STSJAD ANDORRA, a 30 de maig del 2019 - ROJ: STSJAD 118/2019
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé30 mai 2019
Numéro137/18
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 118/2019, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 30 mai 2019
> Décision commentée : STSJAD 118/2019, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 30 mai 2019, ECLI:AD:TSJADAD:2019:118 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le requérant, M. Suárez, a obtenu en Espagne le titre d'*ingeniero técnico industrial*, spécialité mécanique, à l'issue d'un cursus de quatre années dispensé par l'Université du Pays basque. Il a sollicité auprès du Gouvernement d'Andorre la reconnaissance de ce titre au niveau 3 du Marc andorrà de titulacions d'ensenyament superior (MATES). Par résolution n° 201403/2016 du 29 novembre, confirmée par décision du 1er mars 2017, le Gouvernement lui a reconnu le niveau 2 seulement.
Saisi du recours, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande par sentence n° 65/2018 du 25 juillet 2018. L'intéressé a interjeté appel devant la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia (recours n° 137/18).
Au soutien de son appel, il faisait valoir, en substance, que le cursus basque était d'une durée de quatre ans et d'une charge supérieure à 300 crédits, soit au moins 240 crédits européens selon l'article 65 de la Llei 12/2008 d'ordenació de l'ensenyament superior. Il s'appuyait sur une ressource historique de l'école d'ingénieurs de Bilbao datée du 2 janvier 2017. Le Gouvernement défendait la solution inverse : le titre étant étranger, le Reglament du 26 février 2014 était applicable, le titre ne présentait pas de différences substantielles avec le *bàtxelor* andorran mais en présentait avec le *bàtxelor d'especialització*, et le requérant n'avait pas démontré une charge de 240 crédits européens.
## Question de droit
La Cour devait résoudre deux questions. La première portait sur la norme applicable : le requérant pouvait-il invoquer le Decret relatif au MATES (BOPA du 3 février 2010), ou le Reglament de reconeixement de titulacions i convalidacions de períodes d'estudis d'ensenyament superior (26 février 2014) régissant les titres étrangers ? La seconde portait sur le niveau de reconnaissance à retenir, compte tenu de l'article 4 du Reglament, aux term
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 30 de maig del 2019 - ROJ: STSJAD 118/2019
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 118/2019, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 30 mai 2019
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 118/2019, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 30 mai 2019, ECLI:AD:TSJADAD:2019:118 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le requérant, M. Suárez, a obtenu en Espagne le titre d'ingeniero técnico industrial, spécialité mécanique, à l'issue d'un cursus de quatre années dispensé par l'Université du Pays basque. Il a sollicité auprès du Gouvernement d'Andorre la reconnaissance de ce titre au niveau 3 du Marc andorrà de titulacions d'ensenyament superior (MATES). Par résolution n° 201403/2016 du 29 novembre, confirmée par décision du 1er mars 2017, le Gouvernement lui a reconnu le niveau 2 seulement.
Saisi du recours, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande par sentence n° 65/2018 du 25 juillet 2018. L'intéressé a interjeté appel devant la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia (recours n° 137/18).
Au soutien de son appel, il faisait valoir, en substance, que le cursus basque était d'une durée de quatre ans et d'une charge supérieure à 300 crédits, soit au moins 240 crédits européens selon l'article 65 de la Llei 12/2008 d'ordenació de l'ensenyament superior. Il s'appuyait sur une ressource historique de l'école d'ingénieurs de Bilbao datée du 2 janvier 2017. Le Gouvernement défendait la solution inverse : le titre étant étranger, le Reglament du 26 février 2014 était applicable, le titre ne présentait pas de différences substantielles avec le bàtxelor andorran mais en présentait avec le bàtxelor d'especialització, et le requérant n'avait pas démontré une charge de 240 crédits européens.
Question de droit
La Cour devait résoudre deux questions. La première portait sur la norme applicable : le requérant pouvait-il invoquer le Decret relatif au MATES (BOPA du 3 février 2010), ou le Reglament de reconeixement de titulacions i convalidacions de períodes d'estudis d'ensenyament superior (26 février 2014) régissant les titres étrangers ? La seconde portait sur le niveau de reconnaissance à retenir, compte tenu de l'article 4 du Reglament, aux term
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000032/2018. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 30 de maig del 2019 - ROJ: STSJAD 118/2019 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 30 mai 2019 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 1000032/2017 Núm. Rotlle: TSJA-0000137/2018
SENTÈNCIA 54-2019
PARTS :
Apel·lant: Sr. Suárez
Representant: Idem
Advocada: Sra. Mercader
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Ayuso
Advocada: Sra. Estany
Andorra la Vella, el trenta de maig de dos mil dinou.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000032/2018.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 137/18 — Décision commentée
1.- L'agent, el Sr. Suárez va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de GOVERN D'ANDORRA 201403/2016, de data 29 de novembre, confirmada posteriorment per la de data 1 de març del 2017, per les quals es reconeix a l'agent el nivell 2 del Marc Andorrà de Titulacions d'Ensenyament Superior (MATES), i no el 3, com va sol·licitar.
2.- En la sentència 65/2018, de data 25 de juliol, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per l'agent.
3.- En el seu escrit d'apel·lació el Sr. Suárez estima, en substància,
que:
no s'ha tingut en compte que al País Basc -on ha estudiat- la formació realitzada és diferent a la de la resta de l'Estat espanyol, ja que en el primer cas la formació era de quatre cursos més el projecte, mentre que en el segon era de tres cursos;
si bé és cert que a l'Estat espanyol l'enginyeria que va estudiar era de tres cursos, tanmateix cada Comunitat Autònoma té la seva pròpia Universitat i aquesta, autonomia per establir els seus plans d'estudis, havent-se aprovat per la Junta de Govern de la Universitat del País Basc al mes d'abril de 1982 un pla d'estudis amb una càrrega lectiva total de 100 hores setmanals repartides en quatre anys, equivalent a un global de més de 300 crèdits per a l'obtenció del títol d'enginyer tècnic industrial en mecànica;
l'article 65 de la Llei 12/2008 estableix l'adaptació com a unitat de valoració dels ensenyaments el crèdit europeu, i la càrrega de treball d'un estudiant a temps complert durant un any universitari equival a 60 crèdits, per la qual cosa, havent cursat ell quatre cursos, ell ha efectuat com a mínim 240 crèdits;
a la ressenya històrica realitzada per la Escuela Universitaria Técnica Industrial de Bilbao, de data 2 de gener de 2017, es fa menció als diferents plans d'estudis, i concretament el que va realitzar l'agent, que era de quatre cursos i amb una càrrega lectiva superior a 300 crèdits.
4.- En la seva contesta GOVERN D'ANDORRA estima en substància:
la sentència del Tribunal de Batlles analitza encertadament la qüestió plantejada;
els estudis que va cursar l'agent són anteriors a la implantació a Espanya del sistema de crèdit europeu, per la qual cosa la càrrega del seu pla d'estudis només pot fer referència als crèdits espanyols tradicionals, que eren diferents dels europeus;
resulta d'aplicació el Reglament de reconeixement de titulacions i de convalidació de períodes d'ensenyament superior del 26 de febrer de 2014, ja que l'agent va obtenir la seva titulació a l'estranger;
la titulació estrangera no té diferències substancials amb la titulació andorrana de bàtxelor, però, en canvi, sí que te diferències amb la titulació andorrana de bàtxelor d'especialització;
l'agent no ha pogut demostrar que els seus estudis tinguin una càrrega lectiva de 240 crèdits europeus.
Ambdues parts han confirmat els seus arguments en els seus respectius escrits de conclusions.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- L'agent sosté que se li ha de reconèixer el nivell 3 de MATES en atenció a que els seus estudis són equivalents a aquest nivell.
En canvi, la posició de GOVERN D'ANDORRA, que és compartida pel Tribunal de Batlles, sosté que la seva titulació és estrangera per la qual cosa no li és d'aplicació el sistema europeu de crèdits, sent-li d'aplicació el Reglament de reconeixement de titulacions i convalidacions de períodes d'estudis d'ensenyament superior del 26 de febrer del 2016, concretament el seu precepte 4.1, i no havent-se provat -l'agent considera que no és així- l'assimilació dels seus estudis amb el nivell de bàtxelor d'especialització, no se li pot reconèixer aquest.
Plantejada així la controvèrsia, cal determinar primerament la norma aplicable. Doncs bé, no hi ha dubte que l'actor va cursar els seus estudis a l'estranger, i no al Principat d'Andorra, per això, no pot pretendre l'aplicació del Decret pel qual es regula el reconeixement de titulacions i convalidacions de períodes d'estudis superiors (BOPA de 3 de febrer de 2010). En efecte, l'article 2 del referit Decret regula el MATES, i el defineix com l'esquema en què s'emmarquen totes les titulacions d'ensenyament superior estatals, és a dir, cursades al Principat d'Andorra, on es defineixen en termes de competències que han d'adquirir els estudiants en cada un dels nivells i títols estatals de l'ensenyament superior, d'acord amb els nivells i les competències emanades dels descriptors de Dublín de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior.
El mateix article 2 afegeix que MATES comprèn tots els programes d'ensenyament superior conduents a un títol estatal, oferts per Universitats i centres d'ensenyament superior públics o privats reconeguts pel Govern i autoritzats a impartir ensenyaments que condueixin a títols estatals.
Per això, no pot el actor pretendre que li sigui d'aplicació una norma prevista per als títols estels andorrans quan el seu no ho és.
Sí resulta d'aplicació el Reglament de reconeixement de titulacions de convalidació de períodes d'estudis d'ensenyament superior de 26 de febrer del 2014, l'objecte del qual és, segons l'article 1, reglar les condicions i els procediments per al reconeixement acadèmic i professional de titulacions d'ensenyament superior obtingudes conforme a sistemes educatius estrangers, sent el seu àmbit d'aplicació (article 2) el "reconeixement de titulacions estrangeres d'ensenyament superior obtingudes en universitats o altres institucions d'ensenyament superior fora d'Andorra", supòsit en el què clarament cal encabir la sol·licitud feta per l'agent.
D'altra banda, l'article 4 del mateix Reglament disposa que les titulacions estrangeres d'ensenyament superior es reconeixen acadèmicament al nivell del MATES que més s'adeqüi, sempre que no hi hagi diferències substancials, i, com encertadament al·lega GOVERN D'ANDORRA, sí existeix una diferència substancial ja que al Principat, per accedir al bàtxelor d'especialització, cal tenir una titulació prèvia de primer cicle.
Però és que, a més, l'agent va obtenir el seu títol a Espanya on també s'han hagut d'adaptar les titulacions al sistema europeu, havent- se aprovat el Marco Español de Cualificaciones para la Educación Superior (MECES), que és equivalent al MATES andorrà. Doncs bé, la Resolución de 21 de julio de 2015, de la Dirección General de Política Universitaria (BOE 12/08/2015) va donar publicitat al Acord del Consell de Ministres pel qual es determina el nivell de correspondència al MECES del títol de l'agent:
"De conformidad con lo establecido en el artículo 24 del Real Decreto 967/2014, de 21 de noviembre, se determina que el título oficial universitario de Ingeniero Técnico Industrial, especialidad en Mecánica se corresponde con el nivel 2 del Marco Español de Cualificaciones para la Educación Superior.
Asimismo se indica que el nivel 2 de MECES se corresponde con el nivel 6 del Marco Europeo de Cualificaciones, tal como se indica en el artículo 4 del Real Decreto 1027/2011, de 15 de julio, por el que se establece el Marco Español de Cualificaciones para la Educación Superior, en su redacción dada por el Real Decreto 22/2015, de 23 de enero, por el que se establecen los requisitos de expedición del Suplemento Europeo a los títulos regulados en el Real Decreto 1393/2007, de 29 de octubre, por el que se establece la ordenación de las enseñanzas universitarias oficiales y se modifica el Real Decreto 1027/2011, de 15 de julio, por el que se establece el Marco Español de Cualificaciones para la Educación Superior."
Per això, no seria coherent que l'agent tingués reconegut per l'Estat en el qual ha cursat els seus estudis el nivell 2 del marc europeu, i en un altre estat diferent se li reconegués un nivell 3 del mateix marc europeu.
D'altra banda, tampoc no poden prosperat les al·legacions de l'agent relatives a que a l'Estat espanyol l'enginyeria que va estudiar era de tres cursos, però que, tanmateix, cada Comunitat Autònoma pot organitzar els estudis que s'imparteixen en les Universitats del seu territori, i que en el cas concret de la Universitat del País Basc es va establir un pla d'estudis amb una càrrega lectiva total de 100 hores setmanals repartides en quatre anys, equivalent a un global de més de 300 crèdits per a l'obtenció del títol d'enginyer tècnic industrial en mecànica.
És cert que l'agent va cursar els seus estudis en quatre anys, però això no canvia les coses ja que el pla d'estudis fou aprovat pel Ministerio de Educación y Ciencia, segons consta al seu títol (foli 64 de les actuacions), que és de Ingeniero Técnico en Mecánica, i en el revers es fa constar Ingeniero Técnico Industrial especialidad Mecánica, amb independència que aquests estudis al País Basc es distribuïssin en quatre cursos, i no en tres, com a la resta d'Universitats espanyoles.
Les consideracions anteriors justifiquen la desestimació íntegra del recurs d'apel·lació interposat per l'agent.
Tercer.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Suárez.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de resolució de GOVERN D'ANDORRA 201403/2016, de data 29 de novembre, confirmada posteriorment per la de data 1 de març del 2017 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.