STSJAD ANDORRA, a 10 de gener del 2019 - ROJ: STSJAD 12/2019
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé10 janvier 2019
Numéro334/18
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 12/2019 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 10 janvier 2019)
> Décision commentée : STSJAD 12/2019, ECLI:AD:TSJADAD:2019:12 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le 2 mai 2011, M. Campillo est engagé par M. Soriano, agissant au nom de l'entreprise « XXX », en qualité d'encarregat (responsable). Son salaire mensuel, initialement fixé à 1 500 euros, est porté à 2 300 euros en mai 2012. Le contrat écrit ne prévoit aucune commission.
Le 29 février 2016, l'employeur aurait licencié verbalement le salarié. Par courrier du 1er mars 2016, l'avocat de ce dernier réclame l'indemnité pour licenciement irrégulier prévue à l'article 98 du Codi de relacions laborals (ci-après « CRL »), ainsi que la liquidation du solde. Le 1er mars 2016, l'employeur consigne auprès de la Batllia la somme de 19 514,24 euros au titre de la liquidation. Deux lettres de licenciement datées du 29 février 2016 sont ensuite produites en cours d'instance : l'une, non causale, accompagnée d'un document de liquidation et d'une compensation économique de 10 736,50 euros au sens de l'article 90 CRL ; l'autre, invoquant une insuffisance professionnelle et une désobéissance. Aucune des deux n'est signée par le salarié ou par un témoin, et l'avis d'envoi de la seconde n'est pas versé aux débats.
Le salarié réclame en outre des commissions correspondant à 10 % des bénéfices des exercices 2014 et 2015, ainsi que la régularisation auprès de la CASS de cotisations portant sur des commissions des exercices 2012 et 2013. Il fonde cette demande sur deux versements : un chèque de 47 600 euros, encaissé le 10 février 2014, et un chèque de 18 000 euros, encaissé le 20 juin 2014.
Par jugement du 3 septembre 2018, le Tribunal unipersonnal du Batlle accueille substantiellement la demande. Il condamne M. Soriano au paiement de 7 280,38 euros nets et de 61 848,26 euros bruts, ordonne la déclaration et la cotisation des sommes brutes et des commissions 2012-2013 (65 600 euros au total), et met les dépens à sa charge. M. Soriano interjette appel en contestant la condamnation pécuniaire et l'obligation de cotisation.
## Question de droit
La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice est saisie de quatre questions :
1. L'employeur qui a licencié verbalement le salarié peut-il être condamné à l'indemnité de l'article 98 CRL, alors que les lettres de licenciement produites ne satisfont pas aux exigences de forme ?
2. Une commission variable, non prév
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 10 de gener del 2019 - ROJ: STSJAD 12/2019
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 12/2019 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 10 janvier 2019)
Le 2 mai 2011, M. Campillo est engagé par M. Soriano, agissant au nom de l'entreprise « XXX », en qualité d'encarregat (responsable). Son salaire mensuel, initialement fixé à 1 500 euros, est porté à 2 300 euros en mai 2012. Le contrat écrit ne prévoit aucune commission.
Le 29 février 2016, l'employeur aurait licencié verbalement le salarié. Par courrier du 1er mars 2016, l'avocat de ce dernier réclame l'indemnité pour licenciement irrégulier prévue à l'article 98 du Codi de relacions laborals (ci-après « CRL »), ainsi que la liquidation du solde. Le 1er mars 2016, l'employeur consigne auprès de la Batllia la somme de 19 514,24 euros au titre de la liquidation. Deux lettres de licenciement datées du 29 février 2016 sont ensuite produites en cours d'instance : l'une, non causale, accompagnée d'un document de liquidation et d'une compensation économique de 10 736,50 euros au sens de l'article 90 CRL ; l'autre, invoquant une insuffisance professionnelle et une désobéissance. Aucune des deux n'est signée par le salarié ou par un témoin, et l'avis d'envoi de la seconde n'est pas versé aux débats.
Le salarié réclame en outre des commissions correspondant à 10 % des bénéfices des exercices 2014 et 2015, ainsi que la régularisation auprès de la CASS de cotisations portant sur des commissions des exercices 2012 et 2013. Il fonde cette demande sur deux versements : un chèque de 47 600 euros, encaissé le 10 février 2014, et un chèque de 18 000 euros, encaissé le 20 juin 2014.
Par jugement du 3 septembre 2018, le Tribunal unipersonnal du Batlle accueille substantiellement la demande. Il condamne M. Soriano au paiement de 7 280,38 euros nets et de 61 848,26 euros bruts, ordonne la déclaration et la cotisation des sommes brutes et des commissions 2012-2013 (65 600 euros au total), et met les dépens à sa charge. M. Soriano interjette appel en contestant la condamnation pécuniaire et l'obligation de cotisation.
Question de droit
La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice est saisie de quatre questions :
L'employeur qui a licencié verbalement le salarié peut-il être condamné à l'indemnité de l'article 98 CRL, alors que les lettres de licenciement produites ne satisfont pas aux exigences de forme ?
Une commission variable, non prév
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 10 de gener del 2019 - ROJ: STSJAD 12/2019 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- Per escrit de data del registre 21-04-2016, el Sr. Campillo va presentar demanda laboral contra el Sr. Soriano, en qualitat de titular del negoci "XXX", ubicat al XXXX, demanant al Tribunal la condemna del demandat a : »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 10 janvier 2019 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000334/2018 ORIGEN: 5000170/2016 - 00
NIG: 5300542120160001401
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 10 de gener del 2019
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit de data del registre 21-04-2016, el Sr. Campillo va presentar demanda laboral contra el Sr. Soriano, en qualitat de titular del negoci "XXX", ubicat al XXXX, demanant al Tribunal la condemna del demandat a :
satisfer-li en concepte de salari impagat, de vacances, de festius i d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda, l'import total net de 26.794,62.-euros dels quals a deduir l'import de 19.514,24.-euros ja dipositat sia un rossec de 7.280,38.-euros, a regularitzar prop de la CASS, més els interessos corresponents.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 334/18 — Décision commentée
cotitzar prop de la CASS l'import de 65.600.-euros en concepte de comissions dels exercicis 2012 i 2013,
pagar-li l'import a acreditar (xifrat en 60.469,85.-euros en l'escrit de conclusions) en concepte de comissions corresponents al 10% dels beneficis dels anys 2014 i 2015 del negoci "XXX" a regularitzar prop de la CASS, més els interessos corresponents,
satisfer-li les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
II.- Per escrit del 29-09-2016, la representació processal del Sr. Soriano es va oposar a la demanda sol·licitant la seva íntegra desestimació, amb imposició a la contrapart de totes les costes processals.
III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 03-09-2018, decidint :
"PRIMER.- Estimar substancialment la demanda formulada en data 21 d'abril de 2016 per part del Sr. Campillo contra el Sr. Soriano.
SEGON.- Condemnar al Sr. Soriano a satisfer a l'agent 7.280,38EUR nets més 61.848,26EUR bruts. Aquestes quantitats es veuran incrementades pels interessos legals meritats a comptar de la data de contesta a la demanda i per tant a partir del 20 de maig del 2016 i fins a la seva total satisfacció.
TERCER.- Les quantitats brutes resultants hauran de ser declarades i cotitzades prop de la CASS, també les corresponents a les comissions dels anys 2012 i 2013 i que sumen un total brut de 65.600EUR, juntament amb els salaris no declarats i/o cotitzats.
QUART.- Condemnar en costes al defenent, incloses les derivades d'advocat i procurador."
IV.- Contra aquesta darrera resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Soriano demanant es dictés una Sentència :
"acordant desestimar en tots els seus extrems, la Sentència numero 000121/2018, de data 3 de setembre 2018, objecte del present recurs, per esser contrària a Dret, pel que fa la condemna de la part empresarial al pagament a favor del Sr. Campillo de l'import de 61.848,26EUR així com la condemna de la part empresarial a declarar i cotitzar els imports de 61.848,26EUR i 65.600,00EUR i finalment acordar condemnar en costes processals al Sr. Campillo, incloent els honoraris d'advocat i de procurador."
FONAMENTS DE DRET
I.- Començarem per estudiar l'últim punt de l'escrit de greuges relatiu a la condemna a pagar l'import de 7.280,38.-euros ja que concerneix la relació laboral en si i les condicions de la seva extinció, i que apareix més lògic dilucidar aquest aspecte del recurs abans d'estudiar la qüestió de les comissions.
II.- La part empresarial torna a afirmar al respecte de la reclamació a pagar l'import de 7.280,38.-euros que els càlculs de la quitança eren correctes i que l'empleat es serveix de l'error de l'empresari de no fer firmar la carta de comiat per dos testimonis quan el Sr. D.S. es va negar a firmar-la.
Però l'escrit de greuges no va més enllà i no exposa cap argument per rebatre la motivació del tribunal al respecte.
En tot cas, si bé és a l'assalariat que al·lega un acomiadament verbal provar la seva afirmació, res permet contradir la conclusió del tribunal que va existir un comiat fet en forma indeguda.
En efecte, ha quedat establert en Autes que mitjançant contracte de treball firmat el 02-05-2011, el Sr. Campillo va ser contractat pel Sr. Soriano, actuant com a representant del "XXX", en qualitat d'encarregat. El salari mensual inicialment de 1.500.-euros fou portat a 2.300.-euros en maig del 2012.
Per correu del 01-03-2016 remés el 03-03-2016, l'advocat del Sr. D.S. L. va comunicar a l'empresari que, donat que el 29-02-2016 havia acomiadat verbalment al seu client i que li havia dit que no volia parlar més del tema de la satisfacció de les comissions, reclamava el pagament de la indemnització de l'article 98 del codi de relacions laborals per acomiadament fet de forma indeguda així com la liquidació de la quitança.
Aquest correu no va rebre cap resposta però el mateix dia 01-03-2016, l'empresari va dipositar a la Batllia l'import de 19.514,24.-euros en concepte de liquidació de la relació laboral.
En el decurs del procediment, l'empresari va aportar dues cartes de comiat.
Primer, una carta de comiat no causal de data 29-02-2016 acompanyada d'un document de liquidació i del butlletí de salari del mes de febrer del 2016 que integren l'import de 10.736,50.-euros en concepte de compensació econòmica de l'article 90 (és a dir la compensació per comiat no causal), i segon, una carta també de data 29-02-2016, però invocant la manca de motivació de l'empleat i el fet d'haver desobeït les instruccions de la seva jerarquia en les comandes de mercaderies.
Cap d'aquestes dues cartes està firmada per l'empleat ni per qualsevol testimoni.
Tampoc s'ha aportat l'avís d'enviament de la segona quan es pretén que s'hauria enviat per aquesta via.
La versió de l'empresari va ser que, el 29-02-2016, havia convocat a l'assalariat per remetre'l la carta de comiat i la quitança però que el mateix s'havia negat a firmar cap document, i que donat l'error atenent al fet de no haver previst la presència de dos testimonis, i un cop assessorat, havia enviat la segona carta per subsanar el defecte de la primera carta.
Però, era impossible subsanar el comiat ja que, a falta de prova de notificació de l'acomiadament de conformitat amb les formes exigides per l'article 92 del codi de relacions laborals, el comiat fet de forma indeguda ja era irremeiablement consumat com a més tard el dia 01-03-2016 (dia del dipòsit de la quitança), sobretot mitjançant una carta de comiat amb una tonalitat clarament disciplinària, que manca de la deguda concreció i no respecta ni les exigències de l'article 92 ni les de l'article 94, i que a més no fou aportada amb l'escrit de contesta com hauria hagut de ser sinó amb l'escrit de proposició de proves.
Així les coses, i de conformitat amb l'article 92.4 del Codi de relacions laborals, és amb raó que el tribunal ha donat lloc a la reclamació en concepte d'indemnització de l'article 98 del codi de relacions.
Pel que fa als càlculs, hem de constatar en aquesta alçada també que la part defenent no contradiu la procedència dels conceptes reclamats i la correcció dels càlculs presentats per l'agent. Aquests darrers apareixen correctes. Per tant, no existeix cap motiu o fonament per revocar la sentència d'instància sobre aquest aspecte de les coses.
III.- El principal greuge del recurs de la part empresarial és relatiu a les comissions i es fonamenta sobre l'afirmació que el tribunal d'instància hauria vulnerat la jerarquia normativa tota vegada que es va fonamentar sobre el resultat de la pericial comptable per concedir al demandant el 10% dels beneficis dels anys 2014-2015 fent cas omís de l'article 3 del Codi de relacions laborals que preveu l'ordre jeràrquic d'aplicació de les normes. Sosté en aquesta òptica : 1) que el tribunal hauria d'haver aplicat en primer lloc l'article 4 del codi sobre el caràcter imperatiu dels seus manaments, l'article 77 segons els quals el salari i les comissions s'han de pactar per escrit, l'article 83 que disposa que el butlletí de salari té valor probatori de l'existència o la inexistència dels diferents conceptes retributius i del seu import, i l'article 86 que defineix les liberalitats de l'empresa i 2) que el tribunal hauria d'haver aplicat en segon lloc el contracte de treball que preveu un salari fix i cap comissió, el que impedeix considerar la possibilitat de l'existència de comissions. Afegeix que sempre l'empresari ha negat haver pagat comissions sinó que va indicar que els imports de 18.000.-euros i de 47.600.-euros entregats a l'assalariat ho van ser per ajudar aquest darrer i en concepte de liberalitat.
Però no existeix cap vulneració de la jerarquia normativa en matèria laboral per part de l'Hble Batlle i ningú nega que els manaments del Codi de relacions laborals són imperatius.
En realitat, la qüestió que planteja el present afer és la de la valoració de la prova en relació a l'existència o no d'un pacte sobre comissions.
Al respecte, i malgrat el que considera la part apel·lant, no és perquè existeix un contracte escrit que no estipula res en relació a les comissions que seria impossible que les parts pactessin verbalment unes comissions.
En tal cas, és ben evidentment sobre l'assalariat que pretén l'existència de tal remuneració complementària al salari pactat per escrit que recau la càrrega de la prova. Per tant, pertanyia al demandant corroborar per uns elements concrets i verificables la seva afirmació segons la qual havia de percebre i havia percebut comissions (veg. en aquest sentit STSJC 320/2016 del 29-11-2016 i 138/09 del 15-10-2009).
En el nostre cas, considerem que el Sr. Campillo ha aportat una prova suficient de les seves afirmacions.
Si bé la prova d'aquest pacte ressurt d'un sol element, el mateix té no obstant una gran transcendència.
En efecte, és un fet no discutit que en data 10-02-2014 l'assalariat va dipositar un xec de 47.600.-euros emès per l'empresa i que en data 20-06- 2014 va dipositar un altre xec d'un import de 18.000.-euros.
Malgrat l'assalariat exposava en l'escrit de demanda que aquests dos pagaments corresponien a la satisfacció de les comissions sobre els exercicis 2012 i 2013, s'ha de posar de relleu que res va dir al respecte el defenent en el seu escrit de contesta sinó que es va limitar a afirmar que no s'havia pactat cap comissió però sense invocar el fet que aquests pagaments corresponien a liberalitats, ço és molt sorprenent quan el pagament de l'import de 65.000.-euros no és un fet anodí i que l'empresari havia de saber i dir perquè l'havia pagat a l'empleat.
És en la seva confessió en judici que l'empresari va manifestar que aquests pagaments no corresponien a comissions sinó a "un regal que li va fer ell per ajudar-lo i pagar-li bé".
Però, donades les circumstàncies, la finalitat lucrativa de tota empresa i la importància dels pagaments incompatible amb unes simples gratificacions motivades, per exemple, per l'execució satisfactòria del treball, aquesta versió és del tot inversemblant i incoherent ja que hom no pot raonablement admetre que un empresari regali a un empleat una suma total de 65000.- euros, representant més de dos anys de salari i més del 13% del resultat de l'exercici 2014, per un motiu liberal deslligat de les seves obligacions retributives que es desconeix i per gratificar un assalariat del qual no se sap res sinó que en l'última carta que l'empresari pretén haver-li enviat se li retreu unes mancances professionals.
És cert que l'article 86 del Codi de relacions laborals relatiu a les liberalitats de l'empresa disposa que ocasionalment i excepcionalment, l'empresa pot gratificar la persona treballadora de manera unilateral i voluntària. Tanmateix, el mateix article disposa que a manca de prova del caràcter ocasional, voluntari i deslligat de les obligacions retributives, legals, convencionals o unilaterals consolidades, la gratificació es considera retribució complementària i forma part del salari global. I justament, com ho acabem de motivar, els pagaments de 18.000.-euros i 47.000.-euros no es poden considerar com corresponent a aquesta definició d'una liberalitat.
A més a més, malgrat no es coneix el resultat de l'exercici 2012 i el mateix no es pot comparar amb l'import pagat de 18.000.-euros, si que, gràcies a la pericial practicada, es coneix el resultat de l'exercici 2013. Ara bé, segons XXX, el mateix va ser de una mica més de 472.000.-euros, el que correspon quasi exactament als 47.600.-pagats i que sempre l'assalariat ha afirmat que corresponien a la satisfacció de la comissió que se li devia pel 2013 (veure escrit de demanda, foli 4). Aquesta coincidència no és fortuïta sinó que fa més increïble la versió de l'empresari i més coherent la de l'empleat.
Tampoc el fet que aquests pagaments no s'hagin mencionat en un butlletí de salari i que no s'hagin declarat ni cotitzat a la CASS és un obstacle per qualificar-los de comissions pactades, ni obliga a considerar-los com a liberalitats ocasionals. En efecte, si bé aquesta situació no és normal i s'haurà de regularitzar, la mateixa pot correspondre a un acord entre les parts o a la voluntat de l'empresa, el que pot explicar que no s'han pactat per escrit. En tot cas, aquestes irregularitats no poden permetre a un empresari que s'ha compromès verbalment a pagar unes comissions de no complir el seu compromís.
Pel que fa més precisament a la manca d'esmentar dits pagaments en un butlletí de salari, és veritat que l'article 83 del Codi de relacions laborals, disposa que el butlletí de salari té valor probatori de l'existència o la inexistència dels diferents conceptes retributius, i del seu import. Però el mateix article precisa que això és sense perjudici que la prova s'aporti per altres mitjans, i aquesta disposició que concerneix la prova dels conceptes pagats o no, en res impedeix que s'aporti la prova que un salari variable pactat no s'ha satisfet, sobretot atenent al caràcter irrenunciable dels drets dels assalariats.
Per consegüent, valorant tots aquests aspectes segons els criteris de la sana crítica, s'ha de confirmar la conclusió de la instància d'admetre la versió de l'empleat que les parts havien pactat una comissió del 10% dels resultats positius i per tant de donar lloc a la condemna al pagament de l'import de 46.012.-euros per l'any 2014 i del de 15.836,26.-euros per l'any 2015.
IV.- Un altre aspecte del recurs concerneix la condemna de l'empresari a cotitzar els 65.000.-euros corresponents als pagaments de 18.000.-euros i 47.000.-euros ja que tractant-se de liberalitats, les mateixes, de conformitat amb l'article 98 de la llei de la CASS, no meritarien cap cotització puix no es tracta de cap salari. Afegeix que mai l'assalariat havia reclamat aquesta cotització i que tampoc va cotitzar el 6% de la part assalariada.
Però, donat el que acabem de motivar que dits pagaments no es poden qualificar de liberalitats sinó de comissions integrant el salari global, l'article 98 de la Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social exigeix la seva regularització prop de la parapública.
Es tracta de disposicions legals que s'imposen de manera obligatòria a la part empresarial com a la part salarial, sense consideració de la reclamació que l'empleat hagi fet o no.
Quant a la falta de cotització de la part obrera, aquesta s'haurà de regularitzar també i per les mateixes raons.
V.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part apel·lant.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs del Sr. Soriano contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 03-09-2018 que confirmem íntegrament, imposant al mateix les costes judicials de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.