STSJAD ANDORRA, a 27 de març del 2019 - ROJ: STSJAD 84/2019
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé27 mars 2019
Numéro106/18
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 84/2019 (ECLI:AD:TSJADAD:2019:84)
> Décision commentée : STSJAD 84/2019 (ECLI:AD:TSJADAD:2019:84) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note de référence : la référence fournie dans la requête (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ et l'identifiant ECLI figurant dans le texte intégral de la décision ont été retenus. Il s'agit d'une sentència n° 23/2019 du Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala administrativa, rendue le 27 mars 2019 (recurs n° 106/18).*
## Faits et procédure
Des demandeurs, représentés par une avocate, ont présenté le 9 mars 2016 une demande de responsabilité administrative auprès du Govern d'Andorre. Cette demande était formée au nom et pour le compte de personnes figurant sur une liste codifiée, préalablement confrontée par le notaire autorisant (fol. 419 et s.). Le Govern a invité la représentante à corriger les défauts constatés (fol. 56). Dans un courrier du 24 mai 2016 (fol. 57), l'avocate a indiqué ne pas pouvoir transmettre les informations et documents requis dans les termes demandés, en raison du secret bancaire et du secret professionnel, qu'elle a présentés comme reconnus constitutionnellement et fondés sur la législation et la jurisprudence andorranes.
Par résolution du 8 juin 2016, le Govern n'a pas admis la demande à instruction. Le Tribunal de batlles a rejeté le recours formé contre cette résolution par un jugement du 2 juillet 2018. Les demandeurs ont interjeté appel le 25 septembre 2018. Le Govern a conclu au rejet de l'appel le 5 novembre 2018. Les parties ont confirmé leurs écritures les 10 et 11 décembre 2018. L'affaire a été mise en délibéré devant la Sala administrativa du Tribunal superior de justícia.
Les demandeurs soutenaient que l'administration pouvait vérifier, au moyen du code attribué, l'identité des clients et la titularité des comptes ainsi que les pouvoirs conférés, et que la légitimation et la représentation avaient été effectivement établies en voie administrative. Le Govern répondait que les demandeurs ne pouvaient invoquer le secret bancaire pour dissimuler leur identité à l'administration et qu'ils tentaient d'imposer une procédure inconnue de l'ordre juridique andorran.
## Question de droit
La question posée à la Sala est double. Elle porte, d'une part, sur la recevabilité d'une demande de responsabilité administrative présentée par un représentant au nom d'un ensemble de personnes identifiées par un listing codifié, sans que chaque réclamant soit nommément identifié ni que sa situation soit détaillée. Elle porte, d'autre part, sur l'incidence du secret bancaire et du secret professionnel invoqués pour justifier cette absence d'identification.
Le texte de la décision mobilise deux fondements : l'article 108 du Codi de l'Administració, relatif à la capacité d'agir et à la représentation, et l'article 109 du même code, relatif à la forme et aux pièces de la sollicitation. Les dispositions sont reproduites intégralement dans les motifs.
## Solution et dispositif
Le tribunal rejette l'appel et confirme le jugement entrepris. Le raisonnement est bref. Le considérant tiré de l'article 109 pose le principe suivant :
> « Resulta dels textos, que cada reclamant s'ha d'identificar clarament i ha de presentar de manera detallada la seva situació, per permetre a l'Administració d'instruir la reclamació. »
Le tribunal ajoute que l'appréciation éventuelle de la responsabilité administrative suppose que l'administration dispose d'une conna
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 27 de març del 2019 - ROJ: STSJAD 84/2019
Note de référence : la référence fournie dans la requête (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ et l'identifiant ECLI figurant dans le texte intégral de la décision ont été retenus. Il s'agit d'une sentència n° 23/2019 du Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala administrativa, rendue le 27 mars 2019 (recurs n° 106/18).
Faits et procédure
Des demandeurs, représentés par une avocate, ont présenté le 9 mars 2016 une demande de responsabilité administrative auprès du Govern d'Andorre. Cette demande était formée au nom et pour le compte de personnes figurant sur une liste codifiée, préalablement confrontée par le notaire autorisant (fol. 419 et s.). Le Govern a invité la représentante à corriger les défauts constatés (fol. 56). Dans un courrier du 24 mai 2016 (fol. 57), l'avocate a indiqué ne pas pouvoir transmettre les informations et documents requis dans les termes demandés, en raison du secret bancaire et du secret professionnel, qu'elle a présentés comme reconnus constitutionnellement et fondés sur la législation et la jurisprudence andorranes.
Par résolution du 8 juin 2016, le Govern n'a pas admis la demande à instruction. Le Tribunal de batlles a rejeté le recours formé contre cette résolution par un jugement du 2 juillet 2018. Les demandeurs ont interjeté appel le 25 septembre 2018. Le Govern a conclu au rejet de l'appel le 5 novembre 2018. Les parties ont confirmé leurs écritures les 10 et 11 décembre 2018. L'affaire a été mise en délibéré devant la Sala administrativa du Tribunal superior de justícia.
Les demandeurs soutenaient que l'administration pouvait vérifier, au moyen du code attribué, l'identité des clients et la titularité des comptes ainsi que les pouvoirs conférés, et que la légitimation et la représentation avaient été effectivement établies en voie administrative. Le Govern répondait que les demandeurs ne pouvaient invoquer le secret bancaire pour dissimuler leur identité à l'administration et qu'ils tentaient d'imposer une procédure inconnue de l'ordre juridique andorran.
Question de droit
La question posée à la Sala est double. Elle porte, d'une part, sur la recevabilité d'une demande de responsabilité administrative présentée par un représentant au nom d'un ensemble de personnes identifiées par un listing codifié, sans que chaque réclamant soit nommément identifié ni que sa situation soit détaillée. Elle porte, d'autre part, sur l'incidence du secret bancaire et du secret professionnel invoqués pour justifier cette absence d'identification.
Le texte de la décision mobilise deux fondements : l'article 108 du Codi de l'Administració, relatif à la capacité d'agir et à la représentation, et l'article 109 du même code, relatif à la forme et aux pièces de la sollicitation. Les dispositions sont reproduites intégralement dans les motifs.
Solution et dispositif
Le tribunal rejette l'appel et confirme le jugement entrepris. Le raisonnement est bref. Le considérant tiré de l'article 109 pose le principe suivant :
Reproduction verbatim
« Resulta dels textos, que cada reclamant s'ha d'identificar clarament i ha de presentar de manera detallada la seva situació, per permetre a l'Administració d'instruir la reclamació. »
Le tribunal ajoute que l'appréciation éventuelle de la responsabilité administrative suppose que l'administration dispose d'une conna
Sentència
Núm. de Protocol: 2000083/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000106/2018
Andorra la Vella, vint-i-set de març de dos mil dinou.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000083/2016.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Condegnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació processal dels demandants va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de l'INAF del 8 de juny de 2016 per la qual no s'admetia a tràmit la sol·licitud de responsabilitat administrativa presentada davant del mateix òrgan el 9 de març de 2016.
2.- En la sentència del 2 de juliol de 2018 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pels demandants.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 25 de setembre del 2018, la representació processal dels apel·lants més amunt relacionats, estima en substància:
-els demandants tenien tot el dret d'exigir la protecció d'aquest dret també en l'accés a la jurisdicció, tant en via administrativa com en seu judicial.
-les administracions demandades podien fàcilment verificar amb el codi assignat tant la identitat de cada client de X. com la titularitat dels comptes i els poders conferits, demanant que li fossin mostrats per la notari.
-ha quedat provat en autes que ha existit una efectiva aportació en via administrativa de la legitimació i representació dels demandants a través d'un sistema de codificació amb dipòsit notarial.
Els demandants ha confirmat els arguments en l'escrit de conclusions de data 10 de desembre del 2018.
4.- En la seva contesta de data 5 de novembre del 2018, el Govern estima en substància:
Els demandants no poden invocar el secret bancari per ocultar la seva identitat a la pròpia administració reclamada i imposar un procediment totalment desconegut en el nostre ordenament jurídic.
El Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 11 de desembre del 2018.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer el recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- La Sra. Roda va presentar el dia 9 de març de 2016, actuant, segons s'afirmava en el mateix escrit, en nom i representació de les persones que constaven en un llistat codificat el qual havia prèviament confrontat pel notari autoritzant (foli 419 i s.).
El Govern va dirigir-se a la Sra. Roda a fi i efecte que esmenés els defectes constatats (foli 56).
Per carta de data 24 de maig de 2016 (foli 57) l'advocada dels demandants exposa que no podia lliurar la informació i documentació requerida en els termes i condicions requerides, en compliment al deure de secret bancari i secret professional reconeguts constitucionalment, tal i com preveu la legislació vigent al Principat i recolzada per la jurisprudència dels nostres Tribunals.
Aquesta resposta comporta la no admissió de la reclamació presentada (folis 65-67).
Tercer.- Legislació aplicable:
L'article 108 del Codi de l'Administració disposa: "Capacitat d'obrar i representació
Els interessats amb capacitat d'obrar podran actuar per mitjà de representant. Les actuacions administratives s'entendran amb el representant quan així ho sol·liciti l'interessat.
Per a formular reclamacions, desistir d'instàncies i renunciar a drets en nom d'altri, caldrà acreditar la representació mitjançant document públic, document privat amb signatura notarialment legitimada i, si fa al cas, legalitzada, o poder "apud acta". Per als actes o gestions de pur tràmit, la representació es presumirà.
Quan un escrit estigui signat per diversos interessats, les actuacions a les quals doni lloc l'escrit s'entendran amb el primer signatari, tret del cas que en l'escrit s'expressi altrament."
Als termes de l'article 109 del Codi de l'Administració:
"Sol·licitud
Llevat que les disposicions en vigor disposin altrament, tota sol·licitud ha d'ésser formulada per escrit i ha d'anar datada i signada per l'interessat o pel seu representant.
El sol·licitant, eventualment, haurà d'aportar una prova de la representació de la sol·licitud i de la data. L'Administració té l'obligació de lliurar-li els acusaments de recepció, rebuts, certificats d'inscripció o qualsevol altre document necessari a aquest efecte."
Resulta dels textos, que cada reclamant s'ha d'identificar clarament i ha de presentar de manera detallada la seva situació, per permetre a l'Administració d'instruir la reclamació. En efecte, per l'apreciació eventual de la responsabilitat administrativa, és necessària que l'administració tingui un coneixement precís de la situació de cada reclamant.
En aquest cas, la reclamació no compleix aquests requisits i, per aquests motius, el recurs d'apel·lació presentat pels reclamants s'ha de desestimar.
Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. En aquest cas, no s'acredita la temeritat.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Gibert i altres.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del 8 de juny de 2016 dictada per part del Govern d'Andorra per la qual no s'admetia a tràmit la sol·licitud de responsabilitat administrativa presentada davant del mateix òrgan el 9 de març de 2016, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.