STSJAD ANDORRA, a 21 de novembre del 2019 - ROJ: STSJAD 258/2019
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé21 novembre 2019
Numéro47/19
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 258/2019 (ECLI:AD:TSJADAD:2019:258)
> Décision commentée : STSJAD 258/2019 (ECLI:AD:TSJADAD:2019:258) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note de l'éditeur : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus a été établie à partir des métadonnées du texte intégral (ROJ et ECLI).*
## Faits et procédure
Le requérant, M. Cañellas, a été victime d'un accident du travail qui a conduit la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) à lui reconnaître une pension d'invalidité. Par résolution du 29 novembre 2016, le Conseil d'administration de la CASS a fixé le degré de préjudice (*menyscabament*) à 35 %, avec effet au 1er juin 2016.
M. Cañellas a saisi la juridiction administrative. Par jugement du 8 mai 2019, le Tribunal unipersonnel du Batlle (section administrative) a accueilli partiellement sa demande, en retenant un degré de préjudice de 45 %. Le requérant a interjeté appel le 1er juillet 2019, en soutenant que son degré de préjudice objectif devait être de 60 % et qu'un élément professionnel de 3 % devait s'y ajouter. La CASS a conclu au rejet de l'appel, en contestant la reconnaissance d'un préjudice supérieur à 40 % et la possibilité d'une évaluation estimative de l'élément professionnel.
Saisi en appel, le Tribunal supérieur de justice (Sala administrativa), composé des magistrats Albert Andrés Pereira (président), Bernard Plagnet (rapporteur) et Elsa Puig Muñoz, a rendu sa sentence le 21 novembre 2019
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 21 de novembre del 2019 - ROJ: STSJAD 258/2019
Note de l'éditeur : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus a été établie à partir des métadonnées du texte intégral (ROJ et ECLI).
Faits et procédure
Le requérant, M. Cañellas, a été victime d'un accident du travail qui a conduit la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) à lui reconnaître une pension d'invalidité. Par résolution du 29 novembre 2016, le Conseil d'administration de la CASS a fixé le degré de préjudice (menyscabament) à 35 %, avec effet au 1er juin 2016.
M. Cañellas a saisi la juridiction administrative. Par jugement du 8 mai 2019, le Tribunal unipersonnel du Batlle (section administrative) a accueilli partiellement sa demande, en retenant un degré de préjudice de 45 %. Le requérant a interjeté appel le 1er juillet 2019, en soutenant que son degré de préjudice objectif devait être de 60 % et qu'un élément professionnel de 3 % devait s'y ajouter. La CASS a conclu au rejet de l'appel, en contestant la reconnaissance d'un préjudice supérieur à 40 % et la possibilité d'une évaluation estimative de l'élément professionnel.
Saisi en appel, le Tribunal supérieur de justice (Sala administrativa), composé des magistrats Albert Andrés Pereira (président), Bernard Plagnet (rapporteur) et Elsa Puig Muñoz, a rendu sa sentence le 21 novembre 2019
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000002/2017. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 21 de novembre del 2019 - ROJ: STSJAD 258/2019 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 21 novembre 2019 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Núm. de Protocol: 1000002/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000047/2019
SENTÈNCIA 100-2019
PARTS:
Apel·lant: Sr. Cañellas
Representant: Sra. Vives
Advocat: Cano
Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL
Representant: Sra. Badía
Advocat: Sr. Marcos
Andorra la Vella, vint-i-ú de novembre de dos mil dinou.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000002/2017.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 47/19 — Décision commentée
1.- El Sr. Cañellas va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de la CASS de data 29 de novembre de 2016, sol·licitant-ne la seva revocació.
2.- En la sentència del 8 de maig de 2019 el Tribunal Unipersonal ha estimat parcialment la demanda promoguda pel Sr. Cañellas.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 1 de juliol de 2019, el Sr. Cañellas estima en substància:
-L'índex de Schöber que presenta l'interessat és de 10-12 cm, de manera que s'ha de considerat el dèficit com a molt important, com manifesta el perit, el què comporta una valoració de 25 a 40 punts, segons el barem de l'UCANSS i és evident que procedeix atribuir-li la valoració més alta d'aquest grup.
-L'assegurat té dret a percebre una pensió d'invalidesa per accident de treball amb un grau de menyscabament del 60 % com a element objectiu i un 3% com element professional.
En el seu escrit de conclusions de data 12 de setembre de 2019, el Sr. Cañellas precisa que la valoració global de la rigidesa ha de tenir en compte totes les afeccions associades amb la rigidesa dorso-lumbar i que justifiquen l'atribució d'altres 6 punts de manera que la valoració de 40 punts d'IPP és adequada i proporcionada a l'estat de salut global de l'assegurat.
4.- En la seva contesta de data 19 de juliol de 2019, la CASS estima en substància:
-Atès que la limitació que presenta l'interessat de 10-12 cm no es tracta d'una limitació complerta, no es pot reconèixer al Sr. Cañellas la minva màxima del 40 % pel barem de l'UCNSS.
-en presentar un grau de minva inferior al 50 %, tampoc es pot calcular l'element professional de forma estimativa.
La CASS ha confirmat els seus arguments en l'escrit de conclusions del dia 12 de setembre de 2019.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència.
La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Per resolució de data 29 de novembre de 2016, el Consell d'Administració de la CASS resol: "confirmar la decisió d'atorgar-vos una pensió d'invalidesa derivada d'accident laboral amb un grau de menyscabament del 35 % amb efectes l'1 de juny del 2016".
En el seu escrit de conclusions de data 12 de setembre de 2019, el Sr. Cañellas estima que "té dret a percebre una pensió d'invalidesa amb un grau de menyscabament del 60 % en lloc del 45 % que li reconeix la sentència recorreguda i un 3 % com element professional".
Tercer.- Sobre l'element objectiu
Segons l'informe del perit judicial de data 23 de novembre de 2017, "les minves i seqüeles físiques que presenta el Sr. Cañellas es centren a nivell de l'extremitat inferior esquerra (irradiació neurològica) i a nivell del raquis lumbar" (foli 131).
Sobre la Neuritis perifèrica:
El Barem de l'UNCSS disposa (punt 4.2.5) :
"Névrites périphériques.
Névrites amb algies (veure en cap del subcapítol)
Lorsqu'elles són persistents, seguint el seu seient i la seva gravetat 10 a 20"
El perit judicial estima: "En aquest cas, es considera valorar un 20 %, donada la presència i persistència de l'atrofia muscular de l'extremitat inferior esquerra de 2 cm" (foli 132).
En aquest cas, s'ha de confirmar aquesta valoració
Rigidesa de la columna lumbar
Resulta de la jurisprudència d'aquesta Sala que la valoració de les rigideses dorso-lumbars s'ha de calcular per mitjà de l'índex de Schöber. Si aquest índex és normalment de 10-15 cm, es conclou que una limitació de fins a 1,5 cm s'ha de considerar discreta, mentre que la superior a 1,5 i inferior a 3 mereix la qualificació d'important i la que supera els 3 cm de molt important, cosa que implica l'aplicació dels percentatges respectius que recull el barem (Sentència 43/2018).
Segons el barem de l'UNCSS, les molèsties funcionals del raquis dorso-lumbar s'avaluen com segueix (punt 3.2):
"Persistance de douleurs notamment et gêne fonctionnelle (qu'il y ait ou non séquelles de fracture):
Discrètes 5 a 15
Importants 15 a 25
Très importantes séquelles fonctionnelles et anatomiques 25 a 40"
En aquest cas, el Sr. Cañellas presenta un índex de Schöber de 10-12 cm, segons l'informe del perit judicial (foli 131).
Per conseqüent, en aplicació de la doctrina d'aquesta Sala (veure més amunt), la rigidesa del raquis lumbar ha de ser qualificada com a "importants" i, per tant mereix una IPP del 25 %.
Tractant-se d'una mateixa unitat funcional, li correspon a l'assegurat 45 punts d'IPP.
Quart.- Sobre l'element professional
L'article 164.2.b de la Llei 17/2008 disposa:
"2. El grau de menyscabament es calcula a partir d'uns barems tècnics tenint en compte:
(...) b) Un element professional consistent en la pèrdua d'ingressos que sofreix la persona assegurada, comparant els salaris que rebia o guanys que tenia abans i després de produir-se l'accident laboral o la malaltia professional".
Les modalitats d'aplicació estan previstes pels articles 4 i 5 del Reglament de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social del 27 de maig de 2015:
"Article 4. Element professional. Determinació directa
Per determinar la pèrdua d'ingressos es compara la remuneració que la persona pensionada rebia abans i després de l'accident laboral o la malaltia professional, sempre que la nova ocupació es consideri idònia per a les seves capacitats residuals."
En aquest cas, el Sr. Cañellas no s'ha reincorporat al treball d'ençà de l'any 2011. Per conseqüent, no és d'aplicació aquest article.
Als termes de l'article 5:
"Article 5. Element professional. Determinació estimada
Quan no sigui possible determinar la reducció dels ingressos de la manera establerta a l'article anterior, o mentre no ho sigui i no es tracti del supòsit previst al seu darrer paràgraf, l'element professional es calcula de forma estimada. L'estimació s'efectua a partir del grau d'invalidesa assolit, que com a mínim ha de ser del 50% de la capacitat per exercir una activitat professional ..."
En presentar un grau de minva inferior al 50 % (veure fonament de dret Tercer), tampoc es pot calcular l'element professional de forma estimativa.
Per aquests motius, s'ha de confirmar la sentència recorreguda.
Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Cañellas contra la sentència dictada el 8 de maig de 2019 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del Consell d'Administració de la CASS de data 29 de novembre de 2016, és parcialment ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa i declarar que el Sr. Cañellas té dret a percebre la pensió d'invalidesa per accident laboral calculada a raó d'un grau de menyscabament del 45 %, amb efectes des de la data de la seva variació.
Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.