STSJAD ANDORRA, a 12 d'abril del 2019 - ROJ: STSJAD 105/2019
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé12 avril 2019
Numéro86/18
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 105/2019 (ECLI:AD:TSJADAD:2019:105)
> Décision commentée : STSJAD 105/2019 (ECLI:AD:TSJADAD:2019:105) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La décision émane de la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, siégeant à Andorre-la-Vieille le 12 avril 2019 (recours n° 86/18, procédure d'origine n° 1000085/2017, sentence n° 44-2019). Elle est rendue par trois magistrats, dont le ponent, M. Albert Andrés Pereira.
Le litige s'inscrit dans le processus de résolution d'un établissement bancaire, désigné dans le texte sous le nom de « Ferreras ». Le Consell d'administració de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) a adopté, le 26 juin 2017, une résolution prévoyant notamment le transfert séquentiel d'actifs et de passifs de Ferreras vers une entité de nouvelle création, dénommée « Esteban SAU ». Cette résolution a été publiée au BOPA le 5 juillet 2017.
Le texte expose que la cause de ce blocage était l'incertitude sur la licéité de l'origine des positions de certains clients. Les autorités ont donc confié à Esteban un « Customer Remediation Process », destiné à identifier, pour chaque client, son niveau de conformité au cadre de prévention du blanchiment et du financement du terrorisme (PBCFT). Les clients ont été répartis entre « clients transférables » et « clients non transférables », la date de référence du transfert étant fixée au 10 octobre 2016.
La société agent Mena a saisi le Tribunal de Batlles d'un recours contre la résolution. Par sentence du 20 juin 2018, la Section administrative de ce tribunal a rejeté la demande. Mena et l'AREB ont interjeté appel, chacun pour des motifs distincts. La procédure s'est poursuivie par conclusions écrites, la audience orale ayant été remplacée par ce mode de traitement à la demande des parties.
## Question de droit
La décision soulève deux questions distinctes.
**Première question** : une résolution d'établissement bancaire fondée sur la qualification des clients en vue d'un transfert d'actifs et de passifs est-elle légale, en particulier au regard des allégations d'arbitraire du processus de qualification et de détournement de pouvoir ? Le juge doit examiner si les pouvoirs extraordinaires conférés à l'AREB par la loi ont été exercés conformément à la procédure prévue, et si les finalités poursuivies correspondent à celles de la loi.
**Seconde question** : une partie qui a obtenu gain de cause en première instance est-elle recevable à faire appel de la sentence, notamment au moyen de motifs nouveaux ? Cette question renvoie à l'article 56 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal (LJAF), qui réserve l'appel à la partie qui se considère lésée par le dispositif, et à l'article 29 de la même loi relatif à la congruence.
## Solution et dispositif
**Sur le recours de Mena**, la Cour relève que les pouvoirs de l'AREB sont définis par les articles 50 et suivants de la Llei 8/2015, qui prévoient notamment la segmentation des actifs et passifs ainsi que la qualification des positions de chaque client. La résolution, comme celles qui l'ont précédée, a été adoptée « d'acord amb les facultats extraordinàries que la llei atribueix a l'AREB i d'acord amb el procediment prevista per aquella ». Quant à la déviation de pouvoir, la Cour constate qu'« No existeix cap indici que pugui justificar que la finalitat pretesa per la demandada sigui la de retenir els fons dels seus clients », les actes étant orientés vers la réalisation du transfert vers l'entité relais.
**Sur le recours de l'AREB**, la Cour renvoie expressément à sa sentence n° 98-2018 du 19 octobre 2018. Elle retient que l'article 56 LJAF n'attribue la légitimation à l'appel qu'à celui qui est lésé par le fallo, c'est-à-dire par le dispositif, et non par les motifs. Dès lors que la sentence de première instance a rejeté intégralement la demande et déclaré la résolution conforme au droit, ses pronostics sont « plenament favorables » à l'AREB, qui n'a pas d'intérêt à appeler. La Cour précise que la mention de la confirmation « en relació als posicionaments plantejats en la present demanda » est conforme au principe de congruence de l'article 29 LJAF, sans faire obst
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 12 d'abril del 2019 - ROJ: STSJAD 105/2019
La décision émane de la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, siégeant à Andorre-la-Vieille le 12 avril 2019 (recours n° 86/18, procédure d'origine n° 1000085/2017, sentence n° 44-2019). Elle est rendue par trois magistrats, dont le ponent, M. Albert Andrés Pereira.
Le litige s'inscrit dans le processus de résolution d'un établissement bancaire, désigné dans le texte sous le nom de « Ferreras ». Le Consell d'administració de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) a adopté, le 26 juin 2017, une résolution prévoyant notamment le transfert séquentiel d'actifs et de passifs de Ferreras vers une entité de nouvelle création, dénommée « Esteban SAU ». Cette résolution a été publiée au BOPA le 5 juillet 2017.
Le texte expose que la cause de ce blocage était l'incertitude sur la licéité de l'origine des positions de certains clients. Les autorités ont donc confié à Esteban un « Customer Remediation Process », destiné à identifier, pour chaque client, son niveau de conformité au cadre de prévention du blanchiment et du financement du terrorisme (PBCFT). Les clients ont été répartis entre « clients transférables » et « clients non transférables », la date de référence du transfert étant fixée au 10 octobre 2016.
La société agent Mena a saisi le Tribunal de Batlles d'un recours contre la résolution. Par sentence du 20 juin 2018, la Section administrative de ce tribunal a rejeté la demande. Mena et l'AREB ont interjeté appel, chacun pour des motifs distincts. La procédure s'est poursuivie par conclusions écrites, la audience orale ayant été remplacée par ce mode de traitement à la demande des parties.
Question de droit
La décision soulève deux questions distinctes.
Première question : une résolution d'établissement bancaire fondée sur la qualification des clients en vue d'un transfert d'actifs et de passifs est-elle légale, en particulier au regard des allégations d'arbitraire du processus de qualification et de détournement de pouvoir ? Le juge doit examiner si les pouvoirs extraordinaires conférés à l'AREB par la loi ont été exercés conformément à la procédure prévue, et si les finalités poursuivies correspondent à celles de la loi.
Seconde question : une partie qui a obtenu gain de cause en première instance est-elle recevable à faire appel de la sentence, notamment au moyen de motifs nouveaux ? Cette question renvoie à l'article 56 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal (LJAF), qui réserve l'appel à la partie qui se considère lésée par le dispositif, et à l'article 29 de la même loi relatif à la congruence.
Solution et dispositif
Sur le recours de Mena, la Cour relève que les pouvoirs de l'AREB sont définis par les articles 50 et suivants de la Llei 8/2015, qui prévoient notamment la segmentation des actifs et passifs ainsi que la qualification des positions de chaque client. La résolution, comme celles qui l'ont précédée, a été adoptée « d'acord amb les facultats extraordinàries que la llei atribueix a l'AREB i d'acord amb el procediment prevista per aquella ». Quant à la déviation de pouvoir, la Cour constate qu'« No existeix cap indici que pugui justificar que la finalitat pretesa per la demandada sigui la de retenir els fons dels seus clients », les actes étant orientés vers la réalisation du transfert vers l'entité relais.
Sur le recours de l'AREB, la Cour renvoie expressément à sa sentence n° 98-2018 du 19 octobre 2018. Elle retient que l'article 56 LJAF n'attribue la légitimation à l'appel qu'à celui qui est lésé par le fallo, c'est-à-dire par le dispositif, et non par les motifs. Dès lors que la sentence de première instance a rejeté intégralement la demande et déclaré la résolution conforme au droit, ses pronostics sont « plenament favorables » à l'AREB, qui n'a pas d'intérêt à appeler. La Cour précise que la mention de la confirmation « en relació als posicionaments plantejats en la present demanda » est conforme au principe de congruence de l'article 29 LJAF, sans faire obst
Sentència
Tribunal Superior de Justícia
Sala Administrativa
TSJA.- 0000086/2018 ORIGEN.- 1000085/2017 - 00
NIG: 5300545320170000170
SENTÈNCIA 44-2019
PARTS:
Apel·lant: Mena
Representant: Sra. Seco
Advocat: Sr. Carranza
Apel·lat: l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries
Representant: Sr. Duque
Advocat: Plaza
M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz
Andorra la Vella, el dotze d'abril de dos mil dinou.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000085/2017.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 86/18 — Décision commentée
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació de l'entitat Mena va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'administració de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (en endavant AREB) de data 26 de juny de 2017, per la qual s'adopta, entre d'altres, l'acord de transmissió seqüencial de diferents actius i passius de la Ferreras (en endavant X) a l'entitat Esteban SAU, publicada al BOPA de data 5 de juliol de 2017.
La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 20 de juny de 2018 ha desestimat la demanda, en considerar que la societat agent no pretenia en aquest litigi que es declarés la seva condició de client transferible a l'entitat ENTITY_11; que l'actuació de l'AREB es basava substancialment en els articles 51 i 52 de la Llei 8/2015, de 2 d'abril; i que no existia desviació de poder ni cap tracte discriminatori entre els clients que han estat declarats transferibles i els que no.
2.- Disconforme amb aquesta resolució, la societat agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
El procés de qualificació de clients per al traspàs a l'entitat Esteban és opac i arbitrari, quan hauria de ser fruit d'una metodologia transparent i motivada envers l'interessat.
L'AREB està actuant amb desviació de poder, ja que utilitza les prerrogatives que la llei li atribueix per retenir els actius dels seus clients.
3.- La representació de l'AREB ha interposat igualment recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, que es basa en les següents argumentacions:
L'apel·lant va complir totes les comunicacions establertes tant a la resolució impugnada com a la Llei 8/2015, de 2 d'abril.
La sentència pretén limitar els seus efectes a les pretensions formulades per l'agent, quan hagués hagut de posar en coneixement de les parts la possible existència de defectes en l'acte administratiu, si considerava que existien, d'acord amb les previsions de l'article 29 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.
4.- Es va donar trasllat de cadascun dels recursos a la respectiva contrapart, que els van contestar en el sentit que resulta de les actuacions.
5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Per comprendre millor l'objecte i abast de la Resolució impugnada, cal fer un breu anàlisi del procés de resolució de Ferreras.
En aquest sentit, cal tenir en compte que una de les raons del bloqueig nacional i internacional de l'operativa de Ferreras va ser la incertesa sobre la licitud de l'origen de les posicions de certs clients de l'esmentada entitat, la qual cosa va determinar la necessitat de dur a terme un procés de revisió exhaustiva de cadascun dels clients. Per a això, les autoritats andorranes van contractar Esteban perquè s'encarregués de realitzar aquest procediment, anomenat Customer Remediation Process (o "Procés de Revisió") com a part intrínseca i imperiosa del procés de resolució de Ferreras, és a dir, l'exigència ineludible d'identificar i separar l'operativa dels clients en funció del seu nivell de compliment del marc legal de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Finançament del Terrorisme (en endavant, PBCFT).
L'objectiu final d'aquest Procés de Revisió consistia en el fet que l'AREB disposés de les eines necessàries per decidir els clients (i, per tant, les posicions dels seus comptes) traspassables i no traspassables a Esteban sobre la base de les conclusions que Esteban establís en relació al total de clients respecte del compliment amb la normativa de PBCFT, tant materialment com formalment (el anomenats clients traspassables), i els que no.
Mitjançant la resolució impugnada, es va produir una sèrie de traspassos d'actius i passius a Esteban. Aquests actius i passius a traspassar vingueren determinats per aquells clients que, dins de l'esmentat continu Procés de Revisió, es consideraren com a traspassables en el període de temps comprès fins a la resolució de 10 d'octubre de 2016, data de referència d'aquest traspàs.
D'aquesta manera, en virtut de la resolució impugnada, s'adoptaren, de conformitat amb allò establert a la Llei 8/2015 del 2 d'abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d'entitats bancàries (en endavant LREB), els acords de (i) transferència d'actius i passius de Nous Clients Traspassables i (ii) Liquidació de posicions dels Clients No Traspassables.
La resolució recorreguda estableix que la Ferreras ha de notificar als seus clients el resultat de l'actualització de l'anàlisi dels seus comptes respectius i, per tant, la seva condició de Nou Cient Traspassable o si, contràriament, manté la seva categorització de Client no Traspassable a Esteban, i que aquestes comunicacions han de fer-se mitjançant publicació, i també mitjançant una comunicació individualitzada comunicant el resultat de l'anàlisi dels seus comptes.
Tercer.- Des d'aquesta perspectiva general, els articles 50 i següents de la Llei 8/2015 preveuen les facultats extraordinàries de què disposa l'AREB en el marc d'un procés de resolució d'una entitat bancària, que no és necessari reproduir aquí, entre les quals s'inclou la segregació d'actius i passius i la qualificació de les posicions de cadascun dels clients, als efectes del procés de transferència a l'entitat pont.
En conseqüència, s'han de desestimar les genèriques afirmacions de la recurrent, que parlen de l'arbitrarietat del procés de qualificació de clients, ja que la resolució impugnada, com les que la van precedir, s'adopten d'acord amb les facultats extraordinàries que la llei atribueix a l'AREB i d'acord amb el procediment prevista per aquella.
De la mateixa manera, no es poden compartir les al·legacions relatives a l'existència d'una desviació de poder. No existeix cap indici que pugui justificar que la finalitat pretesa per la demandada sigui la de retenir els fons dels seus clients, sinó que les actuacions van encaminades a materialitzar el procés de transferència de les posicions a l'entitat pont.
En conseqüència, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació que formula la part agent.
Quart.- Pel que fa al recurs interposat per l'AREB, procedeix reproduir les mateixes consideracions que ja van donar lloc a la sentència d'aquesta Sala núm. 98-2018, de 19 d'octubre. Com es va dir en aquella ocasió:
"En primer lloc, que l'article 56 de la Llei de la jurisdicció administrativa només atribueix legitimació per apel·lar a qui es consideri perjudicat per la sentència, és a dir, pel fallo de la sentència i que en concordança amb això, i com recorda l'Administració apel·lada, aquesta Sala ha indicat (sentència 03-2006, de 24 de gener de 2006, citant la 2001- 28, de 29 de maig de 2001) que "els recursos jurisdiccionals es dirigeixen contra els fallos de les sentències, no contra els arguments". Per tant, qui en la primera instància jurisdiccional ha obtingut un fallo favorable al nucli de les seves pretensions no pot apel·lar la sentència amb la pretensió de que aquesta es confirmi però amb raonaments nous que no va incorporar la resolució dictada en la primera instància.
Com és lògic, s'ha de seguir en aquest cas el mateix criteri que en la resolució esmentada. Aplicant el criteri del perjudici o gravamen, només es poden apel·lar les sentències que siguin desfavorables a la part que les recorre, i aquest perjudici ha de ser determinat en funció de la part dispositiva de la sentència.
En aquest cas, la sentència apel·lada ha desestimat íntegrament la demanda formulada per la part agent i ha declarat que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. En conseqüència, els seus pronunciaments són plenament favorables a la posició de l'AREB i no poden ser impugnats per la part a la qual beneficien.
D'altra banda, la menció al fet que la confirmació de l'acte administratiu impugnat es fa "en relació als posicionaments plantejats en la present demanda" és plenament ajustada al principi de congruència, ja que els pronunciaments de la sentència donen resposta a les pretensions formulades per les parts, segons l'article 29 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal. Tanmateix, això no s'oposa a la possibilitat de que el Tribunal introdueixi altres arguments o motius d'estimació o desestimació de la demanda, segons el propi precepte, facultat que respon als interessos públics que es posen en qüestió en un procés administratiu".
Per tot això, s'ha de desestimar també el recurs d'apel·lació interposat per l'AREB, sense necessitat de majors raonaments.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar els recursos d'apel·lació que interposen l'entitat Mena i l'AREB contra la sentència dictada el 20 de juny de 2018 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.