STSJAD ANDORRA, a 30 de gener del 2018 - ROJ: STSJAD 30/2018
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé30 janvier 2018
Numéro396/17
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 30/2018 (ECLI:AD:TSJADAD:2018:30)
> Décision commentée : STSJAD 30/2018, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 janvier 2018, ECLI:AD:TSJADAD:2018:30 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note de méthode : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la présente fiche retient l'identifiant ROJ et l'ECLI figurant dans le texte intégral.*
## Faits et procédure
Les époux, de nationalité non précisée dans la décision, ont contracté mariage civil au Portugal. Cinq enfants sont nés de cette union ; à la date de la demande, leurs âges étaient de 23, 20, 15, 11 et 4 ans. Le 16 novembre 2015, la Sra Sanç a formé une demande de séparation de corps. Des mesures provisoires avaient été ordonnées par une ordonnance du 15 octobre 2015, qui fixait notamment une pension alimentaire de 800 euros et interdisait au Sr Sainz de s'approcher de son épouse.
Par jugement du 26 septembre 2017, le Batlle a prononcé la séparation, dissous le régime matrimonial, maintenu la puissance parentale partagée, attribué l'usage du domicile familial au père, confié la garde et la custodie des enfants mineurs à la mère, organisé un droit de visite et d'hébergement au profit du père, fixé une contribution alimentaire de 700 euros mensuels, et levé l'interdiction de contact. Il a rejeté toute prestation compensatoire et n'a pas statué sur les dépens.
Le Sr Sainz a interjeté appel. Il demandait, à titre principal, l'attribution de la garde et de la custodie des deux enfants mineurs, Quesada et Vélez, et une contribution alimentaire de 100 euros par enfant ; à titre subsidiaire, une contribution de 180 euros par enfant. La décision ne précise pas la date de l'appel.
## Question de droit
La Sala Civil devait trancher deux questions :
1. **La garde et la custodie** des enfants mineurs peuvent-elles être retirées à la mère et attribuées au père, au regard des éléments relatifs à la prise en charge quotidienne, à la scolarisation et à l'environnement familial ?
2. **Le montant de la contribution alimentaire** doit-il être réduit, compte tenu de la majorité de l'une des filles et de l'évolution des ressources respectives des parents ?
Le texte ne fait référence à aucun article précis de la législation andorrane en matière de filiation ou d'alimentaire ; il vise seulement « la législation en vigueur » et les « Usos i Costums » applicables, ainsi que le chapitre X de la Novel·la 82 pour les dépens (*texte d'autorité non précisé dans la décision pour le surplus*). Le raisonnement repose donc sur l'appréciation concrète des faits.
## Solution et dispositif
**Sur la garde et la custodie (premier moyen).** La Sala rejette la demande. Elle relève que le fait que l'enfant Quesada passe de nombreuses heures chez son père, pour y faire ses devoirs, « ne suppose pas que sa mère n'en ait pas une cura adequada », mais traduit une implication souhaitable du père. Concernant Vélez, elle retient que l'absentéisme scolaire, bien que « rellevant », est encadré par un protocole d'absentéisme et un signalement au Tribunal des mineur
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 30 de gener del 2018 - ROJ: STSJAD 30/2018
STSJAD 30/2018 (ECLI:AD:TSJADAD:2018:30)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 30/2018, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 janvier 2018, ECLI:AD:TSJADAD:2018:30 (Lire sur source officielle)
Note de méthode : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la présente fiche retient l'identifiant ROJ et l'ECLI figurant dans le texte intégral.
Faits et procédure
Les époux, de nationalité non précisée dans la décision, ont contracté mariage civil au Portugal. Cinq enfants sont nés de cette union ; à la date de la demande, leurs âges étaient de 23, 20, 15, 11 et 4 ans. Le 16 novembre 2015, la Sra Sanç a formé une demande de séparation de corps. Des mesures provisoires avaient été ordonnées par une ordonnance du 15 octobre 2015, qui fixait notamment une pension alimentaire de 800 euros et interdisait au Sr Sainz de s'approcher de son épouse.
Par jugement du 26 septembre 2017, le Batlle a prononcé la séparation, dissous le régime matrimonial, maintenu la puissance parentale partagée, attribué l'usage du domicile familial au père, confié la garde et la custodie des enfants mineurs à la mère, organisé un droit de visite et d'hébergement au profit du père, fixé une contribution alimentaire de 700 euros mensuels, et levé l'interdiction de contact. Il a rejeté toute prestation compensatoire et n'a pas statué sur les dépens.
Le Sr Sainz a interjeté appel. Il demandait, à titre principal, l'attribution de la garde et de la custodie des deux enfants mineurs, Quesada et Vélez, et une contribution alimentaire de 100 euros par enfant ; à titre subsidiaire, une contribution de 180 euros par enfant. La décision ne précise pas la date de l'appel.
Question de droit
La Sala Civil devait trancher deux questions :
La garde et la custodie des enfants mineurs peuvent-elles être retirées à la mère et attribuées au père, au regard des éléments relatifs à la prise en charge quotidienne, à la scolarisation et à l'environnement familial ?
Le montant de la contribution alimentaire doit-il être réduit, compte tenu de la majorité de l'une des filles et de l'évolution des ressources respectives des parents ?
Le texte ne fait référence à aucun article précis de la législation andorrane en matière de filiation ou d'alimentaire ; il vise seulement « la législation en vigueur » et les « Usos i Costums » applicables, ainsi que le chapitre X de la Novel·la 82 pour les dépens (texte d'autorité non précisé dans la décision pour le surplus). Le raisonnement repose donc sur l'appréciation concrète des faits.
Solution et dispositif
Sur la garde et la custodie (premier moyen). La Sala rejette la demande. Elle relève que le fait que l'enfant Quesada passe de nombreuses heures chez son père, pour y faire ses devoirs, « ne suppose pas que sa mère n'en ait pas une cura adequada », mais traduit une implication souhaitable du père. Concernant Vélez, elle retient que l'absentéisme scolaire, bien que « rellevant », est encadré par un protocole d'absentéisme et un signalement au Tribunal des mineur
Sentència
TSJC.- 0000396/2017 ORIGEN: 4000450/2015 - 00
NIG: 5300542120150005065
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener del 2018.
Reunida la Sala Civil del M.Barba Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.Barba Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.Barba Sr. Vincent Anière i M.Barba Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 16 de novembre de 2015 la Sra. Sanç va formular demanda de separació matrimonial, a l'atenció del Sr. Sainz, exposant substancialment que ambdues parts van contraure matrimoni civil a Portugal i que fruit de llur unió havien nascut cinc fills, Barba de 23 anys; Castilla de 20 anys, Cañellas de 15 anys, Quesada de 11 anys i Vélez de 4 anys. Que, degut a la greu crisis matrimonial que travessaven els esposos, va instar una demanda d'adopció de mesures provisionals la quina finalitzà amb l'adopció de les mateixes per Aute del 15 d'octubre de 2015. Que interessava ara la separació matrimonial, així com la dissolució del règim econòmic matrimonial i la confirmació integra de les mesures adoptades en l'Aute de 15 d'octubre de 2015, excepte l'import de la pensió d'aliments que demanava que es fixés en la quantia de 1.000 EUR/mes i, el pagament per meitat de les despeses extraordinàries dels menors. I després d'invocar els fonaments de dret que considerava aplicables al cas, demanava que fos emesa sentència acordant els pronunciaments que considerava pertinents en relació a la separació dels consorts, l'ús del domicili familiar, pàtria potestat i règim de custòdia dels fills menor d'edat, règim de visites, pensió alimentària i, finalment, sobre el manteniment de la prohibició al Sr. Sainz d'aproximar-se a ella.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 396/17 — Décision commentée
II.- En l'audiència del 17 de desembre de 2015 el Sr. Sainz contestava la demanda, oposant-se parcialment a la mateixa i interessant, amb caràcter principal, que se li atorgués a ell la guàrdia i custòdia dels fills menors, com sigui que la demandant no se'n ocupava de forma adequada. I, després d'invocar els fonaments de dret que considerava aplicables al cas, interessava la desestimació parcial de la demanda, amb els pronunciaments que considerava pertinents en relació a la guarda i custòdia dels menors, l'ús del domicili conjugal i el seu parament, el pagament d'una pensió alimentària, règim de visites en favor del progenitor no custodi i la dissolució del règim econòmic matrimonial.
III.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 26 de setembre del 2017 va decidir:
"Estimar substancialment la demanda de separació matrimonial promoguda en data 16 de novembre de 2015 per la Sra. Sanç a l'atenció del Sr. ENTITY_5; declarar la separació matrimonial dels referits esposos, quedant dispensats del deure de convivència, com també la dissolució del règim econòmic matrimonial. A l'ensems, escau declarar que:
la pàtria potestat és compartida entre els progenitors respecte els fills Quesada i ENTITY_10;
L'ús del domicili familiar s'atribueix al pare, Sr. ENTITY_5;
La guarda i custòdia dels fills menors correspon a la mare;
El règim de visites del pare serà, amb caràcter de mínim, el següent:
Caps de setmanes alterns, des del divendres a la sortida de l'escola i, fins el diumenge a les 20 h en què el pare els haurà de reintegrar al domicili matern.
La repartició per meitats dels períodes vacacionals, corresponent-li a la mare la primera meitat els anys parells i, la segona els senars. Concretament, quant a les vacances de Nadal i d'Estiu:
Nadal: s'entendrà que la primera meitat del període comença el darrer dia lectiu a la sortida de l'escola, o activitat extraescolar i, fineix el dia 31, a les 20 h; La segona meitat finirà el dia abans de l'inici de l'escola a les 20:00 hores;
Estiu: es repartiran en dos períodes; un primer període que va des del darrer dia lectiu i, fins el 31 de juliol a les 20:00 hores i, un segon que fineix el 30 d'agost a les 20 hores, restant els menors des del 30 d'agost fins a l'inici del període lectiu amb la mare.
Els dies de celebració pròpia del pare o, de la mare (aniversaris, onomàstiques i Diada respectiva) els menors podran restar en la seva companyia, sempre que això sigui possible, des de la sortida de l'escola i, fins a les 21:00 hores en que hauran de reintegrar el domicili que correspongui en funció del règim establert; Quant a les onomàstiques i aniversaris dels fills s'alternaran entre els progenitors, corresponent-li a la mare estar en companyia dels fills durant 7 aquests dies els anys parells i, al pare, els senars, el tot sempre que sigui possible;
El Sr. Sainz haurà de satisfer mensualment una pensió d'aliments pels fills per un import de 700 EUR mitjançant transferència al compte bancari de la Sra. Sanç per endavant i dins dels deu primers dies de cada mes. La pensió quedarà revisada automàticament el mes de gener de cada any en funció de la variació que hagi experimentat l'IPC. Les despeses extraordinàries es satisfaran per meitats.
Deixar sense efecte la prohibició al Sr. Sainz d'entrar en contacte amb la Sra. Sanç establerta en l'Aute de 15 d'octubre de 2015.
No hi ha lloc a fixar pensió compensatòria entre consorts, ni a efectuar especial pronunciament en costes judicials."
IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Sainz i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació en el sentit d'atorgar-li a ell la guarda i custòdia dels seus fills menors, Quesada i Vélez, fixant a favor de la seva mare un règim de visites i el pagament d'un pensió d'aliments de 100 euros mensuals per cada fill i el 50% de les seves despeses extraordinàries, sense fer especial pronunciament sobre les costes de la segona instància. Subsidiàriament, sol·licita que es fixi una pensió d'aliments a càrrec d'ell per cada un dels dos fills menors en la quantitat de 180 euros, sense fer especial pronunciament en relació a les costes de l'alçada.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.Barba Sra. Eulàlia Amat Llari
FONAMENTS DE DRET
I.- Com a primer motiu del seu recurs argumenta el recurrent que procedeix concedir-li a ell la guarda i custòdia dels seus fills menors, Quesada i Vélez, en el cas del primer perquè el nen passa la major part del seu temps a casa seva, convivint, menjant i dormint amb ell i en el cas del Vélez perquè la seva mare no en té una cura adequada, permetent que deixi d'anar sovint a l'escola, havent-se obert un protocol d'absentisme per aquesta causa que ha donat lloc a que s'obri un expedient per part de l'equip especialitzat de protecció a la infància del M.Barba Govern, el qual ha remès un informe a l'Hble. Tribunal de Menors. D'altra banda, el Sr. Sainz ha enviat en aquesta alçada unes conclusions complementàries de data 10 de gener en les què afirma que la Comissió Tècnica d'Atenció al Menor de data 6 de novembre del 2017 va concloure que els seus fills es trobaven en situació de risc moderat i que la Sra. Sanç no porta els seus fills a escola habitualment, reitera que en Quesada passa la meitat del temps a casa del seu pare, que la filla Cañellas té mala relació amb la seva mare i que el pis d'aquesta només té dues habitacions a on viuen tres adults i dos nens, però aquests arguments no es poden estimar.
En efecte, pel que fa al menor Quesada, és cert que ressurt de les actuacions que el nen passa amb el seu pare moltes estones, segons ell mateix explica en l'acte d'exploració del menor de data 3 d'abril del 2017 (foli 111), perquè ho necessita per fer els deures utilitzant l'ordinador i el wifi dels què disposa el seu progenitor. No obstant, segons el parer d'aquesta Sala, aquest sol fet no justifica un canvi de guarda i custòdia del nen en quan no significa que la seva mare no en tingui una cura adequada, sinó que suposa una implicació desitjable del Sr. Sainz en les tasques escolars del seu fill, alhora que comporta unes hores de convivència entre pare i fill que permeten que s'estrenyin encara més els vincles existents entre un i altre.
D'altra banda, en l'informe social de data 9 de desembre del 2016 es posa de relleu que en Quesada manifesta estimar als dos progenitors per igual i trobar-los a faltar quan fa dies que no els veu (foli 105), en l'informe del psicòleg Barberá de data 15 de gener del 2016 es destaca que el menor manifesta tenir una clara aversió al pare (foli 97) i en l'exploració davant de l'Hble. Batlle en Quesada posa de relleu que està bé amb l'actual règim, afegint que vol estar més temps amb la seva mare (foli 111). És cert que, d'acord amb el detall d'assistències de l'escola andorrana de Sant Julià dels anys 2015 i 2016, es fa patent que en Quesada s'absenta de l'escola nombroses vegades, algunes amb justificació i altres no (foli 68), encara que el seu director manifesta en el document que es recull al foli 59 que, malgrat aquestes absències, en Quesada ha participat amb normalitat a les activitats de l'escola i ha obtingut uns resultats correctes durant el curs escolar 2015-2016. En el mateix sentit, i de manera certament contradictòria, de l'informe d'intervenció psicosocial signat el 25 d'octubre del 2016 ressurt que el director de l'escola andorrana de Sant Julià de Lòria manifesta que en el curs escolar 2015-2016 no han detectat absentisme d'en Quesada i que el menor ha tingut bon comportament i ha assolit correctament els aprenentatges, tot i que puntualment ha necessitat algun acompanyament (foli 95). Finalment en l'informe de la Comissió Tècnica d'Atenció al Menor de data 6 de novembre del 2017 es fa constar que el menor Quesada que "al principi de curs el nen va fer absències, però després es va reconduir", raons totes elles que no permeten arribar a la conclusió de que la seva mare té una cura incorrecta del seu fill, com a mínim en aquest moment, i entenent que el menor va assolint progressivament una major estabilitat (folis 111 i 112), tot això sense perjudici de les mesures que es puguin prendre en el marc de l'expedient obert per tal d'assegurar l'assistència d'en Quesada a l'escola.
D'altra banda, encara que en les seves conclusions complementàries de data 10 de gener del 2018 el Sr. Sainz afirma que el pis de la mare només té dues habitacions i en ell hi viuen tres adults, raó per la qual no poden acollir-hi també dos nens, en l'exploració judicial del menor Quesada de data 3 d'abril del 2017 aquest manifesta que la seva mare té parella, conviuen en un pis nou i disposen de més espai.
II.- Pel que fa al menor Vélez, és cert que el nen no acudeix puntualment a l'escola i en aquest sentit l'informe que consta al foli 74 de les actuacions posa de relleu un absentisme rellevant. No obstant, tant el seu pare com la seva mare manifesten que el nen pateix hidrocefàlia, raó per la qual és molt possible que la mare el protegeixi en excés. En qualsevol cas, amb el seguiment que es va fer des dels Serveis d'Atenció a la Dona a principis de curs l'assistència d'en Vélez a l'escola va ser més regular, encara que després empitjorés i, per que sembla, l'evolució d'en Vélez és bona i li permet incorporar-se a una escola normal, raó per la qual sembla que aquest seguiment seria el mecanisme adequat per assegurar que el nen assisteixi regularment al centre escolar i el fet de que estigui obert un protocol d'absentisme i s'hagi remès un informe a l'Hble. Tribunal de Menors també permet entendre que es prendran mesures adequades al cas, entre les quals no té perquè figurar un canvi de la guarda i custòdia establerta.
D'altra banda, no sembla que privar a la mare de la guarda i custòdia del menor Vélez i atorgar-la al seu pare sigui la solució més adient al cas, en primer lloc, perquè el nen, excepte un curt període de temps, sempre ha restat sota la cura de la seva mare i per tant s'ha d'entendre que els lligams afectius amb ella són més forts que amb el seu pare, tenint en compte que en Vélez té sis anys. En segon lloc, perquè el pare tampoc s'ha interessat particularment pels estudis del seu fill, ja que, segons l'informe que consta al foli 74 de les actuacions signat per la Directora dels Serveix d'Atenció Precoç i Educació Especial, els contactes sempre han estat amb la mare del nen, mentre que el seu pare només hi ha anat en tres ocasions puntuals i per termes de contenciosos amb la mare, ni tampoc amb la seva salut, encara que manifesta que no acudeix a l'Hospital de Barcelona perquè la mare del nen li prohibeix, prohibició que no hauria de ser obstacle per tal que el recurrent obtingués la informació precisa sobre l'educació i la salut d'en Vélez a la què té tot el dret com a progenitor del menor i s'hi impliqués. Finalment, perquè, segons consta a l'informe d'intervenció psicosocial que es recull al foli 91 de les actuacions, el mateix Vélez va explicar que havia escoltat al pare amenaçar de matar a la mare amb una escopeta, mentre que del mateix informe resulta que en la parella es van produir situacions de violència, que van portar a que l'Aute de 15 d'octubre del 2015 prohibís al Sr. Sainz acostar-se a la Sra. Sanç, raons totes elles que porten a aquesta Sala a dubtar de que l'educació que el recurrent pugui donar als seus fills sigui la més adient, tenint en compte, a més a més, que, d'acord amb el que es manifesta a l'informe social de data 9 de desembre del 2016, signat per la treballadora social Sra. Expósito, per l'educadora social Sra. Durán i amb el vist i plau del Cap d'Àrea d'Atenció a les Persones i a les Families, el Sr. Zapata, el Sr. Sainz té mancances en les estratègies educatives i en habilitats parentals (foli 106v).
III.- Com a segon motiu del seu recurs, el Sr. Sainz sol·licita que es redueixi la pensió de 700 euros mensuals que està obligat a pagar als seus dos fills menors a 360 euros mensuals i aquest motiu s'ha d'estimar en part.
En efecte, la Sentència objecte del present recurs fixa en 700 euros la suma que el Sr. Sainz ha d'abonar en concepte d'aliments dels seus fills. No obstant, la seva filla Cañellas va assolir la majoria d'edat en data 15 d'agost del 2017, com destaca la Sentència objecte del present recurs i es dedueix de les dades que es recullen a l'informe social que consta al foli 102, i, pel que sembla, conviu amb el seu pare, encara que no consta que no sigui independent econòmicament. Malgrat això, i malgrat la Sentència no ho especifica, sembla que aquesta suma es correspondria amb la pensió d'aliments dels tres fills, en el mateix sentit que ho considera el Mgfc. Ministeri Fiscal, raó per la qual, en tot cas, la pensió a abonar pel Sr. Sainz s'ha de reduir a 466 euros mensuals.
IV.- No obstant, per tal de donar resposta als arguments del recurrent, cal posar de relleu que és cert que la situació econòmica del Sr. Sainz no és aquella de la què gaudia en el moment en que es va dictar l'Aute de 15 d'octubre del 2015, que va fixar la pensió d'aliments dels seus tres fills a pagar pel recurrent en 800 euros, atès que el citat senyor cobrava en aquell moment 2.754 euros mensuals, i, segurament per aquesta raó, la Sentència objecte del present recurs reduïa la pensió a pagar pels tres fills a 700 euros al mes pels tres fills, tenint en compte que el Sr. Sainz cobrava en aquell moment un salari de 2.100 euros mensuals. No obstant, malgrat el seu salari base pugui ser de 1.450 euros mensuals, com ell afirma, de l'extracte de punts de jubilació que consta al foli 131 resulta que el mes de juny del 2017 va cobrar un salari brut de 2.179,38 euros (foli 131) i en les conclusions presentades per ell en data 14 de setembre del 2017 afirma percebre un salari de 2.048,62 euros, encara que el mes d'octubre del 2017 va cobrar 1.684,16 euros bruts en situació d'atur de treball, de tal manera que, encara que el seu atur es perllongui un temps més, aquest serà el salari mínim que cobrarà, millorant després els seus ingressos.
Pel que fa a la Sra. Sanç el mes d'agost del 2016 va cobrar 1.250,50 euros, en els quals es comprenen la pensió que rep pels seus fills del seu progenitor, el salari per baixa mèdica, 168,77 euros (foli 118) i els ajuts que percep, als quals cal afegir altres 360,50 euros més que va cobrar d'agost a desembre del 2016 (foli 92). És cert que la Sra. Sanç viu pel que sembla en parella i que, per tant, comparteix despeses amb aquesta i que els seus dos fills grans a vegades l'ajuden econòmicament, però, en tot cas, els seus ingressos són escassos i el Sr. Sainz té uns ingressos superiors, també viu amb parella i també pot compartir les despeses.
És cert també que la filla Cañellas viu amb el seu pare i que els fills menors passen amb ell els caps de setmana alterns i en Quesada està amb el seu pare moltes estones o dies, però la Sra. Sanç ha de mantenir els seus dos fills petits la resta del temps.
Per aquesta raó, entenem que el Sr. Sainz ha d'abonar a la Sra. Sanç la suma de 466,66 euros mensuals en concepte d'aliments dels seus dos fills menors és a dir 233,33 euros per cada un d'ells, ja que el recurrent no ha de pagar cap pensió en concepte d'aliments de la seva filla Cañellas, que és major d'edat, conviu amb ell, però no se sap si és independent des del punt de vista econòmic, si cursa estudis de forma satisfactòria, ni el Sr. Sainz ha al·legat, provat o sol·licitat altre cosa.
V.- En estimar-se parcialment el recurs i atesa la naturalesa del procediment no procedeix fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada, de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.Barba Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Sainz contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle que REVOQUEM PARCIALMENT, en quan fixem la pensió que el Sr. Sainz ha d'abonar a la Sra. Sanç en l'import de 466,66 euros mensuals pels dos fills menors dels litigants, CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.