STSJAD ANDORRA, a 12 de juny del 2020 - ROJ: STSJAD 55/2020
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé12 juin 2020
Numéro72/19
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 55/2020 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:55)
> Décision commentée : STSJAD 55/2020, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 12 juin 2020, recours n° 72/19 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La société Montenegro, dont l'objet social est, selon ses écritures, l'exploitation de son propre patrimoine, a acquis le 20 avril 2017, directement auprès du promoteur, un appartement, deux places de stationnement et un cellier. Elle a supporté à cette occasion un impôt général indirect (IGI) qu'elle a mentionné dans sa déclaration, puis rectifié, la somme retenue étant de 62 126,05 euros.
L'administration fiscale a procédé à la liquidation provisoire de l'IGI de la société au titre de l'exercice 2017. Cette liquidation a été confirmée par la résolution du Directeur adjoint de gestion et d'assistance au contribuable du 19 septembre 2018, puis par la résolution de la Commission technique tributaire du 17 décembre 2018. La société a saisi le Tribunal de Batlles, qui, par sentence n° 23/2019 du 18 juillet 2019, a rejeté sa demande.
La société a interjeté appel. Elle soutenait, en substance, que les immeubles avaient été affectés à son activité, de sorte que l'IGI était déductible ; que l'article 63.1 de la Llei 11/2012 du 21 juin 2012 (LIGI) devait être appliqué, et non l'article 63.2 relatif aux biens d'investissement ; et que l'un de ses associés, M. Blasco, était débiteur envers elle d'une somme de 2 187 935 euros, qu'il apurait partiellement par le paiement de loyers. Le Gouvernement d'Andorre a conclu au rejet, faisant valoir que la société n'avait pas démontré que l'acquisition se rattachait à son activité économique et que les associés occupaient les lieux à titre de domicile familial.
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia était compétente en application de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia (non précisé dans la décision pour le détail de la compétence matérielle au-delà de cette référence).
## Question de droit
La question posée était de savoir si une société peut déduire l'IGI supporté lors de l'acquisition d'immeubles dont l'usage est, en fait, réservé aux associés comme logement familial, alors même que la société se présente comme ayant une activité de gestion de son patrimoine.
Cette question engageait deux points. Le premier portait sur la qualification économique de l'opération : l'acquisition de biens par une société constitue-t-elle une activité économique au sens de la LIGI ? Le second concernait le régime de la déduction, et notamment la portée respective de l'article 63.1 (biens courants affectés exclusivement à l'activité assujettie) et de l'article 63.2 (biens d'investissement affectés en tout ou partie à l'activité assujettie) de la LIGI.
## Solution et dispositif
Le Tribunal a rejeté l'appel et confirmé le jugement de première instance. Son raisonnement repose sur trois séries de motifs.
**Sur le cadre légal.**
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 12 de juny del 2020 - ROJ: STSJAD 55/2020
STSJAD 55/2020 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:55)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 55/2020, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 12 juin 2020, recours n° 72/19 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société Montenegro, dont l'objet social est, selon ses écritures, l'exploitation de son propre patrimoine, a acquis le 20 avril 2017, directement auprès du promoteur, un appartement, deux places de stationnement et un cellier. Elle a supporté à cette occasion un impôt général indirect (IGI) qu'elle a mentionné dans sa déclaration, puis rectifié, la somme retenue étant de 62 126,05 euros.
L'administration fiscale a procédé à la liquidation provisoire de l'IGI de la société au titre de l'exercice 2017. Cette liquidation a été confirmée par la résolution du Directeur adjoint de gestion et d'assistance au contribuable du 19 septembre 2018, puis par la résolution de la Commission technique tributaire du 17 décembre 2018. La société a saisi le Tribunal de Batlles, qui, par sentence n° 23/2019 du 18 juillet 2019, a rejeté sa demande.
La société a interjeté appel. Elle soutenait, en substance, que les immeubles avaient été affectés à son activité, de sorte que l'IGI était déductible ; que l'article 63.1 de la Llei 11/2012 du 21 juin 2012 (LIGI) devait être appliqué, et non l'article 63.2 relatif aux biens d'investissement ; et que l'un de ses associés, M. Blasco, était débiteur envers elle d'une somme de 2 187 935 euros, qu'il apurait partiellement par le paiement de loyers. Le Gouvernement d'Andorre a conclu au rejet, faisant valoir que la société n'avait pas démontré que l'acquisition se rattachait à son activité économique et que les associés occupaient les lieux à titre de domicile familial.
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia était compétente en application de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia (non précisé dans la décision pour le détail de la compétence matérielle au-delà de cette référence).
Question de droit
La question posée était de savoir si une société peut déduire l'IGI supporté lors de l'acquisition d'immeubles dont l'usage est, en fait, réservé aux associés comme logement familial, alors même que la société se présente comme ayant une activité de gestion de son patrimoine.
Cette question engageait deux points. Le premier portait sur la qualification économique de l'opération : l'acquisition de biens par une société constitue-t-elle une activité économique au sens de la LIGI ? Le second concernait le régime de la déduction, et notamment la portée respective de l'article 63.1 (biens courants affectés exclusivement à l'activité assujettie) et de l'article 63.2 (biens d'investissement affectés en tout ou partie à l'activité assujettie) de la LIGI.
Solution et dispositif
Le Tribunal a rejeté l'appel et confirmé le jugement de première instance. Son raisonnement repose sur trois séries de motifs.
Sur le cadre légal.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2000010/2019 Núm. Rotlle: TSJA-0000072/2019
SENTÈNCIA 7-2020
PARTS:
Apel·lant: Montenegro
Representant: Sr. Ramirez
Advocat: Sr. Palomo
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Caro
Advocada: Sra. Farré
Andorra la Vella, el dotze de juny de dos mil vint.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000010/2019.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 72/19 — Décision commentée
1.- La societat Montenegro va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària de 17 de desembre del 2018, confirmatòria de la resolució del Director adjunt de Gestió i Atenció al contribuent, de 19 de setembre del 2018, mitjançant la qual es procedí a la liquidació provisional de l'IGI de la societat agent corresponent a l'exercici de 2017.
2.- En la sentència núm. 23/2019, de 18 de juliol, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la societat agent.
3.- En el seu escrit d'apel·lació la societat estima, en substància, que:
el seu objecte social és l'explotació del seu propi patrimoni
el 20 d'abril del 2017 va adquirir un apartament, les dues places d'aparcament i un traster directament del promotor empresari, havent de suportar un IGI de 61.785 euros, com va fer constar a la liquidació corresponent, per un import d'IGI suportat de 62.644,94 euros, que incloïa la de 61.785 euros de l'adquisició esmentada, que posteriorment va rectificat, tot fixant la quantitat suportada en 62.126,05 euros
els immobles s'han afectat a l'activitat de la societat, per la qual cosa sí és deduïble l'IGI
s'ha d'estar a allò que estableix l'article 63.1 de la Llei 11/2012, de l'IGI (en endavant LIGI, i no al 63.2, que es refereix als béns d'inversió
el soci Blasco tenia un deute amb la societat de 2.187.935 euros, que anava eixugant parcialment amb els arrendaments dels immobles en qüestió
el IGI és deduïble
La societat va confirmar els seus arguments a l'acte de la vista pública.
4.- En la seva contesta el GOVERN D'ANDORRA estima en substància que:
la societat agent no ha pogut demostrar fefaentment que l'adquisició dels béns immobles estava relacionada amb el desenvolupament de les seves activitats econòmiques i, en conseqüència, qüestiona dita afectació
l'ús i el gaudi dels immobles l'efectuen els propis socis -la família formada pel Blasco, la Villegas, ambdós socis de la societat, i la seva filla-, i l'apartament constitueix el domicili familiar.
El GOVERN D'ANDORRA va confirmar els seus arguments a l'acte de la vista.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- Per resoldre aquest recurs cal tenir en compte que l'art. 4 de la LIGI estableix que estan subjectes a l'impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorrà per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l'activitat econòmica o en cada operació.
I, d'acord amb l'art. 5 de la mateixa norma, són activitats econòmiques les que impliquen l'ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d'algun d'aquests factors de producció, amb la finalitat d'intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis. Igualment estableix que l'activitat d'arrendament de béns té la consideració d'activitat econòmica.
D'altra banda, l'art. 47 disposa que la base de tributació de l'impost està constituïda per l'import total de la contraprestació de les operacions subjectes procedents del destinatari o de terceres persones, si bé els obligats tributaris poden deduir les quotes de l'impost que hagin suportat en la adquisició de béns o serveis rebuts relacionats amb el desenvolupament de les seves activitats econòmiques (article 61).
Des d'aquesta perspectiva el seu funcionament és idèntic que l'Impost del Valor Afegit (IVA), per la qual cosa resulta d'especial interès la interpretació d'aquest tribut en la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que a la sentència Wellcome Trust, de 20 de juny de 1996, assumpte C-155/94. Rec. p. I-3013, apartat 32, va declarar que "el mero ejercicio del derecho de propiedad por parte de su titular no puede, por sí solo, ser considerado como constitutivo de una actividad econòmica".
Aquesta doctrina ha estat reiterada a les sentències de 15/09/2011 (assumptes acumulats C-180/10 y C-181/10, cas Jaroslaw Slab i Emilian KucHalina Jeziorska-Kuc contra Minister FinansówDyrektor), i en la 13/06/2018 (assumpte C-421/17, cas Szef Krajowej Administracji Skarbowej contra Polfarmex Spó’ka Akcyjna w Kutnie). En aquesta última, el TJUE va dir:
"44 En lo que atañe a la operación de «amortización» de las acciones, de la jurisprudencia constante del Tribunal de Justicia resulta que la mera adquisición y la sola tenencia de acciones no deben considerarse una «actividad económica» en el sentido de la Directiva IVA. En efecto, la mera adquisición de participaciones financieras en otras empresas no constituye una explotación de un bien con el fin de obtener ingresos continuados en el tiempo, dado que el eventual dividendo, fruto de esta participación, es resultado de la mera propiedad del bien, y no la contrapartida de una actividad económica ( sentencia de 26 de mayo de 2005 (TJCE 2005, 143) , Kretztechnik, C-465/03, EU:C:2005:320,
apartado 19 y jurisprudencia citada).
45 Si la adquisición de participaciones financieras en otras empresas no constituye por sí misma una actividad económica en el sentido de la citada Directiva, lo mismo sucede respecto a las operaciones que consisten en ceder tales participaciones ( sentencia de 20 de junio de 1996 (TJCE 1996, 110) , Wellcome Trust, C-155/94, EU:C:1996:243, apartado 33)."
D'altra banda, l'article 63, apartat 1 de la LIGI estableix que els empresaris o els professionals no poden deduir les quotes de l'impost suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que no s'afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l'impost, i que en qualsevol cas sí que podran deduir les quotes suportades en relació amb la seva activitat empresarial o professional efectuada fora del territori d'aplicació de l'impost i que haurien donat dret a deducció si s'haguessin efectuat dins el mateix territori.
Tanmateix, l'apartat 2 del mateix article disposa que les quotes suportades per l'adquisició, la importació, el lloguer o la cessió d'ús per un altre títol de béns d'inversió que s'utilitzin en tot o en part en el desenvolupament de les activitats empresarials o professionals subjectes a l'impost previstes a l'apartat 1, es poden deduir en la mesura en què aquests béns o serveis hagin de ser utilitzats previsiblement, d'acord amb criteris fonamentats, en el desenvolupament de l'activitat empresarial o professional subjecta a l'impost. És a dir, no es permet la deducció de qualsevol quota de l'IGI, sinó la derivada de l'adquisició de béns dedicats de forma fonamentada, a l'activitat de la societat subjecta a l'impost.
Tercer.- Com s'ha dit, la tesi de la part agent és que l'IGI per l'adquisició dels béns és deduïble compte tingut que l'activitat de la societat és la gestió i explotació del seu propi patrimoni, i que els béns adquirits es van llogar al Blasco, que anava pagant la renta pactada mitjançant un descompte mensual del préstec que havia contret amb la societat.
Tanmateix, aquesta posició no pot ser compartida. En efecte, com al·lega la representació del GOVERN D'ANDORRA, la societat agent no ha pogut demostrar fefaentment que l'adquisició dels béns immobles estava relacionada amb el desenvolupament de les seves activitats econòmiques i, en conseqüència, que l'IGI pugui ser deduïble.
I és que, en el present cas, l'ús i el gaudi dels immobles l'efectuen els propis socis -la família formada pel Blasco, la Villegas, ambdós socis de la societat, i la seva filla-, des del mateix moment de la seva adquisició, sense que consti l'ús previ per tercers, mitjançant, per exemple, per un contracte de lloguer. Tampoc es van comprar els immobles per la seva posterior venda a un tercer. La finalitat de la compra va ser que l'immoble es destinés a ser el domicili familiar dels socis, per la qual cosa no es pot sostenir que es van adquirir i destinar al desenvolupament de l'activitat empresarial o professional subjecta a l'impost.
Endemés, el suposat deute del Blasco amb la societat -la liquidació del qual es sosté per l'agent que s'anava liquidant amb la condonació de les quotes del lloguer- tampoc ha estat acreditat.
Amb aquestes circumstàncies no es pot considerar que estigui acreditat que els immobles s'hagin dedicat a les activitats pròpies de la societat, en canvi, sí que ho està que l'apartament constitueixi el domicili familiar dels socis, i sense que existeixi prova fefaent que es pagui una renta per la seva ocupació -més enllà de les factures elaborades per la pròpia societat agent-, o que existeixi un deute d'un dels socis envers la societat.
Aquestes circumstàncies obliguen a entendre que l'adquisició dels immobles es va fer pel gaudi personal dels seus socis, la qual cosa impedeix que l'IGI pugui ser deduïble per la societat adquirent.
Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per Montenegro contra la sentència núm. 23/2019, de 18 de juliol, el Tribunal de Batlles.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de la Comissió Tècnica Tributària de 17 de desembre del 2018, confirmatòria de la resolució del Director adjunt de Gestió i Atenció al contribuent, de 19 de setembre del 2018, mitjançant la qual es procedí la liquidació provisional de l'IGI de la societat agent corresponent a l'exercici de 2017.
Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.