STSJAD ANDORRA, a 20 de juliol del 2020 - ROJ: STSJAD 72/2020
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé20 juillet 2020
Numéro26/20
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 72/2020, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 20 juillet 2020 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:72)
> Décision commentée : STSJAD 72/2020, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 20 juillet 2020, recours n° 26/20 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:72) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Un ressortissant marocain, condamné par le Tribunal de Corts le 21 janvier 2020, interjette appel. Il avait été reconnu coupable, en qualité d'auteur, de quatre délits majors de mauvais traitements dans le cadre domestique, de quatre délits majors de lésions psychiques ayant nécessité un traitement médical postérieur à la première assistance, et de deux contraventions pénales de lésions dolosives. La peine prononcée était de dix-huit mois de prison conditionnelle pour les délits majors, assortis d'un délai de suspension de quatre ans, et d'un mois d'arrêts nocturnes conditionnels pour les contraventions. Il était en outre condamné à indemniser la victime, Mme Pino, à hauteur de 2 500 euros au titre du *pretium doloris*, et la CASS (organisme de sécurité sociale) à hauteur de 518,10 euros.
Les faits déclarés prouvés couvrent la période comprise entre 2012 et 2014, pendant laquelle le couple, marié au Maroc en janvier 2012, vivait en Andorre. Ils comprennent des violences physiques (pression sur la main, coups au cou, projection au sol, entrave à un appel téléphonique) et des insultes réitérées. Des certificats des urgences de l'hôpital Nostra Senyora de Meritxell attestent certaines lésions. Des troubles anxieux et un trouble mixte anxio-dépressif ont été constatés par des professionnels.
L'appelant soulève trois moyens principaux : une appréciation discriminatoire des faits, fondée sur une prétendue « culture maltraitante » attribuée à son origine, qui méconnaîtrait la présomption d'innocence ; la contestation de la matérialité des faits et du lien de causalité avec les lésions ; la contestation du nombre de qualifications retenues (il soutient que les lésions psychiques ne sont que trois). Subsidiairement, il sollicite une réduction de peine et de l'indemnisation. Le ministère public conclut à la confirmation intégrale.
## Question de droit
La juridiction d'appel doit trancher plusieurs questions :
1. Le juge de première instance a-t-il fondé sa condamnation sur l'origine nationale ou culturelle du prévenu, en violation de la présomption d'innocence ?
2. Les faits constituent-ils légalement les infractions retenues, notamment le délit de mauvais traitements dans l'ambiance domestique (art. 114.2 du Code pénal), les délits majors de lésions psychiques nécessitant un traitement médical (art. 113.2) et les contraventions de lésions dolosives (art. 476.2) ?
3. La peine et la responsabilité civile sont-elles correctement fixées au regard de l'article 56 et de l'article 90 du Code pénal ?
## Solution et dispositif
La Sala Penal rejette l'essentiel des moyens. Sur le premier point, elle juge que la critique « présuppose » à tort une condamnation fondée sur la nationalité. Elle relève que l'allusion à la culture marocaine, « inutile et non partagée » par la chambre, n'est pas le fondement de la décision, laquelle repose sur des preuves directes et indirectes détaillées (constats médicaux, témoignages, avis de professionnels). Elle en conclut que le tribunal a motivé sa décision « sans aucune volonté de discrimination ».
Sur la qualification, la cour retient que les épisodes de lésions psychiques sont au nombre de quatre, et non de trois. Elle rappelle la jurisprudence selon laquelle il suffit que le traitement ait été nécessaire à la victime pour que l'infraction soit qualifiée de délit majeur, même si la victime ne l'a pas suivi pour d'autres raisons. Elle précise que deux des quatre épisodes de mauvais traitements sont établis par les rapports d'urgences, les deux autres par les déclarations de la victime et de l'éducatrice sociale. Elle note enfin que la peine est globale et prend
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 20 de juliol del 2020 - ROJ: STSJAD 72/2020
STSJAD 72/2020, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 20 juillet 2020 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:72)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 72/2020, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 20 juillet 2020, recours n° 26/20 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:72) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Un ressortissant marocain, condamné par le Tribunal de Corts le 21 janvier 2020, interjette appel. Il avait été reconnu coupable, en qualité d'auteur, de quatre délits majors de mauvais traitements dans le cadre domestique, de quatre délits majors de lésions psychiques ayant nécessité un traitement médical postérieur à la première assistance, et de deux contraventions pénales de lésions dolosives. La peine prononcée était de dix-huit mois de prison conditionnelle pour les délits majors, assortis d'un délai de suspension de quatre ans, et d'un mois d'arrêts nocturnes conditionnels pour les contraventions. Il était en outre condamné à indemniser la victime, Mme Pino, à hauteur de 2 500 euros au titre du pretium doloris, et la CASS (organisme de sécurité sociale) à hauteur de 518,10 euros.
Les faits déclarés prouvés couvrent la période comprise entre 2012 et 2014, pendant laquelle le couple, marié au Maroc en janvier 2012, vivait en Andorre. Ils comprennent des violences physiques (pression sur la main, coups au cou, projection au sol, entrave à un appel téléphonique) et des insultes réitérées. Des certificats des urgences de l'hôpital Nostra Senyora de Meritxell attestent certaines lésions. Des troubles anxieux et un trouble mixte anxio-dépressif ont été constatés par des professionnels.
L'appelant soulève trois moyens principaux : une appréciation discriminatoire des faits, fondée sur une prétendue « culture maltraitante » attribuée à son origine, qui méconnaîtrait la présomption d'innocence ; la contestation de la matérialité des faits et du lien de causalité avec les lésions ; la contestation du nombre de qualifications retenues (il soutient que les lésions psychiques ne sont que trois). Subsidiairement, il sollicite une réduction de peine et de l'indemnisation. Le ministère public conclut à la confirmation intégrale.
Question de droit
La juridiction d'appel doit trancher plusieurs questions :
Le juge de première instance a-t-il fondé sa condamnation sur l'origine nationale ou culturelle du prévenu, en violation de la présomption d'innocence ?
Les faits constituent-ils légalement les infractions retenues, notamment le délit de mauvais traitements dans l'ambiance domestique (art. 114.2 du Code pénal), les délits majors de lésions psychiques nécessitant un traitement médical (art. 113.2) et les contraventions de lésions dolosives (art. 476.2) ?
La peine et la responsabilité civile sont-elles correctement fixées au regard de l'article 56 et de l'article 90 du Code pénal ?
Solution et dispositif
La Sala Penal rejette l'essentiel des moyens. Sur le premier point, elle juge que la critique « présuppose » à tort une condamnation fondée sur la nationalité. Elle relève que l'allusion à la culture marocaine, « inutile et non partagée » par la chambre, n'est pas le fondement de la décision, laquelle repose sur des preuves directes et indirectes détaillées (constats médicaux, témoignages, avis de professionnels). Elle en conclut que le tribunal a motivé sa décision « sans aucune volonté de discrimination ».
Sur la qualification, la cour retient que les épisodes de lésions psychiques sont au nombre de quatre, et non de trois. Elle rappelle la jurisprudence selon laquelle il suffit que le traitement ait été nécessaire à la victime pour que l'infraction soit qualifiée de délit majeur, même si la victime ne l'a pas suivi pour d'autres raisons. Elle précise que deux des quatre épisodes de mauvais traitements sont établis par les rapports d'urgences, les deux autres par les déclarations de la victime et de l'éducatrice sociale. Elle note enfin que la peine est globale et prend
Sentència
Núm. de Rotlle: TSJP 0000026/2020 Núm. de Causa: 6000103/2019
SENTÈNCIA 19-2020
PARTS:
Apel·lant: Sr. Ruiz
Advocada: Sra. Corbacho
Apel·lats: Sra. Pino
Advocada: Sra. Ricart
MINISTERI FISCAL
Magistrades: Sra. Marie Conte
Sra. Fátima Ramírez Souto
Andorra la Vella, vint de juliol de dos mil vint.
En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència dictada per Tribunal de Corts, en data 21 de gener de 2020, en la causa de referència, seguida per quatre delictes majors de maltractament en l'àmbit domèstic, per quatre delictes majors de lesions doloses que han requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència i per dues contravencions penals de lesions doloses, els components de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el Sr. Yves Picod.
I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 21 de gener de 2020 amb la següent part dispositiva:
"DECIDEIX :
"CONDEMNAR Ruiz, com a responsable penalment, en concepte d'autor de quatre delictes majors de maltractament en l'àmbit domèstic, de quatre delictes majors de lesions psíquiques que han requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència i de dues contravencions penals de lesions doloses, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DIVUIT MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL pels delictes majors, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys i UN MES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL per les esmentades contravencions penals, amb el mateix termini de suspensió de la condemna d'un mes, així com se'l condemna al pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris del lletrat de l'acusació particular, a determinar en període d'execució de sentència, com també les taxes judicials, que ascendeixen a DIVUIT EUROS AMB TRES CÈNTIMS (18,03 EUR).
En concepte de responsabilitat civil l'acusat Ruiz haurà d'indemnitzar a:
La CASS en la suma de CINC-CENTS DIVUIT EUROS AMB DEU CÈNTIMS (518,10 EUR).
La perjudicada Pino en la suma de DOS MIL CINC-CENTS EUROS (2.500 EUR)".
II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats:
"El processat Ruiz, nascut en data xxx de febrer de xxx, de nacionalitat marroquina, i sense antecedents penals, i Pino, van contreure matrimoni al Marroc en data 13 de gener de 2012, després que en un viatge de vacances que feu E.Vara a Nador (Marroc) veiés pel carrer a A., que aleshores tenia 17 anys i mig, quan aquesta anava a matricular-se a la universitat, seguint-la fins a casa seva, on es presentà al cap d'uns dies per demanar als seus pares la mà d'A., dient-los-hi que s'havia enamorat de la seva filla, que ella podria seguir estudiant a Andorra i que ell, que era una bona persona i treballadora, la cuidaria molt, donant aquells el consentiment a fi que es poguessin casar de forma immediata, un cop aquella hagués complert 18 anys.
Una vegada arribats al Principat i passat un escàs període de temps, en que ell es mostrava content perquè havia contret matrimoni amb una noia marroquí que li agradava i que era "verge", seguint la cultura del seu país, de sobte tot va canviar, mostrant E.Vara una actitud possessiva, començant a menysprear i a insultar de forma reiterada a A., dient-li expressions com: "puta, perra, zorra", "eres de usar y tirar, como las bragas".
Més concretament, en data 8 d'octubre de 2012, el processat E.Vara, desprès de discutir amb A., l'agafà pel pit, la llençà a terra i li trepitjà voluntàriament la mà dreta, provocant-li un hematoma.
Així mateix, en data 3 de desembre de 2013, mentre A. es trobava a la dutxa ensabonada, el processat entrà a la sala de bany i li manifestà "puta sal ya y coge al niño que està llorando", tancant-se ella a l'interior per poder-se treure el sabó, aconseguint ell obrir la porta amb un estri que anà a buscar a la cuina, provocant una situació de temor a A., que li agafà un tremoló i va caure a terra, sense que es podés vestir.
En data 21 de desembre de 2013, mentre A. estava a l'habitació del domicili conjugal, donant el pit al fill que tenen en comú i com que aquest plorava, la qual cosa molestava al processat, aquest li manifestà: "hija de puta, perra, vete al comedor", tot propinant-li un cop a la part esquerra del coll i buidant-li per sobre una ampolla d'aigua.
Tanmateix en data 11 de gener de 2014, el processat li propinà un cop al lateral esquerra del coll, fent-la caure a terra, arrossegant-la fins al llit i impedint que truqués per telèfon, així com que sortís de l'habitació amb sengles cops a les galtes i a la part posterior del cap.
A conseqüència d'aquestes agressions, A. patí cervicàlgia a hemicoll esquerre, eritema, contusió a la mà dreta i al dors de la mateixa mà, cefalea de característiques tensionals, i un estat d'ansietat i nerviosisme, patint un trastorn adaptatiu de tipus mixt ansiós depressiu que s'hauria agreujat i enquistat degut, entre altres, als maltractaments rebuts, que requeria tractament mèdic.
No ha quedat acreditat que Pino tingués cap problema de salut quan vivia al Marroc, havent-li desaparegut l'estat d'ansietat que ha patit, després d'haver-se divorciat de E.Vara i d'haver començat una nova vida de parella amb altra persona".
III.- RESULTANT: que la representació lletrada de Ruiz formula recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, sol·licitant la revocació de la mateixa i s'acordi el següent:
Amb caràcter principal que s'absolgui al seu defensat.
Amb caràcter subsidiari, que se'l condemni a una pena de presó de 9 mesos de presó condicional pels delictes majors, amb un termini de suspensió de la condemna de 2 anys i a una pena d'arrest nocturn condicional per les contravencions penals, amb un termini de suspensió de la condemna d'un mes.
En concepte de responsabilitat civil, a satisfer un import màxim de 1.850 euros concepte de pretium doloris a la Sra. Pino i un import màxim de 226,74 euros a satisfer a la CASS.
Principalment, la defensa manifesta el seu desacord amb la relació de fets efectuada tant pel Ministeri Fiscal com per l'acusació particular, negant que el seu defensat hagués maltractat a Pino, i que la causa de que aquesta patís un trastorn adaptatiu de tipus mixt ansiós-depressiu podia ser degut a la seva joventut i el seu entorn social, per quant arriba a Andorra sense tenir cap familiar al país.
Reprotxa sobretot a la sentència una apreciació discriminatòria dels fets d'autes ja que el Tribunal parteix d'una idea preconcebuda de "cultura maltractadora" per determinar que el Sr. E.Vara ho és, vulnerant-se així el principi de presumpció d'innocència.
IV.- RESULTANT: que la defensa d'Pino s'oposa al recurs d'apel·lació formulat, sol·licitant la íntegra confirmació de la sentència objecte de recurs, i la imposició al Sr. T.E.H les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat.
La representació lletrada de la Sra. Pino considera la sentència objecte de recurs, ajustada a Dret. Entén que enlloc es diu que es pressuposi que el Sr. Vara sigui un maltractador per la seva nacionalitat d'origen i que al contrari dels arguments esgrimits pel recurrent, el tribunal a quo valora i aprecia els fets, els quals han quedat sobradament provats tot i haver estar negats pel condemnat.
V.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal per informe de data 12 de març de 2020, s'oposa al recurs formulat interessant la confirmació íntegra de la sentència objecte de recurs, en considerar que aquesta fonamenta àmpliament la condemna de E.Vara, en base a la prova practicada, i que les agressions i lesions han resultant acreditades, així com el nexe causal entre agressió i lesió. Entén que la pena imposada ha estat ben valorada pel Tribunal de Corts i no procedeix la seva modificació per no trobar-se justificada.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: que pressuposar, com fa la part recurrent, que la Sentència d'instància ha condemnat a E.Vara pel fet de tenir nacionalitat marroquina, per quan la seva cultura es pot qualificar de maltractadora en relació a la dona, és ocultar les nombroses proves directes i indirectes reunides en la instrucció del dossier, detallades amb molta precisió en la resolució del Tribunal de Corts.
En efecte, malgrat l'al·lusió innecessària i no compartida per aquesta sala, de la sentència a la cultura marroquina per explicar el context de les relacions entre les parts, el Tribunal de Corts motiva la seva decisió de manera explícita i complerta per condemnar a E.Vara, sense ninguna voluntat de discriminació.
La condemna es fonamenta en les constatacions objectives dels metges (informes d'urgències de 8 d'octubre de 2012 i el del 21 de desembre de 2013), el testimoniatge de la víctima, sobretot el del dia de la vista oral: es tracta d'una declaració explícita i rotunda, sense que s'hagi acreditat cap motiu que permeti entendre que pretengui perjudicar gratuïtament al seu ex-marit. Es fonamenta també en la concordança de les opinions professionals del psiquiatra Dr. Girona, de l'educadora social Mercader, en l'opinió professional del metge Forense Vara i de la psicòloga Castillo, professionals als que difícilment podia haver enganyat la perjudicada.
Més particularment, és significatiu el testimoniatge de la Sra. Mercader, educadora social núm. 4 del Servei d'Atenció a les víctimes de violència de gènere, al manifestar que va conèixer a la senyora Pino a l'octubre de 2012, quan van rebre una trucada per part de la psicòloga del cos de policia, que els hi digué, "que hi havia una dona que manifestava situacions de violència de gènere però que no volia denunciar". "Arriben a la conclusió que hi ha maltractament perquè ella explica el relat, hi havia varies professionals, ella, la psicòloga i la jurista. El discurs quadrava molt amb les seves reaccions i emocions en casos de violència de gènere". "Al 2012 es va activar moltes vegades el protocol d'urgències i ella l'acompanyava perquè hi havia lesions físiques i psicològiques i ella deia que eren per violència de gènere. Ella no volia denunciar al principi. Al 2012 recorda que la va acompanyar 3 vegades, 2 per estat d'ansietat i l'altra físic i per ansietat...". "No tenien cap dubte que hi havia violència de gènere". Malauradament és normal que les dones maltractades tornin amb la parella, ja que "produeix dependència emocional de la víctima envers el seu agressor, encara que els de fora no ho entenguin...". "En el cas de la Sra. I. a part del maltractament psicològic i físic, explicava el maltractament social, que no la deixava relacionar-se amb gent, que només la deixava anar a classes de català i a l'autoescola, no tenia la família aquí i amb 18 anys necessitava el seu recolzament i suport, estava molt insegura amb baixa autoestima i li costava agafar decisions, es sentia molt sola i li va costar trencar la relació i denunciar".
Aquesta situació queda confirmada pel pèrit psiquiatra Dr. Girona, que va revisar tots els informes del Servei d'Urgències de l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell compatibles amb alteracions emocionals de la Sra. Pino, constant en els darrers que els quadres d'ansietat i la inestabilitat emocional que presentava guardaven relació amb els maltractaments i agressions físiques de la seva ex- parella.
Si el trastorn mixt ansiós-depressiu patit per A. no té un origen únic, com expressà clarament en el seu informe el Dr. Vara, no consta que aquella hagi tingut cap altre atac d'ansietat des de que es divorcià de E.Vara, el què evidència que els atacs que sofria A. de forma habitual i constant al matrimoni provenien de la conducta del recurrent.
Per altra part, el fet que la víctima hagués tingut varies vegades comportaments d'ansietat extrema i mentint en altres ocasions en quant a les seves prestacions socials, com ho subratlla la defensa, no significa que els fets d'autes hagin sigut inventats per ella.
El fet de què, en el seu dia es proposés una custòdia compartida en relació al fill comú, de cap manera no resta veracitat a la realitat dels maltractaments patits per A., ja que no és fins fa dos o tres anys que es va canviar el criteri, com ho subratlla el Ministeri Fiscal.
II.-CONSIDERANT: que els fets declarats provats són legalment constitutius:
De quatre delictes majors de maltractament en l'àmbit domèstic, tipificats a l'article 114.2 del Codi penal.
De quatre delictes majors de lesions psíquiques que han requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència, tipificats a l'article 113.2 del Codi penal.
De dues contravencions penals de lesions doloses, tipificades a l'article 476.2 del mateix text legal.
En efecte, els varis episodis de lesions doloses de caràcter psíquic són quatre i no tres, com pretén el recurrent, recordant que la jurisprudència té establert que n'hi ha prou per considerar que el tractament era necessari per la víctima, per considerar que els fets són delicte major, encara que pels motius que sigui aquella no l'hagi seguit.
Per altra part, dels quatre delictes de maltractament en l'àmbit domèstic s'han acreditat dos a partir dels informes d'urgències, però dos altres deriven de les declaracions de la víctima i de la educadora social.
En tot cas, la pena és global i pren en consideració el conjunt dels delictes.
En quant a les contravencions penals de lesions doloses patides per Pino, trepitjada a la mà -el dia 8 d'octubre de 2012-, i cop al coll -21 de desembre de 2013- han quedat degudament demostrades, pel conjunt de les proves i no sols per les manifestacions de la pròpia víctima, així com els informes del servei d'urgències de l'hospital de Nostra Senyora de Meritxell i per la declaració de la Sra. Mercader, educadora social del Servei d'Atenció a les víctimes de violència de gènere de l'àrea de polítiques d'igualtat del Ministeri d'Afers Socials: essent la persona que va atendre des d'un primer moment a la víctima, que presentava tots els símptomes de dona maltractada, no volent aquesta en un principi rebre ajuda, ni denunciar al seu espòs, Per altra part, el Dr. HERRERO, acredita com es produïren les lesions al efectuar el seu dictamen; afegeix que després d'analitzar tots els informes mèdics realitzats, la versió de la víctima quadra perfectament amb el resultat lesiu sofert.
III.- CONSIDERANT: que no concorren en l'acusat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
Que a efectes de determinació de la penalitat, el Tribunal ha tingut en compte, de conformitat a l'establert a l'article 56 del Codi penal, d'una banda, l'antiguitat dels fets enjudiciats i la manca d'antecedents penals de E.Vara i d'altra, la manca de penediment del agressor que nega els fets.
Li imposa la pena moderada de divuit mesos de presó condicional simple pels delictes majors, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys i un mes d'arrest nocturn condicional, amb el mateix termini de suspensió per les contravencions penals.
IV.- CONSIDERANT: que tot responsable d'un il·lícit penal ho és també civilment, d'acord amb el que estableix l'article 90 del Codi penal. Els conceptes de responsabilitat civil i la quantificació que dels mateixos efectua la sentència d'instància es troben plenament justificats en la mateixa, i dels fets dels que porten causa.
En efecte, el Tribunal de Corts condemna al recurrent E.Vara de manera motivada i pertinent a indemnitzar, seguint els criteris jurisprudencials establerts pels Tribunals andorrans, en les següents quantitats:
A la CASS, en la suma de 518,10 EUR, que és l'import total del reemborsament de les despeses abonades a la víctima, doncs no sols ha d'abonar les derivades de les lesions físiques, sinó també les provinents dels atacs d'ansietat patits per aquella, doncs ha quedat del tot acreditat que els mateixos estan relacionats amb el comportament del recurrent durant el temps que durà la relació de parella entre ambdós.
A la perjudicada Pino, la quantitat de 2.500 EUR pel pretium doloris, és a dir:
1.500 EUR, pel concepte de pretium doloris físic, valorat pel metge forense Dr. C.Vara en 1/7, que coincideix amb la banda alta de la valoració, compte tingut les circumstàncies de proximitat amb la víctima.
1.000 EUR, pel concepte de pretium doloris psíquic, valorat pel metge forense Dr. C.Vara en 0,5-1/7, diferent a l'anterior, i, per tant, que s'ha de quantificar de manera separada.
el pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris del lletrat de l'acusació particular, a determinar en període d'execució de sentència.
Decisio
Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDIM:
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació lletrada del Sr. Ruiz
CONFIRMAR íntegrament la Sentència recaiguda en data 21 de gener de 2020.
Condemnar el recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.