STSJAD ANDORRA, a 24 de gener del 2020 - ROJ: STSJAD 17/2020
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé24 janvier 2020
Numéro117/19
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 17/2020 (24 janvier 2020), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal
> **Décision commentée :** Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, sentence n° 6-2020, 24 janvier 2020, recours n° 117/19, ROJ STSJAD 17/2020, ECLI:AD:TSJADAD:2020:17 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note préliminaire : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI) a été retenue.*
## Faits et procédure
Le Tribunal de Corts a condamné M. Plana, en qualité d'auteur d'un délit mineur d'obstruction à l'exécution d'une décision judiciaire, à six mois de prison conditionnelle, assortis d'un délai d'épreuve de deux ans, et aux dépens. Le jugement de première instance est daté du 17 juillet 2019 selon la décision d'appel (le dispositif de l'extrait relatif au premier jugement comporte une date laissée en blanc). Aucune responsabilité civile n'a été prononcée à ce stade.
Les faits déclarés prouvés, non contestés en appel, sont les suivants :
- par ordonnance de mesures provisionnelles du 25 septembre 2012, rendue dans le cadre d'une procédure de mesures provisoires, une pension alimentaire de 400 euros mensuels a été mise à la charge du père au profit de sa fille mineure ;
- par jugement de séparation du 4 mars 2015 du Tribunal unipersonnel du Batlle, la pension a été portée à 600 euros mensuels, décision confirmée par la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia le 29 avril 2016 ;
- le prévenu n'a volontairement versé aucune somme depuis le prononcé du jugement de séparation, et le montant fixé par l'ordonnance de 2012 n'a été acquitté que jusqu'en janvier 2013.
La défense a interjeté appel. Elle soutenait que le prévenu n'avait jamais contesté son obligation alimentaire et que l'inexécution résultait d'une impossibilité économique survenue postérieurement, et non d'un refus volontaire. Elle demandait la réformation du jugement et l'acquittement. Le ministère public concluait à la confirmation intégrale.
## Question de droit
La question posée était la suivante : la prétendue impossibilité économique de satisfaire une obligation alimentaire fixée judiciairement fait-elle disparaître l'élément subjectif de l'infraction d'obstruction à l'exécution d'une décision judiciaire ? Corrélativement, la Cour devait préciser à qui incombe la charge de la preuve de la capacité ou de l'incapacité de paiement.
Le texte de la décision ne précise pas l'article du Code pénal (loi qualifiée n° 9/2005 du 21 février 2005) incriminant ce délit, la référence légale mentionnée dans les métadonnées étant incomplète (« article » sans numéro). L'analyse suivante se fonde donc exclusivement sur le raisonnement de la Cour.
## Solution et dispositif
La Sala Penal a rejeté l'appel, confirmé le jugement entrepris et condamné l'appelant aux dépens. Le dispositif, traduit du catalan, est reproduit ci-dessous :
> « 1.- Rejeter le recours formé par la représentation de M. Plana.
>
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 24 de gener del 2020 - ROJ: STSJAD 17/2020
STSJAD 17/2020 (24 janvier 2020), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, sentence n° 6-2020, 24 janvier 2020, recours n° 117/19, ROJ STSJAD 17/2020, ECLI:AD:TSJADAD:2020:17 (Lire sur source officielle)
Note préliminaire : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI) a été retenue.
Faits et procédure
Le Tribunal de Corts a condamné M. Plana, en qualité d'auteur d'un délit mineur d'obstruction à l'exécution d'une décision judiciaire, à six mois de prison conditionnelle, assortis d'un délai d'épreuve de deux ans, et aux dépens. Le jugement de première instance est daté du 17 juillet 2019 selon la décision d'appel (le dispositif de l'extrait relatif au premier jugement comporte une date laissée en blanc). Aucune responsabilité civile n'a été prononcée à ce stade.
Les faits déclarés prouvés, non contestés en appel, sont les suivants :
par ordonnance de mesures provisionnelles du 25 septembre 2012, rendue dans le cadre d'une procédure de mesures provisoires, une pension alimentaire de 400 euros mensuels a été mise à la charge du père au profit de sa fille mineure ;
par jugement de séparation du 4 mars 2015 du Tribunal unipersonnel du Batlle, la pension a été portée à 600 euros mensuels, décision confirmée par la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia le 29 avril 2016 ;
le prévenu n'a volontairement versé aucune somme depuis le prononcé du jugement de séparation, et le montant fixé par l'ordonnance de 2012 n'a été acquitté que jusqu'en janvier 2013.
La défense a interjeté appel. Elle soutenait que le prévenu n'avait jamais contesté son obligation alimentaire et que l'inexécution résultait d'une impossibilité économique survenue postérieurement, et non d'un refus volontaire. Elle demandait la réformation du jugement et l'acquittement. Le ministère public concluait à la confirmation intégrale.
Question de droit
La question posée était la suivante : la prétendue impossibilité économique de satisfaire une obligation alimentaire fixée judiciairement fait-elle disparaître l'élément subjectif de l'infraction d'obstruction à l'exécution d'une décision judiciaire ? Corrélativement, la Cour devait préciser à qui incombe la charge de la preuve de la capacité ou de l'incapacité de paiement.
Le texte de la décision ne précise pas l'article du Code pénal (loi qualifiée n° 9/2005 du 21 février 2005) incriminant ce délit, la référence légale mentionnée dans les métadonnées étant incomplète (« article » sans numéro). L'analyse suivante se fonde donc exclusivement sur le raisonnement de la Cour.
Solution et dispositif
La Sala Penal a rejeté l'appel, confirmé le jugement entrepris et condamné l'appelant aux dépens. Le dispositif, traduit du catalan, est reproduit ci-dessous :
Reproduction verbatim
« 1.- Rejeter le recours formé par la représentation de M. Plana.
Sentència
Núm. de Rotlle: TSJP 0000117/2019 Núm. de Causa: 6000232/2018
SENTÈNCIA 6-2020
PARTS:
Apel·lant: Sr. Plana
Advocat: Sr. Vara
Apel·lat: MINISTERI FISCAL
Magistrades: Sra. Marie Conte
Sra. Fátima Ramírez Souto
Andorra la Vella, vint-i-quatre de gener de dos mil vint.
En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 17 de juliol de 2019 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte menor d'un delicte menor d'obstaculització d'execució de resolucions judicials per impagament reiterat de pensions alimentaries. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.
ANTECEDENTS DE FET
I.-RESULTANT: Que el Tribunal de Corts dictà sentència de data . amb la següent part dispositiva: "Decidim,
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 117/19 — Décision commentée
Condemnar Plana com a responsable penalment en concepte d'autor del delicte menor d'obstaculització d'execució de resolució judicial referent al pagament de pensió d'aliments a familiars, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de SIS (6) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, i al pagament de les despeses processals causades.
No escau efectuar cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil."
II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats que,
El processat Plana, nascut el dia XXX d'agost de XXX, de nacionalitat espanyola, i amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència, va contreure matrimoni canònic amb Macias el dia 26 d'octubre de 2010, i fruit d'aquesta relació de convivència va néixer en data XXX de maig de XXX una filla anomenada M.P.B..
Havent cessat llur relació, i a fi de regular les mesures paternofilials en relació a llur filla menor d'edat, en data 12 de juliol de 2012, el processat Plana formulà demanda de mesures provisionals contra la Sra. Macias, incoant-se l'expedient civil núm. B-0669-5/2012 (5000669/2012). l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle dictà Aute en data 25 de setembre de 2012, el qual fixà, entre altres, a càrrec del progenitor (el processat ENTITY_4) una pensió per aliments a favor de la menor en la suma de 400 euros mensuals a favor de la seva filla menor d'edat ; b) que per sentència de separació de data 4 de març del 2015 dictada pel tribunal Unipersonal del Batlle la suma de la pensió a favor de la filla es va fixar en 600 euros, sent aquesta resolució confirmada per la sentència dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de data 29 d'abril del 2016; i c) que l'acusat no ha satisfet cap quantitat voluntàriament pel pagament de les pensions des del dictat de la sentència de separació i la quantitat mensual fixada en l'aute de mesures provisionals només va ser pagada fins al mes de gener del 2013.
III.-RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació la defensa del Sr. Plana, trobant-se en total desacord amb la mateixa per quant el seu defensat mai ha negat l'obligació d'aliments i que l'eventual incompliment no ha estat en cap cas voluntari, sinó a conseqüència de la impossibilitat econòmica sobrevinguda d'aquest.
Sol·licita que es revoqui la sentència objecte de recurs i es procedeixi a dictar l'absolució del seu defensat, en no haver estat degudament acreditat la comissió del delicte imputat.
IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs, en considerar el Sr. P. només va abonar voluntàriament la pensió d'aliments fins al gener de 2013, interessant la íntegra confirmació de la sentència objecte de recurs.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: que la comissió del delicte d'obstaculització de resolucions judicials referent al pagament de pensions alimentàries exigeix la concurrència en el subjecte actiu d'un element subjectiu, configurat pel coneixement de la resolució judicial i la voluntat d'incomplir l'obligació de prestació que aquella imposa. En aquest requisit s'integra també la possibilitat del subjecte d'atendre l'obligació imposada, ja que quan l'agent es troba en una situació d'impossibilitat constatada de satisfer la prestació, aquesta situació objectiva exclou la voluntarietat de la conducta típica i la conseqüent absència de la culpabilitat per estar absent l'element de l'antijuridicitat, que vindria jurídicament fonamentat en una situació objectiva d'estat de necessitat o, més correctament, en la concurrència d'una causa de no ser exigible una altra conducta diferent de la realitzada pel subjecte.
La càrrega de la prova en aquest delicte opera igual que en tots els altres i, per tant, és a l'acusació a qui competeix demostrar que l'acusat posseeix els mitjans econòmics per satisfer la prestació econòmica a la qual està obligat i a la defensa si al·lega la impossibilitat acreditar-la.
Partint de l'existència d'un pronunciament civil condemnant al pagament de les prestacions i essent aquest pronunciament susceptible d'actualització o alteració per modificació de les circumstàncies, el fet mateix que s'hagi establert judicialment i es mantingui el seu import, sense haver instat l'obligat al pagament la seva modificació, permet inferir de manera raonable la possibilitat de pagament pel deutor i, per tant, la voluntarietat de la seva omissió. És al deutor a qui li correspon la càrrega de la prova sobre l'absència d'una capacitat econòmica que, en principi, és raonable, com s'ha dit, pressuposar que existeix.
En el cas enjudiciat, la sentència declara provat, i no ha estat impugnat, que: a) que per aute de data 12 de juliol del 2012 en l'expedient de mesures provisionals es va fixar al seu càrrec una pensió de 400 euros mensuals a favor de la seva filla menor d'edat ; b) que per sentència de separació de data 4 de març del 2015 dictada pel tribunal Unipersonal del Batlle la suma de la pensió a favor de la filla es va fixar en 600 euros, sent aquesta resolució confirmada per la sentència dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de data 29 d'abril del 2016; i c) que l'acusat no ha satisfet cap quantitat voluntàriament pel pagament de les pensions des del dictat de la sentència de separació i la quantitat mensual fixada en l'aute de mesures provisionals només va ser pagada fins al mes de gener del 2013.
Per la part recurrent s'al·lega, com ja va fer al judici, la impossibilitat econòmica de satisfer les prestacions econòmiques degudes, però, com estableix el Tribunal de Corts, més enllà de meres al·legacions, no ha demostrat aquesta impossibilitat ni ha sol·licitat en cap moment la modificació de la quantia de la pensió malgrat els reiterats requeriments que li han estat fet per que la pagués i tampoc ha fet ni tan sols algun pagament parcial d'ençà el dictat de la sentència, tot el què evidencia una voluntat rebel al pagament que és mereixedora de sanció penal, sense que el fet de tenir un crèdit reconegut a favor seu en front de la seva ex-parella per un altre concepte tingui cap rellevància en relació a les pensions degudes a la seva filla.
El recurs, per tot el què s'ha exposat, es desestima
II.-CONSIDERANT: Que la sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de les costes processals causades al recurrent.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
DECISIÓ
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
1.- DESESTIMAR el recurs interposat per la representació lletrada de Plana.
2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 17 de juliol del 2019 en la causa 6000232/2018
3.- Imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.