STSJAD ANDORRA, a 27 de setembre del 2019 - ROJ: STSJAD 219/2019
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé27 septembre 2019
Numéro78/19
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 219/2019 (Andorre, Sala Civil, 27 septembre 2019)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 septembre 2019, ROJ STSJAD 219/2019, ECLI:AD:TSJADAD:2019:219 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Mme Pérez était liée à la société Daza, SA par un contrat de travail depuis 2009, en qualité de directrice de l'assessoria juridique. Elle exerçait également les fonctions de secrétaire non administratrice du conseil d'administration de Daza, SA, et de secrétaire du conseil d'administration de sept autres sociétés liées au groupe.
Le 16 juin 2016, l'employeur a notifié un licenciement non causal avec effet au 17 juin 2016. Mme Pérez avait auparavant demandé, lors des négociations, à être déliée de l'ensemble des liens avec le groupe. Par courriers des 5 et 18 juillet 2016, elle a demandé aux filiales et à la société mère de la désengager, et a présenté sa démission des fonctions qu'elle exerçait dans les sociétés concernées. Il ressort toutefois de la décision que son inscription au registre du commerce n'avait pas été supprimée, notamment au regard d'une société dont la renonciation à son mandat de secrétaire, formalisée par acte notarié du 25 avril 2017, restait suspendue à une autorisation ministérielle (non précisé dans la décision pour la nature exacte de cette autorisation).
Le Tribunal unipersonnel du Batlle, par jugement du 7 janvier 2019, a fait droit à la demande de l'intéressée et condamné Daza, SA à lui verser 13 740 euros au titre de l'indemnité de l'article 98 du Codi de relacions laborals, ainsi qu'à déclarer et à cotiser auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social les salaires perçus au titre de sa fonction de secrétaire non administratrice pour les années 2012 à 2014.
Seule Mme Pérez a interjeté appel. Daza, SA s'est désistée de son propre recours, ce qui a été constaté par ordonnance du 30 mai 2019. L'appelante ne contestait plus la qualification de licenciement injustifié. Elle sollicitait une indemnité complémentaire journalière de 122,24 euros, correspondant à 50 % de son salaire quotidien, courant jusqu'à la cessation complète de ses liens avec l'entreprise, ainsi que la condamnation de la société aux dépens.
## Question de droit
La Sala Civil était saisie d'une question unique, qu'elle formule en ces termes : le maintien, après un licenciement non causal, de l'inscription de la salariée comme secrétaire d'autres sociétés du groupe fonde-t-il
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 27 de setembre del 2019 - ROJ: STSJAD 219/2019
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 219/2019 (Andorre, Sala Civil, 27 septembre 2019)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 septembre 2019, ROJ STSJAD 219/2019, ECLI:AD:TSJADAD:2019:219 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Mme Pérez était liée à la société Daza, SA par un contrat de travail depuis 2009, en qualité de directrice de l'assessoria juridique. Elle exerçait également les fonctions de secrétaire non administratrice du conseil d'administration de Daza, SA, et de secrétaire du conseil d'administration de sept autres sociétés liées au groupe.
Le 16 juin 2016, l'employeur a notifié un licenciement non causal avec effet au 17 juin 2016. Mme Pérez avait auparavant demandé, lors des négociations, à être déliée de l'ensemble des liens avec le groupe. Par courriers des 5 et 18 juillet 2016, elle a demandé aux filiales et à la société mère de la désengager, et a présenté sa démission des fonctions qu'elle exerçait dans les sociétés concernées. Il ressort toutefois de la décision que son inscription au registre du commerce n'avait pas été supprimée, notamment au regard d'une société dont la renonciation à son mandat de secrétaire, formalisée par acte notarié du 25 avril 2017, restait suspendue à une autorisation ministérielle (non précisé dans la décision pour la nature exacte de cette autorisation).
Le Tribunal unipersonnel du Batlle, par jugement du 7 janvier 2019, a fait droit à la demande de l'intéressée et condamné Daza, SA à lui verser 13 740 euros au titre de l'indemnité de l'article 98 du Codi de relacions laborals, ainsi qu'à déclarer et à cotiser auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social les salaires perçus au titre de sa fonction de secrétaire non administratrice pour les années 2012 à 2014.
Seule Mme Pérez a interjeté appel. Daza, SA s'est désistée de son propre recours, ce qui a été constaté par ordonnance du 30 mai 2019. L'appelante ne contestait plus la qualification de licenciement injustifié. Elle sollicitait une indemnité complémentaire journalière de 122,24 euros, correspondant à 50 % de son salaire quotidien, courant jusqu'à la cessation complète de ses liens avec l'entreprise, ainsi que la condamnation de la société aux dépens.
Question de droit
La Sala Civil était saisie d'une question unique, qu'elle formule en ces termes : le maintien, après un licenciement non causal, de l'inscription de la salariée comme secrétaire d'autres sociétés du groupe fonde-t-il
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del Sr. Vincent Anière, i els magistrats Sr. Carles Cruz Moratones i Sr. Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 27 de setembre del 2019 - ROJ: STSJAD 219/2019 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- En el procediment laboral número 6000359/2016, el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència del 07-01-2019 decidint : »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 27 septembre 2019 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000078/2019 ORIGEN: 6000359/2016 - 00
NIG: 5300542120160002379
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de setembre del 2019
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del Sr. Vincent Anière, i els magistrats Sr. Carles Cruz Moratones i Sr. Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En el procediment laboral número 6000359/2016, el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència del 07-01-2019 decidint :
"Primer.- Estimar de forma substancial la demanda formulada per part de la representació processal de la Sra. Pérez contra la societat Daza, SA i condemnar aquesta darrera a pagar la suma bruta de 13.740.-euros en concepte d'indemnització de l'article 98 del Codi de Relacions Laborals, majorada dels interessos legals comptadors des de la data de fermesa de la present resolució judicial.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 78/19 — Décision commentée
Segon.- Condemnar la societat Daza, SA a declarar i cotitzar prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social els salaris percebuts per la treballadora els anys 2012, 2013 i 2014 per la seva tasca de secretària no consellera de la societat Daza, SA.
Tercer.- Fer imposició a la part defenent de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.".
II.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat un recurs d'apel·lació però, per Aute del 30-05-2019, es va donar lloc al desistiment del de la representació de Daza, SA.
La representació processal de la Sra. Pérez demana la revocació de la sentència únicament en el sentit de condemnar a Daza satisfer-li una indemnització complementària d'una suma diària de 122,24 euros, per cada dia que passi des de l'acabament de la relació laboral i fins el dia que cessi de forma total la darrera de les vinculacions de la treballadora amb l'empresa imposant així mateix les costes d'aquesta alçada a l'empresa.
La representació processal de Daza, SA, sol·licita la desestimació del recurs així com la condemna de l'apel·lant a pagar les costes processals.
Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- No es discuteix la relació laboral que existia des del 2009 entre la demandant i la societat defenent, la Sra. Pérez exercint les funcions de directora de l'assessoria jurídica.
Tampoc es discuteix que fou nomenada com a secretària no consellera del consell d'administració de Daza, SA, i que també era secretària del Consell d'administració de set altres societats vinculades a la mateixa.
En el marc de les discussions entre l'assalariada i l'empresa sobre la resolució de llur relació, la primera va manifestar el 15-06-2016 que calia indemnitzar-la degudament si es volia practicar el seu comiat, i que en tal cas s'hauria també de desvincular-la de tot lligam amb Daza com amb les filials d'aquesta, entre elles Daza S, SAU, i Daza V, SA.
En data 16-06-2016, l'empresa va notificar a la Sra. Pérez el seu comiat no causal amb efecte al 17-06-2016.
Per correus del 05-07-2016, la Sra. Pérez, invocant la finalització de la seva relació laboral amb Daza, SA, va instar la societat Daza S, SAU, i la societat panamenya Daza V, SA, a desvincular-la de les mateixes i va presentar la seva dimissió dels càrrecs que tenia en elles, és a dir membre de la comissió liquidadora de Daza S i membre de la junta de Daza V.
Per correu del 18-07-2016 la Sra. Pérez va dirigir les mateixes peticions prop de la societat Daza, SA, en la seva qualitat de societat matriu.
Però apareix que la inscripció registral de l'assalariada en relació a les dues esmentades societats com en relació a la societat Y, SA, no es va suprimir, i que la demandant constava en el moment de la presentació de la demanda, com a liquidadora de Daza S, SA, com a secretària del Consell d'Administració de la societat Daza V, SA, (en liquidació a partir del gener del 2017) i com a secretària del Consell d'Administració de Y, SA (amb la precisió que ressurt del certificat emès pel ministeri de turisme i comerç que, a la data del 14-12-2017, la inscripció del protocol notarial del 25-04-2017 portant la renúncia de la Sra. Pérez al seu càrrec de secretària quedava en suspens en espera de la corresponent autorització preceptiva del ministeri titular de les finances).
És així que, sense discutir la indemnització pagada com a conseqüència del seu acomiadament no causal, l'assalariada va presentar una demanda per obtenir, d'una part, la indemnització de l'article 98 (tot i admetent que la suma percebuda per l'acomiadament no causal se'n havia de descomptar) i, d'altra part, una indemnització diària per compensar la "utilització" d'ella efectuada per l'empresa fins a la seva total desvinculació (50% del seu salari diari, sia 122,24.-euros).
II.- El tribunal Unipersonal ha avalat el plantejament de l'assalariada en el fet que no cessar-la en els seus càrrecs en les societats vinculades amb Daza, SA, després d'haver practicat el seu acomiadament no causal canviava el mateix en un comiat improcedent, donant dret a percebre la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals.
Donat que la part empresarial ha desistit del seu recurs, aquesta Sala no es pot pronunciar sobre aquest aspecte jurídic.
L'únic punt que hem de resoldre concerneix la qüestió de la indemnització ja que el tribunal ha considerat que les tasques desenvolupades per les altres societats del grup no donaven lloc a una retribució específica i que per tant no existia cap fonament contractual per atorgar una indemnització a més de la concedida per raó de l'acomiadament improcedent.
III.- La demanant s'alça en contra d'aquesta conclusió i argumenta al respecte que no reclamava cap mena de compensació per les tasques laborals en qüestió sinó una compensació per l'incompliment contractual imputable a l'empresa així com per "l'aprofitament" de la mateixa, en la vinculació societària posterior a l'acabament de la relació laboral ; que la indemnització satisfeta per l'acomiadament no engloba tot perjudici provocat al treballador ; que el fonament de la seva reclamació no es troba en l'incompliment de les formalitats legals sinó en l'incompliment contractual de l'empresa, en la "utilització" que la mateixa efectua de la treballadora i el profit corresponent, així com també, en el perjudici que la treballadora té encara avui de quedar vinculada a les societats en què havia ostentat alguna mena de càrrec ; que no cal que estigués prevista al contracte la contraprestació per les tasques amb societats del grup, ja que mentre la relació laboral era vigent, aquests fets eren retribuïts amb el salari pactat. A partir de l'acabament de la relació laboral l'empresa no pot continuar fent servir a la treballadora per les seves necessitats i/o interessos sense pagar-li res a canvi, o compensar-li d'alguna manera quan l'obligació de l'empresa era desvincular totalment l'assalariada i garantir la seva total "llibertat" o oferir alguna mena de contraprestació.
Afegeix que ella no vol continuar vinculada amb res que tingui relació amb la seva antiga empresa, però no pot fer res al respecte ; que si no li costa res aquesta situació a l'empresa, la mateixa no farà res que faci possible la desvinculació real i efectiva ; que ella va reclamar una suma diària de 122,24 euros mentre que l'empresa no ha proposat cap suma alternativa o subsidiària, i que es tracta d'un import procedent, suficient i raonable per compensar a la treballadora de la vinculació amb l'empresa i evitar un enriquiment injust d'aquesta darrera.
IV.- Es veu que si bé en el seu escrit de demanda explicava que era procedent atorgar-li una indemnització "per compensar la utilització que d'ella ha vingut i encara ve efectuant fins a la data l'empresa", la part agent i recurrent proposa ara diversos fonaments a la seva reclamació ja que invoca a la vegada la indemnització de les conseqüències del comiat i del perjudici que pateix, a més de l'acomiadament improcedent, la retribució del fet de ser "utilitzada" per l'empresa però sense que es tractes d'una retribució salarial, així com, la necessitat d'evitar un enriquiment injust de l'empresa, i finalment la necessitat de forçar l'empresa a desvincular-la totalment d'ella.
Pel que fa a aquest darrer fonament invocat en aquesta alçada, s'entén que la indemnització reclamada tindria la seva justificació en una forma de constrenyiment financer.
Però, l'objecte de la demanda no ha sigut mai d'obtenir la condemna de l'empresa a desvincular totalment l'assalariada de l'empresa, petició en el marc de la qual es podria conceptuar, una petició accessòria de constrenyiment financer per assegurar l'execució de la sentència ordenant aquesta desvinculació, sinó el pagament d'una indemnització per compensar la situació de vinculació mentre duri, ço és diferent.
Pel que fa a la indemnització de les conseqüències del comiat i en resposta a l'argument que la indemnització satisfeta per l'acomiadament no engloba tot el perjudici provocat al treballador, cal recordar que en virtut de l'article 98 del Codi de relacions laborals l'acomiadament improcedent comporta, en els contractes per durada indeterminada, una indemnització a la persona treballadora no inferior a 45 dies de salari per any de servei fins a un màxim de 30 mensualitats, que és fixada per la jurisdicció competent, i que per principi, en aplicació de l'esmentat article, l'assalariat solament té dret a percebre una indemnització única en cas de mancament als requisits formals i/o de fons que imposa el Codi de Relacions Laborals però que el mateix article 98 no impedeix indemnitzar altres perjudicis econòmics específics derivats del comiat il·legal, sempre i quan el treballador estableix que el comiat li ha provocat un perjudici específic justificant una indemnització complementària (TSJSC 255/16 del 29-11-2016 i 122-13 del 31-07-2013)
Ara bé, en el present cas, el primer que cal tenir en compte és que la decisió d'instància dona lloc a la indemnització de l'article 98 justament per existir aquesta vinculació residual amb tres societats depenent de Daza i que, per tant, el fet d'invocar aquesta vinculació no constitueix un perjudici distint del causat pel mateix acomiadament.
D'altra banda, si bé la part agent ha invocat de manera reiterada durant el procediment els perjudicis que li provocava aquesta situació i les possibles conseqüències per ella però no els ha concretat mai, i no ho fa en aquest alçada.
Concretament, la situació de vinculació denunciada es tradueix per una inscripció registral però sense cap mena de tasca o treball des del 2015 i no apareix cap "utilització" de la Sra. Pérez.
De la mateixa manera, no es veu quin enriquiment la societat Daza trauria del fet que l'assalariada roman inscrita com a secretària i sobre aquest aspecte de les coses, no s'ha de perdre vista que la vinculació que la Sra. Pérez tenia amb les societats en qüestió no donava lloc a cap retribució sinó que les tasques efectuades per dites entitats quedaven englobades en la retribució pactada com a directora i com a secretària del consell d'administració de Daza.
En primera instància, la Sra. Pérez ha invocat la seva voluntat de reintegrar la funció pública però no existeix cap explicació ni prova al respecte en autes. Només constatem a la lectura del seu extracte de punts de vellesa que fins a l'abril del 2010 (quan ja treballava per Daza des de feia un any) va cobrar del Govern d'Andorra però no sé sap per quin concepte. Així les coses, no queda establert en quina mesura les inscripcions en qüestió li causen qualsevol impediment.
També s'ha evocat de manera general un perjudici d'imatge però el mateix no queda justificat.
A més a més, no cal perdre de vista que en el seu escrit de demanda la part agent indicava que la indemnització que ens preocupa havia "d'ésser convenientment avaluada" per la Batlle. Precisament, no existeixen en autes elements suficients per avaluar dita indemnització.
Per tot l'exposat, constatem que no existeix cap fonament per poder condemnar l'empresa al pagament de la indemnització reclamada i el recurs no es pot estimar.
V.- En virtut de la regla del venciment objectiu que regeix la imposició de les costes en matèria civil i donat la desestimació íntegra del recurs , les costes de segona instància s'han d'imposar al recurrent vençut.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs presentat per la representació processal de la Sra. Pérez en contra de la Sentència del 07-01-2019, tot i imposant a la recurrent les costes d'aquesta alçada.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-