STSJAD ANDORRA, a 19 d'octubre del 2018 - ROJ: STSJAD 323/2018
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé19 octobre 2018
Numéro51/18
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal Superior de Justicia d'Andorre (Sala Administrativa), sentence n° 91-2018, 19 octobre 2018, ROJ STSJAD 323/2018
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justicia d'Andorre, Sala Administrativa, sentence n° 91-2018, 19 octobre 2018, recours n° 51/18, ROJ STSJAD 323/2018, ECLI:AD:TSJADAD:2018:323 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note préliminaire : la référence fournie dans la saisine (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique retenue est celle figurant dans le texte intégral de la décision.*
## Faits et procédure
La société Martin a fait l'objet, pour l'exercice 2013 de l'impôt sur les sociétés (IS), d'une procédure de vérification portant notamment sur la déduction pour création de postes de travail. Par lettre du 12 juin 2017, la direction adjointe de l'Inspection tributaire a proposé de rectifier la déclaration : la déduction, déclarée à hauteur de 72 000 euros, était ramenée à 1 926,22 euros. Le motif retenu était que, selon l'article 44.1 a) de la Llei de l'impost sobre societats (LIS), seules les personnes liées par une relation de travail « de caràcter fix » au sens de la Llei 35/2008 du Codi de relacions laborals étaient prises en compte pour le calcul de la « plantilla fixa anyal », les contrats indéfinis ou indéterminés et les contrats fixes discontinus étant seuls valables. La rectification a été confirmée par lettre du 10 juillet 2017.
Saisie d'un recours, la Comissió Tècnica Tributària a, par résolution du 6 novembre 2017, refusé d'accueillir les allégations de la contribuable et jugé la liquidation provisionnelle « totalment ajustada a dret ».
Par jugement du 3 avril 2018, le Tribunal de Batlles a fait droit à la demande de la société Martin SL. Le Govern d'Andorra a interjeté appel le 25 mai 2018, soutenant que le concept de « plantilla fixa anyal » ne recouvre que les salariés liés par un contrat à durée indéterminée. La société intimée a répliqué que la modalité contractuelle est indifférente, seule comptant l'existence d'un contrat de travail avec l'entreprise.
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justicia, composée notamment du magistrat rapporteur Bernard Plagnet, a été saisie en appel. Elle s'est fondée sur l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia pour retenir sa compétence (premier fondement).
## Question de droit
La question posée à la juridiction était, en substance, la suivante : le calcul de l'« increment mitjà de plantilla fixa anyal », condition de la déduction pour création de postes de travail prévue à l'article 44 LIS, doit-il n'inclure que les salariés engagés par un contrat à durée indéterminée ou fixe discontinu, ou l'ensemble des salariés liés à l'entreprise par un contrat de travail formalisé en Andorre ?
Cette interrogation engageait deux sous-questions. La première concernait la méthode d'interprétation d'une notion de droit tributaire empruntée au droit du travail. La seconde portait sur le contenu même de la notion de « plantilla fixa anyal » au regard du Codi de relacions laborals.
## Solution et dispositif
Le tribunal a d'abord relevé que la disposition fiscale « es refereix a un concepte de dret laboral », de sorte que « les disposicions de dret tributari s'han d'interpretar a la llum de la legislació laboral » (fondement troisième, in fine). Il a ensuite mobilisé trois dispositions du Codi de relacions laborals : l'article 6, qui distingue les contrats selon leur durée (à temps indéfini ou indéterminé, à terme certain ou déterminé, pour un ouvrage ou un service déterminé, de saison, ou fixes discontinus), l'article 20, relatif aux travaux de courte durée, et l'article 116, qui réserve la représentation des salariés « contractats no fixos » distincte de celle des salariés « fixos de plantilla ». Il en a déduit que « la "plantilla fixa anyal" en el sentit de l'article 44 de la Llei de l'impost sobre societats s'han d'interpretar excloent tots els contractes de ca
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 19 d'octubre del 2018 - ROJ: STSJAD 323/2018
Tribunal Superior de Justicia d'Andorre (Sala Administrativa), sentence n° 91-2018, 19 octobre 2018, ROJ STSJAD 323/2018
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justicia d'Andorre, Sala Administrativa, sentence n° 91-2018, 19 octobre 2018, recours n° 51/18, ROJ STSJAD 323/2018, ECLI:AD:TSJADAD:2018:323 (Lire sur source officielle)
Note préliminaire : la référence fournie dans la saisine (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique retenue est celle figurant dans le texte intégral de la décision.
Faits et procédure
La société Martin a fait l'objet, pour l'exercice 2013 de l'impôt sur les sociétés (IS), d'une procédure de vérification portant notamment sur la déduction pour création de postes de travail. Par lettre du 12 juin 2017, la direction adjointe de l'Inspection tributaire a proposé de rectifier la déclaration : la déduction, déclarée à hauteur de 72 000 euros, était ramenée à 1 926,22 euros. Le motif retenu était que, selon l'article 44.1 a) de la Llei de l'impost sobre societats (LIS), seules les personnes liées par une relation de travail « de caràcter fix » au sens de la Llei 35/2008 du Codi de relacions laborals étaient prises en compte pour le calcul de la « plantilla fixa anyal », les contrats indéfinis ou indéterminés et les contrats fixes discontinus étant seuls valables. La rectification a été confirmée par lettre du 10 juillet 2017.
Saisie d'un recours, la Comissió Tècnica Tributària a, par résolution du 6 novembre 2017, refusé d'accueillir les allégations de la contribuable et jugé la liquidation provisionnelle « totalment ajustada a dret ».
Par jugement du 3 avril 2018, le Tribunal de Batlles a fait droit à la demande de la société Martin SL. Le Govern d'Andorra a interjeté appel le 25 mai 2018, soutenant que le concept de « plantilla fixa anyal » ne recouvre que les salariés liés par un contrat à durée indéterminée. La société intimée a répliqué que la modalité contractuelle est indifférente, seule comptant l'existence d'un contrat de travail avec l'entreprise.
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justicia, composée notamment du magistrat rapporteur Bernard Plagnet, a été saisie en appel. Elle s'est fondée sur l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia pour retenir sa compétence (premier fondement).
Question de droit
La question posée à la juridiction était, en substance, la suivante : le calcul de l'« increment mitjà de plantilla fixa anyal », condition de la déduction pour création de postes de travail prévue à l'article 44 LIS, doit-il n'inclure que les salariés engagés par un contrat à durée indéterminée ou fixe discontinu, ou l'ensemble des salariés liés à l'entreprise par un contrat de travail formalisé en Andorre ?
Cette interrogation engageait deux sous-questions. La première concernait la méthode d'interprétation d'une notion de droit tributaire empruntée au droit du travail. La seconde portait sur le contenu même de la notion de « plantilla fixa anyal » au regard du Codi de relacions laborals.
Solution et dispositif
Le tribunal a d'abord relevé que la disposition fiscale « es refereix a un concepte de dret laboral », de sorte que « les disposicions de dret tributari s'han d'interpretar a la llum de la legislació laboral » (fondement troisième, in fine). Il a ensuite mobilisé trois dispositions du Codi de relacions laborals : l'article 6, qui distingue les contrats selon leur durée (à temps indéfini ou indéterminé, à terme certain ou déterminé, pour un ouvrage ou un service déterminé, de saison, ou fixes discontinus), l'article 20, relatif aux travaux de courte durée, et l'article 116, qui réserve la représentation des salariés « contractats no fixos » distincte de celle des salariés « fixos de plantilla ». Il en a déduit que « la "plantilla fixa anyal" en el sentit de l'article 44 de la Llei de l'impost sobre societats s'han d'interpretar excloent tots els contractes de ca
Sentència
Núm. de Protocol: 2000002/2018 Núm. de Rotlle: TSJA-0000051/2018
SENTÈNCIA 91-2018
PARTS:
Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Arnau
Advocada: Sra. Izquierdo
Apel·lat: Martin
Representant: Sra. Farré
Advocada: Sra. Luís
M. I. Sr. Bernard Plagnet
Andorra la Vella, dinou d'octubre de dos mil divuit.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000002/2018.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 51/18 — Décision commentée
1.- La societat Martin va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària del 6 de novembre 2017, sol·licitant que s'estimi la proposta de liquidació de l'impost sobre societats corresponent a l'exercici 2013 presentada per l'agent.
2.- En la sentència del 3 d'abril de 2018 el Tribunal des Batlles ha estimat la demanda promoguda per la societat Martin SL.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 25 de maig del 2018, el GOVERN D'ANDORRA estima en substància:
que la Llei estableix com a condicionant, per poder aplicar la deducció per a la creació de llocs de treball, la necessitat d'un increment mitjà de la plantilla fixa anyal. El concepte de "plantilla fixa anyal" implica que únicament formin part d'aquest càlcul la plantilla fixa, aquells treballadors que siguin fixos i la plantilla es composa únicament d'assalariats amb contractes indefinits.
El GOVERN D'ANDORRA ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 10 de juliol del 2018.
En la seva contesta de data 18 de juny del 2018, la societat Martin estima en substància:
que pel càlcul de la mitjana de la plantilla és indiferent la modalitat de contracte que reguli la relació laboral del treballador amb l'empresa. Tan sols s'exigeix que els treballadors tinguin signat un contracte laboral amb l'empresa.
La societat Martin ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 9 de juliol del 2018.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El Departament de Tributs i de Fronteres ha obert un expedient (EXP170020) corresponent a un procediment de comprovació de l'impost sobre societats corresponent a l'exercici 2013, referent a la deducció per creació de llocs de treball i a la deducció per noves inversions.
Per carta de data 12 de juny del 2017, la Direcció adjunta d'Inspecció Tributària ha proposat:
"Rectificar l'import declarat a l'epígraf 17 -Deducció per creació de llocs de treball del formulari 800 de la declaració 2014-4203, essent el valor d'aquesta deducció de 1.926,22 euros en lloc dels 72.000,00 euros declarats" (foli 23). El motiu és el següent: "Que d'acord amb l'article 44 1 a) de la LIS, només computen pel càlcul de plantilla fixa anyal les persones amb una relació laboral de caràcter fix d'acord amb la Llei 35/2008, del Codi de relacions laborals, essent vàlids els contractes indefinits o indeterminats i els contractes fixos discontinus" (foli 20).
L'Administració ha confirmat aquesta rectificació per carta de data 10 de juliol del 2017 (foli 46).
En la seva resolució del 6 de novembre del 2017, la Comissió Tècnica Tributària conclou: "En conclusió i ateses les circumstàncies del cas, no hi ha lloc a estimar les al·legacions adduïdes per la recurrent compte tingut que per a la determinació de la plantilla fixa anyal només escau contemplar el personal fix de l'empresa, la regularització practicada mitjançant la liquidació provisional emesa per la Direcció adjunta d'Inspecció Tributària del 10 de juliol del 2017, és totalment ajustada a dret." (foli 211).
Tercer.- Als termes de l'Article 44 de la Llei de l'impost sobre societats: "Deducció per creació de llocs de treball i per inversions.
1.- Els obligats tributaris poden minorar de la quota de tributació les quantitats següents:
a) El resultat de multiplicar la quantitat fixa de 3.000 euros per persona d'increment mitjà de plantilla fixa anyal que tingui l'obligat tributari. A aquest efecte només es computen els contractes laborals formalitzats a Andorra i subjectes a la legislació laboral andorrana. Per la determinació de l'increment mitjà de plantilla, es calcula la plantilla mitjana prorratejant el nombre de persones pels dies de l'any que estan contractades en relació laboral per l'obligat tributari, i es compara amb la plantilla mitjana de l'any anterior, determinada de la mateixa forma. Aquest increment mitjà de plantilla s'ha de mantenir durant l'any posterior a comptar del tancament de l'exercici. En el cas que no es compleixi aquest increment mitjà de plantilla, l'obligat tributari ha d'ingressar l'import de la deducció aplicada, juntament amb els interessos de demora. " (la negreta és nostra).
Aquesta disposició de dret tributaria es refereix a un concepte de dret laboral. En aquestes condicions, les disposicions de dret tributàri s'han d'interpretar a la llum de la legislació laboral.
Als termes de l'article 6 del Codi de relacions laborals:
"Classes de contractes segons la durada el contracte de treball pot establir-se:
per temps indefinit o indeterminat
per un termini cert o determinat
per a una obra o un servei concret
per temporada
mitjançant contractes fixos discontinus."
Per conseqüent, el Codi de relacions laborals estableix una distinció entre les persones vinculades a l'empresa per contractes per temps indefinit o indeterminat o per contractes fixos discontinus i la resta de personal vinculat amb l'empresa per un altre tipus de contracte, que forma part de la plantilla temporal.
Aquesta distinció entre el treballador fix i el treballador no fix és confirmada per altres articles del Codi de relacions laborals:
Article 20
"Contractació per a treballs de curta durada
1.- La contractació de treballadors per a activitats de curta durada, que en cap cas no poden excedir 15 dies naturals, s'ha de formalitzar per escrit i s'ha de declarar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el termini màxim de les 48 hores següents a la contractació. En el cas de contractar treballadors estrangers, cal declarar-ho al Servei d'Immigració abans que comenci la relació laboral.
2.- Els treballadors contractats per a activitats de curta durada tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions que els treballadors fixos" (la negreta és nostra).
Article 116
"Representació dels treballadors contractats no fixos (la negreta és nostra).
Els treballadors vinculats per contractes de durada determinada estan representats pels delegats que s'estableixen en aquest títol conjuntament amb els treballadors fixos de plantilla."
Per conseqüent, la "plantilla fixa anyal" en el sentit de l'article 44 de la Llei de l'impost sobre societats s'han d'interpretar excloent tots els contractes de caire temporal (v. l'article 6 del Codi de relacions laborals, citat més amunt).
Per aquests motius, s'ha d'estimar el recurs d'apel·lació del Govern.
Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instancia.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació presentat per la representació processal del GOVERN D'ANDORRA.
Segon.- Revocar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del 6 de novembre del 2017 de la Comissió Tècnica Tributària és ajusta a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa en relació a la deducció per creació de llocs de treball en relació a l'exercici 2013 de l'impost sobre societats.
Tercer.- No efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.