STSJAD ANDORRA, a 16 de gener del 2020 - ROJ: STSJAD 12/2020
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé16 janvier 2020
Numéro199/19
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 12/2020 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 16 janvier 2020)
> Décision commentée : STSJAD 12/2020, ECLI:AD:TSJADAD:2020:12, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, recours n° 199/19, 16 janvier 2020 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le 26 avril 2017, le véhicule conduit par M^me^ Carretero heurte l'arrière du véhicule de M^me^ Castrillo. La responsabilité de la conductrice n'est pas contestée, non plus que le montant des dommages matériels. Le litige porte uniquement sur la réparation du préjudice corporel subi par la demanderesse.
Dans sa demande, M^me^ Castrillo réclame un montant global de 4 916,03 euros, décomposé comme suit : 116,03 euros au titre des jours d'arrêt de travail, 3 300 euros au titre de l'incapacité permanente partielle (IPP) et 1 500 euros au titre du *pretium doloris*. Ces chefs se fondent sur un rapport médical établi à l'initiative de la demanderesse, qui fait état d'une cervicalgie post-traumatique consécutive au coup du lapin, et qui qualifie ces séquelles d'invalidantes en les rattachant à l'IPP. La demanderesse renonce ensuite, dans ses conclusions, à la réclamation relative aux jours d'arrêt.
Le Batlle, juge unipersonnel de première instance, rend sa sentence le 24 avril 2019. Il condamne solidairement M^me^ Carretero et la compagnie d'assurances « Somoza » à verser 3 000 euros, « augmentée des intérêts légaux produits depuis le jour de l'accident », soit le 26 avril 2017. Le juge écarte l'incapacité permanente partielle, l'expertise judiciaire ayant conclu à la persistance de la cervicalgie sans caractère invalidant, etintègre ces lésions dans le *pretium doloris*.
Les défendeurs interjettent appel. Ils demandent la réformation du jugement en ce que le *pretium doloris* serait fixé à 1 500
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 16 de gener del 2020 - ROJ: STSJAD 12/2020
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 12/2020 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 16 janvier 2020)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 12/2020, ECLI:AD:TSJADAD:2020:12, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, recours n° 199/19, 16 janvier 2020 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le 26 avril 2017, le véhicule conduit par M^me^ Carretero heurte l'arrière du véhicule de M^me^ Castrillo. La responsabilité de la conductrice n'est pas contestée, non plus que le montant des dommages matériels. Le litige porte uniquement sur la réparation du préjudice corporel subi par la demanderesse.
Dans sa demande, M^me^ Castrillo réclame un montant global de 4 916,03 euros, décomposé comme suit : 116,03 euros au titre des jours d'arrêt de travail, 3 300 euros au titre de l'incapacité permanente partielle (IPP) et 1 500 euros au titre du pretium doloris. Ces chefs se fondent sur un rapport médical établi à l'initiative de la demanderesse, qui fait état d'une cervicalgie post-traumatique consécutive au coup du lapin, et qui qualifie ces séquelles d'invalidantes en les rattachant à l'IPP. La demanderesse renonce ensuite, dans ses conclusions, à la réclamation relative aux jours d'arrêt.
Le Batlle, juge unipersonnel de première instance, rend sa sentence le 24 avril 2019. Il condamne solidairement M^me^ Carretero et la compagnie d'assurances « Somoza » à verser 3 000 euros, « augmentée des intérêts légaux produits depuis le jour de l'accident », soit le 26 avril 2017. Le juge écarte l'incapacité permanente partielle, l'expertise judiciaire ayant conclu à la persistance de la cervicalgie sans caractère invalidant, etintègre ces lésions dans le pretium doloris.
Les défendeurs interjettent appel. Ils demandent la réformation du jugement en ce que le pretium doloris serait fixé à 1 500
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 16 de gener de 2020. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 16 de gener del 2020 - ROJ: STSJAD 12/2020 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 3000172/2018. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 16 janvier 2020 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TSJC.- 0000199/2019 ORIGEN: 3000172/2018 - 00
NIG: 5300542120180001221
PARTS:
Apel·lant : Somoza i Carretero
Procurador : Sra. Tamarit
Advocat : Sra. Vélez
Apel·lat : Sra. Castrillo
Procurador : Sr. Sanz
Advocat : Sra. Miró
SENTÈNCIA 006-2020
Andorra la Vella, el 16 de gener de 2020. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 3000172/2018.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 199/19 — Décision commentée
Primer.- En data 24.4.19 el Batlle dictà Sentència i va decidir :
"que estimant parcialment la demanda articulada per la Sra. Castrillo contra la Sra. Carretero i la companyia d'assegurances "Somoza", ha de condemnar i condemna solidàriament a les darreres a indemnitzar a la primera en la suma global de tres mil euros (3.000.- EUROS), augmentada dels interessos legals produïts d'ençà el dia d'ocurrència del sinistre denunciat, això és el vint-i-sis d'abril del dos mil disset, i fins que sigui íntegrament satisfeta, sense efectuar especial condemna en costes d'aquesta instància a cap dels litigants segons s'ha raonat en el darrer Considerant. "
Segon.- Contra l'esmentada Sentència, la representació processal de la companyia Somoza i de la Sra. Carretero, va interposar recurs d'apel·lació, i en virtut dels arguments exposats en el seu escrit de conclusions de data 4.7.19 demana la revocació de la sentència d'instància únicament en el sentit de fixar l'import de pretium doloris a satisfer a l'adversa en l'import de 1.500EUR, augmentat dels interessos a comptar de la fermesa de la sentència, condemnant l'adversa al pagament de les costes processals causades per la tramitació d'aquesta segona instància, incloent-hi els honoraris de l'advocada i la procuradora.
Tercer.- Per escrit de data 12.9.19, la representació processal de la Sra. Castrillo presentà el corresponent escrit de contesta a les conclusions, tot demanant la confirmació de la sentència recorreguda i la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent, amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- I.- Es discuteix en aquest procés la indemnització que correspon satisfer a l'agent com a conseqüència de l'accident de trànsit que va tenir lloc el 26 d'abril de 2017 al XXXX, quan el vehicle conduït per la Sra. Carretero va xocar contra la part posterior del vehicle de la demandant.
Atès que no es discuteix la responsabilitat de la demandada en la producció de l'accident, ni l'import dels danys materials que es van ocasionar, l'objecte del recurs queda circumscrit a determinar la quantitat que ha de ser satisfeta a l'agent per les lesions que va patir amb motiu de la col·lisió.
Sobre aquesta qüestió, la sentència impugnada ha fixat la suma de 3.000 EUR, en concepte de pretium doloris, més els interessos legals des de la data de l'accident, i ha desestimat l'existència d'una incapacitat permanent parcial, en base al dictamen pericial practicat en les actuacions. D'altra banda, la pròpia part agent ja havia renunciat en conclusions a la reclamació relativa als dies de baixa que se li havien causat.
En el seu recurs d'apel·lació, els demandats impugnen aquest pronunciament per dos motius diferents. En primer lloc, consideren que la condemna al pagament de la quantitat de 3.000 EUR, en concepte de pretium doloris, incorre en incongruència, ja que la part agent només va sol·licitar en la demanda, i per aquest apartat, l'import de 1.500 EUR. En segon lloc, discuteixen que els interessos legals s'hagin de comptar a partir de la data de l'accident, quan, segons al·leguen, només serien procedents a partir del moment en què va esdevenir líquid l'import de la indemnització.
Segon.- Respecte del primer motiu d'impugnació, cal tenir en compte que la demanda va sol·licitar la condemna al pagament d'un import global de 4.916,03 EUR, dels quals corresponien 116,03 als dies de baixa, 3.300 a la IPP i 1.500 al pretium doloris. Aquesta petició es basava en l'informe mèdic emès a instància de part i que es va acompanyar a l'escrit de demanda, en el qual es feia constar l'existència de molèsties (cervicàlgia post traumàtica) derivades de la fuetada cervical que va patir com a conseqüència de l'accident de trànsit. El tècnic va considerar que aquestes molèsties cervicals eren invalidants i les va incloure en el concepte d'IPP, pel qual es reclamaven 3.300 EUR, com abans s'ha dit.
Ara bé, la prova pericial practicada en les actuacions va confirmar la presència d'aquestes àlgies cervicals, però no les va considerar invalidants, de manera que va descartar la indemnització per IPP, si bé les va incloure en el capítol del pretium doloris. Com diu el complement del dictamen pericial (F. 144), "en aquest cas, es va considerar la persistència de la cervicàlgia dins del primer apartat permetent incloure-la dins del "pretium doloris" i sense causar IPP".
Aquest conjunt de circumstàncies obliguen a descartar que s'hagi produït la incongruència que denúncia la part apel·lant. En primer lloc, perquè la condemna al pagament de la quantitat de 3.000 EUR no supera l'import que es sol·licitava en la demanda. En segon lloc, i més rellevant, perquè es tracta de compensar la producció d'unes cervicàlgies que ja es feien constar en l'escrit de demanda i que es reclamaven inicialment en concepte d'IPP. El fet de que la Batllia, seguint el criteri del dictamen pericial, no les hagi considerat invalidants i les hagi inclòs dins del concepte de pretium doloris, no suposa que s'hagi concedit més d'allò que es demanava inicialment, ni tampoc ha produït cap indefensió a les demandades, que han sigut conscients des de l'inici del procés que es reclamava una indemnització per aquesta patologia, inicialment inclosa com a IPP, i han pogut articular en conseqüència tots els mitjans de defensa que han considerat necessaris i procedents.
Procedeix, doncs, desestimar aquest motiu d'impugnació.
Tercer.- Pel que fa als interessos legals, la sentència apel·lada condemna la part demandada a satisfer-los des de la data de producció de l'accident. Tanmateix, aquesta conclusió no pot ser compartida, ja que, segons la jurisprudència d'aquesta Sala, ha estat necessària la tramitació d'aquest procés per conèixer la quantitat que havia de ser satisfeta, de manera que, en aplicació del principi in illiquidis no fit mora (Digest 50, 17, 99), el pagament dels interessos només procedirà a partir de la data de la sentència de la primera instància, que determina l'import de la indemnització i que, en aquest punt, ha estat confirmada per aquest Tribunal.
Quart.- Atès que s'estima parcialment el recurs d'apel·lació, no procedeix fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada, d'acord amb el principi de la Novel·la 82, capítol Somoza
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposen la Sra. Carretero i el Sr. Vives, aquest darrer com a delegat de la companyia Somoza, contra la sentència dictada pel Tribunal unipersonal del Batlle el 24 d'abril de 2019, la qual es reforma exclusivament pel que fa a la condemna al pagament dels interessos legals, que es meriten a partir de la data de la sentència de primera instància.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta alçada.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.