STSJAD ANDORRA, a 19 de febrer del 2018 - ROJ: STSJAD 48/2018
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé19 février 2018
Numéro68/17
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 48/2018 (ECLI:AD:TSJADAD:2018:48)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ STSJAD 48/2018 ; ECLI:AD:TSJADAD:2018:48) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par une réclamation de responsabilité administrative, la société Pastor recherchait la réparation des dommages subis par l'établissement « C » à la suite de la chute de marquises et de matériel sportif appartenant au stade communal, emportés par un coup de vent le 6 janvier 2012. La réclamation était dirigée contre le Comú X et contre la compagnie d'assurances B.
Le Tribunal de Batlles, par jugement du 10 mai 2017, a fait droit à la demande et condamné le Comú X à verser 8 111,82 euros à la demanderesse. Les deux parties ont interjeté appel : le Comú X contestait la prescription, l'imputabilité du dommage et invoquait la force majeure, tandis que la société Pastor sollicitait la somme de 8 423,53 euros au lieu de 8 111,82 euros.
Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa (recours n° 68/17, protocole n° 5000069/2013, magistrat rapporteur M. Bernard Plagnet), a statué le 19 février 2018 par la sentence n° 8-2018.
## Question de droit
La juridiction devait résoudre trois questions :
1. **La prescription** : l'action en responsabilité était-elle éteinte au moment de la réclamation, compte tenu du délai d'un an prévu par l'article 61 du Codice de l'Administració ?
2. **Le fond** : la responsabilité de la commune pouvait-elle être écartée au motif que le dommage résultait d'un événement climatique imprévisible constitutif d'un cas fortuit ?
3. **La quantification** : quel montant pouvait être alloué, sachant que le chiffre réclamé en appel excédait celui de la réclamation administrative préalable ?
## Solution et dispositif
**Sur la prescription.** La juridiction retient que le dommage est survenu le 6 janvier 2012 et que la réclamation a été présentée devant la commune le 7 janvier 2013. Elle rappelle le texte de l'article 61 du Codice de l'Administració : « La reclamació ha de presentar-se davant l'Administració responsable. El dret a reclamar prescriu en el termini d'un any a comptar de la data en què es produí el fet, l'acció o l'omissió que el motiva. » Elle applique ensuite l'article 131 du même code, qui dispose que les délais exprimés en années se comptent « data a data » et que, si le dernier jour est férié, le délai expire le premier jour ouvrable suivant. Le 6 janvier 2013 étant jour férié selon la décision, le délai expirait le 7 janvier 2013. L'exception de prescription est donc rejetée.
**Sur le fond.** La juridiction constate que les faits ne sont pas contestés et que la cause du sinistre est la chute de matériel sportif et de deux marquises sur l'établissement. Elle relève, d'une part, que le Comú ne conteste pas l'absence de fixation de ces éléments, et, d'autre part, que la fixation pouvait présenter, « d'une manière générale, un risque en cas que es produeixi una ventada ». Elle énonce que « els poders públics han de respectar el principi general de precaució per preservar la seguretat dels ciutadans » et qu'en l'espèce le Comú « no ha respectat aquest principi de precaució ». Sur la force majeure, elle juge que « en el cas d'autes no es pot afirmar que la causa del sinistre és un cas fortuït ». Pour apprécier le caractère exceptionnel du vent, elle s'appuie sur les relevés de vitesse maximale du mois de janvier de 2001 à 2013 : la vitesse de 24 m/s était inférieure au maximum de 27 m/s relevé en 2003 et égale à celle de 2007, 2009 et 2012, et supérieure à la moyenne mensuelle de 20 m/s. Elle conclut : « La veloc
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 19 de febrer del 2018 - ROJ: STSJAD 48/2018
Par une réclamation de responsabilité administrative, la société Pastor recherchait la réparation des dommages subis par l'établissement « C » à la suite de la chute de marquises et de matériel sportif appartenant au stade communal, emportés par un coup de vent le 6 janvier 2012. La réclamation était dirigée contre le Comú X et contre la compagnie d'assurances B.
Le Tribunal de Batlles, par jugement du 10 mai 2017, a fait droit à la demande et condamné le Comú X à verser 8 111,82 euros à la demanderesse. Les deux parties ont interjeté appel : le Comú X contestait la prescription, l'imputabilité du dommage et invoquait la force majeure, tandis que la société Pastor sollicitait la somme de 8 423,53 euros au lieu de 8 111,82 euros.
Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa (recours n° 68/17, protocole n° 5000069/2013, magistrat rapporteur M. Bernard Plagnet), a statué le 19 février 2018 par la sentence n° 8-2018.
Question de droit
La juridiction devait résoudre trois questions :
La prescription : l'action en responsabilité était-elle éteinte au moment de la réclamation, compte tenu du délai d'un an prévu par l'article 61 du Codice de l'Administració ?
Le fond : la responsabilité de la commune pouvait-elle être écartée au motif que le dommage résultait d'un événement climatique imprévisible constitutif d'un cas fortuit ?
La quantification : quel montant pouvait être alloué, sachant que le chiffre réclamé en appel excédait celui de la réclamation administrative préalable ?
Solution et dispositif
Sur la prescription. La juridiction retient que le dommage est survenu le 6 janvier 2012 et que la réclamation a été présentée devant la commune le 7 janvier 2013. Elle rappelle le texte de l'article 61 du Codice de l'Administració : « La reclamació ha de presentar-se davant l'Administració responsable. El dret a reclamar prescriu en el termini d'un any a comptar de la data en què es produí el fet, l'acció o l'omissió que el motiva. » Elle applique ensuite l'article 131 du même code, qui dispose que les délais exprimés en années se comptent « data a data » et que, si le dernier jour est férié, le délai expire le premier jour ouvrable suivant. Le 6 janvier 2013 étant jour férié selon la décision, le délai expirait le 7 janvier 2013. L'exception de prescription est donc rejetée.
Sur le fond. La juridiction constate que les faits ne sont pas contestés et que la cause du sinistre est la chute de matériel sportif et de deux marquises sur l'établissement. Elle relève, d'une part, que le Comú ne conteste pas l'absence de fixation de ces éléments, et, d'autre part, que la fixation pouvait présenter, « d'une manière générale, un risque en cas que es produeixi una ventada ». Elle énonce que « els poders públics han de respectar el principi general de precaució per preservar la seguretat dels ciutadans » et qu'en l'espèce le Comú « no ha respectat aquest principi de precaució ». Sur la force majeure, elle juge que « en el cas d'autes no es pot afirmar que la causa del sinistre és un cas fortuït ». Pour apprécier le caractère exceptionnel du vent, elle s'appuie sur les relevés de vitesse maximale du mois de janvier de 2001 à 2013 : la vitesse de 24 m/s était inférieure au maximum de 27 m/s relevé en 2003 et égale à celle de 2007, 2009 et 2012, et supérieure à la moyenne mensuelle de 20 m/s. Elle conclut : « La veloc
Sentència
Núm. de Protocol: 5000069/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-0000068/2017
SENTÈNCIA 8-2018
PARTS:
Apel·lant: COMÚ X
Representant: Sra. Benitez
Advocat: Sr. Roda
Apel·lant: Pastor
Representant: Sr. Badía
Advocada: Sra. Montenegro
M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz
Andorra la Vella, dinou de febrer de dos mil divuit.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 5000069/2013.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 68/17 — Décision commentée
1.- La societat Pastor va adreçar una reclamació de responsabilitat administrativa contra el COMÚ X i contra la companyia d'assegurances B.
2.- En la sentència del 10 de maig de 2017 el Tribunal de Batlles va estimar la demanda i va condemnar el Comú X a indemnitzar a la demandant amb la quantitat de 8.111,82 euros.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 25 de juliol de 2017 el Comú X estima en substància:
l'acció estava prescrita al moment de presentar la demanda;
la manca de fixació de les marquesines no pot ser valorada com una mala organització del servei puix mai havien estat desplaçades;
el vent extraordinari i particular del dia 6 de gener de 2012 fou imprevisible.
En la seva contesta de data 15 de setembre de 2017, el Comú X va manifestar que "el recurs administratiu que presenta l'adversa contenia una reclamació de 8.111,82 euros i no de 8.423,53 euros".
El Comú X ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 24 d'octubre de 2017.
4.- En el seu escrit d'apel·lació de data 14 de juliol de 2017, la societat Pastor estima en substància que el perjudici real patit per la societat degut al sinistre ascendeix a la quantia de 8.423,53 euros i no a la quantia de 8.111,82 euros.
En la seva contesta de data 18 de setembre de 2017, la societat Pastor va manifestar que "el fet que explica l'enlairament de dites marquesines i posteriorment l'impacte de les mateixes contra l'edificació ha estat la manca de subjecció i/o fixació d'aquests elements".
La societat ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 11 d'octubre de 2017.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer el recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- Sobre l'excepció de la prescripció
El dany es va produir el 6 de gener de 2012 i la reclamació es va presentar davant el Comú el 7 de gener de 2013 (foli 6).
L'article 61 del Codi de l'Administració disposa:
"La reclamació ha de presentar-se davant l'Administració responsable. El dret a reclamar prescriu en el termini d'un any a comptar de la data en què es produí el fet, l'acció o l'omissió que el motiva."
En aquest cas, el "fet" que motiva la reclamació són els danys patits el 6 de gener de 2012. Per conseqüent, el termini d'un any es computa a comptar del 6 de gener de 2012.
Pel còmput del termini, s'ha d'aplicar l'article 131 del Codi de l'Administració:
"Els terminis es comptaran sempre a partir de l'endemà de la notificació o publicació de l'acte de què es tracti.
Sempre que no s'estableixi expressament altra cosa, els terminis determinats en dies ho seran en dies hàbils, i s'exclouran del còmput els dies festius.
Els terminis determinats en mesos o en anys es comptaran data a data. Si en el mes del venciment no hi havia un dia equivalent al de l'inici del còmput, el termini finalitzarà el dia primer del mes següent. Si el darrer dia del termini era festiu, el termini finalitzarà el primer dia hàbil següent".
En aquest cas, el dia 6 de gener de 2013 era festiu, per tant, el termini s'acabava el primer dial hàbil següent, és a dir, el 7 de gener de 2013.
Per aquests motius, s'ha de desestimar l'excepció de prescripció al·legada.
Tercer.- Sobre el fons
Els fets no són discutits: el dia 6 de gener de 2012 es va produir uns danys a l'edificació de l'establiment "C" provocats per l'impacte d'estructures i materials de l'estadi comunal X, després de la ventada que es va produir la matinada del 6 de gener.
El Comú estima que no va incomplir cap obligació que li fos imposada per norma, tanmateix que les circumstàncies climatològiques -que qualifica d'extremes- no eren previsibles, essent doncs un cas fortuït que l'ha d'exonerar de tota responsabilitat administrativa.
Resulta de l'examen dels autes que la causa del sinistre és la caiguda de material esportiu (matalassos, peces de fusta...) i de dues marquesines de l'estadi comunal sobre la part posterior de la teulada de l'establiment "C" i el jardí situat a l'entrada de l'establiment.
La causa produeix un efecte més gran en l'enlairament i posterior impacte de les marquesines i dels materials esportius de l'Estadi Comunal contra l'edificació de l'establiment.
El Comú no contesta que aquests materials no estaven fixats, però addueix que "la manca de fixació no pot ser valorada com una mala organització del servei puix com s'ha dit aquestes mai havien estat desplaçades".
Aquest argument no pot prosperar atès que la manca de fixació pot presentar, d'una manera general, un risc en cas que es produeixi una ventada. Els poders públics han de respectar el principi general de precaució per preservar la seguretat dels ciutadans. En aquest cas, el Comú X no ha respectat aquest principi de precaució.
En el cas d'autes no es pot afirmar que la causa del sinistre és un cas fortuït.
El perit de la societat va escriure en el seu informe de data 16 de març de 2012: "les marquesines que van impactar contra l'edificació de l'establiment C van recórrer una distància aproximada de 22 m i la velocitat màxima del vent registrada és molt inferior a la que correspon considerar segons la normativa aplicable. El poc pes de les marquesines (estructura tubular i Iona) i la seva manca de fixació van comportar que en ser sotmeses a l'acció el vent (pressió estàtica) es desplacessin, impactant primer contra la barana metàl·lica del perímetre de la pista, després contra la tanca metàl·lica de límit de l'estadi i finalment acabessin allotjant-se sobre les cobertes de l'edificació de l'establiment C" (foli 30).
La ventada del 6 de gener de 2012 no es pot considerar com un fenomen excepcional (v. el certificat de la Directora del Departament d'Indústria del Ministeri d'Economia i Territori de data 11 de setembre de 2013). La velocitat era de 24 m/s i "després de verificar els vents màxims dels mesos de gener de l'any 2001 al 2013, es el vent màxim d'aquest període és de 27 m/s l'any 2003, i de 24 m/s pels anys 2007, 2009 i 2012. Cal anotar que aquests vents estan per sobre de la mitjana dels mesos de gener que és de 20 m/s" (foli 181).
La velocitat del vent era forta, però no excepcional.
Per aquests motius, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del Comú X.
Quart.- Sobre la quantia de la indemnització
En seu administrativa, en data 7 de gener de 2013 la societat Pastor va demanar una indemnització valorada en la quantitat de 8.111,82 euros. Es pot remarcar que aquesta quantia figurava en l'informe del perit realitzat "d'acord amb l'encàrrec d'intervenció de A", en data 16 de març de 2012: "Vista la responsabilitat exposada per diferents acte negligents, correspondria efectuar una reclamació dels danys soferts per l'assegurat per import de 8.111,82 EUR".
En aplicació de l'article 8 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, el recurs administratiu previ exigit per aquest article delimita el marc del litigi davant el Tribunal. Per tant, la quantitat de 8.111,82 euros és l'única quantitat legítima per reclamar judicialment.
Per aquests motius, el recurs d'apel·lació presentat per la societat Pastor s'ha de desestimar.
Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la societat Pastor.
Segon.- Desestimar el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del Comú X.
Tercer.- Confirmar la sentència recorreguda i condemnar el Comú X a indemnitzar la part agent amb la quantitat de 8.111,82 euros.
Quart.- De no efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.