STSJAD ANDORRA, a 27 de març del 2019 - ROJ: STSJAD 86/2019
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé27 mars 2019
Numéro124/18
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 86/2019 (Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala administrativa, 27 mars 2019)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ STSJAD 86/2019 ; ECLI:AD:TSJADAD:2019:86) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le 17 mars 2017, des avocats agissant pour des demandeurs présentent devant l'Institut nacional andorrà de finances (INAF) une réclamation de responsabilité administrative. Ils indiquent que les personnes physiques et morales concernées agissent « sous un code d'identification secret et sûr », leur identification figurant dans une liste déposée auprès d'un notaire.
Par requête du 12 avril 2017, l'INAF invite les avocats, sur le fondement de l'article 108 du Codi de l'administració, à produire dans un délai de dix jours ouvrables la documentation nécessaire. Les avocats répondent le 26 avril 2017 qu'ils ne peuvent communiquer les informations demandées dans les termes requis, en raison du secret bancaire et du secret professionnel.
Par résolution du 1er juin 2017, le Consell d'administració de l'INAF refuse d'admettre la demande à tramitation. Les demandeurs saisissent le Tribunal de batlles, qui rejette leur recours par jugement du 17 juillet 2018.
Les demandeurs interjettent appel. Ils soutiennent, en substance, que le secret bancaire devait être protégé également dans l'accès à la juridiction, que les administrations pouvaient vérifier aisément l'identité des clients et la titularité des comptes grâce au code attribué, et qu'une preuve effective de la légitimation et de la représentation avait été apportée par le système de codification avec dépôt notarial. L'INAF forme un appel incident limité aux dépens, en contestant l'absence de condamnation de la partie adverse aux frais.
La Sala administrativa du Tribunal superior de justícia est saisie en vertu de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la justícia (non précisé dans la décision quant à l'exposé complet de sa portée, la décision se bornant à relever la compétence).
## Question de droit
La question centrale est de savoir si l'INAF pouvait légalement refuser l'admission à tramitation d'une réclamation de responsabilité administrative dont les auteurs avaient recouru à un code d'identification confidentiel, adossé à une liste déposée chez un notaire, plutôt qu'à l'identification individuelle et à la représentation prévues par le Codi de l'administració.
Cette question se décompose en deux interrogations :
1. Les exigences formelles des articles 108 et 109 du Codi de l'administració (capacité d'agir, représentation, forme et contenu de la sollicitud) étaient-elles satisfaites ?
2. Le secret bancaire et le secret professionnel invoqués par les demandeurs pouvaient-ils faire obstacle à la communication des éléments d'identification requis ?
Accessoirement, se pose la question de la condamnation aux dépens d'appel, dans le cadre de l'appel incident de l'INAF.
## Solution et dispositif
Le Tribunal superior rejette l'ensemble des recours. Son raisonnement repose sur les articles 108 et 109 du Codi de l'administració. Il en déduit que « cada reclamant s'ha d'identificar clarament i ha de presentar de manera detallada la seva situació, per permetre a l'Administració d'instruir la reclamació ». Il motive cette exigence par la nécessité, pour l'appréciation éventuelle de la responsabilité administrative, que l'administration dispose d'une connaissance précise de la situation de chaque réclamant. Il conclut que la réclamation « no compleix aquests requisits ».
S'agissant des dépens, le Tribunal relève qu'aucune circonstance justifiant une condamnation spéciale n'est établie et que la témérité n'est pas démontrée.
Le dispositif, dans la traduction française fidèle du texte catalan, est ainsi rédigé :
> « Primer.- Rejeter les recours d'appel interjetés par les représentations processuelles des Srs. Ruiz et autres, et de l'ORG_0, contre le jugement rendu le 17 juillet 2018 par la Section administrative du Tribunal de batlles, lequel est confirmé dans ses propres termes.
>
> Segon.- Déclarer que la résolution du 1er juin 2017 rendue par l'
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 27 de març del 2019 - ROJ: STSJAD 86/2019
STSJAD 86/2019 (Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala administrativa, 27 mars 2019)
Le 17 mars 2017, des avocats agissant pour des demandeurs présentent devant l'Institut nacional andorrà de finances (INAF) une réclamation de responsabilité administrative. Ils indiquent que les personnes physiques et morales concernées agissent « sous un code d'identification secret et sûr », leur identification figurant dans une liste déposée auprès d'un notaire.
Par requête du 12 avril 2017, l'INAF invite les avocats, sur le fondement de l'article 108 du Codi de l'administració, à produire dans un délai de dix jours ouvrables la documentation nécessaire. Les avocats répondent le 26 avril 2017 qu'ils ne peuvent communiquer les informations demandées dans les termes requis, en raison du secret bancaire et du secret professionnel.
Par résolution du 1er juin 2017, le Consell d'administració de l'INAF refuse d'admettre la demande à tramitation. Les demandeurs saisissent le Tribunal de batlles, qui rejette leur recours par jugement du 17 juillet 2018.
Les demandeurs interjettent appel. Ils soutiennent, en substance, que le secret bancaire devait être protégé également dans l'accès à la juridiction, que les administrations pouvaient vérifier aisément l'identité des clients et la titularité des comptes grâce au code attribué, et qu'une preuve effective de la légitimation et de la représentation avait été apportée par le système de codification avec dépôt notarial. L'INAF forme un appel incident limité aux dépens, en contestant l'absence de condamnation de la partie adverse aux frais.
La Sala administrativa du Tribunal superior de justícia est saisie en vertu de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la justícia (non précisé dans la décision quant à l'exposé complet de sa portée, la décision se bornant à relever la compétence).
Question de droit
La question centrale est de savoir si l'INAF pouvait légalement refuser l'admission à tramitation d'une réclamation de responsabilité administrative dont les auteurs avaient recouru à un code d'identification confidentiel, adossé à une liste déposée chez un notaire, plutôt qu'à l'identification individuelle et à la représentation prévues par le Codi de l'administració.
Cette question se décompose en deux interrogations :
Les exigences formelles des articles 108 et 109 du Codi de l'administració (capacité d'agir, représentation, forme et contenu de la sollicitud) étaient-elles satisfaites ?
Le secret bancaire et le secret professionnel invoqués par les demandeurs pouvaient-ils faire obstacle à la communication des éléments d'identification requis ?
Accessoirement, se pose la question de la condamnation aux dépens d'appel, dans le cadre de l'appel incident de l'INAF.
Solution et dispositif
Le Tribunal superior rejette l'ensemble des recours. Son raisonnement repose sur les articles 108 et 109 du Codi de l'administració. Il en déduit que « cada reclamant s'ha d'identificar clarament i ha de presentar de manera detallada la seva situació, per permetre a l'Administració d'instruir la reclamació ». Il motive cette exigence par la nécessité, pour l'appréciation éventuelle de la responsabilité administrative, que l'administration dispose d'une connaissance précise de la situation de chaque réclamant. Il conclut que la réclamation « no compleix aquests requisits ».
S'agissant des dépens, le Tribunal relève qu'aucune circonstance justifiant une condamnation spéciale n'est établie et que la témérité n'est pas démontrée.
Le dispositif, dans la traduction française fidèle du texte catalan, est ainsi rédigé :
Reproduction verbatim
« Primer.- Rejeter les recours d'appel interjetés par les représentations processuelles des Srs. Ruiz et autres, et de l'ORG_0, contre le jugement rendu le 17 juillet 2018 par la Section administrative du Tribunal de batlles, lequel est confirmé dans ses propres termes.
Segon.- Déclarer que la résolution du 1er juin 2017 rendue par l'
Sentència
Núm. de Protocol: 1000089/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000124/2018
Andorra la Vella, vint-i-set de març de dos mil dinou.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000089/2017.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Vendrellgnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 124/18 — Décision commentée
1.- La representació processal dels demandants va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de l'1 de juny del 2017 dictada per part del Consell d'administració de l'Institut Nacional Andorrà de Finances (en endavant INAF) per la qual no s'admetia a tràmit la sol·licitud de responsabilitat administrativa presentada davant el mateix òrgan el 17 de març del 2017.
2.- En la sentència del 17 de juliol de 2018 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pels demandants.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 23 d'octubre del 2018, els apel·lants estimen en substància:
-els demandants tenien dret d'exigir la protecció del secret bancari també en l'accés a la jurisdicció.
-les administracions demandades podien fàcilment verificar amb el codi assignat tant la identitat de cada client de Y. com la titularitat dels comptes i els poders conferits, demanant que li fossin mostrats per la notari.
-ha quedat provat en autes que ha existit una efectiva aportació en via administrativa de l'acreditació de la legitimació i representació dels demandants a través d'un sistema de codificació amb dipòsit notarial.
En la contesta de data 16 de novembre del 2018, la representació processal dels apel·lants estima que no ha existit cap mena de temeritat en l'actuació dels meus mandants.
Els apel·lants han confirmat els arguments en l'escrit de conclusions de data 20 de gener del 2019.
4.- En el seu recurs d'apel·lació de data 24 d'octubre del 2018, la representació processal de l'INAF estima en substància:
-el nostre escrit d'apel·lació queda circumscrit a la nostra disconformitat en què el Tribunal no condemni en costes a la part agent.
En la seva contesta de data 20 de novembre del 2018, l'INAF estima en substància que el Codi de l'administració (en els seus articles 108 i 109) exigeix que les sol·licituds en reclamació administrativa adreçades a l'Administració compleixin uns requisits formals molt concrets que no emparen la modalitat que els apel·lants han volgut imposar al meu mandant, basada en un sistema de codificació amb dipòsit notarial.
L'INAF ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 29 de gener del 2019.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer el recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- Les advocades, Sres. Suárez i Castillo van presentar una reclamació per responsabilitat administrativa davant l'INAF en data 17 de març del 2017. Als termes d'aquesta reclamació, "Les persones jurídiques i físiques que formulen i interposen la present reclamació de responsabilitat administrativa, ho fan sota un codi d'identificació secret i segur, trobant-se degudament identificades en un llistat dipositat en el protocol de la notaria Sra. Ferreras..." (foli 8 i s.)
Per carta de data 12 d'abril del 2017 l'INAF escriu a les advocades, "Tenint en compte que no s'han acomplert degudament les condicions de l'article 108 del Codi de l'Administració per la present les requereixo per tal que, en el termini de deu (10) dies hàbils, a comptar de l'endemà de la notificació de la present, aportin la documentació següent en compliment a l'establert a l'article 111 del Codi de l'administració..." (foli 25)
Per carta del 26 d'abril del 2017, les advocades contesten: "...lamento comunicar-li que no puc lliurar la informació i documentació requerida en els termes i condicions requerides, en compliment al deure de secret bancari i secret professional reconeguts constitucionalment..." (foli 26).
Aquesta resposta comporta la no admissió de la reclamació presentada: resolució del Consell d'administració de l'INAF del 1 de juny del 2017 (foli 189 i s.).
Tercer.- Legislació aplicable:
L'article 108 del Codi de l'administració disposa: "Capacitat d'obrar i representació
Els interessats amb capacitat d'obrar podran actuar per mitjà de representant. Les actuacions administratives s'entendran amb el representant quan així ho sol·liciti l'interessat.
Per a formular reclamacions, desistir d'instàncies i renunciar a drets en nom d'altri, caldrà acreditar la representació mitjançant document públic, document privat amb signatura notarialment legitimada i, si fa al cas, legalitzada, o poder "apud acta". Per als actes o gestions de pur tràmit, la representació es presumirà.
Quan un escrit estigui signat per diversos interessats, les actuacions a les quals doni lloc l'escrit s'entendran amb el primer signatari, tret del cas que en l'escrit s'expressi altrament."
Als termes de l'article 109 del Codi de l'Administració:
"Sol·licitud
Llevat que les disposicions en vigor disposin altrament, tota sol·licitud ha d'ésser formulada per escrit i ha d'anar datada i signada per l'interessat o pel seu representant.
El sol·licitant, eventualment, haurà d'aportar una prova de la representació de la sol·licitud i de la data. L'Administració té l'obligació de lliurar-li els acusaments de recepció, rebuts, certificats d'inscripció o qualsevol altre document necessari a aquest efecte."
Resulta dels textos, que cada reclamant s'ha d'identificar clarament i ha de presentar de manera detallada la seva situació, per permetre a l'Administració d'instruir la reclamació. En efecte, per l'apreciació eventual de la responsabilitat administrativa, és necessari que l'administració tingui un coneixement precís de la situació de cada reclamant.
En aquest cas, la reclamació no compleix aquest requisits i, per aquests motius, el recurs d'apel·lació presentat pels reclamants s'ha de desestimar.
Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
En aquest cas, no s'acredita la temeritat, per tant, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació presentat per l'INAF.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar els recursos d'apel·lació interposats per les representacions processals dels Srs. Ruiz i altres, i de l'ORG_0, contra la sentència dictada el 17 de juliol de 2018 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- Declarar que la resolució de l'1 de juny de 2017 dictada per part de l'INAF per la qual no s'admetia a tràmit la sol·licitud de responsabilitat administrativa presentada davant del mateix òrgan el 17 de març de 2017, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.