SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha dictaminat que la remuneració de 40.000 euros percebuda per l'administrador de la societat Morales no és deduïble a l'impost sobre societats. La decisió es basa en la interpretació de l'article 13 de la Llei de l'impost sobre societats, que estableix que les remuneracions als administradors només són deduïbles quan estiguin previstes als estatuts de la societat. En aquest cas, els estatuts de la societat Morales preveuen la possibilitat de remuneració, però no una obligació, i la junta general va acordar la retribució de l'administrador sense que estigués prevista amb antelació. El tribunal ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la societat Morales i ha confirmat la sentència anterior que considerava la resolució de la Comissió Tècnica Tributària ajustada a dret. Sentència Magistrats Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Núm. de Protocol: 2000021/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000103/2017 SENTÈNCIA 40-2018 PARTS: Apel·lant: Morales Representant: Sra. Pla Advocat: Sr. Palmer Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Espada Advocat: Sra. Galan COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz Andorra la Vella, divuit de maig de dos mil divuit. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000021/2017. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La societat Morales va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària del 16 de desembre del 2016, mitjançant la qual s'establia per al període 2012, en relació a l'impost sobre societats, un import de 13.746,87 EUR en concepte de liquidació tributària, quantitat a incrementar amb els interessos de demora meritats i concretats en 713,08 EUR. 2.- En la sentència del 19 d'octubre del 2017 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la societat Morales. 3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 5 de desembre del 2017, la societat Morales estima en substància: aquest recurs d'apel·lació s'adreça expressament a la reforma de la sentència a quo pel que respecta a la seva oposició a que la retribució percebuda per l'administrador de Morales a càrrec de l'exercici 2012 pugui considerar-se despesa deduïble per la societat; per a que la remuneració específicament percebuda per un administrador d'una societat mercantil per l'exercici del seu càrrec sigui deduïble a l'impost sobre societats únicament és necessari que aquesta remuneració estigui prevista als estatuts socials de la societat concernida; en la seva sessió de 3 d'abril del 2013, la junta general va acordar efectivament retribuir a l'administrador únic en l'import de 40.000 EUR a càrrec de l'exercici 2012. En el seu escrit de conclusions de data 22 de febrer del 2018, la societat Morales precisa: "atesa la conformitat de l'article 26.1 dels estatuts de Morales amb l'article 48.1 de la Llei 20/2007 del 18 octubre de societats (...) és també conforme amb l'article 13.2 de la Llei 95/2010 del 29 de desembre, de l'impost sobre societats." 4.- En la seva contesta de data 11 de gener del 2018, el Govern estima en substància: la no admissió de la deducció aplicada no invalida ni posa en dubte l'aprovació d'aquesta retribució per part de la junta general; en la mesura que el sistema de retribució no es troba previst als estatuts, escau excloure les remuneracions de l'administrador de les deduccions que s'ha aplicat la societat Morales. El Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 23 de febrer del 2018. 5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- El litigi versa sobre la interpretació de l'article 13 de la Llei de l'impost sobre societats. L'Article 13 Llei 95/2010, del 29 de desembre disposa: "2. Les remuneracions a consellers i administradors vinculades específicament a l'acompliment d'aquests càrrecs, només són deduïbles en la mesura que compensin despeses de viatge i assistència a juntes de la societat o del consell d'administració, amb els límits que s'estableixin reglamentàriament. Aquesta restricció no afecta els sous i salaris o contraprestacions per serveis prestats pagats a administradors o consellers residents fiscals al Principat d'Andorra en la mesura que aquests quedin inclosos dins el sistema de Seguretat Social del Principat o, en el cas d'administradors o consellers no-residents fiscals, si els pagaments estan subjectes per l'impost sobre la renda dels no-residents fiscals." Però, l'article 5 de la Llei 17/2011, de l'1 de desembre ha modificat la redacció de l'article 13.2: "2. Les remuneracions a consellers i administradors vinculades específicament a l'acompliment d'aquests càrrecs només són deduïbles quan siguin previstes en els estatuts de la societat, i tenen pel perceptor la consideració de rendes subjectes a l'impost sobre societats o a l'impost sobre les activitats econòmiques, segons si es tracta d'una persona jurídica o de persones físiques, segons el cas." (la negreta és nostra). Tercer.- En aquest cas, l'article 26 dels estatuts de la societat disposa: "1. La junta general podrà acordar la retribució dels administradors, determinant la quantia o els criteris per determinar-la" (foli 324). En data 3 d'abril del 2013, la junta general va acordar: "(...) per unanimitat amb el vot favorable del total capital social de la societat s'aprova (...) així com -de conformitat amb l'article 26 dels estatuts socials- la retribució de les seves funcions durant tot aquest exercici social en l'import de 40.000 euros" (foli 349). En l'expedient de data 12 d'agost del 2016, el Departament de Tributs i de Fronteres va escriure (fol.24): "(...) la Direcció Adjunta de la Inspecció tributària considera (...) Que el fet que els estatuts contemplen la possibilitat de remuneració dels administradors no equival a una previsió, que per definició és "una determinació anticipada, per un termini més o menys llarg, del comportament i la magnitud de les retribucions a consellers i administradors. (...) Les despeses en concepte de remuneració del administrador per un import de 40.000 euros com a despeses no deduïbles" (foli 28). En la seva resolució de data 16 de desembre del 2016, la Comissió Tècnica Tributària va escriure: "Per tant, després d'aquesta observació i havent consultat els estatuts en qüestió, es pot afirmar que no hi cap menció al respecte, i doncs, les retribucions dels administradors queden contemplades però no previstes per la societat Morales. Per consegüent, aquest Departament considera que es tracta de despeses no deduïbles per no estar determinades amb la suficient anticipació en els estatus ni tampoc es podien preveure"(foli 57). Quart.- El beneficiari de la remuneració, el Sr. Codina, no té la condició d'assalariat, en virtut de l'article 9 de la Llei 35/2008 del Codi de relacions laborals: "Es considera també treballador el soci que presta un servei o realitza una obra per compte de la societat de la qual és soci, sota la direcció dels òrgans socials, a canvi d'una remuneració. No obstant això, no es considera treballador si la seva participació en el capital social representa el 50% o més del mateix capital." En aquest cas, la participació de l'interessat en el capital social representa més del 50 % del capital social. En aquestes hipòtesis, les condicions de deducció de les remuneracions han de ser més rigoroses que les condicions previstes pels assalariats. En efecte, en aquests cas, la remuneració pot constituir, de fet, una distribució dels beneficis de la societat, que no és una despesa deduïble. Aquesta consideració explica la modificació de l'article 13 i els termes de la nova redacció han de ser interpretats de manera estricta (v. més amunt, el fonament de dret Segon). L'exposició de motius justifica la modificació en els termes següents: "En aquest sentit, es parteix del fet que la relació jurídica que hi ha entre els administradors i la societat és de caràcter mercantil i, per tant, quan els estatuts determinin una obligació de retribució a l'òrgan d'administració, aquesta retribució ha de ser sempre deduïble de l'impost de societats, atès el seu caràcter d'obligatori." (la negreta és nostra). En aquest cas, els estatuts preveuen una "possibilitat" de remuneració i no una obligació. En conseqüència, les despeses en concepte de remuneració de l'administrador per un import de 40.000 euros són despeses no deduïbles. Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la representació processal de la societat Morales. Segon.- Confirmar la sentència recorreguda en el sentit de que la resolució de la Comissió Tècnica Tributària del 16 de desembre del 2016 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE