SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre del 2019 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del Magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, i els Magistrats Srs. Vincent Anière i Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- El dia 5-5-2017, el Sr. Plana formulava demanda pel procediment abreujat contra el Sr. Montenegro, titular del negoci ORG_0, a través de la qual pretenia la condemna d'aquest darrer a satisfer la suma de 1.041,12.- EUR, més els interessos legals guanyats des de la contesta a la demanda i a satisfer les costes ocasionades amb inclusió dels honoraris d'advocat i procurador que serien acreditats en període d'execució de Sentència. II.- El Sr. C no compareixia a contestar la demanda malgrat haver estat degudament citat a tal efecte, essent declarat en rebel·lia processal per Aute de 19-5-2017. III.- Una volta practicades les proves declarades pertinents i evacuats els respectius escrits de conclusions, el dia 26-2-2019, l'Hble. Batlle va dictar Sentència amb la següent part decisòria: "Primer.- Desestimar la demanda presentada per part del Sr. Plana contra el Sr. Montenegro. Segon.- Condemnar en costes a la part agent, incloses les derivades d'advocat i procurador". IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. T i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions de data 20-5- 2019, demana la seva revocació, tot i dictant nova Sentència acollint les pretensions que en l'escrit de demanda havia articulat. En data 6-6-2019, la representació processal del Sr. C presentava escrit de contesta a les conclusions demanant la confirmació de la Sentència de primera instància amb imposició a la contrapart de les costes d'aquesta segona instància. Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Jaume Tor Porta. FONAMENTS DE DRET I.- En data 5-4-2016 el Sr. T adquiria prop de l'establiment A.A. (titularitat del Sr. C) el vehicle BMW model 320 D matrícula XXXX per un import de 4.300,26.- EUR, sense que en les actuacions existeixin elements que permetin determinar el nombre de quilòmetres que en aquells moments el vehicle presentava. També resulta acreditat que pocs dies després, concretament el 15-4-2016, quan el vehicle presentava 163.651 Kms, el seu propietari el traslladava al taller AD E en que es practicaven diferents intervencions: les primeres donaven lloc a la factura 1.706 per import de 384,28.- EUR assumida pel venedor (foli 43) i en pagament de les segones s'instrumentalitzava la factura 1.701 per import de 250,43.- EUR que pagava el comprador (foli 18). El 30-5-2016, el Sr. C assumia una nova factura del mateix taller mecànic per import de 80.- EUR. En aquesta ocasió els treballs facturats corresponien a una diagnosis completa havent de destacar-se que el comptaquilòmetres del vehicle reflexava 178.011 Kms (foli 44). Posteriorment, els dies 21 i 22 de setembre del 2016 i 14 i 30 de novembre del 2016 existeixen 4 factures del taller indicat corresponents a intervencions realitzades sobre el mateix vehicle assumides pel Sr. T (folis 19 i ss). El Sr. T interposava demanda en que defensava que, pocs dies després d'haver adquirit el vehicle, havia assumit factures per import global de 562,79.- EUR derivades de defectes o vicis existents al moment de la compra, afegint ensems que el 17 de desembre del 2016 es detectava que el vehicle no podia funcionar si de manera prèvia no es realitzava altra intervenció que segons pressupost ascendia a 478,33.- EUR suplementaris. En aquest context, fonamentant-se tant en la garantia que figurava en la factura de compravenda com en aquella que es contemplava en l'article 30 de la Llei 13/2013 de competència efectiva i de protecció al consumidor, exigia la condemna del venedor a satisfer l'import de 1.041,12.- EUR. L'òrgan Judicial d'Instància desestima la demanda articulada pel Sr. T, tot i condemnant-lo en costes, i és contra aquest pronunciament que s'alça la part recurrent amb fonament als greuges següents. II.- En primer terme sustenta que la conclusió assolida pel jutjador "a quo" era fruit d'un error en la valoració de la prova doncs afirmava que el vehicle d'autes no duia corretja de transmissió quan la problemàtica no es situava en aquest element sinó en la politja del cigonyal que va haver de ser substituïda en estar trencada. Indicava que aquesta intervenció no podia considerar-se com una operació de manteniment del vehicle adquirit, atès que el propi pèrit intervinent admetia que, per regla general es tractava d'una peça dissenyada per durar tota la vida útil del vehicle. En conseqüència, es tractava d'un clar vici o defecte ocult que el vehicle presentava quan va ser adquirit amb el benentès que totes les intervencions que s'havien realitzat en el vehicle eren atribuïbles a aquest element sense que per tant es tractés d'intervencions que entraven dins de la normalitat com es sustentava en la Sentència recorreguda. En segon lloc, denunciava que el jutjador res indicava al respecte de la garantia legal resultant de l'art. 30 de la Llei 13/2013 de competència efectiva i protecció al consumidor, considerant que en mèrits de la mateixa, el Sr. C havia de respondre de la reparació dels vicis que presentava el vehicle. Afegia endemés que a banda de la garantia legal esmentada, aquesta Sala havia pogut pronunciar-se en el sentit que defensava referint-se amb aquesta finalitat a la Sentència de 28-2-2017. En definitiva considerava que de la prova practicada quedava adverat que havia adquirit un vehicle no apte per a l'ús per al qual va ser adquirit a causa del defecte o vici que presentava doncs d'haver-se conegut el mateix, hauria incidit en la decisió de compra o almenys en el preu a pagar. En conseqüència, considerava que el venedor havia de respondre de les reparacions necessàries amb el benentès que es tracta de reparacions que havien d'intervenir abans de la venda del vehicle i que ara no podia pretextar ignorar-les o que es tractava de tasques de manteniment. III.- Abans d'endinsar-nos en l'anàlisi de les diferents qüestions que suscita el present litigi escau efectuar les següents precisions amb la finalitat de centrar els termes del debat. En l'escrit de demanda en reclamació de quantitat, el Sr. T O s'empara exclusivament en la garantia resultant de l'art. 30 de la Llei 13/2013 de competència efectiva i protecció del consumidor i en aquella que figura en la factura d'adquisició del vehicle. Cap mena de referència introdueix en relació a les accions edilícies pròpies al contracte de compravenda o a la validesa del contracte subscrit en relació al vehicle adquirit per eventual concurrència d'un vici en el consentiment de manera que, quan en el seu escrit de conclusions (tant en la instància com en aquesta alçada) ho avança, amb invocació a la Sentència d'aquesta Sala de 28-2-2017, aquest argument intervé de manera extemporània, atès que els termes del debat resulten definitivament fixats en la demanda i la contesta a la demanda (cfr. entre moltes altres la Sentència de 30-11-2017, TSJC-157/2017). IV.- En la venda de béns del consum que celebren, un empresari i un consumidor, el primer es troba obligat a entregar un bé que sigui conforme al contracte i s'ajusti a la descripció realitzada (art. 30.1 de la Llei 13/2013 de Competència Efectiva i de Protecció al Consumidor -en endavant "la Llei"-). Si el bé no resulta conforme, el venedor respon front al consumidor que podrà pretendre a: la reparació del bé, la seva substitució, la rebaixa del preu o fins i tot la resolució del contracte (art. 32 de la Llei) i, si escau, a la indemnització dels danys i perjudicis soferts (art. 33). Amb aquesta finalitat, la Llei estableix el que anomena un termini de garantia (en realitat es tracta d'un termini de conformitat del bé) mínima de 2 anys en relació als béns mobles nous de naturalesa duradora que pot ser inferior, si es tracta de béns d'ocasió, en quin cas però com a mínim haurà de ser d'un any (art. 30.3). Quant a la conformitat que ha d'oferir el bé, una interpretació finalista de la norma passa per exigir al venedor que es faci responsable dels defectes o vicis sempre i quan però, aquests es puguin connectar amb la seva activitat professional, és a dir que tinguin el seu origen en un moment en que el bé es trobava sota el seu control. No se li podrà però exigir que respongui de les faltes de conformitat que sobrevinguin i obeeixin a esdeveniments posteriors a l'entrega del bé atès que en definitiva aquests escapen a l'esfera de control del venedor (és tractarà per regla general del cas fortuït, la conducta d'un tercer o del propi comprador, o aquells que siguin atribuïbles al desgast fruit de l'ús normal del bé). Pel que es refereix a la càrrega de la prova de l'absència de conformitat del bé venut, recaurà en el comprador en mèrits de la regla "ei incumbit probatio qui dicit non qui negat". Amb aquesta finalitat, haurà de provar no tant sols la falta de conformitat del bé de que pretén prevaldre's sinó que el vici era preexistent en el sentit que concorria quan el bé li va ser entregat. Per tal de tutelar adequadament els drets del consumidor en situacions en que la prova pot resultar de difícil aportació, l'art. 31.5 de la Llei estableix una presumpció "iuris tantum" de preexistència de la falta de conformitat quan el vici es "manifesta" (percep), en els sis mesos següents a la seva entrega, si bé "aquesta presumpció decau quan sigui incompatible amb la naturalesa del producte o el servei o amb l'índole de la manca de conformitat". Si les anteriors consideracions es traslladen al concret supòsit que s'examina, s'extreu de la prova obrant en les actuacions que l'origen del soroll que feia el vehicle adquirit, era detectat el dia 17-12-2016 (vegi's en aquest sentit el certificat obrant en el foli 57) i se l'atribuïa al fet que la politja del cigonyal es trobava trencada. En aquesta data, ja havia transcorregut el termini dels 6 mesos d'ençà la seva adquisició de manera que no es pot recórrer a la presumpció de l'art. 31.5 de la Llei. En conseqüència, el Sr. T havia d'acreditar la preexistència del vici o defecte a la compra del vehicle, i aquesta prova no existeix en les actuacions. En efecte, encara que el sistema de distribució del vehicle en qüestió pogués ser del tipus "cadena" -i no intervingués per corretja- de manera que la politja de cigonyal era tipus dentat (en realitat es tracta d'un element comparable al pinyó de la roda posterior d'una bicicleta), i que segons el pèrit judicial aquestes "peces estan dissenyades perquè no s'hagin de substituir durant la vida útil del motor" sense que tinguin assignat un manteniment específic per la casa (foli 90), això no eximia el demandant d'acreditar que el vici o defecte que presentava el vehicle era preexistent a la compravenda. Pretendre assolir una conclusió contrària suposa recórrer al mecanisme de la presumpció en un supòsit no admès. En definitiva malgrat la garantia legal que gaudeix l'adquirent consumidor d'un bé moble en mèrits de la Llei, no es pot perdre de perspectiva que el comprador d'un vehicle de segona mà, adquireix un bé moble que té un desgast previ que no pot ser conegut de manera absoluta. L'obligació del venedor consisteix en garantir que el vehicle es trobi en bones condicions d'ús dins del que resultava previsible, raonable en atenció al desgast propi del vehicle pel seu ús anterior, especialment quan un vehicle d'ocasió té majors probabilitats d'averies derivades de la seva pròpia antiguitat, del desgast de les peces (etc) i una esperança de via útil més curta que un vehicle nou. En un altre ordre d'idees i a títol d'argument de reforç, no podem obviar que deixant de banda les indicacions que s'han realitzat al respecte de l'averia soferta en la politja del cigonyal, en diferents factures que l'actor acompanya, existeixen nombrosos conceptes relatius a operacions pròpies al manteniment del vehicle. En aquest sentit les factures de 16-4-2016 (foli 18) i de 21-9-2016 (foli 19) per imports de 250,43.- EUR i 100,29.- EUR respectivament sols contemplen operacions de canvis d'olis, de filtres, reposició de líquid de parabrises amb la necessària mà d'obra que en ser estranys a la noció de conformitat del bé a que ens hem pogut referir tampoc podrien ser repercutits al venedor. Per tot l'exposat, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Plana tot i confirmant íntegrament la part dispositiva de la resolució recorreguda. IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Plana contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en data 26-2-2019 quina part dispositiva confirmem íntegrament. Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE