SENTÈNCIA 71-2018 PARTS: Recurrent: Sr. Salcedo Advocat: Sr. Sevillano Recorregut: MINISTERI FISCAL Actors Civils: Sres. Pera, Peña i Canales Advocat: Sr. Sevillano Srs. Sainz, Barberá i Salamanca Advocada: Sra. Criado Srs. Palomo, Castilla i Pérez Advocada: Sra. Mercader Srs. Amador, Barba, Vara, Bernat i Benítez Advocat: Sr. Téllez COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Joan Manel Abril Campoy Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte M. I. Sr. Yves Picod Andorra la Vella, dinou de desembre del dos mil divuit. En el recurs d'apel·lació interposat contra l'Aute de data 16 de juliol del 2018, dictat pel M.I. Tribunal de Corts en el marc de la causa número 60000173/2016, seguida pel presumpte delicte major de blanqueig de diners o valors, comés en el marc d'un establiment bancari, en grup organitzat i de manera habitual contra, entre altres, Salcedo, els components de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. I. Sra. Marie Conte. ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: que per Aute de data 19 d'octubre de 2017, el M.I. Tribunal de Corts decidí celebrar el judici oral tenint per formulada l'acusació del Ministeri Fiscal contra el processat Salcedo, entre altres, com a responsable penalment en concepte d'autor d'un delicte major de blanqueig de diners, en el seu tipus qualificat, essent els fets comesos en grup organitzat, en establiment bancari i de manera habitual. II.- RESULTANT: que mitjançant Aute de data 16 de juliol de 2018, el M.I. Tribunal de Corts, i considerant que el Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, sol·licitava per l'acusat una pena de multa en la quantia de setanta milions (70.000.000) d'euros, va decidir als efectes de garantir l'eventual responsabilitat pecuniària; Primer. Ordenar la prohibició d'alienació i l'embargament de tots els béns immobles, valors mobiliaris i béns mobles que constessin en els registres administratius del Principat i dels que fos titular l'acusat Salcedo, oficiant als Notaris de les Sevillanos i a la Cambra de Notaris. Segon. Oficiar als Notaris de les Sevillanos i a la Cambra de Notaris per a que informessin si els constava que des de la data del 20 de juliol del 2015 fins a l'actualitat l'acusat Salcedo va efectuar algun acte de disposició sobre béns immobles o valors mobiliaris. Tercer. Oficiar al Departament de Tributs i Fronteres per a que informés de les declaracions de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques dels darrers exercicis fiscals que hagués i presentat l'acusat Salcedo. III.- RESULTANT: que contra l'esmentat aute i per escrit de data 26 de juliol del 2018, interposà recurs d'apel·lació l'advocat defensor de Salcedo, sol·licitant que es revoqués l'aute dictat pel M.I. Tribunal de Corts en data 16 de juliol de 2018, deixant sense efecte totes les mesures cautelars adoptades, així com les peticions d'informació als Notaris i al departament de Tributs, i cas que aquestes ja s'haguessin cursat i obtingut, que es declarés que la informació obtinguda és nul·la de ple dret, per haver-se obtingut en contravenció de les normes processals vigents, i manifestant que: El vigent Codi de procediment penal no atorga al M.I. Tribunal de Corts les facultats per acordar la mesura cautelar de prohibició d'alienació i embargament de tots els béns immobles, valors mobiliaris i béns mobles del Sr. E., perquè aquestes mesures són pròpies del període d'instrucció i l'adopció de les mateixes prejutja la decisió que pugui adoptar el Tribunal. El M.I. Tribunal de Corts motiva la seva decisió de prohibir al Sr. E. d'alienar els béns i d'embargar-li els mateixos, en la petició de multa de setanta milions que va fer el Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació, no contemplant-se al Codi de procediment penal la possibilitat d'acordar aquestes mesures per tal de cobrir les eventuals multes. Les mesures d'investigació adoptades pel M.I. Tribunal de Corts tendents a oficiar als Notaris i al departament de tributs són actes d'instrucció i no són competència del Tribunal. Si el Tribunal considera que el Sr. E. va efectuar algun d'aquests actes, que dedueixi testimoni a la Batllia, iniciant-se la instrucció que pertoqués. IV.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposava al recurs formulat, considerant que el M.I. Tribunal de Corts es troba habilitat per adoptar mesures cautelars de caràcter personal o real, per tal d'assegurar la decisió final que es pugui arribar a determinar per mitjà de sentència, i que existeix la possibilitat d'adopció de mesures cautelars de caràcter real amb la finalitat d'assegurar qualsevol responsabilitat pecuniària, la qual no es limita només a la responsabilitat civil, i que aquestes mesures de caràcter real adoptades pel Tribunal no suposen cap prejutjament sobre els fons de l'assumpte. Tanmateix, el M.I. Tribunal de Corts no porta a terme actes d'instrucció quan requereix informació als Notaris o al Departament de Tributs, sinó en execució de les mesures cautelars de caràcter real, promou la verificació de l'existència d'actius sota la titularitat del processat o de terceres persones, a fi de portar a terme amb les degudes garanties l'embargament acordat. V.- RESULTANT: que també s'oposaven al recurs formulat, el Sr. J. M.R.LL., advocat de les Sres. Pera, Peña i Canales, la Sra. Criado advocada dels Srs. Sainz, Barberá i Salamanca, la Sra. Mercader. advocada dels Srs. Palomo, Castilla i Pérez, i el Sr. Téllez advocat dels Srs. Amador, Barba, Vara, Bernat i Benítez, en considerar que l'aute recorregut és ajustat a dret. FONAMENTS DE DRET I.- CONSIDERANT: que respecte a la competència del M.I. Tribunal de Corts per adoptar les mesures cautelars de prohibició d'alienació i d'embargament discutides, convé observar en primer lloc, que el principi de la interpretació estricta de la llei penal, no imposa una interpretació literal de la llei i que sí és evident que les jurisdiccions es refereixen en primer lloc a la lletra del text, també han d'emancipar-se d'aquest, quan llur escrupolós respecte condueix a un resultat il·lògic o absurd, per procedir a una interpretació teleològica recercant la "ratio legis", és a dir, la voluntat declarada o presumpta del legislador. És cert que els articles 103 a 111 del Codi de procediment penal, que reconeixen al Batlle instructor la possibilitat d'adoptar mesures de caràcter personal sobre els encausats -com la presó provisional- o la possibilitat de substituir-la entre altres, per la prestació d'una fiança o d'ordenar mesures de naturalesa patrimonial -com el pagament d'una fiança o l'embargament de béns- essent també el Batlle instructor i durant la instrucció de la causa, competent per modificar les condicions de l'embargament, especialment a favor de l'encausat. El Codi de procediment penal no inclou expressament la mateixa facultat en els articles 123 i 124, inclosos en el capítol I del Títol Tercer del mateix codi i relatius a les actuacions prèvies del M.I. Tribunal de Corts. Nogensmenys, s'ha de considerar que una vegada tramés el procediment al M.I. Tribunal de Corts, aquest assumeix les facultats del Batlle instructor en quant a les mesures cautelars de caràcter real, així com a les mesures de caràcter personal que afectin a l'encausat. Una altra interpretació de la llei, que atorgui únicament al Batlle instructor la competència d'ordenar mesures cautelars de caràcter real derivaria en una situació il·lògica i absurda, consistent en l'existència d'un buit jurídic entre l'acte de conclusió de sumari i la decisió sobre el fons, no trobant-se cap òrgan jurisdiccional habilitat durant aquest període, per l'adopció, l'extinció o les eventuals modificacions de les mesures cautelars a adoptar sobre les persones o els patrimonis dels encausats. A més, la competència del M.I. Tribunal de Corts per adoptar mesures cautelars de caràcter real, es dedueix de les disposicions de l'article 198.2 del Codi de procediment penal, relatiu als efectes del recurs d'apel·lació respecte de les decisions del M.I. Tribunal de Corts, atorgant la facultat al Tribunal competent per entendre del recurs, per modificar, en tot moment, les situacions relatives a la presó provisional o a les mesures d'assegurament real adoptades. Finalment, procedeix posar de relleu que la mesura de caràcter real adoptada sigui pel Batlle instructor, sigui pel Tribunal, és una mesura cautelar destinada a garantir l'execució d'una eventual condemna i no constitutiva d'un prejutjament de la causa. II.- CONSIDERANT: que l'avui recurrent discutia també, la facultat del M.I. Tribunal de Corts d'adoptar mesures cautelars de caràcter real per garantir el pagament d'una pena de multa. Nogensmenys, s'ha de considerar que existeix la possibilitat d'adopció de mesures cautelars de caràcter real amb la finalitat d'assegurar qualsevol responsabilitat pecuniària del encausats i no únicament la responsabilitat civil. En efecte, i en aquest sentit, l'article 100 del Codi de procediment penal, que atorga la potestat al Batlle instructor de disposar que el processat presti fiança per assegurar les responsabilitats que puguin declarar-se procedents, no fa referència a la responsabilitat civil però sí de manera general a les responsabilitats. L'article 113 del mateix codi preveu que la fiança prestada per respondre de la compareixença del processat, també serveix per satisfer les despeses judicials causades, sense perjudici que respongui també de la responsabilitat civil "a més dels embargaments que es practiquen d'acord amb l'ordre establert a l'article 176". Ara bé, l'article 176 disposa que "si els béns del condemnat no són suficients per cobrir totes les responsabilitats pecuniàries, aquestes han de ser satisfetes per l'ordre següent: 1) la reparació dels danys i la indemnització del perjudici, 2) les despeses judicials i 3) les multes ", i se'n dedueix necessàriament d'aquest text, que una mesura cautelar de caràcter real, com un embargament, es troba també destinada a garantir el pagament d'un eventual multa imposada a l'encausat per la decisió sobre el fons. III.- CONSIDERANT: que en quant a la decisió del M.I. Tribunal de Corts enunciada en els apartats Segon i Tercer del fallo de l'aute recorregut i consistents en verificar si l'acusada va efectuar, des del mes de juliol de 2015, altres actes de disposició sobre béns mobles, immobles o valors mobiliaris, i a l'obtenció d'informació sobre les declaracions d'impostos sobre la renda de les persones físiques dels darrers exercicis fiscals, convé recordar que només es troba enjudiciat davant el M.I. Tribunal de Corts, un delicte major de blanqueig de diners o valors i que la investigació ordenada consisteix en verificar unes eventuals conductes per part del processat en relació al seu patrimoni, no tenint cap relació amb el delicte perseguit. No n'apareix en el marc de la decisió d'ordenar embargaments o altres mesures cautelars reals, la utilitat i la idoneïtat de les investigacions acordades. En la hipòtesi de l'existència d'un acte de disposició anterior, sobre els béns de l'encausat, només es podria constatar la comissió d'un eventual delicte diferent del delicte enjudiciat, fonamentada sobre informacions que el Tribunal no ostenta la potestat de buscar, per tant l'aute recorregut ha de ser reformat pel que fa a les mesures d'investigació acordades en els apartats Segon i Tercer de la decisió. IV.- CONSIDERANT: que procedeix estimar parcialment el recurs i confirmar l'aute recorregut en el sentit expressat en l'anterior Considerant. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, DECISIÓ La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix: 1.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Salcedo, en data 26 de juliol de 2018. 2.- Reformar parcialment l'aute recorregut en el sentit de deixar sense efecte les mesures d'investigació acordades en els apartats Segon i Tercer de la decisió impugnada. 3.- Confirmar l'aute recorregut pel que fa a la prohibició d'alienació i l'embargament de tots els béns immobles, valors mobiliaris i béns mobles, ordenat. 4.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel present recurs. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE