STSJAD ANDORRA, a 21 de febrer del 2019 - ROJ: STSJAD 36/2019
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé21 février 2019
Numéro116/18
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 36/2019 (ECLI:AD:TSJADAD:2019:36)
> Décision commentée : STSJAD 36/2019, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 21 février 2019, recours n° 116/18, ECLI:AD:TSJADAD:2019:36 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Un assuré, M. Mercader, présentait une incapacité résultant de deux contingences distinctes : une incapacité de 60 % due aux séquelles d'un accident du travail affectant la main droite, et une incapacité de 20 % due à un adénocarcinome relevant de la maladie commune. Les parties s'accordent par ailleurs sur un taux complémentaire de 17,5 % tenant aux facteurs d'âge et de formation professionnelle, soit une minoration globale de 85 % (consid. 2 et 18).
Par deux décisions des 23 janvier 2018 et 5 avril 2018, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a, d'une part, mis fin à l'incapacité temporaire à compter du 1er février 2018 et, d'autre part, confirmé la pension d'invalidité précédemment reconnue au titre de l'accident du travail, d'un montant mensuel de 828,87 euros. L'assuré a formé un recours juridictionnel tendant à la révocation de ces décisions et à la reconnaissance d'une pension d'accident du travail d'un montant de 1 573,71 euros (antecedents 1 et 2).
Par jugement du 3 septembre 2018, le Tribunal de Batlles, siégeant en formation unipersonnelle, a rejeté la demande. L'assuré a interjeté appel le 18 octobre 2018, soutenant que l'article 173.4.b) de la Llei 17/2008 de la Seguretat Social (LSS) avait été mal appliqué. La CASS a conclu à la bonne interprétation de ce texte et de l'article 14.2 du règlement du 27 mai 2015 relatif aux prestations d'invalidité (antecedents 3 à 5).
## Question de droit
La question posée était « strictement juridique » (consid. 3) : il s'agissait de déterminer comment calculer la pension d'invalidité lorsque concourent, chez un même assuré, une incapacité résultant d'un accident du travail et une incapacité résultant d'une maladie commune insuffisante, à elle seule, pour ouvrir droit à une pension d'invalidité pour maladie.
Plus précisément, deux points devaient être tranchés :
1. le taux de l'incapacité professionnelle pouvait-il être majoré par la prise en compte de la maladie commune, conformément à la thèse de l'assuré (consid. 4) ?
2. le complément non contributif prévu à l'article 170 LSS pouvait-il conduire à relever le montant de la pension au-delà de 828,87 euros mensuels ?
## Solution et dispositif
La Sala Administrativa rejette l'appel. Elle commence par relever que l'article 173.4 LSS prévoit, en cas de contingences distinctes, que, si la perte de capacité de gain liée à la maladie commune n'ouvre pas droit à pension, le taux d'incapacité professionnelle « peut être accru » jusqu'au maximum qui résulterait si les deux incapacités avaient eu pour origine un accident non professionnel ou une maladie commune (consid. 15). Elle confirme cette lecture par l'article 14.2 du règlement de 2015, qui n'applique la fiction de l'origine non profession
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 21 de febrer del 2019 - ROJ: STSJAD 36/2019
STSJAD 36/2019 (ECLI:AD:TSJADAD:2019:36)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 36/2019, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 21 février 2019, recours n° 116/18, ECLI:AD:TSJADAD:2019:36 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Un assuré, M. Mercader, présentait une incapacité résultant de deux contingences distinctes : une incapacité de 60 % due aux séquelles d'un accident du travail affectant la main droite, et une incapacité de 20 % due à un adénocarcinome relevant de la maladie commune. Les parties s'accordent par ailleurs sur un taux complémentaire de 17,5 % tenant aux facteurs d'âge et de formation professionnelle, soit une minoration globale de 85 % (consid. 2 et 18).
Par deux décisions des 23 janvier 2018 et 5 avril 2018, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a, d'une part, mis fin à l'incapacité temporaire à compter du 1er février 2018 et, d'autre part, confirmé la pension d'invalidité précédemment reconnue au titre de l'accident du travail, d'un montant mensuel de 828,87 euros. L'assuré a formé un recours juridictionnel tendant à la révocation de ces décisions et à la reconnaissance d'une pension d'accident du travail d'un montant de 1 573,71 euros (antecedents 1 et 2).
Par jugement du 3 septembre 2018, le Tribunal de Batlles, siégeant en formation unipersonnelle, a rejeté la demande. L'assuré a interjeté appel le 18 octobre 2018, soutenant que l'article 173.4.b) de la Llei 17/2008 de la Seguretat Social (LSS) avait été mal appliqué. La CASS a conclu à la bonne interprétation de ce texte et de l'article 14.2 du règlement du 27 mai 2015 relatif aux prestations d'invalidité (antecedents 3 à 5).
Question de droit
La question posée était « strictement juridique » (consid. 3) : il s'agissait de déterminer comment calculer la pension d'invalidité lorsque concourent, chez un même assuré, une incapacité résultant d'un accident du travail et une incapacité résultant d'une maladie commune insuffisante, à elle seule, pour ouvrir droit à une pension d'invalidité pour maladie.
Plus précisément, deux points devaient être tranchés :
le taux de l'incapacité professionnelle pouvait-il être majoré par la prise en compte de la maladie commune, conformément à la thèse de l'assuré (consid. 4) ?
le complément non contributif prévu à l'article 170 LSS pouvait-il conduire à relever le montant de la pension au-delà de 828,87 euros mensuels ?
Solution et dispositif
La Sala Administrativa rejette l'appel. Elle commence par relever que l'article 173.4 LSS prévoit, en cas de contingences distinctes, que, si la perte de capacité de gain liée à la maladie commune n'ouvre pas droit à pension, le taux d'incapacité professionnelle « peut être accru » jusqu'au maximum qui résulterait si les deux incapacités avaient eu pour origine un accident non professionnel ou une maladie commune (consid. 15). Elle confirme cette lecture par l'article 14.2 du règlement de 2015, qui n'applique la fiction de l'origine non profession
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2000040/2018 Núm. Rotlle: TSJA-0000116/2018
SENTÈNCIA 9-2019
PARTS :
Apel·lant: Sr. Mercader
Representant: Idem
Advocat: Sr. Águila
Apel·lat: CASS
Representant: Sra. Alvarado
Advocada: Sra. Ayuso
M.I Sra. Elsa Puig Muñoz
Andorra la Vella, a vint-i-ú de febrer de dos mil dinou.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000040/2018.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 116/18 — Décision commentée
1.- El Sr. Mercader va interposar demanda jurisdiccional contra les resolucions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant CASS), de dates 23 de gener del 2018 i 5 d'abril del 2018, mitjançant les quals es resolia atorgar a l'agent l'alta mèdica a comptar del 1-2- 2018, quedant extingida la prestació econòmica per incapacitat temporal des d'aquesta data, i es confirmava igualment la pensió d'invalidesa prèviament reconeguda i derivada d'accident laboral amb un grau de menyscapte del 60% i d'un import mensual de 828,87 euros.
Juntament amb la revocació peticionada, l'agent demana que s'estableixi que li correspon una pensió per accident laboral d'un import de 1.573,71EUR.
2.- En la sentència de 3 de setembre del 2018, el Tribunal de Batlles (constituït en Tribunal Unipersonal) ha desestimat la demanda promoguda per l'agent.
3.- En el seu escrit d'apel·lació, de data 18 d'octubre del 2018, l'agent considera que s'ha aplicat de forma incorrecta l'article 173.4.b) de la Llei 17/2008, de la Seguretat Social (en endavant LSS).
4.- En la seva contesta de data 19 de novembre del 2018, la CASS estima, en substància, que s'ha interpretat correctament el precepte esmentat, així com l'article 14.2 del Reglament que regula les pensions d'invalidesa.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- Ambdues parts estan d'acord en que el Sr. Mercader presenta una incapacitat del 60% per les seqüeles de la mà dreta derivades d'accident laboral, i una incapacitat del 20% per l'adenocarcinoma que deriva de malaltia comuna, més un 17,5% pels factors complementaris de l'edat i la formació professional.
D'acord amb la posició que defensa l'agent, pel càlcul de la pensió s'ha d'incrementar el percentatge d'invalidesa per accident laboral ja reconegut.
Tercer.- La qüestió que es planteja en el present recurs és estrictament jurídica i es refereix a la interpretació que cal fer de l'article 173 de la Llei 17/2008, de la LSS, que disposa el següent:
"Compatibilitat de la pensió d'invalidesa amb altres pensions
La percepció d'una pensió d'invalidesa és compatible amb la percepció d'altres pensions, excepte en el cas de la jubilació.
La percepció d'una pensió d'invalidesa és compatible amb la percepció d'una altra pensió d'invalidesa, sempre i quan ambdues no estiguin destinades a reparar el mateix perjudici.
Quan es perceben dues o més pensions d'invalidesa, la quantitat que es percep com a suma de les diferents pensions no pot superar el 100% de la base de càlcul de la pensió més elevada.
Quan concorrin contingències diferents en la pèrdua de capacitat de guany, una per accident laboral o malaltia professional i l'altra per accident no laboral o malaltia comuna, sempre que no estiguin destinades a reparar el mateix perjudici, el càlcul de la pensió es du a terme com segueix:
En cas que la pèrdua de capacitat de guany derivada d'accident no laboral o malaltia comuna doni dret a pensió, es sumen ambdues pensions.
En cas que la pèrdua de capacitat de guany derivada d'accident no laboral o malaltia comuna no doni dret a pensió, el percentatge d'invalidesa per accident laboral o malaltia professional es pot veure incrementat fins al màxim que resultaria si ambdues situacions de pèrdua de capacitat de guany tinguessin com a origen un accident no laboral o una malaltia comuna.
(...)"
(el subratllat no és de l'original)
Com encertadament afirma l'advocada de la CASS, de conformitat amb aquesta disposició, si una persona presenta una incapacitat derivada d'accident laboral, i una incapacitat derivada de malaltia comuna que és insuficient per donar dret a una pensió d'invalidesa per malaltia -que és justament el supòsit en que es troba l'agent- s'ha previst considerar, als efectes de la determinació de la pensió, ambdues incapacitats com si fossin derivades de malaltia comuna.
Aquesta interpretació es referma amb la redacció de l'article 14.2 del Reglament del 27 de maig del 2015, pel qual es regulen les prestacions d'invalidesa de la Seguretat Social, que disposa que en el supòsit previst a l'apartat 4.b de l'article 173 de la LSS, la consideració de les patologies com si totes provenien d'accident no laboral o malaltia comuna solament es produeix en el cas que aquest resultat sigui més avantatjós per la persona assegurada, en termes de prestació econòmica, i incloent eventualment el complement no contributiu, que el manteniment de la prestació d'invalidesa per accident laboral o malaltia professional inicial.
I s'afegeix que quan, per ser la situació més avantatjosa per a la persona assegurada, es consideren totes les patologies com a derivades d'accident no laboral o malaltia comuna, es manté la pensió d'invalidesa per accident de treball o malaltia professional i es complementa el seu import amb la diferència fins aquell màxim, a títol de pensió d'invalidesa per accident no laboral o malaltia comuna.
En el cas que ens ocupa, l'actor presenta una minva del 85%: el 60% per les seqüeles de la mà dreta; un 20% per l'adenocarcinoma, més un 17,5% pels factors complementaris de l'edat i la formació professional.
Aquesta minva -que es acceptada per l'agent-, és suficient per tenir dret a una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna i, en el cas que ens ocupa, es va classificar per la Comissió de Valoració Mèdica en el grup 2, que és el corresponent a les persones assegurades que queden incapacitades per exercir qualsevol activitat professional (articulo 169 de la LSS).
D'altra banda, l'article 170 de la LSS regula el complement no contributiu de les pensions d'invalidesa:
"1. Complint les condicions previstes en aquest article, tenen dret a percebre un complement no contributiu de la pensió d'invalidesa les persones assegurades que mantinguin la seva residència legal al Principat d'Andorra, a les quals s'hagi atorgat una pensió d'invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna i que no tinguin dret a una pensió de solidaritat de les previstes a la Llei de serveis socials i sociosanitaris.
El complement no contributiu és igual a la diferència entre l'import de la pensió d'invalidesa (sumant la que percebi a Andorra amb les que eventualment percebi d'organismes públics estrangers) i el 40% del salari mínim per a les persones assegurades del grup 1, i al 80% del salari mínim per a les persones assegurades del grup 2.
El complement no contributiu de la pensió d'invalidesa sumat a l'import de la pensió d'invalidesa no pot superar la base de càlcul prevista a l'article 121. Si així succeeix, aquell complement no contributiu s'ha de reduir fins que la suma amb la pensió no superi la dita base de càlcul.
El complement no contributiu es paga mentre es pagui pensió d'invalidesa, sense perjudici de la possibilitat d'optar a una pensió de solidaritat quan la pensió d'invalidesa es transformi en pensió de jubilació."
I, com sigui que el complement no contributiu pot incrementar la pensió d'invalidesa derivada de malaltia fins al 80% del salari mínim (que per l'any 2018 està fixat en 1.017,47 euros), el resultat és que l'agent percebria amb aquest sistema de càlcul la qualitat de 813,98 euros, és a dir, el 80% de 1.017,47 euros. Tanmateix, cal tenir en compte que aquest sistema s'estableix en favor del treballador, per això, tenint en compte que la pensió ja reconeguda a l'agent era de 828,87 euros, serà aquesta la que continuarà rebent.
Per això, la sentència d'instància interpreta correctament els preceptes aplicables, i, en definitiva, cal desestimar el recurs d'apel·lació interposat per l'agent.
Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Mercader.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de la CASS per la qual es va fixar la pensió de l'agent en un import mensual de 828,87 euros és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.