STSJAD ANDORRA, a 27 de febrer del 2020 - ROJ: STSJAD 47/2020
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé27 février 2020
Numéro558/16
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD, Civil, 27 février 2020 (ROJ : STSJAD 47/2020 ; ECLI:AD:TSJADAD:2020:47)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 février 2020, recours n° 558/16, ROJ : STSJAD 47/2020 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Les époux Gutierrez et Zapata, mariés le 19 janvier 2012 à Nador (Maroc), sont les parents d'un enfant, Ricart, né à Andorre-la-Vieille le 19 août 2013 et de nationalité andorrane. Par jugement du 30 septembre 2015, le Juzgado de Primera Instancia de Nador a prononcé leur divorce contentieux. Il a notamment attribué la garde de l'enfant à la mère, fixé une pension alimentaire et des frais d'hébergement au profit de l'épouse, ainsi que des contributions au profit de l'enfant, et accordé au père un droit de visite limité au dimanche, de 9 heures à 17 heures. Il a par ailleurs condamné le demandeur aux dépens.
Le 22 décembre 2016, Mme Zapata a introduit devant le Tribunal supérieur de justice d'Andorre une demande d'exequatur de ce jugement. Le mari a conclu à titre principal à la reconnaissance partielle de la seule déclaration de divorce, à l'exclusion des mesures paterno-filiales, et à titre subsidiaire au rejet total de la demande. Le ministère public a conclu au rejet de la demande.
Après une annulation de certains actes de procédure par décision du 6 décembre 2018, qui a rouvert le débat contradictoire sur la réplique, les parties ont conclu en décembre 2019. La Sala Civil a statué le 27 février 2020.
## Question de droit
La décision pose deux questions. La première porte sur le contrôle opéré par le juge de l'exequatur, au regard de l'article 49 de la Llei transitòria de procediments judicials du 21 décembre 1993, qui soumet la reconnaissance à cinq conditions cumulatives : la compétence de la juridiction d'origine, la régularité de la procédure suivie devant elle, l'application de la loi compétente selon les règles nationales de conflit de lois, la conformité à l'ordre public national et international, et l'absence de fraude à la loi. La seconde question, plus singulière, est de savoir si le juge peut accorder un exequatur partiel, limité aux seules dispositions compatibles avec l'ordre public, lorsque la décision étrangère comporte des chefs séparables.
## Solution et dispositif
La Cour constate que les quatre premières conditions sont remplies. Elle relève qu'aucun élément ne permet de contester la compétence de la juridiction marocaine, la régularité de la procédure (la présence du minist
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 27 de febrer del 2020 - ROJ: STSJAD 47/2020
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 février 2020, recours n° 558/16, ROJ : STSJAD 47/2020 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Les époux Gutierrez et Zapata, mariés le 19 janvier 2012 à Nador (Maroc), sont les parents d'un enfant, Ricart, né à Andorre-la-Vieille le 19 août 2013 et de nationalité andorrane. Par jugement du 30 septembre 2015, le Juzgado de Primera Instancia de Nador a prononcé leur divorce contentieux. Il a notamment attribué la garde de l'enfant à la mère, fixé une pension alimentaire et des frais d'hébergement au profit de l'épouse, ainsi que des contributions au profit de l'enfant, et accordé au père un droit de visite limité au dimanche, de 9 heures à 17 heures. Il a par ailleurs condamné le demandeur aux dépens.
Le 22 décembre 2016, Mme Zapata a introduit devant le Tribunal supérieur de justice d'Andorre une demande d'exequatur de ce jugement. Le mari a conclu à titre principal à la reconnaissance partielle de la seule déclaration de divorce, à l'exclusion des mesures paterno-filiales, et à titre subsidiaire au rejet total de la demande. Le ministère public a conclu au rejet de la demande.
Après une annulation de certains actes de procédure par décision du 6 décembre 2018, qui a rouvert le débat contradictoire sur la réplique, les parties ont conclu en décembre 2019. La Sala Civil a statué le 27 février 2020.
Question de droit
La décision pose deux questions. La première porte sur le contrôle opéré par le juge de l'exequatur, au regard de l'article 49 de la Llei transitòria de procediments judicials du 21 décembre 1993, qui soumet la reconnaissance à cinq conditions cumulatives : la compétence de la juridiction d'origine, la régularité de la procédure suivie devant elle, l'application de la loi compétente selon les règles nationales de conflit de lois, la conformité à l'ordre public national et international, et l'absence de fraude à la loi. La seconde question, plus singulière, est de savoir si le juge peut accorder un exequatur partiel, limité aux seules dispositions compatibles avec l'ordre public, lorsque la décision étrangère comporte des chefs séparables.
Solution et dispositif
La Cour constate que les quatre premières conditions sont remplies. Elle relève qu'aucun élément ne permet de contester la compétence de la juridiction marocaine, la régularité de la procédure (la présence du minist
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000558/2016
EXEQUATUR
NIG: 5300531120160000034
PARTS:
Apel·lant : Sra. Zapata
Procurador : Sra. Benítez
Advocat : Sra. Olmo
Apel·lat : Sra. Gutierrez
Advocat : Sra. Martin
Part : MINISTERI FISCAL
SENTÈNCIA 028-2020
Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2020. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el procediment d'exequàtur més amunt referenciades.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 558/16 — Décision commentée
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- Per sentència de data 30-09-2015, el Jutjat de primera instància de Nador (Marroc), ha pronunciat el divorci contenciós dels consorts Sr. Gutierrez i Sra. Zapata, casats el 19-01-2012 a Nador, i pares del menor Ricart nascut a Andorra La Vella el 19-08-2013, resolvent :
"El Tribunal dicta pública y definitivamente en lo relativo al divorcio y en primer grado y contradictoriamente para el resto:
De la demanda principal:
Pronuncia el divorcio contencioso definitivo del demandante de su mujer demandada
Determina los derechos de la mujer resultantes del divorcio en importe de 40.000,00 Dirhams en concepto de la pensión compensatoria y el importe de 3.000,00 Dirhams en concepto de costes de alojamiento durante el periodo de continencia legal.
Confiere la guardia del menor Ricart a la madre.
Determina los derechos del hijo menor, resultantes del divorcio como viene a continuación:
Pensión alimenticia: 600,00 Dirhams por mes.
Costes de alojamiento: 400,00 Dirhams.
Costes de guardia del menor: 200,00 Dirhams por mes
El todo a partir de la fecha de este juicio, con continuidad hasta que caiga legalmente
Determina a favor del padre derecho de visita a su hijo el domingo de cada semana, de las 09:00 horas a las 17:00 horas.
Ordena la ejecución perentoria de las disposiciones relativas a los derechos de la divorciada y del hijo y de la visita familiar a favor del padre
Condena el demandante al pago de los costes procesales.
Ordena remitir extracto de la presente sentencia al lugar de nacimiento de ambas partes para la inscripción marginal.
De la demanda contraria:
Declara las demandas presentadas a este respecto inadmisible
Impone les costes procesales al Tesoro Publico (...)
Segon.- Mitjançant escrit presentat en data 22-12-2016, la representació processal de la Sra. Zapata, va formular demanda d'exequàtur de la referida sentència, essent part demandada el Sr. Gutierrez i part en el procés el Ministeri Fiscal.
Tercer.- El Ministeri Fiscal va emetre informe de data 03-03-2017 manifestant que procedeix desestimar la demanda d'exequàtur.
Per escrit del 11-04-2017, el Sr. Gutierrez va contestar demanant, amb caràcter principal la desestimació parcial de la demanda d'exequàtur en el sentit de convalidar única i exclusivament la declaració de divorci, però desestimant la convalidació de les mesures paternofilials contingudes en la mateixa, sense fer especial pronunciament de les costes processals causades.
Subsidiàriament, i pel cas que el Tribunal consideri que no es pot estimar parcialment la demanda d'exequàtur en el sentit exposat, desestimar-la en tots els seus termes, imposant les costes a la contrapart.
Quart.- Per Aute del 06-12-2018, es va decidir deixar sense efecte les actuacions practicades en el marc de les presents actuacions, i retrotraure- les fins al tràmit immediatament posterior a la contesta, i emplaçar a la Sra. Zapata a fi que presenti el seu escrit de rèplica.
Cinquè.- La part agent va replicar en data 11-01-2019, mantenint les seves pretensions, i per escrit del 17-01-2019 el Ministeri Fiscal també va ratificar el seu escrit anterior.
Per escrit del 01-02-2019, la part defenent va duplicar.
Sisè.- Evacuat el tràmit de proves, les parts van presentar els seus respectius escrits de conclusions en data 09-12-2019 i 10-12-2019.
En data 04-12-2019, el Ministeri Fiscal va presentar escrit de conclusions pel qual manifestava que interessava que no s'atorgui l'exequàtur sol·licitat per la part actora.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'article 49 de la Llei transitòria de procediments judicials disposa que el procediment d'exequàtur té per objecte la verificació i el control que la sentència a executar compleixi cumulativament amb els requisits següents:
la competència de la jurisdicció que l'ha dictat.
la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció.
l'aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte.
la conformitat a l'ordre públic nacional i internacional.
l'absència de tot frau a la llei nacional
Segon.- En el present cas, no existeix cap element per contradir ni la competència de la jurisdicció marroquina que va dictar la sentència, ni la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció (en particular ressurt de la sentència la presència del ministeri fiscal) o que la mateixa va aplicar la llei competent, és a dir la llei marroquina.
Tampoc apareix un frau a la llei que la jurisprudència d'aquesta Sala (SSTSJA 18-12-1997 i 17-07-2003) ha definit com l'aplicació d'una normativa nacional estrangera per a escapar a l'aplicació d'una normativa nacional contrària.
La qüestió per resoldre recau sobre la qüestió de la conformitat a l'ordre públic nacional.
En relació a aquest concepte, vam poder dir que "inclou aquells principis, entre altres, de caire social, econòmic i jurídic, que informen una concreta societat en un moment determinat, la qual cosa provoca que el concepte d'ordre públic no sigui fix o immutable sinó que varia d'un Estat a un altre i, fins i tot, dins del propi Estat evolucioni al llarg del temps. ".
Es tracta per tant d'un concepte estrictament nacional que concerneix les normes o dels drets i garanties que es reconeixen com a fonamental.
No es tracta de valorar un país ni el seu sistema jurídic de manera global, ni tampoc de conèixer el fons de l'afer, sinó de dir si una determinada resolució ha observat els requisits enumerats pel ja citat article 49 LTPJ i si es pot o no autoritzar la seva execució i que tingui efectes civils al nostre país.
D'altra banda, com es deia en la Sentència del 24-09-1998 (Nº981 del llibre) "La demanda d'exequàtur no és una demanda d'execució d'una sentència estrangera sinó una demanda d'autorització d'execució d'una decisió estrangera".
En aquestes condicions, per principi, no es pot convalidar una mesura que seria contrària al nostre ordre públic, i poc importa que es tracten de mesures paternofilials que es poden posteriorment modificar al país de residència per adaptar-les a la realitat dels pares i del menor, ja que, d'una banda, pel sol fet de l'atorgament de l'exequàtur, les mesures adoptades es veuen revestides de la força executòria amb tots els efectes que la mateixa comporta.
Tercer.- I justament, és el cas en el present afer.
En efecte, ha quedat establert que si bé les parts es van casar a Nador, els mateixos es van instal·lar a Andorra just després. Encara viuen a Andorra els dos però evidentment de manera separada. El seu fill menor va néixer al 2013 a Andorra i té la nacionalitat andorrana.
Ara bé, examinada la sentència del tribunal de Nador, constatem que la mateixa no ha respectat les garanties suficients per la salvaguarda dels interessos d'aquest menor ja que ha adoptat les mesures que el concerneixen segons uns criteris que no corresponen a la realitat viscuda pel nen i al seu interès.
I és així que es va fixar una pensió insuficient en relació a les necessitats reals del fill i que no es preveu res en relació a les despeses extraordinàries quan el mode de vida andorrà del nen en comporta necessàriament.
De la mateixa manera, i contràriament al que pretén la mare, sí que ressurt de la sentència que se li va atribuir de forma automàtica i per efecte legal la guarda i custòdia pel sol fet de ser la mare quan tal atribució s'ha de fer en funció de l'interès del menor el qual pot correspondre en el seu cas a una atribució al pare o a una custòdia compartida.
També es va fixar un dret de visita del pare molt limitat sense que aquesta limitació es vegi fonamentada sobre l'interès superior de l'infant.
Així les coses, aquestes mesures no ofereixen les garanties i drets d'ordre públic que exigeix la Llei andorrana.
Quart.- Quant a l'exequàtur parcial, limitada al pronunciament del divorci, que sol·licita el Sr. Gutierrez sí que és possible donar-hi lloc.
La sentència citada per la part agent per afirmar el contrari (TSJC 15-05- 1997 nº753) no impedeix un exequàtur parcial sinó que recorda la prohibició de modificar el contingut de la decisió estrangera.
Una cosa és no poder modificar o alterar el fons de la sentència estrangera, una altra és, en el marc de l'exercici efectiu i concret del control, modular el reconeixement dels seus efectes via l'exequàtur i limitar els mateixos a Andorra.
Ara bé, quan una sentència estrangera sotmesa al control d'exequàtur no presenta un caràcter indivisible sinó que conté pronunciaments perfectament separables, aquells que són admissibles per a l'ordre públic es poden convalidar per tal de no produir als interessats en l'execució un perjudici major a l'estrictament necessari.
Es parla en doctrina d'un exequàtur parcial selectiu.
En el present cas, constatem que els pronunciaments que hem apuntat anteriorment són contraris a l'ordre públic però que els relatius al divorci contenciós definitiu dels consorts Zapata i Gutierrez, a la fixació de la pensió compensatòria i de les costes d'allotjament de l'esposa no ho són i poden reconèixer eficàcia a Andorra.
Per totes aquestes consideracions, l'exequàtur ha de ser concedit de manera parcial.
Cinquè.- En matèria d'exequàtur, és costum de no fer especial condemna en costes processals.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
Primer.- ESTIMAR parcialment la demanda d'exequàtur promoguda per la representació processal de la Sra. Zapata, i declarar executòria a Andorra la sentència del Jutjat de primera instància de Nador (Marroc) de data 30-09- 2015 només pel que fa als pronunciaments relatius al divorci contenciós definitiu dels consorts Sra. Zapata i Sr. Gutierrez i a la fixació de la pensió compensatòria i de les costes d'allotjament de l'esposa, però declarant no executoris a Andorra els pronunciaments relatius a la guarda i custòdia, als drets econòmics i al dret de visita en relació al menor Ricart.
Segon.- NO EFECTUAR especial condemna en costes judicials. Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
DECISIÓ
Primer.- ESTIMAR parcialment la demanda d'exequàtur promoguda per la representació processal de la Sra. Zapata, i declarar executòria a Andorra la sentència del Jutjat de primera instància de Nador (Marroc) de data 30-09- 2015 només pel que fa als pronunciaments relatius al divorci contenciós definitiu dels consorts Sra. Zapata i Sr. Gutierrez i a la fixació de la pensió compensatòria i de les costes d'allotjament de l'esposa, però declarant no executoris a Andorra els pronunciaments relatius a la guarda i custòdia, als drets econòmics i al dret de visita en relació al menor Ricart.
Segon.- NO EFECTUAR especial condemna en costes judicials. Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.