Juridiction andorrane, — (STSJAD 139/2018)
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ : STSJAD 139/2018 ; ECLI:AD:TSJADAD:2018:139) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société Pera, acquéreuse, a conclu avec la société Seco, venderesse, un contrat de vente de biens mobiliers daté du 2 novembre 2012, pour un prix global de 30 000 €. Le contrat portait notamment sur un parc infantil et sur des installations électriques, ainsi que, selon les versions successives du projet, sur des baby-foot (« futbolins ») et des billards. Pera a introduit, le 23 juillet 2013, une action en nullité partielle du contrat, assortie d'une demande de restitution des sommes indûment versées et de condamnation aux dépens.
Seco a opposé une exception dilatoire de litispendance, rejetée par ordonnance du 12 mars 2014, et a formé une demande reconventionnelle tendant au paiement de 7 000 € au titre des baby-foot et billards. Une seconde procédure (n° 0735-6/2013), portant sur le paiement d'un stock de boissons et d'installations électriques, a été jointe à la première.
Par jugement du 23 mai 2017 (le dispositif reproduit dans l'arrêt porte la date du 25 mai 2017, divergence que le texte ne résout pas), le Tribunal de Batlles a prononcé la nullité partielle du contrat et condamné Seco à restituer 15 000 € à Pera, tout en retenant une créance de 1 700 € au profit de Pera au titre des baby-foot et billards, puis une créance de 4 061,77 € au profit de Seco dans la procédure jointe. Après compensation, il a fixé à 9 238,23 € le solde dû à Pera, sans imposition spéciale de dépens.
Seco a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre (ponent : M. Carles Cruz Moratones) a rendu une première sentence le 30 janvier 2018, déclarée nulle par un arrêt de nullité des actuations du 27 mars 2018, au motif qu'une question conditionnant le dispositif devait être résolue au préalable. La présente décision, rendue le 27 mars 2018, est la sentence de substitution.
Question de droit
La Sala était saisie de trois points :
- La nature de l'obligation de Seco : la somme de 15 000 € versée par Pera devait-elle être « restituée » par la venderesse, comme l'avait retenu le premier juge, ou simplement déduite du prix dû par l'acquéreur, comme le soutenait l'appelante ?
- La valeur des biens non payés : le juge pouvait-il retenir 1 700 € sur la base du document « pressupost » versé au dossier, ou convenait-il de retenir le prix de 7 000 € résultant des échanges entre les parties ?
- La répartition des dépens au regard du succès partiel de chacune des parties.
Solution et dispositif
Sur le premier point, la Sala relève que Pera a elle-même, dans ses conclusions, reconnu n'avoir effectivement payé que 15 000 € et demandé subsidiairement une déduction de 4 079 € sur le prix. Elle en conclut que la somme de 15 000 € correspondant au second paiement pactisé n'a jamais été versée, de sorte qu'il convient de la « déduire » du contrat et non de la restituer. Le moyen est accueilli.
Sur le second point, la Sala écarte l'évaluation du premier juge. Le document intit
Sentència
TSJC.- 0000290/2017 ORIGEN: 2100475/2013 - 00
NIG: 5300542120140003005
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de març del 2018
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats
M.I. Sr. Carles Cruz Moratones i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la societat Pera va interposar demanda civil en reclamació de quantitat, de data 23-07-2013, envers la societat Seco, en virtut de la qual sol·licitava que es dictés sentència declarant la nul·litat parcial tant del contracte de compravenda i acords entre societats de 02-11-2012 com del contracte en mèrits del qual la seva mandant va adquirir les instal·lacions elèctriques i aparells, demanant a l'ensems que la sentència condemni a l'adversa a restituir a aquest part les quantitats indegudament abonades a conseqüència de la nul·litat dels contractes, condemnant també a la defenent al pagament de les costes del present procediment, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
II.- Per escrit de data 24-09-2013 la representació processal de la part defenent efectuà excepció dilatòria de litispendència, i formulava demanda reconvencional, oposant-se a la demanda presentada per l'adversa amb imposició de les costes processals a la part agent, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Per Aute de data 12-03-2014 es decidí desestimar l'excepció dilatòria de litispendència plantejada per la part defenent.
III.- Per escrit de contesta de data 16-12-2013 la representació processal de la part defenent formulava demanda reconvencional, oposant- se a la demanda presentada per l'adversa, i que es dictés sentència desestimant la demanda de l'adversa, estimant la demanda reconvencional, condemnant a la part agent a pagar la quantitat de 7.000.- euros, més els interessos legals a comptar de la dat de contesta a la demanda reconvencional, i la totalitat de les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
IV.- Per escrit de contesta de data 20-01-2015 la representació processal de la part agent s'oposava a la demanda reconvencional, i sol·licitava la condemna en costes a la part adversa en la seva totalitat, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
V.- Obert el judici a proves, en data 02-06-2015, van ser practicats els diferents mitjans probatoris proposats pels litigant.
VI.- Les parts van formular escrit de conclusions en què van reproduir les seves pretensions inicials.
VII.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 23-05- 2017, amb la següent part decisòria:
"Primer.- S'escau estimar la demanda inte Pera osada per la representació processal de la societat Pera en el sentit de declarar la nul·litat parcial del contracte subscrit per sengles parts en judici, condemnant a la societat Seco a retornar la quantitat de 15.000.- euros a la societat Pera.
Segon.- S'escau estimar molt parcialment la demanda presentada per la representació processal de la societat Seco contra Pera, condemnant a aquesta darrera a abonar l'import de 1700.- euros pels futbolins i billars.
Tercer.- S'escau estimar la demanda presentada per la representació processal de la societat Seco contra Pera, condemnant a aquesta darrera a abonar l'import de 4.061,77.- euros, juntament amb els interessos legals meritats des de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 20 de juny del 2013, en concepte de pagament de l'estoc de begudes i les instal·lacions elèctriques i aparells, (causa 6000735/2013)
Que pel criteri de la compensació entre les sumes ans esmentades, la societat Seco haurà d'abonar a la societat Pera la quantitat de 9.238,23.- euros, sense efectuar especial imposició de costes processals."
VIII.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data de registre 27-10- 2017, va articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual, i pels arguments continguts demanava la modificació de la sentència en el sentit interessat en el cos del se escrit, així com la imposició de les costes processals a l'adversa, amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador de primera i segona instància.
La representació processal de la part defenent, per escrit de contesta a les conclusions de data 20-11-2017, i en consonància amb les consideracions efectuades, demanava que es desestimés el recurs amb imposició de la totalitat de les costes processals a la part recurrent.
IX.- Es va dictar sentència per la Sala en data de 30.1.18 que va ser declarada nul·la per Aute de nul·litat de les actuacions de data 27.03.18, doncs havia de resoldre's una qüestió que condicionava la part dispositiva de la decisió, segons com fos resolta.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
I.- En el present procediment, la part agent Pera reclama front la part defenent Seco en demanda en la que sosté una petició de condemna per reducció del preu d'un contracte de compravenda de béns mobles de data 2.11.12, en estimar que concorria una causa de nul·litat parcial de la dita operació perquè els béns no eren propietat de la part venedora Seco. Per la seva banda, la defenent interposa demanda reconvencional per estimar que hi havia uns béns (4 futbolins i 3 billars) que no han estat pagats per Pera. En un altre procediment també Seco va interposar demanada reclamant el pagament d'un altre contracte de compravenda al marge de l'anterior que restava pendent de pagament. Aquest procediment 0735-6/2013 ha estat acumulat al present (0475-2/2013).
La sentència d'instància estima la demanda principal en reclamació de 15.000EUR a pagar per Seco i al mateix temps estima molt parcialment la demanda reconvencional per import de 1.700EUR a pagar per Pera. També estima íntegrament la demanda que va donar origen a l'expedient 0735- 6/2013 i condemna a pagar a Pera la suma de 4.061,77EUR. Al final la sentència fa la corresponent compensació judicial dels imports de condemna i en resulta un saldo a favor de Pera de 9.238,23EUR, sense efectuar especial imposició de les costes processals.
Contra tal decisió s'alça Seco.
II.- Tres són els motius de la part recurrent per impugnar la sentència d'instància. El primer es centra en impugnar l'obligació de "tornar" l'import de 15.000EUR del contracte de 2.11.12. Així la sentència estima que la part defenent Seco ha de "retornar" aquell import a la part agent. Però el cert és que com va rectificar la part apel·lant en l'acte de la vista ella demanava que fos descomptada aquella suma del compromís contractual de 2.11.12. És a dir que cal determinar si dels 30.000EUR pactats en el seu dia (a part resten els futbolins i billar que després es veurà), la part compradora i agent Pera els havia pagat tots, segon el compromís contractual, o realment només n'havia pagat 15.000EUR. Per això la sentència parla de "tornar" i la part apel·lant parla de "descomptar". I aquest extrem resta aclarit per l'escrit de conclusions de Pera quan reclama per la nul·litat "total" del contracte la suma de 15.000EUR com a "quantitat satisfeta" (foli 376) o quan demana subsidiàriament, 10.921EUR en descomptar la suma de 4.079EUR (foli 379). I també en el mateix foli diu que ha "llençat" 15.000EUR.
En conclusió, resta clar que cal anul·lar parcialment del dit contracte i l'obligació de "retornar" 15.000EUR (segon pagament pactat) perquè el que procedeix és "descomptar" del contracte aquella suma perquè mai havia estat satisfeta.
Aquest motiu ha de prosperar.
III.- El segon motiu es centra en determinar l'import atribuït als futbolins i billars adquirits per Pera sense haver pagat la contraprestació i que la sentència xifra en 1.700EUR. El tercer motiu es centra en el tema de la imposició de les costes.
Pel que fa al segon motiu hem de dir que la sentència arriba a la conclusió que efectivament els 4 futbolins i els 3 billars que s'integraven en els béns adquirits per Pera per seguir explotant el centre d'activitats diverses, jocs, esportives i restaurant denominat "X" propietat del Comú d'Andorra la Vella, són propietat de Seco en tant que el Comú de moment no ho ha reivindicat mai ni ho va incloure en l'inventari de béns. Aquesta afirmació de titularitat (als efectes d'aquest litigi exclusivament) no ha estat impugnat per Pera i per tant cal partir d'aquesta premissa.
El problema sorgeix en la valoració que en fa la sentència d'instància. Considera que l'import de 7.000EUR com a preu dels futbolins i billars que argumenta Seco no està justificat i, per contra, la "pericial" aportada per Pera justifica l'import de 1.700EUR. Però no podem compartir aquesta valoració de la prova feta en la sentència d'instància. Per començar no va existir tal "pericial" sobre els béns indicats sinó únicament un document que apareix al foli 240 consisteix en un document que es diu "pressupost" sense cap mena de numeració que no ha està identificat qui l'emet (només es llegeix un segell que diu "MP" que no està signat per ningú ni cap prova personal ha fet seu el contingut del dit document. A més tampoc s'especifica d'on s'extreu el preu de billar ni de cada futbolí ni si són preus de nou o de segona mà. Lògicament amb tant escassa i minsa informació anònima, no podem arribar a cap conclusió. Per contra, els diferents esborranys de la compravenda entre els representants de cada part contractual que han estat aportats a les actuacions i els mails que els acompanyen podem constatar que quan la part venedora proposava la inclusió dels billars i futbolins amb un preu global de 37.000EUR, la part compradora va efectuar unes anotacions a mà que pel que fa al preu es reduïa en 7.000EUR quan s'excloïa aquest elements i que finalment es van incorporar. Però el propi autor de les esmenes, en nom de la societat compradora, ha reconegut que les esmenes les va fer ell i que creu que la diferència de preu quan afectava als futbolins i als billars era de 7.000EUR (declaració del Sr. Salas, folis 253-355). Aquí doncs tenim una doble prova documental i testifical que permet sostenir com acreditat que el preu d'aquests elements tan reiteradament esmentats el varen situar les parts en 7.000EUR i aquest ha de ser l'import de la condemna i no la de 1.700EUR, fixat en la sentència. El motiu ha de prosperar.
IV.- Pel que fa al tercer motiu relatiu a la imposició de les costes hem de dir que ha de prosperar parcialment. Pel que fa les costes de la demanda principal no poden ser imposades a la part agent principal perquè la demanda ha estat estimada parcialment en procedir a la declaració de nul·litat parcial del contracte i a descomptar la suma de 15.000EUR atribuïdes al valor del parc infantil i la part contraria, Seco, es va oposar a la mateixa en la seva contesta i no es va aplanar, com a mínim, a aquella declaració parcial de nul·litat del contracte de 2.11.12.
Pel que fa les costes de la demanda reconvencional han de ser imposades a Pera perquè es va oposar a la demanda que reclamava 7.000EUR que finalment com hem vist en el motiu anterior és la que ha de ser definitivament imposada. Aquesta pretensió de la Seco ha de ser estimada.
Finalment, pel que fa les costes derivades del procediment 0735- 6/2013 han de ser imposades a Pera perquè la demanda ha estat íntegrament estimada en favor de Seco.
En conclusió el motiu ha de ser estimat parcialment.
V.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Seco contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 25 de maig de 2017, que revoquem parcialment en el sentit de:
Declarar parcialment nul el contracte de compravenda signat entre les parts en el dia 2 de novembre de 2012 pel que afecta el parc infantil i lògicament restar exclòs el preu sobre tal parc infantil de 15.000EUR que restava pendent de pagament.
Condemnar a pagar per Pera a Seco la suma d' 11.061,77EUR més els interessos legals des de la contesta a la demanda reconvencional pel que fa la suma de 7.000EUR i els interessos legals des de la contesta en el procediment acumulat 0735-6/2013 per la suma de 4.061,77EUR;
Les costes de la demanda reconvencional han d'anar a càrrec de ENTITY_4;
Les costes de la demanda acumulada (0735-6/2013) han d'anar a càrrec de ENTITY_4;
Mantenim la resta del pronunciament que no ha estat impugnat.
No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
Subir
Diccionario RAE