STSJAD ANDORRA, a 30 de maig del 2019 - ROJ: STSJAD 116/2019
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé30 mai 2019
Numéro138/18
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (ROJ : STSJAD 116/2019 ; ECLI:AD:TSJADAD:2019:116)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ : STSJAD 116/2019 ; ECLI:AD:TSJADAD:2019:116) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le 16 décembre 2016, le Conseil d'administration de la Caixa andorrana de seguretat social (CASS) a rejeté la demande de reconnaissance de maladie professionnelle présentée par M. Martin, picapierre. Les pathologies en cause étaient une tendinite du coude droit, une synovite ou tendinite du poignet droit et une ténosynovite du coude gauche. L'intéressé avait déclaré une maladie professionnelle le 14 septembre 2016 et exerçait cette activité depuis plus de treize ans en Andorre.
Saisi d'un recours, le Tribunal unipersonnel a rejeté la demande par jugement du 15 octobre 2018. Selon l'exposé de la décision, le requérant soutenait notamment que le premier juge n'avait pas procédé à une appréciation adéquate des preuves relatives à l'origine professionnelle de ses séquelles.
Saisie en appel, la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre a examiné le dossier sur la base du rapport d'expertise judiciaire daté du 20 septembre 2017, du rapport du service de contrôle sanitaire de la CASS et des conclusions des parties. La décision ne précise pas la date exacte de la décision de la CASS mentionnée dans les motifs de la décision de rejet du recours administratif (19 décembre 2018 selon le fondement quatrième, non précisé pour le fond).
## Question de droit
La juridiction devait déterminer si les pathologies invalidantes du requérant pouvaient être qualifiées de maladies professionnelles au sens de l'article 125 de la Llei 17/2008 de sécurité sociale, complété par le règlement approuvé par décret du gouvernement du 28 octobre 2009. Elle devait également apprécier si ces pathologies découlaient de l'activité de picapierre.
L'article 125.1 de la loi définit la maladie professionnelle comme « toute maladie incluse dans la liste des maladies professionnelles qui est contractée en conséquence du travail réalisé en tant que salarié ou à son compte, qui est provoquée par l'action de circonstances, éléments ou substances qui, pour chaque maladie professionnelle, sont établis dans ladite liste et pour autant que l'intégralité de la durée d'exposition se produise en Andorre ». Le second alinéa renvoie à la liste et aux conditions d'exposition et de symptomatologie fixées par voie réglementaire.
La question posée est donc double : une qualification juridique (inscription de la pathologie dans la liste réglementaire) et une question de causalité (lien entre l'exposition professionnelle et la pathologie).
## Solution et dispositif
Le tribunal retient que l'affection du troisième doigt relève de l'annexe du décret du 28 octobre 2009, au point 505.01 (« Maladies ostéo-articulaires de mains et poignets produites par les vibrations mécaniques »). Il relève également que le barème indicatif de l'Union nationale des caisses de sécurité sociale mentionne, au tableau 69 du régime général, les carriers et tailleurs de p
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 30 de maig del 2019 - ROJ: STSJAD 116/2019
Le 16 décembre 2016, le Conseil d'administration de la Caixa andorrana de seguretat social (CASS) a rejeté la demande de reconnaissance de maladie professionnelle présentée par M. Martin, picapierre. Les pathologies en cause étaient une tendinite du coude droit, une synovite ou tendinite du poignet droit et une ténosynovite du coude gauche. L'intéressé avait déclaré une maladie professionnelle le 14 septembre 2016 et exerçait cette activité depuis plus de treize ans en Andorre.
Saisi d'un recours, le Tribunal unipersonnel a rejeté la demande par jugement du 15 octobre 2018. Selon l'exposé de la décision, le requérant soutenait notamment que le premier juge n'avait pas procédé à une appréciation adéquate des preuves relatives à l'origine professionnelle de ses séquelles.
Saisie en appel, la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre a examiné le dossier sur la base du rapport d'expertise judiciaire daté du 20 septembre 2017, du rapport du service de contrôle sanitaire de la CASS et des conclusions des parties. La décision ne précise pas la date exacte de la décision de la CASS mentionnée dans les motifs de la décision de rejet du recours administratif (19 décembre 2018 selon le fondement quatrième, non précisé pour le fond).
Question de droit
La juridiction devait déterminer si les pathologies invalidantes du requérant pouvaient être qualifiées de maladies professionnelles au sens de l'article 125 de la Llei 17/2008 de sécurité sociale, complété par le règlement approuvé par décret du gouvernement du 28 octobre 2009. Elle devait également apprécier si ces pathologies découlaient de l'activité de picapierre.
L'article 125.1 de la loi définit la maladie professionnelle comme « toute maladie incluse dans la liste des maladies professionnelles qui est contractée en conséquence du travail réalisé en tant que salarié ou à son compte, qui est provoquée par l'action de circonstances, éléments ou substances qui, pour chaque maladie professionnelle, sont établis dans ladite liste et pour autant que l'intégralité de la durée d'exposition se produise en Andorre ». Le second alinéa renvoie à la liste et aux conditions d'exposition et de symptomatologie fixées par voie réglementaire.
La question posée est donc double : une qualification juridique (inscription de la pathologie dans la liste réglementaire) et une question de causalité (lien entre l'exposition professionnelle et la pathologie).
Solution et dispositif
Le tribunal retient que l'affection du troisième doigt relève de l'annexe du décret du 28 octobre 2009, au point 505.01 (« Maladies ostéo-articulaires de mains et poignets produites par les vibrations mécaniques »). Il relève également que le barème indicatif de l'Union nationale des caisses de sécurité sociale mentionne, au tableau 69 du régime général, les carriers et tailleurs de p
Sentència
Núm. de Protocol: 1000016/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000138/2018
SENTÈNCIA 52-2019
PARTS:
Apel·lant: Sr. Martin
Representant: Ídem
Advocat: Corbacho
Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)
Representant: Sra. Amador
Advocat: Sr. Izquierdo
Andorra la Vella, trenta de maig de dos mil dinou.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000016/2017.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 138/18 — Décision commentée
1.- El Sr. Martin va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 16 de desembre de 2016, que resol desestimar la seva sol·licitud de reconeixement de malaltia professional per la tendinitis del colze dret, sinovitis / tendinitis canell dret i tenosinovitis colze esquerra.
2.- En la sentència del 15 d'octubre de 2018 el Tribunal Unipersonal va desestimar la demanda promoguda pel Sr. Martin.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 3 de desembre de 2018, el Sr. Martin estimava en substància que:
L'Hble. Batllia no efectua una adequada valoració de la prova quan conclou que no ha quedat acreditat l'origen professional de les seves seqüeles. L'interessat ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 12 de febrer de 2019.
4.- En la seva contesta de data 8 de gener de 2019, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) estimava en substància que:
-no ni ha cap element que permeti establir una connexió entre la tasca desenvolupada i la patologia que l'apel·lant presenta en el 3er dit de la mà dreta.
La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 28 de febrer de 2019.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El Sr. Martin ha fet una declaració de malaltia professional en data 14 de setembre de 2016 (folis 98 i ss.).
L'interessat ha estat treballant de picapedrer més de 13 anys a Andorra (foli 127).
Per resolució de data 19 de desembre de 2018, el Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha resolt: "desestimar el vostre recurs i confirmar l'escrit de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) data 10 d'octubre de 2016, en el sentit de desestimar la vostra sol·licitud de reconeixement de malaltia professional i per tant la pensió d'invalidesa que sol·liciteu" (foli 15, revers).
Tercer.- L'article 125 de la Llei 17/2008 defineix el concepte de malaltia professional com segueix:
"1. És malaltia professional tota malaltia inclosa en la llista de malalties professionals que es contreu com a conseqüència del treball realitzat com a persona assalariada o per compte propi, que està provocada per l'acció de circumstàncies, elements o substàncies que, per cada malaltia professional, s'estableixen a l'esmentada llista i sempre que la integritat del temps d'exposició es produeixi a Andorra.
La llista de malalties professionals, així com la concreció del temps i circumstàncies d'exposició als elements o a les substàncies i les condicions i les simptomatologies objectives i específiques que han de complir les patologies per poder ser declarades com a malaltia professional s'estableix per reglament."
El reglament referit fou aprovat per Decret de Govern del 28 d'octubre de 2009 (BOPA, núm. 81 del 4 de novembre de 2009).
El present litigi versa sobre si les patologies invalidants que presenta el Sr. Martin, poden ser qualificades com a malaltia professional de conformitat amb el Reglament referit, i si deriven de la seva activitat laboral de picapedrer.
Concretament, la patologia objecte del litigi és la següent: (v. l'informe pericial, foli 126): "A nivell de la mà dreta, existeix una rigidesa del 3er dit de la mà dreta (mà dominant), la qual l'impedeix tancar el puny dret amb força, derivada de la tenosinovitis dels flexors. El Sr. Martin també presenta dificultats a l'hora d'obrir la mà dreta, degut a que no pot efectuar una extensió completa a nivell d'aquest 3et dit.
Tanmateix, el pacient pot agafar objectes a nivell d'aquesta mà dreta, empunyar-los, però sense la força desitjada.
Efectivament, a nivell de la dinamometria "la mà dreta està a 2 Kg, mentre de la mà esquerra està a 18 Kg (...)".
Sobre la qualificació de la patologia
L'afectació del 3er dit es pot considerar una patologia inclosa al llistat de malalties professionals:
"5. Malalties provocades pels agents físics següents:
(...) 505.01 Malalties osteoarticulars de mans i canells produïdes per les vibracions mecàniques" (Decret del 28 d'octubre de 2009, Annex).
A més, aquesta afectació s'inclou en el llistat de malalties professionals del Barem de l'Union Nationale des Caisses de Sécurité Sociale:
"Régime général tableau 69
(...) Principales professions exposées et principales tâches concernies (...) les carriers et les tailleurs de pierre".
Si les patologies deriven de la seva activitat laboral de picapedrer Segons l'informe de data 1 de desembre de 2016 de l'Àrea de Control Sanitari de la ENTITY_6: "Posteriorment, l'11 d'abril de 2016 el Dr. Palmer practicà una nova cirurgia, per epicondilitis colze dret mes 3er dit en ressort. Derivat d'aquesta cirurgia el pacient porta de baixa des de gener del 2014, més de dos anys per tant, sense fer cap activitat laboral" (foli113).
L'argument essencial és el següent: "Per últim la patologia de la que és operat pel Dr. Palmer s'inicia segons la informació de que disposem quan la persona porta més d'un any de baixa i és operat quan porta de baixa i sense activitat laboral 2 anys i tres mesos" (foli 115, revers) i conclou que "no es pot considerar cap de les patologies com d'origen professional" (foli 115, revers).
Aquest argument no acredita amb certesa l'absència de relació de causalitat entre la patologia i l'activitat laboral anterior: en efecte, les seqüeles poden ser durables.
En el seu informe de data 20 de setembre de 2017, el perit judicial escriu:
"És doncs evident, que un senyor que ha treballat durant més de 13 anys com a picapedrer, amb hiper-utilització del seu membre superior dret (com a membre dominant), i efectuant xocs repetitius amb el martell contra la pedra a nivell de la seva mà dreta, i que pateix una afectació actualment residual del 3er dit de la mà dreta perfectament explicitat en la malaltia professional número 69 repertoriada dins del barem indicatif de maladies professionnelles del Barem de l'Union Nationale des Caisses de Sécurité Sociale, permet de concloure, que la seqüela actual que pateix el pacient de tendinitis i tenosinovitis dels flexors del 3er dit d'aquesta mà dreta (mà dominant), amb afectació de la manca de força a nivell de la mà dreta (mà dominant), és directament derivada de la seva activitat professional, així doncs ha de considerar-se com a malaltia professional" (foli 128).
Les conclusions dels perits no vinculen els tribunals, però són un element de particular rellevància pel caràcter imparcial i contradictori del dictamen pericial.
Per aquests motius, s'ha de concloure que la patologia de la mà dreta ha de considerar-se com a malaltia professional, que comporta una IPP del 10 %.
Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Martin.
Segon.- Anul·lar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) del 16 de desembre de 2016 no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.