STSJAD ANDORRA, a 28 de setembre del 2018 - ROJ: STSJAD 310/2018
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé28 septembre 2018
Numéro25/18
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 28 septembre 2018, STSJAD 310/2018 (ECLI:AD:TSJADAD:2018:310)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 28 septembre 2018, STSJAD 310/2018, ECLI:AD:TSJADAD:2018:310 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note méthodologique : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir du titre et de l'identifiant ECLI figurant dans le texte intégral.*
## Faits et procédure
Le litige s'inscrit dans le processus de résolution d'une entité bancaire andorrane, dont le texte ne précise pas davantage l'identité, désignée sous le sigle « XXX ». Par une résolution du 26 juin 2017, publiée au BOPA le 5 juillet 2017, l'Agence étatique de résolution d'entités bancaires (AREB) a adopté, notamment, un accord de transfert séquentiel d'actifs et de passifs de XXX vers une entité désignée « ORG_1 ». Cette résolution s'inscrit dans une série d'opérations antérieures (résolutions des 10 octobre 2016, 12 décembre 2016 et 2 mai 2017), déclenchées à la suite d'un « Customer Remediation Process » destiné à déterminer, client par client, le degré de conformité aux règles de prévention du blanchiment et du financement du terrorisme.
Le recours de première instance a été introduit le 28 juillet 2017. Le Tribunal de Batlles l'a rejeté par un jugement du 6 février 2018. L'AREB a interjeté appel le 4 avril 2018. L'intimé soutient n'avoir jamais reçu la lettre individuelle que XXX aurait adressée, selon l'AREB, le 10 juillet 2017.
Les moyens de l'appelante portaient sur trois points : la charge de la communication individualisée aux clients incombait à XXX ; le jugement de première instance devait se prononcer sur la conformité de l'acte à la légalité sans limitation ; enfin, le dossier bancaire et le rapport de XXX ne faisaient pas partie du dossier administratif.
Le texte ne précise pas de manière univoque la qualité procédurale de l'intimé. Les antécédents indiquent que le recours a été formé par « la société XXX », tandis que le corps de la décision désigne ensuite l'intimé comme « l'agent », qui n'entend pas se voir reconnaître la qualité de client transférable.
## Question de droit
La Cour devait résoudre trois quest
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 28 de setembre del 2018 - ROJ: STSJAD 310/2018
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 28 septembre 2018, STSJAD 310/2018 (ECLI:AD:TSJADAD:2018:310)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 28 septembre 2018, STSJAD 310/2018, ECLI:AD:TSJADAD:2018:310 (Lire sur source officielle)
Note méthodologique : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir du titre et de l'identifiant ECLI figurant dans le texte intégral.
Faits et procédure
Le litige s'inscrit dans le processus de résolution d'une entité bancaire andorrane, dont le texte ne précise pas davantage l'identité, désignée sous le sigle « XXX ». Par une résolution du 26 juin 2017, publiée au BOPA le 5 juillet 2017, l'Agence étatique de résolution d'entités bancaires (AREB) a adopté, notamment, un accord de transfert séquentiel d'actifs et de passifs de XXX vers une entité désignée « ORG_1 ». Cette résolution s'inscrit dans une série d'opérations antérieures (résolutions des 10 octobre 2016, 12 décembre 2016 et 2 mai 2017), déclenchées à la suite d'un « Customer Remediation Process » destiné à déterminer, client par client, le degré de conformité aux règles de prévention du blanchiment et du financement du terrorisme.
Le recours de première instance a été introduit le 28 juillet 2017. Le Tribunal de Batlles l'a rejeté par un jugement du 6 février 2018. L'AREB a interjeté appel le 4 avril 2018. L'intimé soutient n'avoir jamais reçu la lettre individuelle que XXX aurait adressée, selon l'AREB, le 10 juillet 2017.
Les moyens de l'appelante portaient sur trois points : la charge de la communication individualisée aux clients incombait à XXX ; le jugement de première instance devait se prononcer sur la conformité de l'acte à la légalité sans limitation ; enfin, le dossier bancaire et le rapport de XXX ne faisaient pas partie du dossier administratif.
Le texte ne précise pas de manière univoque la qualité procédurale de l'intimé. Les antécédents indiquent que le recours a été formé par « la société XXX », tandis que le corps de la décision désigne ensuite l'intimé comme « l'agent », qui n'entend pas se voir reconnaître la qualité de client transférable.
Question de droit
La Cour devait résoudre trois quest
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Apel·lant: AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATAS BANCÀRIES (AREB) »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 28 de setembre del 2018 - ROJ: STSJAD 310/2018 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 0000025/2018. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 28 septembre 2018 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2000087/2017 Núm. Rotlle: TSJA-0000025/2018
SENTÈNCIA XX-2018
PARTS :
Apel·lant: AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATAS BANCÀRIES (AREB)
Representant: Sr. Galan
Advocat: Sr. Cañellas
Apel·lat: Corbacho
Representant: Sra. Badía
Advocat: Sr. Sancho
Andorra la Vella, a vint-i-vuit de setembre de 2018
M.I Sra. Elsa Puig Muñoz
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 0000025/2018.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 25/18 — Décision commentée
1.- El 28 de juliol de 2017 la societat XXX va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (en endavant AEREB) de data 26 de juny de 2017, per la qual s'adopta, entre d'altres, l'acord de transmissió seqüencial de diferents actius i passius de la XXX (en endavant XXX) a l'entitat ORG_1, publicada al BOPA de data 5 de juliol de 2017.
2.- A la sentència del 6 de febrer de 2018 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per l'agent.
3.- En el seu escrit d'apel·lació, de data 4 d'abril de 2018, l'AREB estima, en substància que:
-És XXX qui ha de comunicar als clients si són o no clients traspassables, i que aquesta comunicació es va fer per carta a l'agent del dia 10 de juliol de 2017;
-La sentència ha d'analitzar l'acte administratiu i declarar si és o no conforme a dret i als fins que legitimen l'activitat, sense limitacions;
-L'expedient bancari i l'informe de XXX no formen part de l'expedient administratiu.
4.- En la seva contesta de data 26 d'abril l'agent al·lega que mai va rebre cap carta de XXX.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- L'acte que és objecte del present recurs és la Resolució de la AREB, de data 26 de juny de 2017, per la qual s'adopta, entre d'altres, l'acord de transmissió seqüencial de diferents actius i passius de XXX a l'entitat XXX.
Per comprendre millor l'objecte i abast de la Resolució impugnada, cal fer un breu anàlisi del procés de reestructuració de XXX.
En aquest sentit, cal tenir en compte que una de les raons del bloqueig nacional i internacional de l'operativa de la XXX va ser la incertesa sobre la licitud de l'origen de les posicions de certs clients de la XXX, la qual cosa va determinar la necessitat de dur a terme un procés de revisió exhaustiva de cadascun dels clients. Per a això, les autoritats andorranes van contractar XXX perquè s'encarregués de realitzar aquest procediment, anomenat Customer Remediation Process (o "Procés de Revisió") com a part intrínseca i imperiosa del procés de resolució de la XXX, és a dir, l'exigència ineludible d'identificar i separar l'operativa dels clients en funció del seu nivell de compliment del marc legal de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Finançament del Terrorisme (en endavant, PBCFT).
L'objectiu final d'aquest Procés de Revisió consistia en el fet que l'AREB disposés de les eines necessàries per decidir els clients (i, per tant, les posicions dels seus comptes) traspassables i no traspassables a ORG_1 sobre la base de les conclusions que ORG_0 establís en relació al total de clients respecte del compliment amb la normativa de PBCFT, tant materialment com formalment (el anomenats clients traspassables), i els que no.
Havent-se produït una sèrie de traspassos d'actius i passius a ORG_1 a l'empara de les Resolucions de 10 d'octubre de 2016, de 12 de desembre de 2016, i de 2 de maig de 2017, el Consell d'Administració de l'AREB dins del continu Procés de Revisió va acordar, amb data 26 de juny de 2017, un nou traspàs addicional d'actius i passius a XXX Com ja va succeir en les anteriors ocasions, els actius i passius a traspassar vingueren determinats per aquells clients que, dins de l'esmentat continu Procés de Revisió, es reconsideraren com a traspassables en el període de temps comprès entre la Resolució del 2 de maig de 2017 i el 26 de juny de 2017.
D'aquesta manera, en virtut de la Resolució del 26 de juny de 2017 s'adoptaren, de conformitat amb allò establert a la Llei 8/2015 del 2 d'abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d'entitats bancàries, els acords de (i) transferència d'actius i passius de Nous Clients Traspassables i (ii) Liquidació de posicions dels Clients No Traspassables.
La Resolució del 26 de junt de 2017 estableix que la XXX ha de notificar als seus clients el resultat de l'actualització de l'anàlisi dels seus comptes respectius i, per tant, la seva condició de Nou Cient Traspassable o si, contràriament, manté la seva categorització de Client no Traspassable a ORG_1, i que aquestes comunicacions han de fer-se mitjançant publicació, i també mitjançant una comunicació individualitzada comunicant el resultat de l'anàlisi dels seus comptes.
L'AREB manté al seu recurs que XXX sí va enviar varies cartes a l'agent (que es van aportar per XXX com a annex 3, folis 617 a 622 de les actuacions), mentre que l'agent afirma que no va rebre cap carta.
Doncs bé, l'apartat 94 de la resolució recorreguda diu:
"94. S'ACORDA així mateix que XXX ha de notificar als seus clients el resultat de l'actualització de l'anàlisi dels seus comptes respectius i, per tant, la seva condició de Nou Client Traspassable o si, contràriament, es manté la seva categorització de Client No Traspassable a XXX amb posterioritat a la Data de Transmissió mitjançant comunicacions escrites individualitzades. Aquestes comunicacions han de fer-se de la manera següent:
Mitjançant la publicació d'aquesta resolució o de successives resolucions al BOPA.
Mitjançant una comunicació individualitzada comunicant el resultat de l'anàlisi dels seus comptes respectius i informant de la seva condició de Nou Client Traspassable o de Client No Traspassable a XXX."
Certament la redacció d'aquest apartat no és massa afortunada, ja que no deixa clar que ambdues formes de comunicació -publicació en el BOPA, i notificació personal a l'interessat- són necessàries, tanmateix és evident que el titular del compte corrent és interessat en el procediment, i cal que sigui notificat de forma personal de la decisió de l'AREB de mantenir la seva condició de client no traspassable, notificació que l'agent nega haver rebut.
La sentència del Tribunal de Batlles sosté que, mitjançant aquesta disposició, l'AREB ha delegat en XXX la notificació individualitzada però que, tanmateix, és la pròpia AREB l'organisme que continua sent responsable de l'efectiu compliment d'aquest acte de comunicació, afirmació que aquesta Sala comparteix.
I la documentació lliurada per XXX no acredita que les cartes fossin enviades a l'agent, i encara menys que aquest les hagués rebut.
Amb tot, a la sentència objecte d'apel·lació es manté que, compte tingut que l'agent no pretén en aquest procediment que es declari client transferible, el defecte de notificació no és rellevant, per la qual cosa el recurs d'apel·lació de l'AREB no te virtualitat.
D'altra banda pel que fa l'al·legació que la sentència ha d'analitzar l'acte administratiu i declarar si és o no conforme a dret i als fins que legitimen l'activitat, sense limitacions, cal dir que l'expressió utilitzada pel Tribunal de Batlles (que la Resolució del 26 de juny de 2017 és, "en relació als posicionaments plantejats en la present demanda" ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa) no és contrària a la LJAF.
De fet, a la vista dels nombrosos recursos interposats contra les resolucions dictades per l'AREB, resulta raonable que el Tribunal de Batlles afegeixi l'expressió que vol l'AREB que es suprimeixi, expressió que possiblement respon a la intenció d'evitar que es poguessin invocar aquelles sentències que es limitessin a declarar que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa, sense més precisions, en altres recursos contra el mateix acte.
Tercer.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimo el recurs d'apel·lació presentat per l'AREB, i confirmar la sentència del Tribunal de Batlles.
Segon.- No efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.