STSJAD ANDORRA, a 19 d'octubre del 2018 - ROJ: STSJAD 332/2018
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé19 octobre 2018
Numéro62/18
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 332/2018 (ECLI:AD:TSJADAD:2018:332)
> Décision commentée : STSJAD 332/2018 (ECLI:AD:TSJADAD:2018:332) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Un assuré, M. Bonet, a été victime d'un accident du travail le 15 décembre 2014. La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) lui a accordé une pension d'invalidité par deux décisions des 9 février et 25 avril 2016, retenant un taux d'atteinte à l'intégrité de 22,6 %.
Saisi par l'assuré, le Tribunal unipersonnel de la Batllia (section administrative) a rejeté la demande et déclaré ces décisions conformes au droit. Le dispositif de ce jugement, tel que rapporté dans la décision commentée, ne retient toutefois pas le taux administratif : les motifs s'appuient sur une expertise judiciaire qui évalue l'invalidité à 34 %.
M. Bonet a interjeté appel en soutenant que le taux devait être porté à 49 % ou, à tout le moins, à 39 %, et que le bras gauche n'avait pas été pris en compte. Il invoquait également le fait que le jugement retenait lui-même le taux de 34 %. La CASS a répondu qu'elle n'avait pas pu faire appel d'un jugement formellement favorable et qu'il était en réalité défavorable, qu'il ne fallait pas tenir compte des séquelles du poignet gauche déjà incluses dans la neuropathie compressive, et qu'il fallait appliquer la règle de Balthazard.
La procédure s'est déroulée par conclusions écrites, l'audience orale ayant été remplacée à la demande des parties.
## Question de droit
La décision pose deux séries de questions.
**Première question** : le juge d'appel peut-il corriger une contradiction entre le dispositif et les motifs d'un jugement, et, dans l'affirmative, par quelle voie ? Le tribunal devait déterminer si l'erreur relevée relevait d'une simple erreur matérielle, susceptible d'être rectifiée à tout moment, ou si elle impliquait une réformation nécessitant l'annulation du jugement et le renvoi.
**Seconde question** : sur le fond, comment le ju
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 19 d'octubre del 2018 - ROJ: STSJAD 332/2018
Un assuré, M. Bonet, a été victime d'un accident du travail le 15 décembre 2014. La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) lui a accordé une pension d'invalidité par deux décisions des 9 février et 25 avril 2016, retenant un taux d'atteinte à l'intégrité de 22,6 %.
Saisi par l'assuré, le Tribunal unipersonnel de la Batllia (section administrative) a rejeté la demande et déclaré ces décisions conformes au droit. Le dispositif de ce jugement, tel que rapporté dans la décision commentée, ne retient toutefois pas le taux administratif : les motifs s'appuient sur une expertise judiciaire qui évalue l'invalidité à 34 %.
M. Bonet a interjeté appel en soutenant que le taux devait être porté à 49 % ou, à tout le moins, à 39 %, et que le bras gauche n'avait pas été pris en compte. Il invoquait également le fait que le jugement retenait lui-même le taux de 34 %. La CASS a répondu qu'elle n'avait pas pu faire appel d'un jugement formellement favorable et qu'il était en réalité défavorable, qu'il ne fallait pas tenir compte des séquelles du poignet gauche déjà incluses dans la neuropathie compressive, et qu'il fallait appliquer la règle de Balthazard.
La procédure s'est déroulée par conclusions écrites, l'audience orale ayant été remplacée à la demande des parties.
Question de droit
La décision pose deux séries de questions.
Première question : le juge d'appel peut-il corriger une contradiction entre le dispositif et les motifs d'un jugement, et, dans l'affirmative, par quelle voie ? Le tribunal devait déterminer si l'erreur relevée relevait d'une simple erreur matérielle, susceptible d'être rectifiée à tout moment, ou si elle impliquait une réformation nécessitant l'annulation du jugement et le renvoi.
Seconde question : sur le fond, comment le ju
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000062/2016. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 19 d'octubre del 2018 - ROJ: STSJAD 332/2018 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 19 octobre 2018 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Núm. de Protocol: 1000062/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000062/2018
SENTÈNCIA 100-2018
PARTS:
Apel·lant: Sr. Bonet
Representant: Ídem
Advocat: Sra. Gomila
Apel·lat: CASS
Representant: Sra. Pastor
Advocat: Sr. Esteban
M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz
Andorra la Vella, dinou d'octubre de dos mil divuit.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000062/2016.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 62/18 — Décision commentée
1.- La sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, ha desestimat la demanda interposada pel Sr. Bonet contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, i ha declarat que resulten ajustades a dret les resolucions d'aquest organisme de 9 de febrer i 25 d'abril de 2016, en virtut de les quals es va atorgar a l'interessat una pensió d'invalidesa per accident de treball amb un grau de menyscabament del 22,6%.
2.- L'agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:
Les seqüeles que pateix l'assegurat s'han de valorar en un 49%, com resulta dels informes elaborats per la Dra. Cañete o, almenys, en un 39%, com va apreciar la Batllia en un judici civil seguit en relació amb el mateix accident laboral.
S'han de tenir en compte les lesions que pateix al nivell del canell esquerre, que l'informe pericial no ha valorat.
En tot cas, s'hauria d'haver estimat parcialment la demanda, ja que la pròpia sentència afirma que accepta el percentatge d'incapacitat del 34% que resulta del dictamen pericial, quan la CASS només va admetre un 22,6%.
3.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contesta el recurs de la part agent en base a les següents consideracions:
No va poder apel·lar la sentència de la Batllia, ja que aquesta era desestimatòria de la demanda, però en realitat s'accepta una IPP superior a la que van reconèixer les resolucions impugnades. En conseqüència, hauria de tenir l'oportunitat d'interposar recurs, ja que la sentència li és, en realitat, desfavorable.
No s'han de valorar les seqüeles que presenta l'interessat al canell esquerre, ja que aquestes ja s'han tingut en compte en valorar la neuropatia compressiva.
Aquesta neuropatia està sobrevalorada en l'informe pericial i resulta més adient el percentatge del 10% que va admetre la CASCañete
Cal aplicar la regla de Balthazard, segons el barem de la UCNSCañete
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- De forma prèvia a l'examen de les qüestions de fons que es plantegen en aquest recurs, s'ha d'abordar la problemàtica derivada del fet que la part dispositiva de la sentència apel·lada no es correspon amb els seus fonaments jurídics.
En efecte, els raonaments de la sentència condueixen clarament a la conclusió de que s'ha de reconèixer a l'agent una incapacitat del 34%, en base al resultat de la prova pericial practicada en les actuacions. Ara bé, com que les resolucions administratives impugnades només admetien un 22,6%, és evident que la sentència estima de forma parcial les pretensions de l'assegurat, encara que la part dispositiva afirmi que es desestima la demanda íntegrament.
Es tracta, lògicament, d'una simple errada material que pot ser esmenada en qualsevol moment, com admet l'article 111 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal. Ara bé, aquest error ha pogut induir a la CASS a consentir la sentència, en entendre que li era totalment favorable. En conseqüència, per tal d'evitar qualsevol tipus d'indefensió, així com el retard que resultaria d'una eventual retroacció de les actuacions, s'hauran d'examinar en aquesta instància les discrepàncies que manifesta la demandada respecte de la sentència apel·lada, i adoptar així una decisió definitiva.
Tercer.- Quant al fons, el resultat de la prova pericial practicada en les actuacions posa de relleu que l'agent, com a conseqüència de l'accident laboral que va patir el 15 de desembre de 2014, presenta una limitació de la mobilitat del polze esquerre amb dolor, en posició funcional, tractant-se de la seva mà dominant, que es valora en un 14%. D'altra banda, s'aprecia una neuropatia compressiva distal del nervi cubital de la mà esquerra, que només afecta aquesta mà, però no l'avantbraç ni el colze, que es considera com una neuritis perifèrica persistent, valorada en un 20%, ja que afecta la mà dominant de l'interessat, que és esquerrà.
D'altra banda, en el complement de la prova pericial es ratifica que la limitació del canell esquerre no es tracta d'una limitació funcional, sinó d'una conseqüència dolorosa de la neuropatia compressiva distal que s'acaba d'esmentar, que ja està inclosa en aquell mateix paràgraf i no pot ser valorada novament.
Com ha declarat aquesta Sala de forma reiterada, el fet de que els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com diu l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica.
Al mateix temps, també s'ha declarat el caràcter prevalent del dictamen dels perits sobre els informes de les parts, en base al caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.
En aplicació d'aquests principis de valoració de la prova, s'ha de confirmar la sentència apel·lada, en la mesura en què es fonamenta en les conclusions del dictamen pericial, que resulta prevalent sobre els informes dels facultatius de les parts. D'altra banda, el resultat del procés civil seguit per l'agent contra una companyia d'assegurances resulta aliè a la CASS, que no va tenir cap intervenció en el mateix, i, a més, tampoc consta l'informe pericial que es va emetre en aquell procés, ni si la seva valoració s'ajusta al barem de la UCNSS, per la qual cosa tampoc pot prevaldre sobre el dictamen practicat en aquest procés, tal com conclou la sentència apel·lada.
En conseqüència, només procedeix estimar parcialment el recurs de la part agent, en la mesura en què s'augmenta el grau d'incapacitat que van reconèixer les resolucions administratives fins a un 34%.
Quart.- Pel que fa a les qüestions que planteja la CASS, s'han de reproduir les mateixes consideracions que s'acaben de fer sobre el caràcter preferent de la prova pericial practicada en el judici, per la qual cosa procedeix confirmar el percentatge del 20% atribuït a la neuropatia compressiva distal del nervi cubital de la mà esquerra, que es correspon amb l'apartat 4.2.5 del barem de la UCNSS, i que té en compte l'afectació de la mà dominant de l'interessat, que és esquerrà.
En segon terme, tampoc es pot aplicar la regla de Balthazard, ja que, com afirma el dictamen pericial (foli 112), l'interessat pateix diverses seqüeles associades a una mateixa unitat funcional, com és la mà esquerra, de manera que procedeix valorar la invalidesa mitjançant l'addició dels percentatges corresponents a cadascuna d'aquelles.
Per tot això, s'han de desestimar els motius d'impugnació que articula la CASCañete
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Bonet i desestimar el que formula la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, ambdós contra la sentència dictada el 18 d'abril de 2018 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es modifica, en el sentit de que s'anul·len les resolucions impugnades de 9 de febrer i 25 d'abril de 2016 i, en el seu lloc, procedeix reconèixer a l'interessat un percentatge d'invalidesa del 34%.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.