 17 février 2010. Ce contrat avait pour objet de couvrir le manque à gagner résultant des périodes d'arrêt de travail pour maladie ou accident, moyennant le versement d'une indemnité journalière en cas de réalisation du risque assuré. Le montant journalier de l'indemnité n'est pas précisé dans la décision.
M. Calderón a été placé en incapacité temporaire pour maladie commune du 7 mars 2015 au 24 mars 2016. Il soutenait qu'il aurait dû percevoir 9 255,80 euros, alors qu'il ne déclarait avoir reçu que 3 229,80 euros. L'assureur reconnaissait devoir 3 243 euros au titre de la période antérieure au 23 novembre, mais refusait de verser le solde. Il faisait valoir que l'état médical de l'assuré était stabilisé à compter de cette date, ce qui, selon lui, constituait un cas de délimitation de la couverture entraînant la cessation du droit à l'indemnité. Il soulignait également que l'assuré n'avait pas accepté de signer le document de liquidation proposé.
Par jugement du 10 juillet 2017, le Tribunal unipersonnel du Batlle (section civile) a fait droit à la demande. Il a condamné la société à payer 6 026 euros, augmentés des intérêts légaux à compter du 9 septembre 2016, date de la contestation de la demande, ainsi qu'aux dépens.
ORG_0 a interjeté appel, en soutenant que les rapports médicaux établissaient le caractère irréversible de l'état de l'assuré et en demandant le rejet de la demande initiale.
La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre (présidée par M. Joan Manel Abril Campoy, avec pour magistrats rapporteurs M. Yves Picod et Mme Fàtima Ramírez Souto) a rendu l'arrêt commenté.
## Question de droit
La question centrale était de savoir si l'assureur pouvait cesser le versement de l'indemnité journalière au motif que l'état de santé de l'assuré était stabilisé, alors que la clause contractuelle invoquée ne visait, selon la cour, que l'invalidité ou l'incapacité permanente et un état de santé irréversible.
Le juge d'appel devait donc répondre à deux points :
1. Le contrat subordonne-t-il le maintien de la garantie à la stabilisation des lésions, ou seulement à la reconnaissance d'une invalidité ou d'une incapacité permanente ?
2. La condition résolutoire invoquée par l'assureur était-elle établie à la date des faits litigieux ?
S'y ajoutait une question accessoire relative au point de départ des intérêts et à la répartition des dépens.
## Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance. Son raisonnement repose sur plusieurs étapes.
**Sur l'interpr
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 22 de desembre del 2017 - ROJ: STSJAD 433/2017
Décision commentée : STSJAD, Civil, 22 décembre 2017, n° de recours 347/17, ROJ : STSJAD 433/2017, ECLI:AD:TSJADAD:2017:433 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Un assuré, M. Calderón, était lié à la société ORG_0 par un contrat d'assurance signé le 17 février 2010. Ce contrat avait pour objet de couvrir le manque à gagner résultant des périodes d'arrêt de travail pour maladie ou accident, moyennant le versement d'une indemnité journalière en cas de réalisation du risque assuré. Le montant journalier de l'indemnité n'est pas précisé dans la décision.
M. Calderón a été placé en incapacité temporaire pour maladie commune du 7 mars 2015 au 24 mars 2016. Il soutenait qu'il aurait dû percevoir 9 255,80 euros, alors qu'il ne déclarait avoir reçu que 3 229,80 euros. L'assureur reconnaissait devoir 3 243 euros au titre de la période antérieure au 23 novembre, mais refusait de verser le solde. Il faisait valoir que l'état médical de l'assuré était stabilisé à compter de cette date, ce qui, selon lui, constituait un cas de délimitation de la couverture entraînant la cessation du droit à l'indemnité. Il soulignait également que l'assuré n'avait pas accepté de signer le document de liquidation proposé.
Par jugement du 10 juillet 2017, le Tribunal unipersonnel du Batlle (section civile) a fait droit à la demande. Il a condamné la société à payer 6 026 euros, augmentés des intérêts légaux à compter du 9 septembre 2016, date de la contestation de la demande, ainsi qu'aux dépens.
ORG_0 a interjeté appel, en soutenant que les rapports médicaux établissaient le caractère irréversible de l'état de l'assuré et en demandant le rejet de la demande initiale.
La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre (présidée par M. Joan Manel Abril Campoy, avec pour magistrats rapporteurs M. Yves Picod et Mme Fàtima Ramírez Souto) a rendu l'arrêt commenté.
Question de droit
La question centrale était de savoir si l'assureur pouvait cesser le versement de l'indemnité journalière au motif que l'état de santé de l'assuré était stabilisé, alors que la clause contractuelle invoquée ne visait, selon la cour, que l'invalidité ou l'incapacité permanente et un état de santé irréversible.
Le juge d'appel devait donc répondre à deux points :
Le contrat subordonne-t-il le maintien de la garantie à la stabilisation des lésions, ou seulement à la reconnaissance d'une invalidité ou d'une incapacité permanente ?
La condition résolutoire invoquée par l'assureur était-elle établie à la date des faits litigieux ?
S'y ajoutait une question accessoire relative au point de départ des intérêts et à la répartition des dépens.
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance. Son raisonnement repose sur plusieurs étapes.
**Sur l'interpr
Sentència
TSJC.- 0000347/2017 ORIGEN: 5000059/2016 - 00
NIG: 5300542120160000482
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de desembre del 2017
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Yves Picod i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Mitjançant escrit presentat en l'audiència celebrada el 29 de juliol de 2016, i prèvia petició de citació a judici enregistrada l'11 de febrer del mateix any, el Sr. Calderón presentà demanda contra la companyia ORG_0, en la què després d'exposar la fonamentació fàctica i jurídica que entenia d'aplicació al cas, suplicava dictar sentència condemnant-la al pagament de 6.026.-EUR, quantitat a augmentar amb els interessos legals corresponents. Igualment es demanava la condemna en costes processals a la defenent (f. 26-28). La quantitat reclamada derivaria de l'impagament d'una quantitat deguda en concepte de subsidi per malaltia o accident en aplicació de la pòlissa d'assegurances subscrita entre l'agent, en condició d'assegurat, i la societat defenent, en qualitat d'entitat asseguradora.
En l'audiència celebrada el dia 9 de setembre de 2016 la defenent contestà a la demanda presentada tot reconeixent deure pel concepte reclamat la quantitat de 3.243.-EUR i oposant-se a la resta exposant en essència que a comptar del dia 23 de novembre de 2015 ja no quedava justificat, en base a les condicions pactades, la percepció de la prestació reclamada (f. 45-54).
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 347/17 — Décision commentée
II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle, secció civil, va dictar sentència de data 10 de juliol del 2017 amb la següent part decisòria :
"PRIMER.- Estimar la demanda presentada per part del Sr. Calderón contra la societat A, S.A.E.
SEGON.- Condemnar a la societat A, S.A.E. a satisfer AL Sr. Calderón 6.026EUR, a incrementar amb els interessos legals generats a comptar del 9 de setembre de 2016, i fins a la seva total liquidació.
TERCER.- Condemnar en costes a la defenent d'acord amb l'establert al fonament de dret TERCER."
III.- Contra la dita sentència la representació processal de la societat ORG_0 formulà recurs d'apel·lació, estimant que dels informes es desprèn que l'estat de l'assegurat és irreversible. Sol·licita la desestimació de la demanda i la revocació de la sentència de primera instància.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Yves Picod.
FONAMENTS DE DRET
I.- El contracte d'assegurances litigiós, firmat el 17 de febrer de 2010, tenia com objecte cobrir el lucre cessant derivat de períodes de baixa per malaltia o accident, preveient-se el pagament d'un import diari de subsidi en cas de donar-se la contingència assegurada.
En data 7 de març de 2015, Calderón va iniciar un període d'incapacitat temporal per malaltia comuna el qual es va allargar fins el 24 de març de 2016. Compte tinguts els dies que va romandre de baixa i les garanties contractades, l'assegurat sosté que hauria d'haver percebut un total de 9.255,80.-EUR quan per contra únicament refereix haver percebut 3.229,80.-EUR.
La companyia d'assegurances reconeix que en base a la pòlissa subscrita deu 3.243.-EUR al Sr. Calderón, corresponent a l'import fins al dia 23 de novembre de 2016, manifestant que no ha liquidat aquest import "per quant l'adversa no accepta signar la seva alta prop de la companyia i, per tant, no accepta signar el pertinent document de liquidació ofert". Per contra, en relació a la procedència de la resta d'import reclamat, s'objecta que a comptar del 23 de novembre de 2016, la seva situació mèdica s'ha de considerar com estabilitzada i això en base als informes mèdics aportats, i que l'anterior és un dels supòsits de delimitació de cobertura que comporta la cessió del dret de cobrament de la renda diària.
II. La interpretació dels contractes d'adhesió, en cas de dubte o d'ambigüitat, es fa a favor del subscriptor i contra al redactor de l'acte.
En el cas d'autes, l'anàlisi del contracte i sobretot, de la clàusula litigiosa relativa al dret al cobriment de la renta diària, en ressurt que, malgrat el què pretén la part demandada, en cap cas es condiciona el manteniment de la cobertura a l'estabilització de les lesions patides. El contracte menciona únicament la invalidesa o la incapacitat permanent, la sol·licitud del reconeixement d'aquest estat o d'una pensió i, finalment, un estat de salut irreversible.
Per tant, l'estabilització no pot ser considerada com un estat irreversible i, per conseqüència, com una condició de resolució del contracte subscrit.
En efecte, el dret a cobrament finalitza si es reconeix a l'assegurat una situació d'invalidesa o incapacitat permanent i com consta en el certificat emès per la Directora General de la CASS, Directora General de la CASS, el Sr. Calderón "no és beneficiari de cap pensió d'invalidesa", i tampoc consta que hagi sol·licitat el reconeixement d'aquest estat o que percebi una pensió o indemnització per aquest motiu.
D'altra banda, no es desprèn dels autes que el menyscapte patit era irreversible, ja que resta acreditat que a comptar del 24 de març de 2016 es reposà al Sr. Calderón en situació d'alta mèdica.
Per conseqüència, el condicionament resolutori invocat per la companyia d'assegurances no queda establert en la data dels fets d'autes, sense perjudici de l'evolució posterior de la situació.
III.-En relació als interessos, aquests es calcularan a comptar de la data de contesta a la demanda, és a dir a partir del 9 de setembre de 2016 i fins a la seva total satisfacció.
IV.-Per conseqüent, convé confirmar íntegrament la sentència recorreguda i condemnar, en aplicació de la regla del venciment objectiu introduïda per l'Emperador Zenó: "Victus fert expenses" (Cod. 7, 51, 5) en costes a l'apel·lant, inclosos els honoraris d'advocat i procurador així com les despeses suportades per la pràctica de la prova pericial sol·licitada.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la societat ORG_0 contra la sentència, de data 10 de juliol del 2017, dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part apel·lant les costes processals d'aquesta alçada, inclosos els honoraris de procurador i d'advocat.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.