STSJAD ANDORRA, a 18 de maig del 2018 - ROJ: STSJAD 183/2018
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé18 mai 2018
Numéro51/17
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 183/2018 (ECLI:AD:TSJADAD:2018:183)
> Décision commentée : STSJAD 183/2018, Tribunal superior de justícia d'Andorra (Sala administrativa), 18 mai 2018, recours n° 51/17 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Un conducteur, le Sr Arcos, a fait l'objet d'une sanction pécuniaire de 90,15 euros pour une infraction au Code de la circulation, en l'espèce un dépassement en franchissant une ligne longitudinale continue (article 15.15 du Code de la circulation, tel que visé par la décision). Le véhicule ayant été immobilisé sur place par les agents, l'intéressé a été informé immédiatement des faits qui lui étaient reprochés.
Le bulletin de contravention se bornait à indiquer que l'infraction avait eu lieu « à l'XXXX », sans précision du point exact, alors que la longueur de la voie rendait cette précision nécessaire. Un rapport établi postérieurement par l'agent, à la suite des allégations de l'intéressé, décrivait la manœuvre et la localisation des faits par référence à des établissements de pneumatiques.
Le recours formé contre la décision administrative confirmant la sanction après recours de réformation (l'acte est daté du 9 novembre 2015 au paragraphe des antécédents et du 9 novembre 2016 au dispositif, discordance que la décision ne résout pas) a été accueilli par le Tribunal de batlles, Section administrative, par jugement du 4 mai 2017. Ce jugement a retenu trois motifs : le bulletin ne bénéficiait pas de la présomption de véracité faute de localisation précise ; cette lacune ne pouvait être comblée par le rapport postérieur ; enfin, la mécanique des faits décrite était incompatible avec la situation réelle des établissements servant de repères.
Le Gouvernement d'Andorre a interjeté appel. Les parties ont été dispensées de plaidoirie et ont conclu par écrit. Le Tribunal supérieur de justice est saisi en appel, sur le fondement de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia, dont la compétence de la Sala administrativa est affirmée au premier fondement.
## Question de droit
La question posée est de savoir si la sanction peut être confirmée alors que le bulletin de contravention ne précise pas le lieu exact de l'infraction, et si l'agent peut compléter cette lacune par un rapport postérieur. Elle soulève trois sous-questions :
1. **La validité de l'acte.** L'omission de la localisation précise sur le bulletin entraîne-t-elle son invalidité, ou est-elle une simple irrégularité sans effet sur l'acte ?
2. **La présomption de véracité et la régularisation.** Le rapport établi après les allégations de l'intéressé peut-il préciser ou compléter le bulletin, ou doit-il se limiter à le ratifier ?
3. **La preuve des faits contestés.** Les juges peuvent-ils tenir pour acquis, comme fait notoire, la configuration des lieux (l'emplacement relatif des commerces) qui fonde l'argumentation sur la vraisemblance de la manœuvre ?
## Solution et dispositif
Le Tribunal supérieur retient une solution en trois temps.
**Sur la lacune du bulletin.** Le tribunal reconnaît une « notable déficience » du bulletin. Il refuse toutefois d'en tirer l'invalidité de l'acte, pour deux raisons concomitantes : d'une part, l'immobilisation du véhicule sur place a permis à l'intéressé une connaissance immédiate des faits et exclut toute situation réelle d'indéfense ; d'autre part, le rapport postérieur contient une description suffisamment détaillée des faits et du lieu précis, de sorte que la lacune a été comblée.
**Sur le rôle du rapport postérieur.** Le tribunal juge qu'un agent, saisi des allégations de l'intéressé, ne se limite pas à ratifier le bulletin : il peut apporter des éclaircissements ou des précisions pour répondre à ces allégations, sans quoi le rapport serait dénué d'utilité pratique.
**Sur la configuration des lieux.** Le tribunal rappelle le principe selon lequel les faits notoires n'ont pas à être prouvés (« notoria non egent probatione »), mais que seuls sont notoires les faits de transcendance publique ou de conna
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 18 de maig del 2018 - ROJ: STSJAD 183/2018
STSJAD 183/2018 (ECLI:AD:TSJADAD:2018:183)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 183/2018, Tribunal superior de justícia d'Andorra (Sala administrativa), 18 mai 2018, recours n° 51/17 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Un conducteur, le Sr Arcos, a fait l'objet d'une sanction pécuniaire de 90,15 euros pour une infraction au Code de la circulation, en l'espèce un dépassement en franchissant une ligne longitudinale continue (article 15.15 du Code de la circulation, tel que visé par la décision). Le véhicule ayant été immobilisé sur place par les agents, l'intéressé a été informé immédiatement des faits qui lui étaient reprochés.
Le bulletin de contravention se bornait à indiquer que l'infraction avait eu lieu « à l'XXXX », sans précision du point exact, alors que la longueur de la voie rendait cette précision nécessaire. Un rapport établi postérieurement par l'agent, à la suite des allégations de l'intéressé, décrivait la manœuvre et la localisation des faits par référence à des établissements de pneumatiques.
Le recours formé contre la décision administrative confirmant la sanction après recours de réformation (l'acte est daté du 9 novembre 2015 au paragraphe des antécédents et du 9 novembre 2016 au dispositif, discordance que la décision ne résout pas) a été accueilli par le Tribunal de batlles, Section administrative, par jugement du 4 mai 2017. Ce jugement a retenu trois motifs : le bulletin ne bénéficiait pas de la présomption de véracité faute de localisation précise ; cette lacune ne pouvait être comblée par le rapport postérieur ; enfin, la mécanique des faits décrite était incompatible avec la situation réelle des établissements servant de repères.
Le Gouvernement d'Andorre a interjeté appel. Les parties ont été dispensées de plaidoirie et ont conclu par écrit. Le Tribunal supérieur de justice est saisi en appel, sur le fondement de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia, dont la compétence de la Sala administrativa est affirmée au premier fondement.
Question de droit
La question posée est de savoir si la sanction peut être confirmée alors que le bulletin de contravention ne précise pas le lieu exact de l'infraction, et si l'agent peut compléter cette lacune par un rapport postérieur. Elle soulève trois sous-questions :
La validité de l'acte. L'omission de la localisation précise sur le bulletin entraîne-t-elle son invalidité, ou est-elle une simple irrégularité sans effet sur l'acte ?
La présomption de véracité et la régularisation. Le rapport établi après les allégations de l'intéressé peut-il préciser ou compléter le bulletin, ou doit-il se limiter à le ratifier ?
La preuve des faits contestés. Les juges peuvent-ils tenir pour acquis, comme fait notoire, la configuration des lieux (l'emplacement relatif des commerces) qui fonde l'argumentation sur la vraisemblance de la manœuvre ?
Solution et dispositif
Le Tribunal supérieur retient une solution en trois temps.
Sur la lacune du bulletin. Le tribunal reconnaît une « notable déficience » du bulletin. Il refuse toutefois d'en tirer l'invalidité de l'acte, pour deux raisons concomitantes : d'une part, l'immobilisation du véhicule sur place a permis à l'intéressé une connaissance immédiate des faits et exclut toute situation réelle d'indéfense ; d'autre part, le rapport postérieur contient une description suffisamment détaillée des faits et du lieu précis, de sorte que la lacune a été comblée.
Sur le rôle du rapport postérieur. Le tribunal juge qu'un agent, saisi des allégations de l'intéressé, ne se limite pas à ratifier le bulletin : il peut apporter des éclaircissements ou des précisions pour répondre à ces allégations, sans quoi le rapport serait dénué d'utilité pratique.
Sur la configuration des lieux. Le tribunal rappelle le principe selon lequel les faits notoires n'ont pas à être prouvés (« notoria non egent probatione »), mais que seuls sont notoires les faits de transcendance publique ou de conna
Sentència
Núm. de Protocol: 2000003/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000051/2017
SENTÈNCIA 46-2018
PARTS:
Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Barberá
Advocada: Sra. Ramirez
Apel·lat: Sr. Arcos
Representant: Sr. Manzano
Advocat: Sr. Araujo
M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz
Andorra la Vella, divuit de maig de dos mil divuit.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000003/2017.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 51/17 — Décision commentée
1.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 4 de maig de 2017 va estimar la demanda interposada pel Sr. Arcos contra el GOVERN D'ANDORRA, en què impugnava l'acord adoptat en data 9 de novembre de 2015, que va estimar parcialment el recurs de reposició que havia formulat l'interessat i va confirmar la sanció de multa de 90,15 euros que li havia estat imposada per una infracció de circulació.
La referida sentència ha considerat que el butlletí de denúncia no contenia una descripció suficientment precisa del lloc on es van produir els fets i que aquesta mancança no podia quedar esmenada pel contingut de l'informe elaborat posteriorment per l'agent de policia que havia intervingut en aquell moment. A més, considera que la mecànica dels fets que detalla aquest informe no es correspon amb la ubicació real dels establiments mercantils que s'esmenten com a punts de referència.
2.- La representació del GOVERN D'ANDORRA ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
La precisió en el butlletí de denúncia del lloc on es van produir els fets no és un requisit formal indispensable per donar validesa a l'acte ni pot donar lloc a la seva anul·lació.
L'informe posterior de la Policia va ratificar el contingut del butlletí de denúncia, a la vista de les al·legacions que havia presentat l'interessat.
La mecànica dels fets que reflexa l'informe policial no és incongruent amb la ubicació física dels establiments que serveixen com a punt de referència, ja que en l'avinguda X. hi ha tres establiments de pneumàtics amb el mateix nom, i l'informe es refereix al que es troba situat més al sud, al número XX d'aquella avinguda.
3.- La representació de l'agent s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. Al·lega que va fer un avançament de forma correcta i que el butlletí de denúncia no precisa el lloc on es van produir els fets, de manera que no es pot beneficiar de la presumpció de veracitat.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La qüestió litigiosa consisteix en determinar si resulta ajustada a dret la resolució sancionadora que va imposar a l'agent una multa de 90,15 euros, com autor d'una infracció de trànsit de l'article 15.15 del Codi de Circulació, consistent en realitzar un avançament trepitjant una línia longitudinal contínua.
Com s'ha exposat en els antecedents, la sentència apel·lada ha estimat la demanda de l'interessat, en considerar que el butlletí de denúncia no gaudia de presumpció de veracitat, ja que no detallava el lloc on es van produir els fets; que aquesta mancança no podia ser esmenada pel contingut de l'informe que havia elaborat posteriorment l'agent de policia; i, finalment, que la mecànica dels fets que s'exposa en aquest informe no es correspon amb la ubicació real dels establiments comercials que s'esmenten com a punts de referència.
Tercer.- És cert que el butlletí de denúncia presenta una notable deficiència, ja que es limita a indicar que la infracció va tenir lloc a l'XXXX, sense fer menció del punt concret on va succeir, cosa que resultava especialment necessària per la llargària del vial.
Ara bé, no es pot considerar que la referida mancança pugui determinar en aquest cas la invalidesa de l'acte impugnat, i això per dos raons concomitants. En primer lloc, perquè el vehicle de l'interessat va ser detingut en aquell mateix moment pels agents de policia, de manera que va tenir coneixement immediat dels fets que hom l'imputava i no va patir una situació real d'indefensió. En segon lloc, perquè l'informe que va elaborar posteriorment l'agent de policia que havia intervingut conté una descripció suficientment detallada dels fets i del lloc concret on es van produir, de manera que ha quedat esmenada aquella mancança.
No es pot considerar que l'informe que elabora l'agent de policia a la vista de les al·legacions de l'interessat s'hagi de limitar a la mera ratificació del butlletí de denúncia, sinó que pot incorporar aclariments o precisions per tal de donar resposta a aquelles al·legacions, ja que d'altra manera no tindria cap utilitat pràctica.
Quart.- La sentència apel·lada ha considerat, a més, que els fets no es van poder desenvolupar de la manera que exposa l'informe de la Policia, ja que els establiments comercials que s'esmenten com a punt de referència per situar el lloc on es va cometre la infracció estan situats de forma inversa a com s'indica en aquell informe.
D'acord amb un principi general, els fets notoris no necessiten ser provats ("notoria non egent probatione"). Ara bé, només poden ser considerats notoris aquells fets que són de transcendència pública o de coneixement general, almenys en un cercle ampli de persones, però no pot ser qualificat com a notori el coneixement particular per part del jutge, que no exclou la necessitat de prova.
En aquest cas, la sentència ha considerat que el negoci de pneumàtics X. no precedeix la botiga M., en la direcció que duia el vehicle de l'interessat, sinó que es troba més al nord de l'avinguda X. Tanmateix, aquesta circumstància no resulta acreditada en les actuacions, i l'apel·lant la desmenteix, argumentant que en aquesta via es troben tres establiments amb la denominació X., un dels quals es troba més al sud de la botiga M., al XXXX, que és on es va iniciar l'avançament segons l'informe policial, el qual es refereix a l'establiment com a "C X.".
En conseqüència, no es pot considerar justificat que la mecànica dels fets no es pogués produir com els descriu l'informe de la policia, de manera que ha de decaure aquest motiu d'anul·lació dels actes impugnats.
S'ha de concloure, doncs, que la infracció ha quedat suficientment acreditada, per la qual cosa s'ha d'estimar el recurs d'apel·lació que formula el GOVERN D'ANDORRA i confirmar la resolució administrativa impugnada.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'ambdues instàncies.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa el GOVERN D'ANDORRA contra la sentència dictada el 4 de maig de 2017 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.
Segon.- Desestimar la demanda formulada pel Sr. Arcos i declarar que l'acord impugnat de GOVERN D'ANDORRA de data 9 de novembre de 2016 és ajustat a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes d'ambdues instàncies.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.