STSJAD ANDORRA, a 28 de novembre del 2019 - ROJ: STSJAD 289/2019
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé28 novembre 2019
Numéro228/19
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD, Civil, 28 novembre 2019 (ROJ STSJAD 289/2019, ECLI:AD:TSJADAD:2019:289)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, sentence du 28 novembre 2019, recours n° 228/19, ROJ STSJAD 289/2019, ECLI:AD:TSJADAD:2019:289 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note : la référence fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique ci-dessus a été établie à partir des mentions du texte intégral.*
## Faits et procédure
La mère a introduit, le 26 avril 2018, une demande de séparation matrimoniale selon la procédure abrégée, en sollicitant l'adoption de mesures définitives relatives à l'enfant mineur issu du mariage, âgé de seize ans. Le père a conclu à l'adoption des mesures qu'il estimait les plus adéquates. Le ministère public ne s'est pas opposé aux prétentions de la demanderesse, sous réserve de la démonstration des faits allégués.
Par sentence du 14 mai 2019, le juge de première instance a substantiellement fait droit à la demande. Il a prononcé la séparation des époux, dispensés du devoir de cohabitation, et la dissolution du régime matrimonial. Quant à l'enfant, il a maintenu l'autorité parentale conjointe, établi une garde et une tutelle partagées par semaines alternées, réglé la répartition des vacances scolaires, fixé une pension alimentaire à la charge du père de 200 EUR mensuels, payable dans les dix premiers jours de chaque mois et indexée annuellement sur l'IPC, et réparti les dépenses extraordinaires à hauteur de 70 % à la charge du père et de 30 % à la charge de la mère.
Le père a interjeté appel le 16 septembre 2019. Il sollicitait la réduction de la pension à 150 EUR et une participation de chaque parent à hauteur de 50 % aux dépenses extraordinaires. La mère et le ministère public ont conclu à la confirmation intégrale de la décision attaquée.
Le recours ne portait que sur les aspects économiques du jugement. La Sala Civil a, en conséquence, examiné deux moyens distincts.
## Question de droit
La question posée à la juridiction d'appel était double. Il s'agissait, en premier lieu, de déterminer si le montant de la pension alimentaire mise à la charge du parent non réputé en meilleure situ
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 28 de novembre del 2019 - ROJ: STSJAD 289/2019
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD, Civil, 28 novembre 2019 (ROJ STSJAD 289/2019, ECLI:AD:TSJADAD:2019:289)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, sentence du 28 novembre 2019, recours n° 228/19, ROJ STSJAD 289/2019, ECLI:AD:TSJADAD:2019:289 (Lire sur source officielle)
Note : la référence fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique ci-dessus a été établie à partir des mentions du texte intégral.
Faits et procédure
La mère a introduit, le 26 avril 2018, une demande de séparation matrimoniale selon la procédure abrégée, en sollicitant l'adoption de mesures définitives relatives à l'enfant mineur issu du mariage, âgé de seize ans. Le père a conclu à l'adoption des mesures qu'il estimait les plus adéquates. Le ministère public ne s'est pas opposé aux prétentions de la demanderesse, sous réserve de la démonstration des faits allégués.
Par sentence du 14 mai 2019, le juge de première instance a substantiellement fait droit à la demande. Il a prononcé la séparation des époux, dispensés du devoir de cohabitation, et la dissolution du régime matrimonial. Quant à l'enfant, il a maintenu l'autorité parentale conjointe, établi une garde et une tutelle partagées par semaines alternées, réglé la répartition des vacances scolaires, fixé une pension alimentaire à la charge du père de 200 EUR mensuels, payable dans les dix premiers jours de chaque mois et indexée annuellement sur l'IPC, et réparti les dépenses extraordinaires à hauteur de 70 % à la charge du père et de 30 % à la charge de la mère.
Le père a interjeté appel le 16 septembre 2019. Il sollicitait la réduction de la pension à 150 EUR et une participation de chaque parent à hauteur de 50 % aux dépenses extraordinaires. La mère et le ministère public ont conclu à la confirmation intégrale de la décision attaquée.
Le recours ne portait que sur les aspects économiques du jugement. La Sala Civil a, en conséquence, examiné deux moyens distincts.
Question de droit
La question posée à la juridiction d'appel était double. Il s'agissait, en premier lieu, de déterminer si le montant de la pension alimentaire mise à la charge du parent non réputé en meilleure situ
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del Magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, que ho és del Tribunal, i els Magistrats Srs. Vincent Anière i Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 28 de novembre del 2019 - ROJ: STSJAD 289/2019 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- En data 26 d'abril del 2018 la Sra. Carretero va presentar demanda de separació, a tramitar pel procediment abreujat, contra el Sr. Guerrero, en la qual sol·licitava l'adopció de mesures definitives en relació al fill menor Pina. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 28 novembre 2019 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TSJC.- 0000228/2019 ORIGEN: 4000193/2018 - 00
NIG: 5300542120180001261
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre del 2019
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del Magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, que ho és del Tribunal, i els Magistrats Srs. Vincent Anière i Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 26 d'abril del 2018 la Sra. Carretero va presentar demanda de separació, a tramitar pel procediment abreujat, contra el Sr. Guerrero, en la qual sol·licitava l'adopció de mesures definitives en relació al fill menor Pina.
II.- El Sr. Guerrero contestava la demanda articulada de contrari, interessant l'adopció de les mesures definitives que considerava més adequades.
El Ministeri Fiscal indicava no oposar-se a les pretensions de la demandant sempre i quant els fets que relatava resultessin degudament acreditats en el moment processal oportú.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 228/19 — Décision commentée
III.- Practicats els mitjans de prova declarats pertinents i evacuat per les parts intervinents els respectius escrits de conclusions, en data 14-5-2019 requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"Estimar substancialment la demanda de separació matrimonial promoguda en data 26 d'abril del 2018 per la Sra. Carretero a l'atenció del Sr. Guerrero i, modificada en el decurs del present procediment; declarar la separació matrimonial dels referits esposos, quedant dispensats del deure de convivència, com també la dissolució del règim econòmic matrimonial.
A l'ensems, escau:
Mantenir la pàtria potestat del fill menor comú conjunta en favor dels progenitors, devent comunicar-se els aspectes més rellevants relacionats en particular amb la seva salut, manteniment i educació.
Establir un règim de guarda i custòdia del menor compartida entre ambdós progenitors, per setmanes alternes, des del dilluns a la sortida de l'escola o activitat extraescolar i, fins el dilluns següent al matí; El tot sense perjudici de que en període lectiu i, entre setmana l'Pina dini a casa del seu pare.
La distribució per meitats de les vacances escolars de la següent manera:
Estiu: La Sra. R tindrà cura del seu fill els primers quinze dies de cada mes en els anys senars, corresponent al Sr.S els segones quinzenes, mentre que en els anys parells l'ordre s'invertirà.
Tots Sants: a defecte d'acord de les parts sobre aquest període s'estableix que el fill menor romandrà amb la Sra. R els anys parells i, el Sr.S els anys senars.
Nadal: el fill romandrà amb el Sr.S des del dia 23 de desembre o, de la data d'inici de les vacances escolars i, fins el dia 30 de desembre, mentre que la Sra. R gaudirà de la companyia del menor entre el 31 de desembre, al migdia, i fins el dia 7 de gener de l'any següent o, aquell altre dia en que acabin les vacances escolars. Els anys senars es realitzarà aquesta distribució, mentre que els anys parells serà la Sra. R qui gaudirà del seu fill durant el primer període de vacances de Nadal.
Carnaval: a defecte d'acord sobre aquest període el fill romandrà amb el Sr.S els anys parells i, els anys senars amb la Sra. R. o Setmana Santa: el menor romandrà la meitat del temps amb cada progenitor, corresponent la primera part de les vacances a la Sra. R, els anys senars, i la segona meitat al Sr.S. Aquest ordre s'invertirà els anys parells.
Maig: en el supòsit de que hi hagi un període de vacances escolars abans de la finalització del curs escolar, aquest serà distribuït per meitats, corresponent la primera meitat a la Sra. R, els anys senars, i al Sr.S els anys parells.
Establir una pensió alimentària a càrrec del pare de 200 EUR, que haurà de satisfer al compte corrent que la mare indiqui, dins els 10 primers dies de cada mes, actualitzable anyalment d'acord amb l'IPC i disposar el pagament en la proporció del 70% de les despeses extraordinàries a càrrec del pare i, del 30% a càrrec de la mare.
Quedant ben entès que qualsevol incidència significativa sobre l'estat del menor s'haurà de comunicar a aquesta Batllia".
IV.- Contra la Resolució esmentada, el Sr. Guerrero formula recurs d'apel·lació presentant en data 16-9-2019, escrit de conclusions en mèrits del qual interessava es dictés Sentència revocant la d'instància en el sentit de fixar la pensió d'aliments al seu càrrec en la suma de 150.- EUR així con una participació d'ambdós progenitors en les despeses extraordinàries que el correcte desenvolupament del fill menor pogués exigir a alçada del 50% cadascun.
V.- El Ministeri Fiscal i la Sra. Carretero s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la íntegre confirmació de la decisió adoptada.
Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Jaume Tor Porta.
FONAMENTS DE DRET
I.- L'objecte inicial del present procediment consistia en fixar les mesures definitives subsegüents al trencament de la convivència entre esposos, especialment les relatives al fill menor Pina (16 anys d'edat).
La Sentència dictada per l'òrgan d'instància disposa la separació matrimonial dels litigants i la dissolució del règim econòmic matrimonial. Quant a les mesures definitives relatives al menor estableix la pàtria potestat conjunta i la guarda i custòdia compartida per setmanes alternes entre els progenitors. Estableix el repartiment de la guarda del menor en els períodes de vacances escolars i finalment fixa a càrrec del pare una pensió d'aliments a alçada de 200.- EUR mensuals a satisfer dins dels 10 primers dies de cada mes, revisable en funció de les variacions de l'IPC i una contribució a les despeses extraordinàries a càrrec del 70%.
I és contra els pronunciaments de caire econòmic adoptats, que el Sr. Guerrero articula recurs d'apel·lació amb fonament als greuges següents.
II.- En primer lloc sustenta que l'import de la pensió d'aliments fixat era excessiu. En aquest sentit recorda que el menor dinava cada dia al domicili del pare i que era també el pare qui assumia en exclusiva les despeses mensuals de l'activitat de petits cantors que realitzava. Afegia que havia acreditat que vivia sol i que en canvi la mare residia amb la seva parella sentimental de manera que les despeses que la mateixa podia mantenir eren inferiors. Considera per tant que la pensió d'aliments havia de ser reduïda fins la quantitat de 150.- EUR.
D'altra part discrepa també de la participació que es fixava al seu càrrec en les despeses extraordinàries del menor. Refereix que els ingressos de la mare es situaven aproximadament en 1.100.- EUR mensuals i que malgrat aquesta quantitat pogués ser fluctuant, aquesta característica també concorria en relació als ingressos propis de manera que en definitiva, la seva capacitat econòmica resultava equivalent a la mare. En conseqüència considerava desproporcionada la participació que al seu càrrec s'havia establert, considerant que aquesta s'havia de situar en el 50% per cada progenitor, especialment quan era el pare qui assumia l'assegurança complementària salut del menor i que el mateix satisfeia les quotes d'un préstec.
III.- En relació al primer motiu del recurs, resulta doctrina consolidada d'aquesta Sala (vegi's en aquest sentit el nostre recent Aute de 31-10-2019, rotlle TSJC-193/2019 entre molts altres) que:
"La pensió d'aliments és el deure imposat al progenitor no custodi d'assegurar la subsistència dels fills, amb els quals no conviu. Jurídicament hi ha una part creditora (el fill) que es diu alimentista, que té el dret a exigir i rebre els aliments, i una altra deutora (alimentant), que té el deure legal i moral de prestar- los. Des d'una perspectiva qualitativa, hem pogut precisar que "els aliments han d'incloure tot allò relatiu a l'assistència mèdica, l'habitatge, la roba, la previsió, l'educació i la formació del menor, fins i tot dins d'aquests darrers conceptes les activitats esportives o de lleure, tota vegada que les mateixes són no solament necessàries per l'adequada formació del menor, sinó també pel seu correcte desenvolupament personal" (Sentència TSJC- 126/06) o de manera temporalment més propera "els aliments inclouen la despesa d'habitatge, i, per tant, la proporció del lloguer mensual, així com la part corresponent als subministres de llum, aigua, gas i telèfon. A aquests extrems s'ha d'afegir les despeses d'alimentació en sentit estricte, així com les de vestimenta, formació, educació i previsió, a la vegada que les d'oci o lleure" (Aute de 30-6-2014, TSJC-057/14).
Aquesta Sala ha posat de relleu en reiterades ocasionades que la pensió d'aliments es fixa en funció de les possibilitats econòmiques de l'alimentant i les necessitats de l'alimentista i que aquests dos paràmetres han de ser ponderats pel Tribunal en atenció al criteri de la proporcionalitat i de factors complementaris que també han de ser atesos (nivell social en que l'alimentista s'ha pogut desenvolupar, l'existència o no d'altres càrregues familiars, etc...), sense però que es pugui perdre de perspectiva que a l'hora de fixar-la s'ha de permetre a l'alimentant que pugui disposar dels ingressos suficients per cobrir aquelles despeses indispensables per al seu manteniment, habitació, vestit, assistència mèdica, educació, i atendre les necessitats ordinàries de la vida amb dignitat".
Pel que es refereix a l'establiment d'una pensió d'aliments quan la modalitat de custòdia d'un menor resulta compartida entre progenitors, hem tingut l'oportunitat d'indicar (Aute de 31-10-2019, TSJC-182/2019) "En aquest sistema, cada progenitor ha d'assumir en exclusiva, la totalitat de les despeses ordinàries que puguin sorgir en els períodes en que els menors es troben en la seva companyia, integrant-se dins d'aquestes les despeses d'alimentació, d'habitatge i despeses associades amb aquest en la part corresponent, higiene (···), i la resta de les despeses han de ser assumides per meitats estrictes entre els progenitors. En conseqüència hem precisat: "quan s'estableix una guarda i custòdia compartida no es condemna, en principi, a cap dels progenitors a abonar a l'altre una pensió d'aliments per atendre les despeses ordinàries dels fills comuns, a menys que es provi l'existència d'una desproporció evident entre els ingressos que percep cada un d'ells, com destaca, entre altres, la sentència d'aquesta Sala de data 31 de juliol del 2012, citada per la resolució objecte el present recurs, atès que cada un d'ells conviu amb els menors de manera igualitària, en aquest cas per setmanes alternes, de tal manera que ja es fa càrrec d'aquestes despeses mentre els té en la seva companyia" (TSJC-126/18 de data 24-07-2018). També hem recordat que "L'establiment d'una pensió d'aliments en un sistema de custòdia compartida, pretén assegurar que els menors puguin mantenir un estatus de vida familiar anàleg amb independència del progenitor amb qui puguin trobar-se. En aquesta eventualitat el progenitor en millor posició econòmica ha de col·laborar amb l'altre per tal de que aquest darrer pugui assegurar-ho, el tot en benefici dels fills menors" (Sentència de 26-9- 2018, rotlle TSJC-68/18 a la qual ja es remet la Sentència de 19-12-2018 rotlle TSJC- 277/2018).
Traslladant les anteriors precisions al supòsit que ara examinem resulta de l'extracte de punts de jubilació de la Sra. Carretero, que de les diferents activitats laborals que desenvolupa simultàniament (fins a quatre) percep una retribució mensual global bruta que, si bé varia d'un mes a un altre, es situa en uns 1.240.- EUR mensuals (folis 68 i ss). Pel que respecta al pare, el mateix treballa per compte de dues empreses, percebent una suma global d'uns 2.700.- EUR bruts mensuals aproximadament (foli 57).
Pel que es refereix a l'apartat de les despeses, el pare defensa que la Sra. RS M conviuria amb la seva nova parella sentimental de manera que les despeses que relatava serien en realitat compartides i en canvi, ell assumia en exclusiva les pròpies i que el menor dinava cada dia al seu domicili. Aquestes indicacions però, han de ser matisades. En efecte, si bé és cert que el menor dina cada dia al domicili patern, el mateix en la seva exploració (foli 51) precisava que la setmana en que estava amb la mare, aquesta li donava un "tupper", de tal manera que si bé és cert que l'àpat intervenia al domicili patern, aquest fet no li suposa una despesa.
Quant a la situació personal de la mare, malgrat la mateixa pugui haver iniciat una nova relació sentimental amb un tercer, s'observa com el seu extracte de compte bancari continua reflexant que satisfà en exclusiva les despeses de lloguer (525.- EUR) i altres despeses de naturalesa personal. La Sra. R també ha justificat que la seva parella sentimental viu en un pis propietat de la mare d'aquest (foli 89) i per tant no resideix de manera permanent amb ella.
En aquesta eventualitat, s'ha de considerar que continua existint una desproporció flagrant entre les capacitats econòmiques respectives dels progenitors que justifiquen no tant sols de l'establiment d'una pensió d'aliments a càrrec del pare sinó que l'import en que aquest s'ha fixat per la jutjadora a quo sigui ajustat a les circumstàncies concurrents.
El primer motiu del recurs ha per tant de ser rebutjat.
IV.- Quant al segon motiu del recurs tampoc els arguments de la part recurrent podran prosperar.
En efecte, el percentatge en que s'ha fixat la seva participació en les despeses extraordinàries resulta estrictament proporcional als ingressos globals d'ambdós progenitors.
Quant a les despeses que en aquesta alçada sosté assumiria (es tracta de l'amortització d'un préstec, del cost de l'activitat de cant realitzada pel menor i del cost de la complementària salut), el seu import global resulta inferior a 200.- EUR i en conseqüència no invalida la conclusió assolida per la jutjadora "a quo".
En conseqüència també aquest motiu del recurs ha de ser rebutjat.
V.- Atesa la naturalesa del procediment no es fa expressa imposició de costes sorgides en aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82. En efecte, encara que l'objecte del recurs es centrés en qüestions econòmiques, no pot perdre's de perspectiva que el que es discutia era la seva quantificació en seu de mesures definitives, no podent per tant apreciar-se cap mena de temeritat o mala fe en el recurs plantejat pel Sr.S MOREIRA.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Guerrero contra la Sentència dictada el 14-5-2019 que confirmem íntegrament.
I sense fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-