SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre del 2019 Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del Magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, que ho és del Tribunal, i els Magistrats Srs. Vincent Anière i Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per Sentència de data 21-3-2018 es decidia: "Primer.- Que estimant la demanda formulada per la Sra. Esparza per escrit presentat el dia 22 de desembre del 2017, he de declarar modificada la capacitat del Sr. Morell per a governar la seva persona i els seus béns, i establir que la institució més adient en funció de la seva incapacitat total és la tutela, sense perjudici que aquest darrer pugui realitzar per si mateix gestions i despeses de poca entitat o portar a terme aquells actes de caràcter personalíssim que li permeti la seva capacitat natural. Segon.- Nomenar definitivament a la Sra. Esparza tutora del seu espòs Sr. Morell així com nomenar a la Sra. Conde tutora substituta del mateix, havent de prendre possessió del seu càrrec quan guanyi fermesa la present resolució judicial, als efectes d'acceptar el nomenament i assabentar-los dels deures i obligacions inherents a la funció. Tercer.- Decretar definitivament l'internament del Sr. Morell al Centre Sociosanitari El Cedre d'Andorra la Vella. Quart.- Una volta esdevingui ferma la present resolució, procedir a: en mèrits del que preveu l'article 6.1 de la LQIOT, promoure la seva inscripció d'ofici al Registre Civil. en mèrits del que preveu l'article 1.3 de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum, posar en coneixement al Registre electoral del Comú corresponent de la present decisió, a fi que el Sr. Morell sigui exclòs de la llista electoral de la parròquia de la seva residència, puix es troba impossibilitat per exercir el dret de sufragi. en mèrits del que preveu l'article 128 del Codi de circulació, posar en coneixement del MINISTERI D'INTERIOR de l'existència d'una afecció del Sr. Morell que l'impossibilita per a la conducció de vehicles. Cinquè.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades. Sisè.- Notificar la present decisió a les parts interessades, inclosos els tres fills del Sr. Morell, Srs. Salamanca, Miró i Amador.. II.- En data 16-5-2018, la titular de l'òrgan judicial d'instància procedia a la presa de possessió del càrrec de tutor i tutor substitut en les persones de les Sres. Esparza i Conde, esposa i filla respectivament del Sr. Morell. III.- En data 12-7-2018 i en seguiment a les disposicions de l'art. 35 de la LQIOT, la Sra. Esparza presentava l'inventari del patrimoni del seu espòs. Alhora demanava autorització per a poder efectuar una transferència de la meitat dels imports que figuraven en els comptes bancaris titularitat del matrimoni, així com se l'autoritzés per a poder disposar de la meitat de les rendes que es percebien per raó dels contractes d'arrendament subscrits al respecte de la casa ubicada al núm. 8 del C/ Santa Anna més la meitat de la pensió de vellesa del Sr. Morell. IV.- En data 30-4-2019 es dictava aute amb la següent part dispositiva: "Primer.- Mantenir la Sra. Esparza en el seu càrrec de tutora pel que fa l'aspecte personal del Sr. Morell i nomenar la F.P.T.P.A defensora judicial del Sr. Morell, limitada a l'aspecte patrimonial del mateix. Segon.- Denegar tant la petició plantejada per la Sra. Esparza per escrit de data 12 de juliol de 2018 com aquella altra formulada per escrit de data 4 d'abril de 2019. Tercer.- Notificar la present resolució a les parts interessades". V.- Contra aquesta Resolució, la representació processal de la Sra. Esparza formulava recurs d'apel·lació i mitjançant escrit de conclusions de 15- 7-2019 sol·licitava es dictés Resolució acordant la seva revocació i en el seu lloc deixar sense efecte la decisió de nomenar la F.P.T com a defensora judicial del seu espòs, mantenint la Sra. Esparza en totes les seves funcions com a tutora; autoritzant la Sra. Esparza per a que pugui efectuar una transferència de la meitat dels imports que obren en determinats comptes oberts prop de MB i CA, a un compte que la Sra. Esparza obriria sota la seva titularitat i finalment que s'autoritzi a la Sra. Esparza a signar el contracte d'arrendament del local comercial situat al carrer XXX que havia incorporat a l'escrit de 4-4-2019. Mitjançant escrit de 2-9-2019, el Ministeri Fiscal s'oposava al recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Esparza interessant la seva íntegre desestimació i conformació de la Resolució d'instància. VI.- Per Aute de 17-9-2019 es donava lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal de la Sra. Esparza en el seu escrit de 15-7-2019. Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Jaume Tor Porta. FONAMENTS DE DRET I.- En aquesta alçada la representació processal de la Sra. Esparza qüestiona la decisió de l'òrgan judicial d'instància, quan limita l'abast de les funcions tutelars que venia desenvolupant d'ençà la Sentència de 21-3- 2018 al respecte del seu espòs Sr. Morell, cenyint-les a l'aspecte personal, nomenant la F.P.T defensora judicial de l'incapaç en tot el que es referia a l'aspecte patrimonial. D'altra part qüestiona el rebuig adoptat en relació a la petició realitzada per tal de poder disposar de la meitat dels saldos bancaris que existien en els comptes conjunts i de l'autorització per tal de poder arrendar determinat immoble titularitat del seu espòs, a un tercer. II.- El recurs que interposa el recurrent es sustenta en els següents greuges. En primer lloc afirma que la decisió recorreguda deshumanitzava una relació de més de 55 anys, imputant a la recurrent un suposat afany d'enriquiment. Referia que l'Aute dictat era injust a partir del moment en que considerava que concorria un conflicte d'interessos en l'aspecte patrimonial que en realitat no existia. Pel contrari destacava que segons el testament que incorporava, era voluntat dels esposos nomenar-se hereus universals entre sí de manera que la voluntat del Sr. Morell era que el patrimoni familiar fos de la seva esposa. En conseqüència sostenia que no es podia considerar que existís un conflicte d'interessos quan en realitat, el que la Sra. Esparza demanava era, ni més ni menys, que continuar aplicant les mateixes pautes que s'havia fet mentre el Sr. Morell gaudia de les seves plenes facultats volitives. Mantenia que la sol·licitud que havia plantejat de poder disposar de la meitat dels saldos existents en el compte bancari i ingressos de l'espòs, no tant sols es justificava des d'una perspectiva alimentària estricta, sinó que el que es pretenia era donar una continuïtat al sistema d'administració seguit durant els anys, doncs era voluntat dels consorts de que els diners fossin de tots dos. Sostenia que allò que es pretenia a través de la sol·licitud articulada era poder disposar del patrimoni que li corresponia sense haver de donar explicacions de la finalitat a que es destinava a l'òrgan judicial i que l'oposició de l'òrgan judicial d'instància resultava absurd i excessiu atès que en definitiva a dia d'avui, havia de viure de la col·laboració dels seus fills i això malgrat gaudir de patrimoni propi que li permetia viure sobradament. En segon lloc referia que la decisió de nomenar la F.P.T tampoc resultava ajustada a dret. Sostenia que el Sr. Morell gaudia de família propera que s'ocupava d'ell, sense que tampoc existís cap conflicte d'interessos real. Mantenia que la decisió d'instància era absurda doncs suposava que els matrimonis que podien tenir comptes conjunts (la majoria) en cas d'incapacitació d'un dels consorts, en l'eventualitat que una de les parts sol·licités poder disposar de la part que li corresponia apareixia un conflicte d'interessos. D'altra part referia que en el nomenament realitzat s'havien descartat els fills invocant un suposat conflicte d'interessos que tampoc existia ni es motivava. En tercer lloc s'alçava contra la decisió de no concedir-li la meitat dels saldos figurant en els comptes bancaris titularitat del matrimoni. Referia en aquest sentit que la petició que s'havia realitzat no era més que la materialització del que s'havia vingut executant afegint que no es pretenia que uns béns titularitat del Sr. Morell fossin transmesos a la seva esposa sinó que el que es demanava era simplement que s'individualitzés la titularitat respectiva d'aquests béns. En aquesta alçada desistia de la petició articulada al respecte de la renda derivada de béns titularitat del Sr. Morell i la meitat de la seva pensió de la CASS, sostenint que sobre aquests extrems l'Aute dictat resultava indiscutible. També discutia l'Aute d'instància en quant rebutjava concedir-li auxilis econòmics en el present procediment. Insistia en que no es tractava de sol·licitar cap auxili econòmic sinó que en realitat es tractava d'un acte de disposició sobre els comptes en relació als quals la recurrent també era titular. Referia que en tot cas resultava xocant que es pogués exigir d'un espòs que instés un procediment envers l'altre quan aquesta controvèrsia es podia resoldre per la via amistosa, sense que mai fins la data i sobre aquest extrem, hagués existit discrepàncies amb el seu espòs. Finalment també discrepava de la decisió d'instància quan denegava la petició d'autorització per cedir en arrendament el local propietat del Sr. Morell. Referia que la decisió dictada conculcava drets constitucionals doncs estava aplicant a la seva decisió efectes retroactius. En aquest sentit referia que quan intervenia el contracte d'arrendament la recurrent era tutora amb efectes plens de manera que la decisió dictada podia produir efectes de cara futur però no retroactius, especialment quant aquests eren desfavorables per a la persona protegida que deixava de percebre determinats ingressos durant l'impàs. III.- Amb la finalitat de produir un anàlisis sistemàtic de les diferents qüestions que el recurs de la Sra. Esparza suscita escau en primer lloc examinar la bondat de les indicacions que s'articulen encaminades a combatre el nomenament de la F.P.T en qualitat de defensor judicial del Sr. Morell, que d'ençà la Sentència de 21 de març del 2018 veia la seva capacitat judicialment modificada sent sotmès al règim tuïtiu de la tutela que fins l'Aute de 30-4-2019 venia sent desenvolupada de manera íntegra per la seva esposa Sra. Esparza. En el supòsit examinat, l'òrgan judicial a quo considera que a partir del moment en que la Sra. Esparza articulava una sol·licitud encaminada a repartir- se els ingressos provinents del patrimoni del Sr. Morell (pensió de jubilació i rendes) i els saldos figurant en els comptes titularitat conjunta dels litigants apareixia un clar conflicte d'interessos entre la tutora i la persona amb la capacitat judicialment modificada en l'esfera patrimonial. Ja en l'exposició de motius de la Llei 15/2014 Qualificada d'Incapacitació i Organismes Tutelars (en endavant LQIOT), es recorda la naturalesa tutelar de la figura del defensor judicial, en el sentit que té vocació a substituir el tutor o curador en els casos legalment previstos. L'art. 62 de la Llei preveu que el recurs a aquesta figura resulta procedent "en els casos de conflicte d'interessos entre tutor o curador i la persona sotmesa a tutela o curatela, quan no existeix o esdevé inoperant la tutela o la curatela i en els altres casos que preveu la Llei". En definitiva, es tracta d'una de les formes de protecció de les persones amb la capacitat judicialment modificada, dissenyada per a la protecció d'aquestes persones, generalment quant hi ha conflictes d'interessos entre les persones cridades naturalment a la protecció i la pròpia persona tutelada. Amb aquesta finalitat participarà de les característiques de les altres figures pròpies de la LQIOT com són la tutela o la curatela, atès que l'objectiu comú de totes elles passa per assegurar la defensa d'interessos de persones desprotegides. No obstant, si que la figura del defensor judicial gaudeix d'especificitats en relació a les altres institucions tutelars que la caracteritzen: la temporalitat en la seva activitat, la possibilitat de ser coetània amb una altra figura similar (a diferència de les altres no és excloent). Finalment hem de destacar que es tracta d'una figura subsidiària, ja que omple i resol conflictes quan les restants figures tutelars no poden fer-ho, però no resulta vàlida per a escometre tota l'actuació de representació i assistència de l'incapaç. L'òrgan judicial d'instància justifica el recurs a aquesta figura en considerar que concorria un clar conflicte d'interessos de naturalesa patrimonial entre el Sr. Morell i la seva esposa i tutora. El nostre ordenament positiu no defineix la noció de conflicte d'interessos, no obstant una interpretació finalística del precepte, porta a considerar que existirà conflicte d'interessos en aquelles situacions en que el tutor o curador, es veu obligat a prendre una decisió sobre un assumpte que, en circumstàncies normals , si no fos atribuït directament o indirectament a aquell, correspondria o aprofitaria a la persona amb la capacitat judicialment modificada. Des d'una perspectiva patrimonial cal entendre que existeix conflicte d'interessos quan el benefici per al patrimoni del tutor intervingui en detriment del patrimoni de la persona incapacitada. Si les anteriors consideracions es traslladen ara al supòsit que s'examina, la pretensió inicial que la sol·licitant articulava no consistia en una individualització de determinats drets sobre un patrimoni sinó que en realitat, a partir del moment en que sol·licitava l'assignació de la meitat del numerari existent en determinats comptes corrents entre altres extrems, corresponia a una divisió de patrimoni comú que, a priori revelaria d'un conflicte d'interessos, a partir del moment en que la sol·licitud articulada ho era sobre uns comptes en que el Sr. Morell ostenta la cotitularitat així com sobre els fruits produïts per béns o drets pertanyen en exclusiva al Sr. Morell (si bé en aquesta alçada ha desistit de la sol·licitud articulada al respecte d'aquests darrers). En aquest sentit, fins i tot fent-se abstracció de la limitació judicial de la seva capacitat, el repartiment de saldos exigia de l'acord dels seus dos titulars o havia de ser judicialment declarat una volta seguit el procediment declaratiu escaient de manera que l'existència d'un supòsit de conflicte d'interessos era clar, encara que no compartim les conseqüències que d'aquesta realitat extreu l'òrgan judicial d'instància, com més endavant raonarem. IV.- Quant a l'adequació de procediment emprat per articular tal sol·licitud, compartim amb l'òrgan judicial "a quo" que l'expedient en què la sol·licitud s'articulava resulta per la seva pròpia naturalesa inadequat per al seu anàlisi. En efecte, es tracta aquí d'assegurar, protegir i tutelar exclusivament els interessos de la persona amb la capacitat modificada, però en el mateix no es poden ventilar circumstàncies diverses en interès exclusiu dels tutors o fins i tot de tercers doncs això suposa desnaturalitzar- ne la seva pròpia essència, sense que l'al·lusió a l'economia processal permeti descartar-ho. Pel contrari, pretensions com aquelles que la part introdueix i malgrat la clara i real estimació que la Sra. Esparza tingui pel seu espòs que li faci difícil de concebre articular una acció judicial al seu encontre, requereixen d'un pronunciament declaratiu que sols podrà intervenir a través del corresponent procediment contradictori, amb intervenció del fiscal i d'un defensor judicial nomenat ad hoc amb aquesta finalitat específica per a tutelar els interessos de la persona protegida amb plenes garanties. Escaurà per tant desestimar el recurs d'apel·lació que s'interposa al respecte de la sol·licitud plantejada de poder disposar de la meitat dels saldos existents en els comptes bancaris titularitat del matrimoni. V.- Malgrat les indicacions fins ara realitzades, no podem compartir la conclusió pràctica assolida per la jutjadora a quo quan limita les facultats de la Sra. Esparza en tant que curadora a l'esfera personal atribuint a la defensora judicial (la F.P.T) les atribucions de naturalesa patrimonial. Mitjançant Resolució de data d'avui dictada per aquesta Sala (TSJC- 180/19), hem indicat: "De manera general, ja hem pogut exposar que en el nomenament de tutor d'una persona incapacitada l'únic pel qual han de vetllar els Tribunals és pel benefici del tutelat, de tal manera que, d'acord amb allò que disposa l'article 30 LQIOT, cal nomenar tutor a la persona que l'organisme jurisdiccional consideri més apte per l'exercici de la tutela, sense que a l'escollir la persona que entenen idònia per aquest càrrec hagin de respectar la voluntat d'aquella que ha formulat la demanda d'incapacitació, ni sigui precís que la persona designada gaudeixi de legitimació activa o passiva en el procediment, sempre que accepti el càrrec, podent recaure aquest nomenament en una persona física i fins i tot jurídica, sempre que s'entengui que aquesta és la millor elecció per defensar els interessos de l'incapaç i sempre que, en aquest darrer supòsit, es tracti d'una persona jurídica que tingui entre les seves finalitats la protecció de les persones incapacitades (STSJC 533-2016 del 26-04-2017). D'altra banda, també hem pogut recordar (STSJC 225-2015 del 22-12- 2015) que el marc legislatiu que ha d'envoltar tota presa de decisió envers la manca de capacitat d'autogovernar-se ha de respectar els principis del Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades i del Protocol opcional al Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades, fets a Nova York el 13 de desembre del 2006 que va ser firmat el 27-04-2007 i ratificat per Andorra el 10-10- 13 i publicat en el BOPA núm. 51-XXV. Així és de ressaltar en el nostre cas l'article 3 a) ("El respecte per la dignitat intrínseca, l'autonomia individual, incloent-hi la llibertat de prendre les pròpies decisions, i la independència de les persones; " o l'article 12.1 i 12.4 ( "1. Els estats part reafirmen que les persones discapacitades tenen dret al reconeixement de la seva personalitat jurídica a tot arreu. 4. Els estats part s'asseguren que en totes les mesures relatives a l'exercici de la capacitat jurídica es proporcionen les garanties adequades i efectives per impedir els abusos, de conformitat amb el dret internacional en matèria de drets humans. Aquestes garanties han d'assegurar que les mesures relatives a l'exercici de la capacitat jurídica respectin els drets, la voluntat i les preferències de la persona concernida, que no hi hagi conflicte d'interessos ni abús d'influència, que siguin proporcionals i adaptades a les circumstàncies de la persona concernida, que s'apliquin en el termini més breu possible i que estiguin subjectes a un control periòdic, per part d'un òrgan competent, independent i imparcial o un òrgan judicial. Aquestes garanties han de ser també proporcionals al grau en què aquestes mesures que han de facilitar l'exercici de la capacitat jurídica afectin els drets i interessos de la persona concernida." També l'article 5 (5. Sense perjudici de les disposicions d'aquest article, els estats part prenen totes les mesures apropiades i efectives per garantir el dret de les persones discapacitades, a igualtat de condicions amb les altres, a ser propietàries i heretar béns, controlar els seus propis assumptes econòmics i tenir accés en igualtat de condicions amb les altres a préstecs bancaris, hipoteques i altres formes de crèdit financer, i vetllen perquè les persones discapacitades no siguin privades dels seus béns de manera arbitrària). Especial atenció hem de portar en el present cas a l'article 22 (1. Cap persona amb discapacitat, independentment de quin sigui el seu lloc de residència o el seu mitjà de vida, no serà objecte d'ingerències arbitràries o il·legals en la seva vida privada, família, llar, correspondència o qualsevol altre tipus de comunicació, ni d'agressions il·lícites contra el seu honor i la seva reputació. Les persones discapacitades tenen dret a ser protegides per la llei contra aquestes ingerències o agressions.) que es fa reso del punt x) del preàmbul del Conveni que diu : "x) Convençuts que la família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a rebre protecció de la societat i de l'estat, i que les persones discapacitades i els membres de la seva família han de rebre la protecció i l'assistència necessàries perquè les famílies puguin contribuir al fet que les persones discapacitades gaudeixin dels seus drets plenament i en igualtat de condicions;". Per tant, és clara la importància que el conveni dóna a la família de l'incapacitat. Pel que fa a l'àmbit de la CEDH, la recomanació del Consell d'Europa del 1999 va adoptar, entre altres, els principis de conservació màxima de la capacitat, de necessitat i subsidiarietat, i de proporcionalitat. I l'article 8 de la CEDH relatiu al Dret al respecte de la vida privada i familiar disposa que tota persona té dret al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de la seva correspondència, i que només pot haver-hi ingerència d'una autoritat pública en l'exercici d'aquest dret en la mesura que aquesta ingerència sigui prevista per la llei i que constitueixi una mesura que, en una societat democràtica, és necessària per a la seguretat nacional, la seguretat pública, el benestar econòmic del país, la defensa de l'ordre i la prevenció de les infraccions penals, la protecció de la salut o de la moral, o la protecció dels drets i les llibertats d'altri. Així les coses, seguint aquest ordre d'idees i de principis, i atesa la necessitat d'adaptar les mesures de protecció al cas particular així com el caràcter de subsidiarietat i de proporcionalitat de les mateixes, s'ha de tenir en compte que la intervenció de l'Estat per a assumir la seva responsabilitat de protecció ha de respectar la intimitat al màxim possible i el dret a la família afirmat pel Conveni com un dret de les persones discapacitades que els Estats han de garantir, essent recordat que l'article 13 de la Constitució d'Andorra defineix la família com un element bàsic de la societat andorrana i que l'article 14 garanteix el dret a la intimitat i prohibeix les intromissions il·legítimes en la seva vida privada i familiar. En aquest marc, i si bé la protecció dels incapacitats és un deure compartit de les famílies i de l'Estat, és d'observar com les legislacions del nostre entorn més proper (article 222-10 del Codi civil de Catalunya, 449 del Code civil francès i 234 del Codigo civil espanyol) han fixat com a principi que quan l'autoritat judicial ha de designar la persona encarregada de la mesura de protecció, a falta de delació voluntària, ha de preferir el seu cònjuge o la seva parella estable i després els membres de la seva família. A la diferència d'aquestes lleis, la nostra Llei no preveu cap ordre de prelació sinó que, a través del ja esmentat article 30, fixa com a criteri el de la persona que l'organisme considera més apte. Dit això, l'article 2 relatiu a la legitimació activa, si bé no constitueix cap ordre legal de delació, constitueix no obstant un element de referència important puix cita les persones legitimades per promoure la declaració judicial d'incapacitació en l'ordre següent : la mateixa persona interessada, el seu cònjuge o la persona amb la qual ha format una unió estable de parella, els seus descendents, els seus ascendents, els seus germans, el guardador de fet, el Ministeri Fiscal i el ministeri encarregat dels afers socials del Govern. Per consegüent, cal considerar al moment de designar un tutor o curador fora de l'àmbit familiar l'òrgan jurisdiccional no només ha de determinar i motivar en què es tracta de la persona adequada en el sentit de l'article 30, sinó també en què no es possible o aconsellable designar un membre de la família, el tot en relació al millor interès de l'incapacitat". En efecte, la família constitueix un element primordial en l'estructura societària. En constitueix el pal de paller a l'entorn del qual es vinculen tots els valors i principis que vertebraran tot individu en el sí de la societat. És tracta del canal primari de solidaritat a través del qual es transmeten valors i tradicions de la societat, d'una generació a la següent i en que des del naixement s'inculquen les normes de comportament. En conseqüència la institució familiar ha de ser especialment considerada pels òrgans jurisdiccionals de manera que, en el concret àmbit en que ens situem, en el nomenament de persones per al càrrec d'institucions tutelars s'ha de privilegiar que intervingui en l'esfera familiar i únicament podrà recórrer-se a tercers o institucions públiques o assimilables, en aquells supòsits en que amb fonament a una raonament exhaustiu i reforçat es justifiqui la raó objectiva que desaconsella que la funció tutelar sigui, en tota la seva extensió, desenvolupada per un familiar directe. En el concret supòsit examinat, el raonament introduït per l'òrgan judicial d'instància alhora de limitar les facultats de la Sra. Esparza no obeeix a cap element objectiu sinó que assimila la pretensió concreta que s'articulava a un risc teòric per a la persona del major protegit. Aquest risc però ha de considerar-se abstracte: els Srs. Esparza i Morell contreuen matrimoni fa més de 55 anys, havent nascut d'aquesta unió tres fills (tots ells majors d'edat). Aquests en seu judicial acceptaven ser cotutors del seu pare juntament amb la seva mare de manera que aquests la consideraven en definitiva la persona més assenyalada per a tenir-ne cura, sense que res en les actuacions permeti assolir una solució diferent en aquets sentit. En tot cas, no podem perdre de perspectiva que l'eventual risc a que la Batlle fa referència, pot ser descartat a través de la fiscalització judicial de l'activitat tutelar desenvolupada segons estableix la Llei (cfr. art. 37 LQIOT). En conseqüència, la ingerència que suposaria la intervenció de la F.P.T en l'àmbit familiar dels Srs. Morell i Esparza ha de ser corregida en aquesta alçada. En conseqüència, escaurà revocar l'Aute recorregut en l'apartat en que nomena la F.P.T defensora judicial del Sr. Morell, restituint-se conseqüentment la Sra. Esparza en l'exercici ple de les funcions pròpies al càrrec de tutora del seu espòs. VI.- Quant als restants motius del recurs ha d'accedir-se a la pretensió articulada al respecte de l'autorització sol·licitada quant al contracte d'arrendament atès que es tracta d'un acte d'administració que en definitiva suposarà un concret benefici per al Sr. Morell doncs percebrà les rendes que s'hi indiquen i que cap raó obsta, ara per ara, la seva adopció. VI.- Compte tingut de l'estimació substancial del recurs i atesa la naturalesa del procediment, no es fa especial pronunciament en relació a les costes d'aquesta alçada, de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX ESTIMAR substancialment el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Esparza en contra de l'Aute de data 30-4- 2019 que revoquem en la part que nomena la F.P.T.P.A defensora judicial del Sr. Morell restituint la Sra. Esparza de manera plena en les funcions que com a tutora desenvolupava, tot i autoritzant-la per a poder arrendar el local propietat del seu espòs a que es feia esment en l'escrit de 4-4-2019. Per la resta confirmem íntegrament els restants pronunciaments continguts en la seva part dispositiva. NO EFECTUAR especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE