STSJAD ANDORRA, a 19 de febrer del 2018 - ROJ: STSJAD 46/2018
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé19 février 2018
Numéro54/17
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 46/2018 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 19 février 2018)
> Décision commentée : STSJAD 46/2018, ECLI:AD:TSJADAD:2018:46, recours n° 54/17 (la référence canonique fournie, « Juridiction andorrane, — », étant incomplète, les identifiants ont été repris du texte de la décision) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Un assuré, M. Villalba, s'était vu notifier par la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) une décision de son conseil d'administration, datée du 2 juin 2016. Cette décision prononçait son alta médicale (fin de l'incapacité temporaire de travail) à compter du 1er mai 2016 et lui attribuait une pension d'invalidité pour maladie commune du groupe 1, avec effet à la même date.
Par jugement du 10 mai 2017, le Tribunal unipersonnel del Batlle rejeta la demande de l'assuré. Ce dernier interjeta appel le 5 juillet 2017. Il sollicitait la nullité de l'expertise de première instance, soutenait que les lésions n'étaient pas consolidées au 1er mai 2016 et demandait le bénéfice d'une pension d'invalidité du groupe 2, au motif qu'il ne pouvait exercer aucune activité professionnelle. La CASS conclut à la confirmation du jugement, en contestant notamment la production d'un nouvel élément médical en appel et en soutenant que l'assuré pouvait exercer une activité sédentaire.
Par ordonnance du 28 septembre 2017, la juridiction d'appel refusa d'admettre l'audition, comme témoin, du médecin Dr Garzón, au motif que la qualité de médecin expert désigné ne l'empêchait pas d'être nommé expert judiciaire dans la cause. La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia était saisie de l'appel sur la base de la compétence reconnue par l'article 39.3 de la Llei qualificada de la justícia.
## Question de droit
La décision soulève quatre questions, traitées successivement :
1. La requête en nullité de l'expertise et l'audition d'un expert en qualité de témoin sont-elles recevables, et l'impartialité de l'expert est-elle établie ?
2. La production, en appel, d'un nouveau rapport médical contradictoire à l'expertise judiciaire est-elle admissible ?
3. Les lésions de l'assuré étaient-elles consolidées à la date de l'alta médicale, de sorte que la CASS pouvait légitimement y mettre fin ?
4. L'assuré présentait-il, à cette date, un taux d'incapacité justifiant une pension du groupe 1 ou du groupe 2 ?
Le point central, sur lequel se fonde la solution, est la distinction entre consolidation et guérison, en tant qu'elle conditionne l'application de la législation de sécurité sociale.
## Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'ensemble des moyens de l'appelant.
**Sur la preuve testimoniale et l'expertise.** Le Tribunal relève que le Dr Garzón n'est pas empêché d'être désigné comme expert judiciaire, que l'expertise a été réalisée par deux médecins et non par le seul Dr Garzón, et que l'appelant « n'apporte aucun élément permettant de justifier que l'expert ne serait pas impartial ».
**Sur le nouveau rapport médical.** Le Tribunal qualifie ce document de « véritable contre-preuve » destinée à contredire le résultat de l'expertise. Il est produit à un stade où la CASS ne peut plus le contester utilement. Conformément à une jurisprudence « réitérée » de la Sala, les preuves produites par le recourant en appel sont refusées.
**Sur la consolidation et l'alta médicale.** Le Tribunal rappelle que, pour l'application de la législation sociale, il faut distinguer la consolidation de la guérison. La situation d'arrêt de travail est, par nature, temporaire. Lorsque les lésions sont consolidées, la CASS peut décider de l'alta médicale. Lorsque l'assuré présente des séquelles limitant ses capacités de travail, il peut demander une pension d'invalidité pour maladie. Le Tribunal s'appuie sur une série d'éléments médicaux, dont un rapport de la CASS daté du 10 mai 2
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 19 de febrer del 2018 - ROJ: STSJAD 46/2018
STSJAD 46/2018 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 19 février 2018)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 46/2018, ECLI:AD:TSJADAD:2018:46, recours n° 54/17 (la référence canonique fournie, « Juridiction andorrane, — », étant incomplète, les identifiants ont été repris du texte de la décision) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Un assuré, M. Villalba, s'était vu notifier par la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) une décision de son conseil d'administration, datée du 2 juin 2016. Cette décision prononçait son alta médicale (fin de l'incapacité temporaire de travail) à compter du 1er mai 2016 et lui attribuait une pension d'invalidité pour maladie commune du groupe 1, avec effet à la même date.
Par jugement du 10 mai 2017, le Tribunal unipersonnel del Batlle rejeta la demande de l'assuré. Ce dernier interjeta appel le 5 juillet 2017. Il sollicitait la nullité de l'expertise de première instance, soutenait que les lésions n'étaient pas consolidées au 1er mai 2016 et demandait le bénéfice d'une pension d'invalidité du groupe 2, au motif qu'il ne pouvait exercer aucune activité professionnelle. La CASS conclut à la confirmation du jugement, en contestant notamment la production d'un nouvel élément médical en appel et en soutenant que l'assuré pouvait exercer une activité sédentaire.
Par ordonnance du 28 septembre 2017, la juridiction d'appel refusa d'admettre l'audition, comme témoin, du médecin Dr Garzón, au motif que la qualité de médecin expert désigné ne l'empêchait pas d'être nommé expert judiciaire dans la cause. La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia était saisie de l'appel sur la base de la compétence reconnue par l'article 39.3 de la Llei qualificada de la justícia.
Question de droit
La décision soulève quatre questions, traitées successivement :
La requête en nullité de l'expertise et l'audition d'un expert en qualité de témoin sont-elles recevables, et l'impartialité de l'expert est-elle établie ?
La production, en appel, d'un nouveau rapport médical contradictoire à l'expertise judiciaire est-elle admissible ?
Les lésions de l'assuré étaient-elles consolidées à la date de l'alta médicale, de sorte que la CASS pouvait légitimement y mettre fin ?
L'assuré présentait-il, à cette date, un taux d'incapacité justifiant une pension du groupe 1 ou du groupe 2 ?
Le point central, sur lequel se fonde la solution, est la distinction entre consolidation et guérison, en tant qu'elle conditionne l'application de la législation de sécurité sociale.
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'ensemble des moyens de l'appelant.
Sur la preuve testimoniale et l'expertise. Le Tribunal relève que le Dr Garzón n'est pas empêché d'être désigné comme expert judiciaire, que l'expertise a été réalisée par deux médecins et non par le seul Dr Garzón, et que l'appelant « n'apporte aucun élément permettant de justifier que l'expert ne serait pas impartial ».
Sur le nouveau rapport médical. Le Tribunal qualifie ce document de « véritable contre-preuve » destinée à contredire le résultat de l'expertise. Il est produit à un stade où la CASS ne peut plus le contester utilement. Conformément à une jurisprudence « réitérée » de la Sala, les preuves produites par le recourant en appel sont refusées.
Sur la consolidation et l'alta médicale. Le Tribunal rappelle que, pour l'application de la législation sociale, il faut distinguer la consolidation de la guérison. La situation d'arrêt de travail est, par nature, temporaire. Lorsque les lésions sont consolidées, la CASS peut décider de l'alta médicale. Lorsque l'assuré présente des séquelles limitant ses capacités de travail, il peut demander une pension d'invalidité pour maladie. Le Tribunal s'appuie sur une série d'éléments médicaux, dont un rapport de la CASS daté du 10 mai 2
Sentència
Núm. de Protocol: 2000035/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000054/2017
SENTÈNCIA 6-2018
PARTS:
Apel·lant: Sr. Villalba
Representant: Ídem
Advocada: Sra. Castrillo
Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)
Representant: Sra. Peña
Advocat: Sr. Morales
M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz
Andorra la Vella, dinou de febrer de dos mil divuit.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000035/2016.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 54/17 — Décision commentée
1.- El Sr. Villalba va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del consell d'administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 2 de juny de 2016 mitjançant la qual es resolia l'atorgament de l'alta mèdica a comptar del dia 1 de maig de 2016 i se li atorgava una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna del grup 1 amb efectes des de la mateixa data.
2.- En la sentència del 10 de maig de 2017 el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Villalba.
3.- En el seu escrit d'apel·lació presentat en data 5 de juliol de 2017, el Sr. Villalba estima en substància:
sol·licita que es procedeixi a declarar nul el peritatge efectuat en primera instància;
en data 1 de maig de 2016 les lesions no es trobaven consolidades; i és mereixedor d'una invalidesa del grup 2, compte tingut que no pot efectuar cap activitat laboral.
L'interessat ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 31 d'octubre de 2017.
4.- En la seva contesta de data 28 de juliol de 2017, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) estima en substància:
el Dr. Garzón és un dels metges que pot ser designat com a metge independent expert;
la nova informació mèdica no pot ser incorporada a les presents actuacions;
la sentència d'instància ha de ser confirmada respecte a la idoneïtat de l'alta mèdica atorgada per la ENTITY_6;
l'interessat pot dur a terme una activitat professional sedentària que no requereixi fer esforços físics importants.
La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 31 d'octubre de 2017.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Sobre la prova testifical
Per providència de data 28 de setembre de 2017 es va decidir "no admetre la pràctica de la prova testifical en la persona del Dr. Garzón en els termes adduïts per la part apel·lant" (foli 33).
Aquesta sentència es refereix als motius exposats en la providència: el Dr. Garzón no està impedit per ser nomenat com a perit judicial en aquesta causa.
A més, es pot remarcar que la prova pericial ha estada practicada per dos metges i no solament pel Dr. Garzón. S'ha de subratllar que el recurrent no aporta cap element que pugui justificar que el perit no és imparcial.
Per aquests motius s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació sobre aquest punt.
Tercer.- Sobre la nova informació mèdica
L'aportació d'un nou informe mèdic amb el recurs -en realitat una veritable contraprova que pretèn contradir el resultat de la pericial- es produeix quan la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ja no tindrà oportunitat de desvirtuar-lo.
Resulta de la jurisprudència reiterada d'aquesta Sala que, en aquests cas, escau refusar les proves aportades pel recurrent en aquesta instància, tal i com es recull en la precitada providència de 28 de setembre de 2017.
Per aquests motius, el recurs d'apel·lació s'ha de desestimar sobre aquest punt.
Quart.- Sobre l'alta mèdica
Les patologies que pateix l'assegurat estan consolidades, però la persistència de dolors significa que la guarició no és total.
Com resulta de la jurisprudència d'aquesta Sala, per poder aplicar la legislació social cal distingir la consolidació i la guarició. En efecte, la situació de baixa laboral és una situació, per naturalesa, temporal. Quan les lesions són consolidades, com en aquest cas, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) pot prendre la decisió d'atorgar l'alta mèdica. En els casos on l'assegurat presenta seqüeles que limiten les seves possibilitats de treball, pot sol·licitar l'atribució d'una pensió d'invalidesa per malaltia (v. per exemple, sentència 12/2013 del 28 de febrer de 2013).
En aquest cas, resulta de l'examen dels autes que les patologies eren consolidades a la data del 1 de maig de 2016:
en el seu informe de data la Dra. Gaya escriu: "L'alta de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) és procedent perquè l'interessat properament haurà esgotat el temps per estar en situació d'incapacitat laboral transitòria, però de moment crec que se li ha de reconèixer el dret a rebre una pensió d'invalidesa del grup II" (foli 21);
certificat mèdic de data 6 de novembre de 2015: "l'ecodoppler venós dels membres inferiors i membres superiors és pot considerar totalment normal (...)" (foli 107);
certificat mèdic de data 15 de gener de 2016: "Després de realitzar les 20 sessions prescrites hi ha millora de la simptomatologia inicial. Cicatriu amb bon estat. Encara presenta tensions a la zona tenar, quan fa alguna sortida a la muntanya s'accentua aquesta tensió i té molèsties; també a tota l'extremitat amb més importància a l'espatlla" (foli 108);
informe de l'Àrea de Control Sanitari de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 10 de maig de 2016: "(...) malgrat les diverses patologies que ha anat patint durant la seva situació de baixa mèdica, es troba estabilitzat en no progressar tal i com mostren les diverses proves de diagnòstic efectuades" (foli 116);
informe dels perits judicials del 30 de novembre de 2016: "Considerant que les lesions que presenta actualment a dia d'avui, és a dir 30 de novembre de 2016, son idèntiques a les que ja la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va valorar a finals d'abril de 2016, es pot considerar doncs que les lesions estaven ja consolidades en aquell moment, i que la data de consolidació del 1° de maig de 2016 és satisfactòria" (foli 126).
Resulta doncs d'aquests diversos elements de naturalesa mèdica, que l'alta de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) és procedent i el recurs d'apel·lació s'ha de desestimar sobre aquest punt.
Cinquè.- Sobre la pensió d'invalidesa
Segons el dictamen mèdic de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), l'estat de salut de l'assegurat permet la capacitat per exercir alguna activitat professional i, per tant, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) li atorga una pensió d'invalidesa derivada d'una malaltia comuna grup 1.
El recurrent estima que no pot treballar i sol·licita l'atorgament d'una pensió d'invalidesa del grup 2.
En el seu informe de data 2 de juny de 2016, la Dra. Gaya escriu: "Intenta fer esport per entretenir-se i mantenir-se. Durant el procés ha estat fent ioga i natació i l'ha ajudat. Actualment, diu que va a caminar però que cau sovint i es torça els turmells. Explica que en un inici claudicava als 100 metres però que ara, amb esforç, és capaç de caminar uns 5 km (...). El Sr. Villalba manifesta que té dies en els que podria treballar, però que s'alternen inesperadament amb dies durant els que no ho podria fer. El dolor, els canvis d'humor, la falta de destresa manual fan que no pugui dur a terme de manera, continuada una activitat laboral ni tan sols a temps parcial (...)" (folis 20 i 21).
Es pot remarcar que aquest certificat no exclou de manera definitiva la capacitat de treballar de l'interessat.
Els perits judicials escriuen en l'informe de data 30 de novembre de 2016: "Tanmateix, a hores d'ara, i si no sorgeixen complicacions, l'estat actual del Sr. Villalba li permet de tenir una activitat professional sedentària que no requereixi fer esforços físics importants. Cal remarcar en aquest aspecte que el Sr. Villalba refereix caminar de 4 km a 5 km diaris, en terreny irregular inclús de vegades de muntanya" (foli 127).
S'ha de concloure que en el estat de l'assegurat a la data 1 de maig de 2016, era mereixedor d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del Grup 1.
Però, si la situació de l'assegurat es modifica -és a dir, si han sorgit complicacions desprès d'aquesta data- podrà sol·licitar una revisió de la pensió, en aplicació de l'article 171 de la Llei 17/2008: "Aquesta revisió és objecte d'una decisió amb les mateixes modalitats que les que cal seguir en condicions normals per establir el grau d'invalidesa".
Per aquests motius, el recurs d'apel·lació s'ha de desestimar sobre aquest punt.
Sisè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Villalba.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del consell d'administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 2 de juny de 2016 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.