SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de novembre del 2018 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la Sra. Villegas I Azorin va interposar, en data 4-11-2009, demanda envers els Srs. Campillo, Girona i la mercantil Cañete, en virtut de la qual sol·licitava la condemna solidària dels defenents a abonar l'import total del perjudici soferts, desglossat en els costos derivats dels danys, defectes, desperfectes i mancances constructives dels elements comuns de l'XAzorin, amb més les despeses derivades de la intervenció dels professionals, autoritzacions i tràmits administratius; indemnitzacions pels danys i perjudicis; confecció i lliurament de tota la documentació que l'administració competent pugui exigir per l'obtenció del retorn de la garantia de gestió de residus i els imports i despeses que es puguin generar fins al moment del seu efectiu retorn, amb més les costes processals. En data 3-02-2010 la representació processal del Sr. Campillo es va oposar a la demanda i amb caire previ va articular excepció de manca de legitimació passiva i de litisconsorci passiu necessari i subsidiàriament crida en garantia. A l'ensems va formular demanda reconvencional en reclamació d'honoraris d'arquitecte per quantia de 112.380,06 euros. En la mateixa data, la representació processal de la mercantil Cañete es va oposar a la demanda. També en aquesta audiència, la representació processal del Sr. Girona va sol·licitar la desestimació de la demanda amb imposició a l'agent de les costes processals. II.- Per Aute de 1-09-2010 es va donar lloc pel Tribunal de Batlles a la crida en garantia de la mercantil Criado i desestimava la crida en garantia de les asseguradores de les parts intervinents. En data 13-10-2010 la mercantil cridada en garantia s'oposava a la crida i, de manera subsidiària, demanava la desestimació de les pretensions contra ella i la imposició de les costes processals a qui va demanar la crida i, subsidiàriament, a les parts demandants. Per Providència de 15-11-2013 es va suspendre la tramitació del procediment respecte de Cañete derivada de la publicació de la seva situació de cessació de pagaments i fallida. III.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de dats 4-12-2017, amb la següent part decisòria: "PRIMER- Estimar parcialment la demanda formulada en data 4 de novembre de 2009 per la procuradora Sra. Soriano, actuant en nom i representació de la Sra. Villegas i la Azorin contra els Srs. Campillo i ENTITY_7; Condemnar solidàriament als Srs. Campillo i Girona a satisfer la quantitat de 96.292,56 EUR (95.668,56 EUR + 624 EUR), així com aquella altra que resulti acreditada en període d'execució de sentència dels presents autes per la Sra. T. i, relativa als defectes de les humitats en les plantes soterrànies, com en els habitatges i, quina reparació ha d'efectuar (o ja ha efectuat) la Sra. T., en mèrits de la sentència dictada pel M.I. Tribunal Superior de Justícia, sala civil, de data 14 de setembre de 2017 (TSJC-000017/2017) i, el tot evidentment dins del límit del què es reclama en els presents autes per aital concepte de 152.269 EUR. Declarar la responsabilitat del intervinent en l'edificació, això és de la societat Criado respecte els defectes constatats en la xapa lateral de la coberta. SEGON.- Estimar substancialment la demanda reconvencional formulada per la Sra. Montenegro, Procuradora del Sr. Campillo contra la Sra. Villegas i, condemnar a aquesta darrera a pagar al primer la quantitat de 97.954 EUR. TERCER.- No efectuar especial condemna en costes. Contra aquesta Resolució es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 13 dies, presentant la voluntat d'apel·lar davant la secció del Batlle Ponent. Presentada l'apel·lació, el Batlle Ponent emplaçarà per Providència les parts perquè compareguin davant el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra per a formalitzar el recurs en el termini de 15 dies remetent així mateix els autes originals." FONAMENTS DE DRET I.- La claredat expositiva, el deure de congruència i el de fonamentar en dret les resolucions judicials (arts. 10 i 86 CA) exigeixen tractar per separat els diferents recursos i els motius que els fonamenten. Pel que fa al recurs de la part agent (promotora i comunitat de propietaris), argumenta, en primer terme, que mitjançant la demanda també es sol·licitava la indemnització pel dèficit d'accessibilitat al garatge : que el pèrit judicial considera optar per la compensació econòmica atesa la desproporcionalitat de la reparació física. Afegeix que la comunitat sí gaudeix de legitimació per demanar la indemnització pels danys en elements privatius i esmenta la STSJC de 27-04-2006. Això comporta incloure en la condemna solidària dels Srs. Campillo i Girona l'import de 141.000 euros. En segon terme, entén que, subsidiàriament, si no es donés lloc a la partida de la compensació per entendre que es pot procedir a la reparació física, l'import no ha de ser el de 95.668,56 euros sinó el de 130.701 euros, ja que hauria d'incloure, com en el cas dels defectes d'humitats, impermeabilització i desguàs de pluvials, els costos (impostos, llicència, despeses tècniques...) que el pèrit judicial contempla a la pàg. 20 del seu informe. En tercer terme, la sentència (FD4) exclou el concepte d'imprevistos en el defecte de l'accessibilitat al garatge. En canvi, opina que sí ha de formar part de la condemna perquè ho inclou el pèrit i perquè no consta cap raó concreta que obsti a la seva inclusió. Així, si es dona lloc a la reparació física els imprevistos s'han de quantificar en 28.297,05 euros i si procedeix la compensació en 15.226,94 euros. En quart terme, no s'efectua imposició de les costes processals però no s'expliquen quines són les circumstàncies particulars del litigi que ho justifica. Afirma, pel contrari, que estem en un supòsit d'estimació substancial de la demanda i que procedeix la imposició de les costes processals als defenents. En cinquè terme, respecte de la demanda reconvencional, es desestima la prescripció perquè es compta des de la factura de novembre de 2007, però aquesta es refereix a la confecció d'uns plànols i coeficients de l'escriptura pública de divisió d'obra nova i constitució de propietat horitzontal i no es cap certificació lligada a la direcció facultativa de l'obra. La darrera certificació és de maig de 2006, per la qual cosa la pretensió estaria prescrita pel transcurs del termini de 3 anys (demanda reconvencional és de 20-02-2010). Subsidiàriament, considera que la factura de novembre de 2007 mai es va rebre i respon a uns serveis no encarregats per l'agent i quina realització no consta. Afegeix que els arquitectes varen incidir en una errada de projecció inicial, com recull el pèrit judicial, que va ocasionar la construcció de 298 m2 de més amb el sobrecost que es va originar i que no pot comportar un increment d'honoraris. És a dir, no procedeix cap import addicional als 52.726,89 euros ja satisfets. El fet de no reclamar mai els honoraris fins a la reconvenció evidencia la manca de voluntat de l'arquitecte de reclamar-los. Per tant, s'ha de desestimar la demanda reconvencional amb imposició de les costes processals al Sr. Campillo M. I, en darrer terme, es demana la petició de condemna per la confecció i lliurament de la documentació exigida pel govern per obtenir el retorn de la garantia de residus. Entén que, a part de la constructora, la direcció facultativa també es trobava obligada a procurar el retorn de la garantia i com a màxims responsables de l'obra, procedeix la seva condemna al retorn de la garantia i els imports i despeses que aquesta manca de retorn generi. El recurs del Sr. Campillo s'estructura en els següents motius. En primer lloc, la sentència d'instància invoca una sentència del Tribunal Superior de 14-09-2017, en la que no fou part l'arquitecte recurrent ni es van reclamar aquestes reparacions, per la qual no pot ésser transposada als presents autes. En segon lloc, denuncia una greu manca de congruència de la sentència perquè oblida pronunciar-se sobre la responsabilitat de la constructora i l'administrador judicial hauria d'haver defensat aquesta. La constructora esdevé la principal responsable dels defectes constructius i s'incideix en un vici processal de nul·litat que obliga a retrotraure les actuacions al moment de la contesta. En tercer lloc, assenyala que la sentència, en consonància amb la pericial judicial, atribueix als arquitectes solidàriament la responsabilitat. Entén que la solidaritat no es pot presumir i el no individualitzar-la genera indefensió. Afirma que no s'ha provat cap vinculació del Sr. Campillo ni intervenció directa en la producció del dany. Els pretesos defectes no són imputables al recurrent ja que no va portar l'execució de l'obra, sinó pel Sr. Girona. I els que existeixen no són de defectuosa concepció o disseny incorrecte, ja que el projecte va obtenir les autoritzacions de les administracions corresponents i les cèdules d'habitabilitat. Assevera també que la sentència oblida les responsabilitats de la promotora, ja que aquesta ha obtingut uns beneficis de la venda d'immobles (i va manifestar el desig d'obtenir el major nombre de places d'aparcament possibles) i si ara percep la indemnització, s'enriqueix. Sosté que no hi ha defectes en l'accessibilitat a les places d'aparcament. Es tracta d'una opinió subjectiva del pèrit, atès que es respecta la normativa vigent. El pèrit no ha tingut en compte que és un aparcament privat i es poden efectuar maniobres a l'entorn del radi de gir de la rampa, ja que la densitat de circulació és baixa. En quart lloc, la constructora i la promotora, Sra. Villegas va signar una transacció en data 23-03-2006. La sentència la refusa dient que és res inter alios acta, quan la va signar la promotora, i es va comprometre a arranjar tots aquells defectes ja existents en la recepció de l'obra. En cinquè lloc, quant a la inclinació de la rampa, aquesta respecta la normativa constructiva per l'any 2002 que fixava les dimensions mínimes per plaça de 2,20 x4,30 metres i que el pendent no podia superar el 18%. Per això, erra el pèrit al citar el reglament de construcció de l'any 2003. I la sentència, malgrat considera el vici aparent, entén que és un incompliment del contracte d'obra amb cita de la STSJ de 14-09-2017, però aquesta resolució exigeix que no compleixi amb la finalitat per la que havia de servir. En sisè lloc, pel que fa a les humitats, sustenta que aquestes són provocades per la falta de manteniment. S'explica pel fet que no hi ha humitat als locals de la planta baixa, tota vegada que l'aigua es filtra pels conductes de ventilació des de la primera planta a la planta soterrani. I aquesta aigua es deu a l'acumulació de neu a les terrasses, ja que la tela asfàltica arriba a 50 cm per sobre del nivell de superfície. I el pèrit ni tan sols analitza el manteniment com a causa dels defectes tenint en compte l'impacte climàtic i que són gairebé totes segones residències. Des de la prova d'estanqueïtat i fins a la recepció definitiva passa un any sense cap filtració, la qual cosa evidencia que no és un defecte constructiu ni de disseny. Tot seguit efectua una crítica detallada a extrems de la pericial: filtracions a través de murs de contenció, deficiència d'impermeabilitzacions, embornals sifònics, rajoles trencades per les gelades. En aquest sentit, la pericial d'Arquitax relativa als embornals embussats constata el defecte de manteniment. El recurs del Sr. Girona es fonamenta en els següents motius. En primer terme, exposa que era l'arquitecte fiduciari del Sr. Campillo i la sentència considera provat que era un assalariat del Sr. Campillo, però no extreu les conseqüències de la no intervenció en la redacció del projecte ni en la direcció d'obra, sinó solament signant la documentació. I aquest caràcter de fiduciari era conegut per totes les parts des de l'inici dels treballs, la qual cosa impedeix la solidaritat, com diu la STSJ de 26-01-2016. En segon terme, i de manera subsidiària, l'augment del nombre de places d'aparcament solament és imputable a qui s'ha lucrat, com són la promotora i l'arquitecte real. En tercer terme, com que el pèrit afirma que el defecte d'accessibilitat no és reparable, i com que la pèrdua de valor no ressurt de la pètita de la demanda i solament podia ésser reclamada individualment pels propietaris afectats no es pot acollir aquest perjudici. En quart terme, exposa que la promotora va signar una transacció el 23- 03-2006 quan ja existien evidències d'humitats i on assumia l'obligació de refacció i per això es va reduir el preu de l'obra en 110.000 euros. Indemnitzar- la ara comporta un evident enriquiment injust. Subsidiàriament, es considera que les humitats són derivades d'un defectuós manteniment i el pèrit no ho ha tingut present. En cinquè terme, afirma que la quantitat de 152.269 euros no és correcta, ja que incorpora imports no detallats i extres i millores que van més enllà de la reparació, de manera que s'ha de desestimar o deixar per la fase d'execució de sentència. I, per últim, la mercantil cridada en garantia justifica el seu recurs en els següents motius. En primer terme, assevera que cap responsabilitat té la seva representada, ja que va fer els repassos dels treballs requerits i no se li ha demanat cap refacció ni repassos complementaris. Per tant, no va deixar cap xapa lateral mal col·locada ni tampoc les pissarres de la coberta són defectuoses, com així ressurt de l'informe d'Arquitax. El propi pèrit judicial conclou que les filtracions d'aigua no poden ser causades pels treballs de coberta i baixants efectuats. També l'informe pericial conclou que la comunitat no ha efectuat el manteniment a la coberta i baixants. En conclusió, no hi ha nexe causal entre l'acció de la mercantil recurrent i els danys reclamats per l'agent. En segon terme, i de manera subsidiària, si se la considera responsable, la sentència no ho quantifica però sí l'agent en el seu escrit de conclusions (6.109,07 EUR). No es pot apreciar una responsabilitat solidària quan no ha participat ni intervingut en l'àmbit d'actuació on s'han generat els danys. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR els recursos interposats per la representació processal dels Srs. Girona i Campillo, així com el de la mercantil Criado i ESTIMAR EN PART el recurs formulat per la representació processal de la part actora contra la sentència, de data 4-12-2017, de l'Hble. Tribunal de Batlles que revoquem parcialment, en el sentit de substituir la quantitat a satisfer solidàriament pels defenents Srs. Campillo i Girona de 95.668,56 per la de 141.000 EUROS, i ESTIMAR EN PART la demanda reconvencional envers la Sra. Villegas tot fixant l'import de la condemna en la quantitat de 59.105,57 euros i amb manteniment de la resta de pronunciaments, excepte la imposició de les costes processals de primera instància que han de ser imposades als Srs. Cañete i Girona. Quant a les costes d'aquesta alçada, la desestimació dels recursos dels Srs. Campillo, Girona i Criado fonamenta la imposició de les costes derivades de la seva desestimació a cada recurrent en relació al seu recurs, mentre que l'estimació en part del recurs de l'agent justifica la no imposició de les costes processals en relació a aquest recurs. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE