SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2017. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per escrit del 10-11-2016, el Sr. Carranza va presentar demanda laboral contra el Sr. Plana, titular del negoci "A", demanant que se'l condemnés a satisfer-li l'import de 1.971,47.-euros en concepte de salari i vacances, més els interessos corresponents, a cotitzar prop de la CASS, així com les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. II.- La representació processal del Sr. Plana es va oposar parcialment a les pretensions de l'assalariat reconeixent deure-li l'import de 862,44.-euros, tot i formulant una demanda reconvencional sol·licitant la condemna del Sr. Carranza a pagar l'import de 439,41.-euros en concepte de factures pagades pel compte del treballador, i el retorn de claus de l'empresa. L'agent es va oposar a aquesta demanda fent valer a títol principal que no tenia connexió amb la demanda principal i a títol subsidiari que es tractaven de liberalitats. III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 11-09-2017, decidint : "Primer.- Estimar íntegrament la demanda interposada per la part agent i condemnar el Sr. Plana al que segueix: Pagar la suma total neta reclamada de 1.974,41 EUR, juntament amb els in- teressos legals generats d'ençà el seu respectiu impagament, a saber per la suma de 943,85 EUR, a partir del 4 de maig de 2016; per la suma de 664,61 EUR, a partir del 4 de juny de 2016 i, per la suma de 500 EUR, a partir del 6 de juny de 2016, i fins a la total liquidació del deute. Declarar i cotitzar la referida quantitat bruta a la Caixa Andorrana de Segure- tat Social. Sufragar les costes ocasionades arran de la tramitació de la demanda princi- pal interposada, inclosos únicament els honoraris d'advocat que s'acreditaran en període d'execució de sentència. Segon.- Estimar majoritàriament la demanda reconvencional interposada per la part defenent i condemnar el Sr. Carranza al reembossament al primer de la suma total de 439,41 EUR més les costes processals causades, a saber únicament les taxes judicials aposades per la suma de 24,04 EUR." IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació el Sr. Carranza demanant la seva revocació parcial, dictant-se una nova desestimant la demanda reconvencional, amb imposició a l'adversa de les costes de segona instància . La representació processal del Sr. Plana demana la confirmació de la Sentència, amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- No es discuteix la relació laboral que va existir entre les parts entre el mes de febrer del 2014 i el mes de maig del 2016. Tampoc es discuteix que l'empresari va pagar dues factures pel compte del treballador, i més precisament : una factura de data 24-04-2015, per import de 378,91.-euros pagat al taller mecànic automòbil B per treballs realitzats sobre el vehicle del Sr. Carranza, una factura de data 31-05-2016, per import de 60,60.-euros pagat a la floristeria "C" per la venda d'una corona mortuòria amb una cinta "recuerdo de la familia V.". La sentència d'instància no és recorreguda pel que fa a la qüestió dels havers laborals impagats (que era l'objecte de la demanda principal la qual es va estimar íntegrament) sinó pel que fa a la demanda reconvencional. Al respecte d'aquesta darrera, la resolució criticada considera que donat, d'una part, que els pagaments van tenir lloc "mentre durava la relació laboral" i d'altra part, que el procediment laboral ofereix les mateixes garanties processals que el de mínima quantia, la presentació de la demanda de la part empresarial mitjançant demanda reconvencional era procedent. Sobre el fons, invocant el fet que no es podia presumir el caràcter de liberalitat dels pagaments i constatant que l'assalariat no havia retornat els imports en qüestió, es va donar lloc a les pretensions de l'empresari. II.- Per oposar-se a aquesta conclusió, l'assalariat torna a sostenir que la demanda reconvencional no tenia connexió amb la demanda principal i que es tractaven de liberalitats. Els arguments són en essència que: 1) els pagaments són totalment aliens a la relació laboral ; 2) és pura coincidència que es fessin mentre la relació laboral era vigent ; 3) es tracta de liberalitats per la relació d'amistat que existia entre el Sr. Plana i el Sr. Carranza i 4) el tribunal no ha pres en compte que les factures no tenen res a veure amb la relació laboral i s'ha basat sobre meres presumpcions. El recurs s'ha d'estimar per dos tipus de raons. En primer lloc, el plantejament del Tribunal no és conforme a la doctrina de la Sala sobre la demanda reconvencional en matèria laboral la qual és ben assentada (cf. les nostres sentències 375/2016 del 27 d'octubre del 2016 i 188/205 del el 3 de setembre del 2015) i com es motivava en la nostra sentència 176/12 del 17 desembre del 2012 que indica : " L'article 1 del Decret sobre procediment laboral de data 9 de març de 1974 reserva al Tribunal unipersonal del Batlle, la competència per resoldre "qualsevol incidència derivada del contracte de treball", és a dir quan existeix un vincle suficientment connex entre la reclamació i el contracte de treball. Si es va realitzar un préstec personal en favor del Sr. Cañellas, aquest es va probablement concedir "en ocasió" del contracte laboral, però el primer vincle obligatori resulta aliè a la pròpia execució de la relació de treball, circumstància que impedeix l'anàlisi de la reclamació en el marc del present procés laboral.". Força és de constatar que el tribunal no ha caracteritzat en què l'obligació de l'assalariat en front de l'empresari no només hauria nascut en ocasió de la relació laboral sinó que tindria un vincle amb aquesta i amb la seva execució. En segon lloc, la connexió invocada pel demandant reconvencional no existeix. De manera general, una demanda reconvencional ha de tenir una connexió amb les peticions objecte de la demanda principal, doncs en cas contrari no concorren les raons d'economia processal que justifiquen l'ampliació de l'objecte litigiós que suposa la reconvenció. Tal connexió entre una demanda per la satisfacció d'havers laborals i una demanda pel reemborsament de factures que res tenen a veure amb la prestació de treball no pot fonamentar-se únicament sobre la coincidència temporal que la relació era vigent al moment de sufragar les factures. D'altra banda, la connexió que diu l'empresa que existiria, és a dir el fet que aquests pagaments s'haurien de considerar com a "avançaments de nòmina", no queda establert. Cap prova del present plet permet dir que aquests pagaments constitueixen avançaments de salari. En tot cas, res en els butlletins de salaris produïts permet constatar l'existència d'un avançament. De fet, si es tractaria d'un avançament de salari, sobtaria molt que el pagament de la factura del 24-04-2015 encara no s'hagi regularitzat al moment de resoldre la relació més d'un any més tard. Quant a les proves aportades per l'empresari, són insuficients per acreditar la seva afirmació. En efecte, els "certificats" dels dos empresaris beneficiaris dels pagaments indicant que el Sr. Plana els hi hauria dit que pagava com avançament del salari del Sr. Carranza, són molt pocs convincents i no permeten acreditar tal extrem. Pel que fa al testimoniatge de la Sra. Duque, la responsable de la comptabilitat i de les nòmines, la seva afirmació que els dos pagaments corresponen a uns avançaments de nòmina no es pot prendre en compte ja que no només treballa pel compte del Sr. Plana sinó que és ella personalment qui va firmar la carta de comiat disciplinari del Sr. Carranza pel compte de "A". Per tot l'exposat s'ha de revocar la sentència d'instància en el sentit de desestimar la demanda reconvencional. III.- En virtut del principi del venciment objectiu, i malgrat la part recurrent no s'hagi pronunciat al respecte en el seu recurs, però tenint en compte que els tribunals s'han de pronunciar sobre la qüestió de les costes independentment de les peticions de les parts i fins i tot si no existeix petició de les parts litigants al respecte, la desestimació de la demanda reconvencional comporta necessàriament la revocació de la sentència en el sentit d'imposar al Sr. Plana, part agent reconvencional vençuda, les costes judicials en relació amb aquesta demanda reconvencional. IV.- L'estimació del recurs i la matèria laboral del plet han de portar a la condemna de la part empresarial a satisfer les costes d'aquesta alçada donat que l'assalariat es va veure obligat a formular un recurs per defensar-se de la demanda reconvencional i obtenir la satisfacció íntegra dels seus drets laborals. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR el recurs del Sr. Carranza contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 11-09-2017 que revoquem parcialment en el sentit de desestimar la demanda reconvencional del Sr. Plana i de condemnar aquest darrer a pagar les costes judicials en relació amb aquesta demanda reconvencional ; IMPOSAR al Sr. Plana les costes judicials d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE