SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 12 de gener del 2018. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per escrit enregistrat en data 21 de maig del 2014 la Sra. Codina, actuant com a procuradora de l'entitat bancària Gaya, formulà demanda en judici civil en reclamació de quantitat i exercici de l'acció hipotecària pel procediment declaratiu ordinari contra la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions Benitez suplica es dicti sentència condemnant a la mercantil defenent a satisfer a la seva mandant la suma global de 2.894.945,99.-CHF, augmentada dels interessos bancaris pactats a l'escriptura pública de préstec hipotecari des del 13 de juliol del 2013 i fins a la total i definitiva cancel·lació del deute, més les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part. Igualment que es vulgui disposar la realització en pública subhasta de l'Edifici conegut pel nom d'Hotel C, juntament amb la seva parcel·la d'implantació, situat a l'XXXX, acordant l'aplicació del preu obtingut a la rebaixa o cancel·lació de la totalitat del deute hipotecari reclamat i es vulgui declarar l'existència d'una garantia hipotecària sobre la quantitat anterior, majorada pels interessos corresponents, que es reclama. II.- Per escrit del 8 d'octubre del 2014 la Sra. Sancho, actuant com a procuradora de la mercantil Benitez, va contestar a la demanda amb oposició parcial a aquesta segons es conté en dit escrit d'al·legacions al qual es fa remissió expressa als efectes oportuns. III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa. IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 19 d'abril de 2017 i va decidir : "Primer.- que estimant íntegrament la demanda formulada per l'entitat bancària "Gaya" contra la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "Benitez", ha de condemnar i condemna a aquesta darrera a pagar a la primera la quantitat de dos milions vuit-cents noranta-quatre mil nou-cents quaranta-cinc francs suïssos amb noranta-nou cèntims (2.894.945,99.- CHF), incrementada dels interessos bancaris pactats a l'escriptura pública de préstec hipotecari, això és d'ençà el dia tretze de juliol del dos mil tretze -dia següent a la data de la última liquidació practicada- i fins que sigui íntegrament satisfeta, imposant-li les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant de la present resolució.I en mèrits de l'existència d'una garantia hipotecària a favor del banc, que garanteix dit deute hipotecari, això és a tenor d'allò pactat en les escriptures públiques de préstec amb garantia hipotecària i novació de préstec hipotecari i cancel·lació parcial d'hipoteca subscrites pels litigants el 3 de maig del 2005 i el 26 de juliol del 2006 prop del Notari de les Barberás Sr. Ferrer, de ser necessari, procedirà la realització en pública subhasta de l'Edifici conegut pel nom d'Hotel C, juntament amb la seva parcel·la d'implantació, situat a l'XXXX, acordant l'aplicació del preu que s'obtingui a la rebaixa o cancel·lació del deute hipotecari aquí reconegut. Segon.- contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies, presentant la voluntat d'apel·lar davant la secció del Batlle Ponent. Presentada l'apel·lació, el Batlle Ponent emplaçarà per Providència les parts perquè compareguin davant el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra per a formalitzar el recurs en el termini de quinze dies remetent així mateix els autes originals." V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Benitez i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial i que s'estimin els seus motius de recurs que analitzarem a continuació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones. FONAMENTS DE DRET I.- En el present procediment la part agent Gaya, interposa l'acció principal de reclamació de quantitat i també l'acció hipotecària contra la societat Benitez en reclamació de 2.894.945,99EUR més els interessos pactats a partir del dia 13 de juliol de 2013 i les costes. La sentència d'instància estima íntegrament la demanda i contra tal decisió s'alça la part defenent. II.- Diversos són els greuges que la part apel·lant alça contra la sentència d'instància. En primer lloc, admet que deu a la part agent la suma de 2.838.713,50 francs suïssos (CHF) i no la diferència de 56.232,49 CHF fins al principal reclamat perquè considera que el préstec havia estat vençut a partir del dia 16 de novembre del 2011. En efecte, el primer impagament de la quota del préstec va tenir lloc en el dia 31 d'octubre del 2011 i transcorreguts 15 dies de gràcia per pagar, el préstec ja havia vençut de manera obligatòria per a la part prestamista. Aquest argument no pot prosperar perquè el Pacte 5 de l'escriptura originària de 3 de maig del 2005 disposa que "el pacte es tindrà per vençut i Barberá podrà exigir la immediata devolució del capital ..." i això significa que no és obligatori per a l'entitat sinó que és una facultat ("podrà"). El fet que digui que "es tindrà per vençut" només significa en quins supòsits es considerarà vençut perquè l'entitat pugui optar per resoldre anticipadament el préstec. En conseqüència, l'entitat va actuar preservant els interessos del propi client al qual sempre li resulta més feixuga una resolució anticipada que un ajornament per intentar evitar que s'acabi de resoldre abans el contracte i hagi de retornar tot el capital a més dels interessos ordinaris i ja vençuts i els de demora que sempre són superiors. Aquest motiu ha de fracassar. III.- També ha de fracassar el segon motiu que va vinculat a l'anterior i que consisteix en descomptar els interessos remuneratoris aplicats durant el període que va del 3 de novembre del 2011 al 12 de juliol del 2013 perquè dona per suposat que el motiu precedent ha triomfat i es declara resolt el contracte en data 16 de novembre del 2011 i no 12 de juliol del 2013. En haver fracassat la premissa en la que es recolza aquest motiu, ja es pot augurar la seva desestimació. Però és que, a més, com a argument de reforç sembla oblidar la part recurrent que si s'excloguessin aquells interessos remuneratoris del període esmentat, caldria substituir-los pels interessos de demora que -com ja argumenta en el seu recurs- sempre són superiors perquè s'apliquen sobre tot el deute, inclòs el capital no vençut. IV.- El tercer motiu rau en interpretar a la manera que li convé l'apartat 7 del pacte 2n per arribar a la conclusió que només hauria de pagar interessos de demora si el deute s'hagués convertit en euros, tal i com li permetia la clàusula indicada, però que si no ho feia (és a dir, es mantenia en CHF), no s'havien pactat interessos de demora. Tan insòlita interpretació que contradiu l'esperit de tot contracte de préstec (no cobrar interessos de demora en cas de venciment anticipat per incompliment del prestatari) no té cap suport jurídic com explicarem. Hem de tenir en compte la redacció literal de la clàusula que diu : "7. Reconversió del deute pendent a euro. Si, per aplicació de les causes de resolució previstes en el present contracte, Barberá decidís donar el préstec per vençut, podrà també convertir en euros a tot el deute pendent de pagament en aquell moment i, en tal supòsit, el tipus d'interès de demora aplicable serà el tipus aplicat en cada moment a aquest préstec més un recàrrec de dos punts i, en tot, cas amb el mínim que tingui en cada moment establert per descoberts en compte". Una interpretació desinteressada d'aquest clàusula i que descarti tota interpretació absurda, ens porta a considerar que en cas de que concorri alguna causa de resolució del contracte, l'entitat prestamista tenia dues facultats reconegudes: 1) donar-lo per vençut anticipadament i 2) també convertir el deute en euros. I en qualsevol de les opcions (en tal supòsit, es refereix a donar-lo per vençut) es meritarien interessos de demora. És a dir, si continuava el deute en CHF com si els reconvertia en euros. Hem de recordar que aquesta facultat de convertir-lo en euros també la tenia el prestatari en la clàusula 1.4 que li permetia pagar la quota en qualsevol divisa, si ho avisava en cinc dies d'anticipació. La interpretació que fa la part recurrent en el sentit de que si es mantenia el préstec en francs suïssos no tenia que pagar interessos de demora perquè no s'havien pactat, resulta contrària a l'esperit de tot contracte de préstec i, a més, es contradiu amb el que ja havia acceptat la part prestatària com a continuació exposarem. Que ja ha pagat interessos de demora en altres ocasions en francs suïssos i més concretament en les quotes de maig, agost i novembre de 2010 i en les quotes de febrer, maig, agost i setembre de 2011. Està admès i no discutit que així va ser i ara no pot dir que en CHF no s'havia pactat el pagament d'interessos. En conclusió, aquest motiu ha de fracassar perquè la interpretació ajustada a l'esperit de la voluntat contractual no és la que proposa la part apel·lant sinó la que efectua la sentència d'instància. V.- En el penúltim motiu la part impugnant es queixa de que no poden ser aplicats els interessos de l'ABA (sense més especificacions) i hem de suposar que es refereix als interessos de descobert en compte. Però en cap cas els ha aplicat la part prestamista com es pot comprovar en el document 10 aportat (folis 114 i seg.) en relació als certificats per l'ABA (folis 190-191) i a més no han estan previstos en la clàusula 7 abans transcrita. El que ha argumentat la part agent és que els seus interessos en descobert (que sí han estat pactats) mai podrien ser superiors als de l'ABA i que així haurà de ser determinat en l'execució de sentència on caldrà el corresponent control judicial. I així ha de ser. En conseqüència, tampoc aquest greuge pot ser atès. VI.- I en el darrer motiu del seu recurs la part prestatària s'avança a una qüestió que haurà de ser fixada en el procediment d'execució de la finca hipotecada, si és que cal arribar a aquesta situació. En efecte, manifesta que el valor de taxació ha de ser el que preveia l'escriptura de 3 de maig del 2005 quan eren dues les finques que garantien la devolució del préstec (5.079868,42 CHF), doncs encara que es va produir en data 26 de juliol del 2006 una novació de les garanties i es va excloure la finca de la societat Vives, no es va fer esment del valor de taxació de la finca que seguia en garantia de la devolució (la de la societat ENTITY_6). Però aquesta qüestió ara resulta prematura perquè haurà de ser resolta en fase d'execució i segons el que disposen les lleis 43/2014 i 44/2014. Aquests motiu ha de ser rebutjat per prematur. Amb això arribem a la completa desestimació del recurs interposat. VII.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Benitez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 19 d'abril de 2017, que confirmem íntegrament. Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE