STSJAD ANDORRA, a 25 de juny del 2020 - ROJ: STSJAD 111/2020
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé25 juin 2020
Numéro299/19
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 111/2020)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
**Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 25 juin 2020, recours n° 299/19 (ROJ : STSJAD 111/2020 ; ECLI:AD:TSJADAD:2020:111). Ponent : Carles Cruz Moratones.**
## Faits et procédure
Une patiente, Mme Calderón, a consulté en 2013 le cabinet dentaire du Dr Roda pour un problème à la dent 36, qui a reçu une couronne posée par un autre praticien du centre. En octobre 2016, la couronne s'est de nouveau déplacée. Le Dr Roda a alors procédé à son extraction, en raison d'une carie, et a limé les dents 35 et 37 pour y fixer un pont provisoire. Le 25 novembre 2016, il a posé un pont définitif scellé à titre provisoire, qui s'est détaché peu après. La patiente n'est revenue consulter que trois mois plus tard.
Mme Calderón a introduit une action, selon la procédure abrégée, le 29 novembre 2017. Elle réclamait 1 600 euros pour le coût d'un nouveau traitement, 2 000 euros au titre du préjudice moral et 25,96 euros pour un courrier recommandé (burofax). Elle imputait au praticien une mauvaise pratique, à laquelle elle rattachait des douleurs buccales ainsi qu'une vaginite qu'elle attribuait à un médicament prescrit. Le Dr Roda a demandé l'appel en garantie de son assureur, la société Ferrer, S.A. Le Batlle a rejeté cette demande par ordonnance du 10 janvier 2018, au motif que la responsabilité éventuelle de l'assureur découlerait de sa relation contractuelle avec son assuré.
Par jugement du 31 juillet 2019, le Tribunal unipersonnel du Batlle a rejeté la demande dans son intégralité, sur la base d'une expertise médico-légale établissant l'absence de faute dans le diagnostic, l'extraction et la pose de la prothèse, ainsi que d'un retard de la patiente à revenir consulter.
Mme Calderón a interjeté appel. Elle soutenait, en substance, que le praticien ne l'avait pas informée de la nécessité de consulter rapidement en cas de chute de la prothèse, que des échanges de messages (« whatsapps ») établissaient ce défaut d'information, que l'origine de la fissure du pont n'était pas explorée et que la déclaration du sinistre à l'assureur valait reconnaissance de responsabilité.
## Question de droit
La Sala Civil devait trancher trois questions :
1. **Le manquement du praticien à son devoir d'information** était-il établi, alors que la patiente soutenait ne pas avoir été avertie de la nécessité de consulter sans délai en cas d'incident ?
2. **La responsabilité du praticien pouvait-elle être engagée** au regard de la nature de son obligation, de moyens ou de résultat, et de l'exigence de la *lex artis* ?
3. **La déclaration de sinistre à l'assureur** pouvait-elle être interprétée comme une reconnaissance de responsabilité par l'assuré ?
## Solution
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 25 de juny del 2020 - ROJ: STSJAD 111/2020
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 25 juin 2020, recours n° 299/19 (ROJ : STSJAD 111/2020 ; ECLI:AD:TSJADAD:2020:111). Ponent : Carles Cruz Moratones.
Faits et procédure
Une patiente, Mme Calderón, a consulté en 2013 le cabinet dentaire du Dr Roda pour un problème à la dent 36, qui a reçu une couronne posée par un autre praticien du centre. En octobre 2016, la couronne s'est de nouveau déplacée. Le Dr Roda a alors procédé à son extraction, en raison d'une carie, et a limé les dents 35 et 37 pour y fixer un pont provisoire. Le 25 novembre 2016, il a posé un pont définitif scellé à titre provisoire, qui s'est détaché peu après. La patiente n'est revenue consulter que trois mois plus tard.
Mme Calderón a introduit une action, selon la procédure abrégée, le 29 novembre 2017. Elle réclamait 1 600 euros pour le coût d'un nouveau traitement, 2 000 euros au titre du préjudice moral et 25,96 euros pour un courrier recommandé (burofax). Elle imputait au praticien une mauvaise pratique, à laquelle elle rattachait des douleurs buccales ainsi qu'une vaginite qu'elle attribuait à un médicament prescrit. Le Dr Roda a demandé l'appel en garantie de son assureur, la société Ferrer, S.A. Le Batlle a rejeté cette demande par ordonnance du 10 janvier 2018, au motif que la responsabilité éventuelle de l'assureur découlerait de sa relation contractuelle avec son assuré.
Par jugement du 31 juillet 2019, le Tribunal unipersonnel du Batlle a rejeté la demande dans son intégralité, sur la base d'une expertise médico-légale établissant l'absence de faute dans le diagnostic, l'extraction et la pose de la prothèse, ainsi que d'un retard de la patiente à revenir consulter.
Mme Calderón a interjeté appel. Elle soutenait, en substance, que le praticien ne l'avait pas informée de la nécessité de consulter rapidement en cas de chute de la prothèse, que des échanges de messages (« whatsapps ») établissaient ce défaut d'information, que l'origine de la fissure du pont n'était pas explorée et que la déclaration du sinistre à l'assureur valait reconnaissance de responsabilité.
Question de droit
La Sala Civil devait trancher trois questions :
Le manquement du praticien à son devoir d'information était-il établi, alors que la patiente soutenait ne pas avoir été avertie de la nécessité de consulter sans délai en cas d'incident ?
La responsabilité du praticien pouvait-elle être engagée au regard de la nature de son obligation, de moyens ou de résultat, et de l'exigence de la lex artis ?
La déclaration de sinistre à l'assureur pouvait-elle être interprétée comme une reconnaissance de responsabilité par l'assuré ?
Andorra la Vella, el 25 de juny del 2020 En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- El dia 29.11.17 la Sra. Calderón, formulava demanda pel procediment abreujat contra el Dr. Roda, sol·licitant es dictés Sentència condemnant aquest darrer a satisfer-li les sumes de 1.600.- EUR en concepte de cost del tractament dental que la Sra. Calderón s'ha de tornar a efectuar, 2.000.- EUR en concepte d'indemnització pels danys morals soferts per l'esmentada Sra., i de 25,96.- EUR pel cost d'un burofax que la Sra. Calderón va enviar; interessant també la condemna de la contrapart al pagament de les despeses causades per la tramitació de la present causa, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 299/19 — Décision commentée
Segon.- Prèviament a contestar la demanda, en data 11.12.17, la representació processal del Dr. Roda interessà la crida en garantia de la seva companyia asseguradora, Ferrer, S.A. Petició que fou denegada pel Batlle d'instància per Aute de data 10.01.18, en considerar que en cas d'haver de respondre econòmicament, la seva responsabilitat derivaria de la seva relació contractual amb el seu assegurat, el doctor demandat. Finalment, el dia 28.2.18, la representació processal del Dr. Roda contestava la demanda articulada indicant que s'oposava a les pretensions de la part demandant tot i sol·licitant es dictés Sentència desestimant íntegrament la demanda, condemnant a l'agent a satisfer la totalitat de les costes judicials ocasionades, amb inclusió expressa dels honoraris d'advocat, procurador i perits intervinents, donada la seva temeritat i mala fe.
Tercer.- Una volta practicades les proves proposades i evacuats els respectius escrit de conclusions, Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència en data 31.07.19, amb la següent part decisòria :
"DECIDEIX: que desestimant íntegrament la demanda principal interessada per la Sra. Calderón contra el Sr. Roda, ha d'absoldre i absol al darrer de tots els pediments efectuats de contrari, amb condemna en costes d'aquesta instància segons s'ha raonat en el darrer Considerant."
Quart.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la part agent i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions de data 11.11.19, demana la seva revocació, interessant també la condemna del Dr. Roda al pagament dels interessos meritats i a la totalitat de les costes processals causades fins al moment, incloses les d'aquesta instància i de les derivades de la intervenció d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.
Cinquè.- En data 29.11.19, la representació processal del Dr. Roda presentava escrit de contesta a les conclusions demanant la confirmació de la Sentència de primera instància amb imposició a la contrapart de les costes d'aquesta segona instància, incloent expressament dins d'elles les derivades de la intervenció d'advocat i procurador.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- No es discuteix en les actuacions que durant l'any 2013 la part agent i ara recurrent va acudir a la consulta del Dr. Roda i Dra. Pino (Centre C), en patir un problema a la dent 36, havent-se-li posat en aquell moment una funda per part d'un professional que en aquells moment prestava els seus serveis en el mencionat centre dental, Dr. Campillo.
Tampoc discuteixen les parts que en data 31.10.16, la Sra. Calderón va tornar a recórrer al mateix centre d'ortodòncia per quant se li movia la funda, decidint el Dr. Roda procedir a la seva extracció perquè hi havia una càries, i llimant-li les peces 35 i 37 per posar-li un pont provisional, fins que en data 25 de novembre de 2016, el Dr. Roda li posà un pont definitiu però amb cola provisional, caient-li aquest al cap de poc temps, trigant però la Sra. Calderón uns tres mesos a tornar al consultori del Dr. Roda des de la caiguda de la funda que el mateix li havia posat.
Segon.- El que en canvi sí que discuteixen les parts i, constitueix l'objecte del present procediment, és la determinació de la mala praxis del Dr. Roda en la realització dels ponts esmentats, afirmant la part agent l'existència d'una relació causa-efecte entre aquesta mala praxis i els dolors que va patir la Sra. Calderón a la boca, i la pròpia vaginitis que afirma també haver patit a conseqüència d'un dels medicaments que li foren receptats pel mateix doctor: prednisoma, fent-lo responsable també del patiment i angoixa que la part recurrent afirma haver patit i pels que un altre doctor, li va receptar diazepam, serenia i motilium, tot demanant doncs la seva condemna al pagament d'un nou tractament que s'ha valorat en 1.600.- EUR, així com d'altres 2.000.- EUR en concepte de dany moral, a part d'altra petita quantitat que consta al seu petitum per un burofax.
Per contra la representació processal del doctor, nega l'existència de mala praxis en la seva actuació, considerant que el patiment del dolor que afirma la part agent és connatural al tractament efectuat, i negant també qualsevol vinculació amb la resta de patologies que la contra part afirma haver patit.
La Sentència dictada pel Tribunal Unipersonal del Batlle el dia 31.7.19 desestima íntegrament la demanda en base a la fonamentació que seguidament s'exposa. Sosté que de la prova pericial medico-forense practicada a instància de la part agent es deriva de la inexistència de mala praxis en l'actuació odontològica del Dr. ENTITY_7: el diagnòstic, l'extracció de la peça 36 i la seva substitució per una pròtesis fixa és correcte, que les complicacions patides es podien donar, i van ser ben tractades, que l'esperar un temps a posar el pont definitiu i encolar-lo amb ciment provisional també és un procedir correcte, que la part agent no va tornar a la consulta fins després de passats tres mesos des que li va caure el pont, quan hi havia d'haver acudit de forma immediata, que aquest fet la va perjudicar perquè les peces dentals es mouen, per això passat aquest temps no es podia reparar el pont; i que l'esquerda del pont definitiu podia derivar de múltiples motius, cap d'ells acreditat. Considera doncs la sentència d'instància que en no haver-se acreditat el motiu de l'esquerda del pont que va caure i la demora excessiva i il·lògica de la part agent en tornar a la consulta del dentista una vegada caigut el pont, porten a rebutjar l'existència de mala praxis en l'actuació del Dr. Roda.
Contra aquesta pronunciament s'alça la part defenent, amb fonament als següents arguments:
En primer lloc sosté que la part actora no va anar al consultori odontològic perquè el Dr. Roda no la va avisar de la necessitat d'acudir-hi ràpidament si li queia, ignorant que les dents es podien moure i doncs de la ineficàcia del pont caigut. Considera així mateix que els "whatsapps" enviats entre ella mateixa i la Dra. Pino (esposa del Dr. ENTITY_7) acrediten aquesta manca de facilitació de la deguda informació i l'assumpció de responsabilitat professional.
Insisteix en una causa que probablement hauria provocat l'esquerda del pont que li va caure, reiterant en aquest sentit els arguments que ja havia introduït en la instància.
Finalment refereix que el fet d'haver donat part el Dr. Roda de la situació conflictiva a la companyia que assegurava la seva responsabilitat professional, ja és una assumpció de responsabilitat per part seva.
Tercer.- Quant al primer motiu de greuge que articula la part recurrent el mateix ha de ser rebutjat per les raons que seguidament s'exposen.
La part defenent ha acreditat que la Sra. Calderón va signar, abans d'iniciar el tractament amb el Dr. Roda el formulari de consentiment informat que obra al foli 87, on es diu de forma expressa i com a última indicació: "acudir a una consulta immediata siempre que aparezcan ulceraciones, alguna anormalidad o movilidad de la prótesis".
En conseqüència, no hi ha dubte que la pacient havia estat informada de la necessitat d'acudir immediatament a la consulta en un supòsit com el que li va ocórrer.
Altrament i pel que fa als "whatsapps" adjuntats per la part recorrent, aquests no desvirtuen el contingut del document referit anteriorment. La Sra. Calderón els manté amb una tercera persona que, precisament, per ser l'esposa del doctor, mantenia una actitud de conciliació.
Quart.- Pel que es refereix al segon motiu en que es fonamenta el recurs d'apel·lació, es fonamenta en una simple opinió que ni tan sols no és ratificada per la perit judicial que va intervenir a la seva instància i quina argumentació no pot discutir perquè va poder donar resposta a totes i cadascuna de les qüestions que aquesta mateixa part que havia proposat la prova, li va formular.
El que posa de relleu l'informe pericial esmentat és que el Dr. Roda va actuar conforme a la lex artis. I tal i com es deriva de la Sentència d'aquesta Sala de data 27 de novembre de 2014 (TSJC 88/14): "de conformitat amb la doctrina d'aquesta Sala (TSJC 126/13 del 30 de juny de 2014), la prestació del Dr. Pombo no es configura com una obligació de resultat, ja que la curació del seu pacient no estava inclosa dins la seva missió. La guarició constitueix sempre un objectiu, però la seva absència no constitueix automàticament un perjudici. La seva funció consistia, per tant, en una prestació de fer o de mitjans, que, com a tal, quedava complerta amb la realització de l'activitat contractada, sempre i quan l'hagués executat amb la diligència o perícia exigibles al cas contret. Aquesta prestació quedava doncs esgotada amb l'aplicació dels mitjans i coneixement que, segons l'estat de la ciència, lex artis ad hoc o conjunt de sabers i tècniques pròpies de la seva professió, estaven objectivament al seu abast quan va tractar a la Sra. Téllez".
En atenció a tot l'exposat, tampoc aquest argument del recurs podrà prosperar.
Cinquè.- El darrer greuge tampoc no pot prosperar. La Sentència d'aquesta Sala de data 19.12.02 (TSJC 109-02) defineix el contracte d'assegurança com "aquell pel qual una persona s'obliga, a canvi d'una prestació pecuniària o prima, a indemnitzar a altra, dintre dels límits convinguts, els danys ocasionats per l'esdeveniment d'un fet, el risc del qual és objecte de cobertura, es tracta doncs d'un contracte consensual i sinal·lagmàtic, és a dir, que la relació s'estableix de la voluntat de les parts i que les mateixes estipulen obligacions mútues i recíproques de manera que si una de les parts viola el contracte, l'altra part resta lliure de complir el que es va prometre."
I una de les obligacions dels assegurats és comunicar a l'asseguradora qualsevol incidència que pugui arribar a constituir el risc assegurat, perquè la companyia pugui començar a valorar, sense perjudici del que finalment s'arribi a efectuar en relació a la indemnització que es pugui reclamar.
Sisè.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Calderón contra la Sentència dictada pel Tribunal Unipersonal del Batlle en data 31 de juliol del 2019 quina part dispositiva confirmem íntegrament.
Segon.- Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
DECISIÓ
Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Calderón contra la Sentència dictada pel Tribunal Unipersonal del Batlle en data 31 de juliol del 2019 quina part dispositiva confirmem íntegrament.
Segon.- Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-