STSJAD ANDORRA, a 27 de juny del 2019 - ROJ: STSJAD 146/2019
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé27 juin 2019
Numéro144/18
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 146/2019 (ECLI:AD:TSJADAD:2019:146)
> Décision commentée : STSJAD 146/2019 (ECLI:AD:TSJADAD:2019:146) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note de référence : la référence canonique transmise (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte de la décision (ROJ et ECLI). La date de la décision est le 27 juin 2019, numéro de rôle TSJA-0000144/2018, numéro de protocole 2000034/2016, sentence n° 62-2019.*
## Faits et procédure
Le 9 mars 2016, une personne agissant au nom de plusieurs réclamants, dont les noms figurent dans un listing codifié préalablement confronté par le notaire instrumentaire, saisit l'Autorité compétente d'une demande de responsabilité administrative. Il s'agit de l'entité désignée dans le texte comme « AREB ». Le 27 mai 2016, l'administration refuse de donner suite à cette demande (« no admetia a tràmit »).
Les réclamants forment un recours juridictionnel le 29 juin 2016. Par sentence du 17 septembre 2018, le Tribunal de Batlles rejette la demande. Les appelants interjettent appel le 17 janvier 2019, soutenant en substance que le secret bancaire devait leur être opposable également dans l'accès à la juridiction, que l'administration pouvait vérifier, au moyen du code attribué, l'identité des clients et la titularité des comptes, et que la légitimité et la représentation avaient été effectivement établies par le système de codification avec dépôt notarial.
L'administration intimée soutient, de son côté, que l'administration doit pouvoir connaître l'identité de ceux qui engagent une procédure administrative, et que la demande du 9 mars 2016 ne permettait pas de déterminer l'intérêt ou le droit subjectif invoqué par les demandeurs.
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia est saisie en appel. Le texte ne précise pas le fondement exact du grief d'appel au-delà des moyens rappelés ci-dessus.
*Observation sur les données de la décision : le résumé et le corps du texte désignent l'autorité défenderesse de façons différentes (« Autoritat Reguladora de l'Energia de l'Aigua i del Medi Ambient » dans le résumé, « Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries » dans les antécédents). Le texte ne permet pas de trancher entre ces dénominations ; le présent commentaire retient le sigle « AREB ». De même, le rapporteur est désigné tantôt comme « Bernard Plagnet », tantôt comme « Bernard Catalàgnet ».*
## Question de droit
La question posée à la Cour est de savoir si une demande de responsabilité administrative peut être écartée au stade de sa recevabilité lorsque, selon l'administration, elle ne permet pas d'identifier chaque réclamant ni de déterminer son intérêt ou son droit subjectif, et lorsque la représentation des intéressés n'est pas suffisamment établie.
Le cadre normatif invoqué repose sur deux dispositions du Code de l'administration. L'article 108, relatif à la capacité d'agir et à la représentation, prévoit que les intéressés capables peuvent agir par l'intermédiaire d'un représentant et que, pour formuler des réclamations au nom d'autrui, la représentation doit être établie par document public, document privé à signature notarialement légitimée, ou pouvoir « apud acta ». L'article 109 exige que toute demande soit formulée par écrit, datée et signée par l'intéressé ou son représentant, et que le demandeur puisse être tenu de fournir une preuve de la représentation et de la date.
La question connexe, soulevée par les appelants, est celle de l'opposabilité du secret bancaire dans la procédure administrative et juridictionnelle. Le texte ne contient pas de développement sur ce point dans les fondements de droit.
## Solution et disp
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 27 de juny del 2019 - ROJ: STSJAD 146/2019
Note de référence : la référence canonique transmise (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte de la décision (ROJ et ECLI). La date de la décision est le 27 juin 2019, numéro de rôle TSJA-0000144/2018, numéro de protocole 2000034/2016, sentence n° 62-2019.
Faits et procédure
Le 9 mars 2016, une personne agissant au nom de plusieurs réclamants, dont les noms figurent dans un listing codifié préalablement confronté par le notaire instrumentaire, saisit l'Autorité compétente d'une demande de responsabilité administrative. Il s'agit de l'entité désignée dans le texte comme « AREB ». Le 27 mai 2016, l'administration refuse de donner suite à cette demande (« no admetia a tràmit »).
Les réclamants forment un recours juridictionnel le 29 juin 2016. Par sentence du 17 septembre 2018, le Tribunal de Batlles rejette la demande. Les appelants interjettent appel le 17 janvier 2019, soutenant en substance que le secret bancaire devait leur être opposable également dans l'accès à la juridiction, que l'administration pouvait vérifier, au moyen du code attribué, l'identité des clients et la titularité des comptes, et que la légitimité et la représentation avaient été effectivement établies par le système de codification avec dépôt notarial.
L'administration intimée soutient, de son côté, que l'administration doit pouvoir connaître l'identité de ceux qui engagent une procédure administrative, et que la demande du 9 mars 2016 ne permettait pas de déterminer l'intérêt ou le droit subjectif invoqué par les demandeurs.
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia est saisie en appel. Le texte ne précise pas le fondement exact du grief d'appel au-delà des moyens rappelés ci-dessus.
Observation sur les données de la décision : le résumé et le corps du texte désignent l'autorité défenderesse de façons différentes (« Autoritat Reguladora de l'Energia de l'Aigua i del Medi Ambient » dans le résumé, « Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries » dans les antécédents). Le texte ne permet pas de trancher entre ces dénominations ; le présent commentaire retient le sigle « AREB ». De même, le rapporteur est désigné tantôt comme « Bernard Plagnet », tantôt comme « Bernard Catalàgnet ».
Question de droit
La question posée à la Cour est de savoir si une demande de responsabilité administrative peut être écartée au stade de sa recevabilité lorsque, selon l'administration, elle ne permet pas d'identifier chaque réclamant ni de déterminer son intérêt ou son droit subjectif, et lorsque la représentation des intéressés n'est pas suffisamment établie.
Le cadre normatif invoqué repose sur deux dispositions du Code de l'administration. L'article 108, relatif à la capacité d'agir et à la représentation, prévoit que les intéressés capables peuvent agir par l'intermédiaire d'un représentant et que, pour formuler des réclamations au nom d'autrui, la représentation doit être établie par document public, document privé à signature notarialement légitimée, ou pouvoir « apud acta ». L'article 109 exige que toute demande soit formulée par écrit, datée et signée par l'intéressé ou son représentant, et que le demandeur puisse être tenu de fournir une preuve de la représentation et de la date.
La question connexe, soulevée par les appelants, est celle de l'opposabilité du secret bancaire dans la procédure administrative et juridictionnelle. Le texte ne contient pas de développement sur ce point dans les fondements de droit.
Solution et disp
Sentència
Núm. de Protocol: 2000034/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000144/2018
SENTÈNCIA 62-2019
PARTS:
Apel·lants: Sr. Catalá
Sr. JPL
Sr. AQC
Sr. CCG
Sr. FPL
Sr. AFA
Sra. MFB
Sra. MCA
Sra. MRS
Sra. LSC
Sr. LJZ
Sra. RPG
Sr. ECM
Sr. OB
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 144/18 — Décision commentée
Apel·lat: Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB)
Representant: Sr. Puga
Advocat: Sr. Serra
Andorra la Vella, vint-i-set de juny de dos mil dinou.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000034/2016.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Catalágnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació processal dels avui apel·lants van presentar en data 29 de juny de 2016 demanda jurisdiccional contra la Resolució del 27 de maig de 2016 dictada per part de l'AREB per la qual no s'admetia a tràmit la sol·licitud de responsabilitat administrativa presentada davant del mateix òrgan el 9 de març de 2016.
2.- En la sentència del 17 de setembre de 2018 el Tribunal des Batlles ha desestimat la demanda promoguda pels Srs. Catalá i altres.
3.- En l'escrit d'apel·lació de data 17 de gener de 2019, els apel·lants estimen en substància:
-els demandants tenien dret d'exigir la protecció del secret bancari també en l'accés a la jurisdicció.
-les administracions demandades podien fàcilment verificar amb el codi assignat tant la identitat de cada client de ORG_0 com la titularitat dels comptes i els poders conferits, demanant que li fossin mostrats per la notari.
-ha quedat provat en autes que ha existit una efectiva aportació en via administrativa de l'acreditació de la legitimació i representació dels demandants a través d'un sistema de codificació amb dipòsit notarial.
Els apel·lants han confirmat els arguments en el escrit de conclusions de data 10 de maig de 2019.
4.- En la seva contesta de data 19 de febrer de 2019, l'AREB estima en substància:
-l'administració ha de poder conèixer la identitat dels que iniciïn un procés administratiu.
En el seu escrit de conclusions de data 27 de maig de 2016, l'AREB precisa que la sol·licitud presentada en data 9 de març de 2016 no permetia determinar l'interès o el dret subjectiu que ostentaven els sol·licitants.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La Sra. Codina va presentar el dia 9 de març de 2016, actuant segons s'afirmava en el mateix escrit, en nom i representació de les persones que constaven en un llistat codificat el qual havia estat prèviament confrontat pel notari autoritzant.
Tercer.- Legislació aplicable:
L'article 108 del Codi de l' Administració disposa: "Capacitat d'obrar i representació
Els interessats amb capacitat d'obrar podran actuar per mitjà de representant. Les actuacions administratives s'entendran amb el representant quan així ho sol·liciti l'interessat.
Per a formular reclamacions, desistir d'instàncies i renunciar a drets en nom d'altri, caldrà acreditar la representació mitjançant document públic, document privat amb signatura notarialment legitimada i, si fa al cas, legalitzada, o poder "apud acta". Per als actes o gestions de pur tràmit, la representació es presumirà.
Quan un escrit estigui signat per diversos interessats, les actuacions a les quals doni lloc l'escrit s'entendran amb el primer signatari, tret del cas que en l'escrit s'expressi altrament".
Als termes de l'article 109 del Codi de l'Administració:
"Sol·licitud
Llevat que les disposicions en vigor disposin altrament, tota sol·licitud ha d'ésser formulada per escrit i ha d'anar datada i signada per l'interessat o pel seu representant.
El sol·licitant, eventualment, haurà d'aportar una prova de la representació de la sol·licitud i de la data. L'Administració té l'obligació de lliurar-li els acusaments de recepció, rebuts, certificats d'inscripció o qualsevol altre document necessari a aquest efecte."
Resulta dels texts, que cada reclamant s'ha d'identificar clarament i ha de presentar de manera detallada la seva situació, per permetre a l'Administració d'instruir la reclamació. En efecte, per l'apreciació eventual de la responsabilitat administrativa, és necessària que l'administració tingui un coneixement precís de la situació de cada reclamant.
En aquest cas, la reclamació no compleix aquest requisits i, per aquests motius, el recurs d'apel·lació presentat pels reclamants s'ha de desestimar.
Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pels Srs. Catalá i altres.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que l'Acord del 27 de maig de 2016 dictada per part de l'AREB per la qual no s'admetia a tràmit la sol·licitud de responsabilitat administrativa presentada davant del mateix òrgan el 9 de març de 2016, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.