SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2018 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per escrit de data de registre 1-7-2016, la Sra. Galván formulava demanda laboral contra la Sra. Sevillano, en sa qualitat de titular administrativa del negoci "Y", sol·licitant es dictés Sentència condemnant aquesta darrera a satisfer la suma net de 12.198,32.- EUR, a regularitzar pro de la CASS la quantitat bruta corresponent, a satisfer els interessos des de la contesta a la demanda i a pagar la totalitat de les costes ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part. II.- la Sra. Sevillano interposava excepcions peremptòries de manca de legitimació passiva i de manca de litisconsorci passiu necessari i subsidiàriament s'oposava a la demanda, sol·licitant es dictés Sentència estimant les excepcions plantejades imposant les costes a la demandant i subsidiàriament, en quant al fons es desestimi la demanda en tots els seus extrems imposant les costes a la contrapart. III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 05-10-2017, decidint : "Primer.- Desestimar la demanda formulada per la Sra. Galván contra la Sra. Sevillano havent d'absoldre aquesta darrera de les pretensions que contra ella es dirigien. Segon.- Fer imposició a la part agent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de la part demandada, a acreditar en període d'execució de sentència". IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Galván demanant la seva revocació i que es dicti una nova Resolució estimatòria de les pretensions que en la demanda es contenien, amb imposició a la demandada de les costes judicials d'ambdues instàncies. La Sra. Sevillano demana la seva confirmació íntegra amb imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jaume Tor Porta. FONAMENTS DE DRET I.- La decisió recorreguda considera que entre les parts no existia un contracte de treball en el sentit que resultava de l'art. 5 del Codi de Relacions Laborals. Extreia aquesta conclusió del fet de què la pròpia demandant en el decurs de la confessió en judici que s'havia practicat admetia que quan havia començat a treballar en el negoci la Sra. Sevillano ja no hi treballava, sense que mai acudís a l'establiment, que qui donava les instruccions inherents a la prestació el treball era el Sr. Vélez, de tal manera que era amb aquest amb qui mantenia el vincle de subordinació. Afegia que el fet que el Sr. Vélez formalitzés el contracte de treball constituïa un principi de prova de que actuava en nom propi sense que cap element permetés pensar que actuava per compte d'un tercer. Ressaltava que el contracte de treball era posterior a la venda per part de la Sra. Sevillano del negoci, considerant que aquesta venda constituïa altre principi de prova de que qui havia percebut el producte del treball prestat per la demandant era el Sr. Vélez tot i que la titularitat registral del negoci no havia estat modificada fins el mes de setembre de 2016. Finalment ressaltava que la part demandant no havia produït cap prova relativa a la titularitat del compte bancari pel qual es pagava la seva nòmina tractant-se d'una carència probatòria que sols a ella podia perjudicar. II.- La representació processal de la part recurrent pretén la revocació de la decisió dictada pel Tribunal a quo amb fonament als següents greuges. En primer lloc considerava que el Tribunal a quo havia omès la jurisprudència existent que establia la responsabilitat solidària entre el titular administratiu i el real d'un negoci front a tercers quan es tractava de l'activitat ordinària i pròpia d'aquest el tot per a donar seguretat al tràfic i a l'aparença creada, llevat del cas excepcional en que qui contracta coneix sense cap mena de dubte la relació fiduciària existent. En aquest sentit sosté que qui la va trucar per contractar-la havia estat la demandada i que si bé el contracte de treball s'havia atorgat amb el Sr. Vélez en aquell acte, el mateix actuava en qualitat de gerent del negoci i que en tot cas sempre actuava com a encarregat o representant d'aquest però mai en qualitat de titular. Altrament, indica que la decisió recorreguda preveia que el contracte de treball era temporalment posterior al contracte de compravenda del negoci però aquest pronunciament ometia també la jurisprudència a que abans s'ha fet referència doncs en cap moment en la decisió recorreguda es considerava acreditat que la Sra. Galván conegués de que el titular del negoci era el Sr. Vélez amb el benentès que cap prova existia en el procediment que confirmés aquest extrem, insistint que desconeixia el contracte privat existent entre les parts tractant-se per tant d'una res inter alios acta alteri non nocet que no podia afectar al creditor de bona fe. III.- En el contracte de treball (folis 6 i 7) s'indica exclusivament que l'empresa contractant era "Y", intervenint el Sr. Vélez en aquell acte en qualitat de "representant" de la mateixa. Una interpretació gramatical o literal d'aquest conveni, sols permet assolir la conclusió que la condició d'empresari era ostentada pel titular de l'empresa esmentada, sense que en cap moment al llarg del conveni s'efectuï cap precisió o al·lusió en el sentit de que en definitiva el Sr. Vélez actuava en qualitat de real propietari de la mateixa o que assumia a títol personal el rol d'empresari en el contracte de treball examinat. Tampoc de la Confessió en judici practicada prop de la part demandant s'extreu que la mateixa hagi admès tenir coneixement de que la prestació laboral era per compte exclusiu del Sr. Vélez En efecte, en tot moment la Sra. Galván ha sostingut que el mateix es presentava com a encarregat del negoci (foli 94 resposta a la pregunta 2) i si bé admetia que el contracte de treball tant sols s'havia atorgat amb aquest afegia però que aquest actuava en qualitat de gerent del negoci (resposta a la pregunta 5), sense però en cap cas admetre que la intervenció fos en realitat per compte propi. Finalment s'ha de destacar que si bé és cert que el Sr. Vélez, en la testifical que va practicar (foli 100, resposta a la pregunta 3), admetia haver contractat el dia 30-1-2016 la Sra. Galván, indica seguidament "que va ser així per quant el bar no ha estat al seu nom fins el passat mes de setembre del 2016. Que el canvi de nom del negoci es va retardar perquè no van efectuar correctament els papers i va haver de refer-los". Aquesta precisió sols pot ser associada a la modalitat en que es produïa la seva intervenció en el contracte de treball (representant del negoci), el que en definitiva no fa més que recolzar l'argument de la demandant en el sentit que no tenia coneixement de que aquest era el real empresari en la relació laboral. Cap mitjà de prova obra en les actuacions que permeti corroborar que la Sra. Galván tenia perfectament coneixement de la realitat concorrent en relació a la titular real de l'establiment i més concretament de que el mateix corresponia en exclusiva al Sr. Vélez, ni tampoc es pot arribar. En tot cas no es pot compartir l'argument avançat per la Sentència recorreguda segons el qual el fet que la demandada no treballés en el negoci, que tampoc aquesta s'hi desplacés en cap ocasió mentre va treballar-hi l'actora i que la Sra. Galván rebia exclusivament les instruccions del Sr. Vélez porti a la conclusió de que el treball era per compte d'aquest. En efecte, en tot moment la demandant ha sostingut que aquesta persona actuava en qualità de gerent del negoci. El gerent o gestor és aquell qui administra els afers d'altri de tal manera que en definitiva en una relació empresarial normalitzada, és aquesta figura qui a la pràctica assegura les funcions directives que resulten de l'article 75 del Codi de Relacions Laborals. En aquest context, no es pot perdre de perspectiva la doctrina consolidada d'aquesta sala segons la qual: "en matèria laboral, l'empresari té l'obligació de deixar perfecte coneixement a l'empleat de qui és la persona que el contracta, i tota confusió al respecte no pot perjudicar al treballador sinó a qui ha creat o participat a crear la confusió" (TSJC-355/16) o "en virtut del principi de bona fe contractual contemplat en l'article 4 del codi de relacions laborals, l'empresari ha de donar al treballador perfecte coneixement de la persona jurídica amb qui contracta, i si existeix confusió al respecte, aquesta no ha de tenir conseqüències pel treballador" (TSJC-023/16, TSJC-163/15). Res en les presents actuacions permet afirmar que la Sra. Galván tenia coneixement de la real condició del Sr. Vélez existint una situació de clara confusió creada per les actuacions d'aquest i tolerada per la pròpia Sra. Sevillano doncs malgrat haver venut el negoci, la modificació de la seva titularitat prop del registre de Comerç no va intervenir fins el mes de setembre de 2016 (això és fins i tot després de que la demandant presentés la demanda judicial). En definitiva i en atenció a tot el que acaba de ser exposat, era legítim per a la treballadora pensar que la prestació laboral ho era per compte de qui figurava com a titular prop dels registres públics del negoci de referència (cfr en aquest sentit TSJC-295/12, iion Fonament de dret "in fine"). En aquesta eventualitat la decisió recorreguda no ha pres en consideració la jurisprudència d'aquest Tribunal segons la qual: "Respecte a l'excepció de manca de legitimació de la Sra. A.D.G., i de la crida en garantia del Sr. J.G.H., les mateixes no poden prosperar. En efecte, la Sra. A.D.G. pretèn que és la titular administrativa del negoci i que el propietari real n'era el Sr. J.G.H.. No consta en autes que la Sra. M.C.F. hagi estat assabentada de la relació fiduciària existent entre la Sra. A.D.G. i el Sr. J.G.H., i no pertoca al treballador recercar quin és el veritable propietari del negoci, quan existeix un titular administratiu del mateix. La jurisprudència dels Tribunals andorrans estableix la responsabilitat solidària del prestanom i del propietari real, situació pel treballador, tercer de bona fe, més favorable qu'una crida en garantia, per oferir dos responsables del deute resultant de la condemna, en lloc d'un sol. Ara bé, res no impedeix a la Sra. A.D.G. demanar al Sr. J.G.H. d'assumir les seves responsabilitats, mitjançant un altre procediment, si ho considera escaient." (TSJC-161/10). En sentit anàleg hem pogut també precisar "La jurisprudència en matèria de prestanoms està ben arrelada. Com aquesta Sala ha tingut l'oportunitat de declarar-ho en moltes ocasions, el prestanoms que es presenta oficialment com el veritable propietari d'una empresa o d'un negoci, es responsable front als tercers de totes les relacions contractuals pactades per l'empresa o el negoci, encara que no hagi contractat personalment, inclosos els contractes de treball, ja que les relacions particulars que poden existir entre el titular administratiu i un eventual titular real de l'empresa o del negoci, són coses internes i no poden ésser oposades als tercers, i particularment als treballadors que no han de ser considerats de manera més desfavorable que qualsevol dels altres creditors que han pactat amb l'empresa o el negoci" (Sentències Rotlles TSJC-0172/09 I TSJC-334/14). Decisio Així les coses, s'han de retornar els presents autes a l'Hble. Batllia, als efectes de preservació del dret al recurs i de resolució del fons de la present acció en el més breu termini, hagut compte que malgrat no s'hagi declarat expressament en la part decisòria de la Sentència recorreguda en realitat, la desestimació de la demanda s'assoleix per via de considerar que la Sra. Sevillano no gaudia de legitimació passiva per a integrar el pol passiu del procediment. III.- L'estimació del recurs condueix a no efectuar especial condemna en costes judicials de segona instància (arg. novel·la 82, Capítol 10). Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. ENTITY_4; REVOCAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 05-10-2017, en el sentit de considerar que la Sra. Sevillano es troba legitimada passivament per a ser part en el procediment; REMETRE els autes a l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle per tal que sigui resolt el fons del litigi en el més breu termini; no efectuar especial condemna en costes judicials de segona instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE