SENTÈNCIA 33-2020 PARTS : Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Sandoval Advocada: Sra. Ayuso Apel·lat: Bernat Representant: Sra. Seco Advocat: Sr. Ricart COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: Sr. Bernard Plagnet Sra. Elsa Puig Muñoz Andorra la Vella, el quinze d'octubre de dos mil dos. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000076/2017. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La societat Bernat va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució tàcita, adoptada per via de silenci administratiu pel GOVERN D'ANDORRA, confirmatòria de la Resolució núm. 198523/2016, de data 23 de setembre del 2016, del Director d'Ordenament Territorial, que desestima la sol·licitud de reemborsament de l'import liquidat en concepte d'Impost de Societats (en endavant IS) corresponent a l'exercici 2015. En el procediment seguit davant la Batllia l'agent va demanar que s'anul·lin les decisions impugnades, tot acordant la procedència de reequilibrar el Contracte de Concessió formalitzat entre el GOVERN D'ANDORRA i Bernat, en data 2 d'octubre de 1998, i declarar el dret del concessionari a ser compensat pels imports meritats en cada moment al llarg de la vigència de la Concessió, en concepte d'IS o tributació sobre resultats, amb imposició de les costes a la part defenent. 2.- En la sentència 3/2020, de data 13 de gener del 2020, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda. 3.- En el seu escrit d'apel·lació el GOVERN D'ANDORRA estima, en substància, que: El Tribunal de Batlles no s'ha pronunciat respecte l'excepció plantejada relativa a l'extemporaneïtat de la pretensió subsidiària de responsabilitat administrativa instada per la part agent. Improcedència en el modus de practicar la prova. No existeix obligació contractual de compensar al contractista davant un nou marc tributari. El contracte és a compte i risc de la societat concessionària, concepte que ha de ser d'interpretació estricta. L'acta dels licitadors -avui contractistes- de data 29 de juliol del 1996 revela la intenció de demanar al Govern el compromís de no alterar les condicions contemplades en el futur contracte de concessió, ço que demostra que el document d'aclariments no estableix cap obligació de compensar al concessionari de la possible introducció de l'IS. La Llei per a la creació del túnel d'E. mitjançant concessió administrativa, de 4 de juny del 1998, va excepcionar aquesta concessió de determinades previsions legals, però no introdueix cap excepció en relació al principi de risc i ventura, o d'excepcions tributàries futures. L'IS té caràcter universal, i sense que la situació de l'actora encaixi en cap dels supòsits d'excepció legalment previstos. Cas que existeixi l'obligació contractual al·legada pel concessionari, aquesta s'ha de declarar nul·la per ser contrària a la llei. -D'existir l'obligació, aquesta no és compensable, ço que l'aplicació del IS no comporta un dany cert i especial, ni altera l'equilibri econòmic-financer de la concessió. El GOVERN D'ANDORRA ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions. 4.- En la seva contesta al recurs d'apel·lació, la part agent estima, en substància, que: No consta en autes cap queixa en el moment de realitzar-se la pràctica de la prova en el procediment d'instància, però, en qualsevol cas, les manifestacions fetes pel pèrit en el tràmit de la ratificació del dictamen coincideixen amb el contingut d'aquest. L'acció exercida no és extemporània, compte tingut que dimana del dret de la societat concessionària al reequilibri econòmic per la implantació de l'IS. El document d'aclariments està incorporat al contracte i té caràcter vinculant. El sistema concret de compensació no necessitava ser establert en el contracte. El principi de risc i ventura no inclou aquells actes que quedin a l'arbitri d'una de les parts. És d'aplicació el principi de factum principis. La societat agent ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions. 5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. FONAMENTS DE DRET Primer.- Competència El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. d'E. Segon.- La concessió per la construcció i explotació del túnel Per tal de centrar correctament la controvèrsia cal fer referència al procés de selecció i adjudicació de la concessió per la construcció i explotació del Túnel d'E. Així, per Edicte de 26/06/95 es va convocar un concurs per la adjudicació de la construcció, l'explotació i el manteniment del túnel d'E. per concessió administrativa. L'edicte parlava d'"aportació financera mínima per part de l'Administració", i preveia que els possibles licitadors formulessin informació addicional al Servei d'Obres Públiques. El Plec de Bases (en endavant PB) del concurs es va aprovar el mes d'abril del 1996 (folis 158 i següents de les actuacions) i preveu de forma expressa (art.1) que "el concessionari assumeix pel seu compte i risc tot tipus de vicissituds que es puguin produir durant el període de concessió i sense disposar de fons governamentals (llevat dels eventualment convinguts en el contracte de concessió)". La Secció 2a del PB regula els beneficis econòmic-financers i preveu (art. 20) la possibilitat d'amortitzar els elements de l'actiu peribles durant el període de concessió o subjectes a reversió, segons un pla basat en el pla econòmic-financer, a adjuntar a la proposta presentada al concurs, sent el peatge la contraprestació en diners que percep el concessionari dels usuaris del túnel en concepte de pagament per la seva utilització (art. 21), peatges que poden ser revisats únicament en els casos i forma que preveu l'art. 25. La Secció 4a del PB, intitulada "Pla econòmic-financer", conté dos articles: el nº 26 sobre el període de finançament, que estableix que el pla econòmic-financer presentat al concurs com a part de la proposta i aprovat pel Decret d'adjudicació, constituirà la base econòmica de la concessió, i l'art. 27, relatiu a la revisió i modificació del pla econòmic- financer: "A la fi de cada període característic de la concessió i en particular a la fi del període de construcció, el concessionari procedirà, en el termini de tres mesos, al reajustament del pla econòmic-financer presentat a l'oferta a la vista de la inversió realitzada. Si per qualsevol raó justificada la inversió en construcció s'incrementés o els costos financers fossin superiors als previstos, el concessionari haurà de presentar una proposta al Govern de modificació dels paràmetres que restableixin l'equilibri econòmic de la concessió. S'entendran com a causes justificades de major inversió en construcció solament aquelles que hagin estat aprovades pel Govern amb anterioritat a l'execució de les obres corresponents i reconegudes, a més, com a inversió." I a l'annex 1 del PC (folis 184 i següents) es recull (art. 2.1) que "la construcció i explotació del túnel i dels accessos es faran per compte i risc del concessionari". Pel que fa al finançament (art. 2.3) s'estableix que la recerca del mitjans necessaris per al finançament de l'operació completa aniria a càrrec del concessionari, i que en el cas que aquest consideri que no poder assegurar la totalitat de finançament pels seus propis mitjans haurà d'indicar en la seva oferta l'import de les aportacions i/o préstecs que desitja obtenir del Govern, i s'afegeix que "Cal remarcar que el Govern prefereix no atorgar aquestes aportacions i/o préstecs" i que en el cas que el concursant els estimi indispensables, en limitarà a l'import mínim. La durada de l'explotació s'havia de proposar pel concursant a la seva oferta si bé no podia superar el 50 anys (art. 2.4 de l'annex 1 del PC). Un cop aprovat el PC, en resposta a les consultes formulades pels licitadors, el 5 de juliol de 1996 es va elaborar el document d'aclariments (folis 57 i següents) en el que consta: "3.- SISTEMA IMPOSITIU Es constata una manca de sistema impositiu a les Valls. Es remarca l'existència de taxes i tributs comunals i centrals, amb la possibilitat de garantir el manteniment de l'actual situació durant tota la vigència del contracte mitjançant un sistema de compensació." És important destacar que el 29 de juliol del 1996, prèvia a la presentació d'una oferta al concurs convocat pel Govern sobre la construcció i explotació en règim de concessió del Túnel d'E., els accionistes acordaven que "se exigirá el compromiso del Gobierno del Principado de Andorra de no alterar las condiciones contempladas en el contrato de concesión ni otras normas que puedan afectarle (especial referencia a la introducción del Impuesto de Sociedades determinado en base a resultados contables, IVA sobre peajes, ...). En caso contrario, compromiso de indemnización." (folis 69-74) El pla econòmic-financer presentat amb l'oferta -que ja no està vigent, compte tingut que ha estat substituït pel nou pla aprovat l'any 2004- deia que "s'ha considerat com hipòtesis bàsiques per la confecció del pla (...) el estudi de la seva viabilitat (...) els actuals marcs jurídic, fiscal (...). Qualsevol alteració en aquest marc que suposi la modificació del equilibri econòmic-financer de la Concessió haurà de ser corregit mitjançant l'adopció de mesures que restableixin l'equilibri alterat, restituint les Taxes Internes de Retorn als nivells que es contemplen en el pla econòmic-financer de la oferta." (foli 76) El 14 de febrer de 1996 el Govern acordà la selecció de les agrupacions per participar al concurs, i el 8 d'octubre de 1997 s'acordà l'adjudicació provisional a l'agrupació C-E-F-F y C-B-R, que posteriorment van constituir la societat Bernat. El 4 de juny de 1998 es va aprovar la Llei per la construcció del túnel d'E. que preveu (art. 1) una subvenció a l'empresa adjudicatària de 6.213 milions de pessetes repartits en 10 anys, i que la concessió tindria una durada de 50 anys (art. 3). Aquestes previsions obligaven, d'una banda, a la derogació de l'art. 29.1 de la Llei general de finances públiques de data 19/12/1996, i de l'art. 31.3 de la Llei de contractació pública de 30/12/1985, derogacions expressament previstes als arts. 2 i 3 de la Llei de 4/06/1998. El Decret de Govern de data 31 de juliol de 1998, relatiu a l'adjudicació de la concessió administrativa per a l'acabament dels estudis, redacció dels projectes constructius, finançament, construcció i explotació del túnel d'E. i els seus accessos, de 31-7-98 (folis 77-81), preveu en el seu article 12 que: "la societat concessionària queda vinculada al Govern d'Andorra en els termes que conté el plec de condicions generals i el plec de condicions particulars completats amb el document d'Aclariments a consultes plantejades; l'oferta presentada i la documentació complementària anomenada Complements a l'oferta; i el contracte d'adjudicació que se signarà d'acord amb el que preveu l'article 17 del plec de condicions particulars, i que és el fruit del procés d'adjudicació que, per la seva complexitat tècnica i jurídica, determina la incorporació de compromisos o especificacions que desenvolupen el marc obligacional que resultava dels plecs de bases i l'oferta presentada i documents complementaris (...)". El contracte administratiu subscrit el 2 d'octubre del 1998 preveu que el contracte es regularia pels PC -annex 1 del contracte-, que es completava amb els aclariments a consultes platejades en relació al PC (annex núm. 2). I la condició primera apartat 2 estableix de forma expressa que "La concessió és a compte i risc de la societat concessionària durant tot el període de la concessió, llevat de supòsits de força major" i l'apartat 3 afegeix que "La participació econòmica del Govern es limita estrictament a la prevista a la clàusula tretzena del present contracte", en la que el Govern atorga una subvenció de 6.321.300.000 euros a pagar en 10 anys. D'altra banda, també cal tenir en compte que el 6 de desembre de 2004 es va signar el conveni transaccional entre la part agent i el Govern (document 1 del CD incorporat al dictamen pericial aportat per la recurrent amb la seva demanda com a document núm. 12), amb el qual es va acordar que la societat desistís dels tres procediments jurisdiccionals contra el Govern, núm. 74-1/2004 en reclamació de 755.344,4 euros en concepte de lucre cessant; núm. 76-1/2004 en reclamació de 2.9201.292,2 euros pel sobre-cost de les obres i per alteracions en les mateixes així com per l'augment de la inversió, i un tercer procediment -del qual no s'indica el núm. al conveni-, en reclamació de 179.877,19 euros en concepte de treballs realitzats per la societat encarregada de l'assessorament i supervisió tècnica. Per la seva banda el Govern es comprometia a abonar a la societat agent la quantitat de 3.775.344,4 euros. En el mateix conveni transaccional s'aprovava un nou pla econòmic-financer desprès que el concessionari presentés una nova justificació econòmica i financera en aplicació de la clàusula 15 del contracte i el art. 27 del PC. Així, al punt 4t del conveni es recull que "la viabilitat financera del Bernat reflectida en el nou Pla Econòmic-Financer és creïble i només en el cas que el volum de vehicles pesats fos molt baix, existiria la possibilitat que es produïssin tensions de tresoreria que, en tot cas, serien subsanables amb l'allargament del període de retorn de l'endeutament bancari." Al CD incorporat al dictamen pericial també s'inclou el pla econòmic-financer aprovat en 2004, que és el vigent i que no consta que l'actora hagi qüestionat. Tercer.- Accions exercides per la part agent Abans de referir-nos a la sentència del Tribunal de Batlles, convé posar de relleu que el recurrent exercita a la seva demanda diferents accions i també formula diverses pretensions. Així, es sol·licita que es dicti sentència per la que es declari "la procedència de reequilibrar el Contracte de Concessió formalitzat entre el Govern d'Andorra i Bernat, en data 2 d'octubre de 1998, i declarant el dret del concessionari a ser compensat pels imports meritats en cada moment al llarg de la vigència de la Concessió, en concepte d'impost de societats o tributació sobre resultats, amb imposició de les costes a la part defenent, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora." Aquesta sol·licitud inclou, doncs: Una petició de reequilibrar el contracte. I que es reconegui el dret de la part agent al reemborsament de les quotes que hagi d'abonar en concepte d'IS Dons bé, en via administrativa la part agent va presentar una sol·licitud el 29/07/2016 (folis 219 i següents) en la qual exposava que havia abonat 273,44 euros en concepte d'IS i que, al seu parer, el Govern d'Andorra es va comprometre a garantir la situació fiscal existent durant tota la vigència del contracte, i sol·licitava la devolució de la quota abonada en concepte d'IS. Per Resolució de 23/09/2016 es va desestimar aquesta petició. I en el recurs interposat en via administrativa (foli 245 i següents) se sol·licita que s'anul·li la Resolució de 23/09/2016 i es resolgui acordar la procedència de reequilibrar el contracte "mitjançant el sistema de compensació que es consideri pertinent" d'acord amb el previst a la clàusula 3 del document d'aclariments. La part agent no ha sol·licitat a l'empara de l'art. 27 del PC el reajustament del pla econòmic-financer, en altres paraules, accepta que el pla aprovat el 2004 es vàlid. I la petició que es formula a la demanda relativa a que es reconegui el dret de la part agent al reemborsament de les quotes que hagi d'abonar en concepte d'IS, no és altra cosa que pretendre el reconeixement d'una exempció total del pagament de l'IS, exempció que ni està legalment prevista, ni -podem avançar ara-, tampoc es pot fonamentar en el contracte de concessió, ni per la via de la responsabilitat patrimonial ni per la doctrina de factum principis, que són les accions que s'exerceixen a la demanda. Quart.- La societat agent ha d'abonar l'IS. Inexistència de compromís per part del Govern d'una hipotètica exempció. Els contractes administratius són a risc i ventura del contractista L'art. 37 de la Constitució del Principat d'Andorra disposa que "Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals." I l'art. 4 de la Llei 95/2010, de l'impost de societats, defineix el fet generador de l'impost com l'obtenció de renda, sigui quina sigui la seva font o origen, per part de l'obligat tributari, amb independència del lloc on s'hagi produït i sigui quina sigui la residència fiscal del pagador. De fet, la introducció d'una fiscalitat directa sobre els beneficis s'alinea de forma clara amb el principi constitucional de distribució equitativa de les càrregues fiscals. La sentència del Tribunal de Batlles estima el recurs en entendre que "No només es va establir l'obligació a càrrec del Govern de garantir l'equilibri econòmic-financer de la concessionària -en cas de que aquest resultés afectat per canvis en el sistema normatiu i, en particular per la implantació d'un impost de societats, com ha estat el cas-; Sinó que també -en remetre's expressament el contracte, en tot allò que no resultés desenvolupat en ell a, entre altres, el pla econòmic-financer- es va preveure quin seria el sistema de compensació, preveient-se que ho seria "restituint les Tases Internes de Retorn als nivells que es contemplen en el pla econòmic financer de la oferta" (foli 76), o dit d'altra forma restituint la quota tributària abonada per la societat Bernat per al període 2015, en concepte de liquidació de l'impost de societats -com ho sol·licita la societat demandant-, restant vinculades les parts a aquesta clàusula per expressa acceptació." Però aquestes conclusions no poden compartir-se. En efecte, al document d'"aclariments" es diu literalment que "Es constata una manca de sistema impositiu a les Valls. Es remarca l'existència de taxes i tributs comunals i centrals, amb la possibilitat de garantir el manteniment de l'actual situació durant tota la vigència del contracte mitjançant un sistema de compensació.". Així, aquest aclariment no fa altra cosa que constatar la realitat fiscal andorrana d'aleshores, i es parla d'una possibilitat de garantir aquella situació mitjançant un sistema de compensació que no es concreta. En altre paraules, aquest aclariment no suposa cap compromís per part de l'Administració de mantenir el sistema fiscal vigent aleshores, compromís que, com més endavant es veurà, no era possible. A més, com ja s'ha dit, el 29 de juliol del 1996, prèvia a la presentació d'una oferta al concurs convocat pel Govern sobre la construcció i explotació en règim de concessió del Túnel d'E., els accionistes acordaven que "se exigirá el compromiso del Gobierno del Principado de Andorra de no alterar las condiciones contempladas en el contrato de concesión ni otras normas que puedan afectarle (especial referencia a la introducción del Impuesto de Sociedades determinado en base a resultados contables, IVA sobre peajes, ...). En caso contrario, compromiso de indemnización." És a dir, es parla d'una exigència futura ("se exigirá"), la qual cosa demostra que l'aclariment previ no suposava cap compromís de mantenir el règim fiscal aleshores vigent, i a més es pretén que el Govern assumís -també en futur- un compromís d'indemnització. Però el PC preveu de forma expressa (art.1) que "el concessionari assumeix pel seu compte i risc tot tipus de vicissituds que es puguin produir durant el període de concessió i sense disposar de fons governamentals (llevat dels eventualment convinguts en el contracte de concessió)". La Llei per la construcció del túnel d'E., de 4 de juny de 1998, tampoc no va preveure cap compromís en aquest sentit ni cap possible exempció d'un tribut futur, ni tampoc el contracte de concessió recull aquest hipotètic compromís, compte tingut que, d'una banda, disposa que el contracte és a compte i risc de la societat concessionària, i l'únic compromís assumit pel Govern al contracte és el d'abonar una subvenció de 6.321.300.000 euros a pagar en 10 anys, que s'ha fet efectiu íntegrament, com reconeix la part agent. D'altra banda, pel que fa la referència que es conté a la sentència apel·lada relativa a les hipòtesis de la societat concessionària per confeccionar el pla econòmic-financer inicial, tampoc pot servir per fonamentar l'estimació del recurs compte tingut que aquell pla ja no està vigent, havent estat substituït pel que es va aprovar amb el conveni transaccional de 2004, i el conveni no recull cap compromís del Govern en aquest sentit. A més, com es reconeix al foli 11 del dictamen pericial aportat amb la demanda (foli 118 de les actuacions) el pla econòmic-financer té per objectiu demostrar la viabilitat econòmica i financera de la concessió durant el període d'explotació, i consta d'un compte de resultats, un balanç de situació, un estat de fluxos de caixa i un detall explicatiu en relació a les hipòtesis principals (intensitat mitjana diària de pas de vehicles o IMD, inversions, deute...) que abasta tot el període de la concessió. I si s'observa el pla econòmic-financer aprovat el 2004 (document incorporat al CD del dictamen), inclou un llistat d'ingressos previstos i del compte de resultats. Però la implementació de l'IS no comporta cap repercussions en el pla econòmic-financer ja que del benefici total -sigui el que sigui-, que figura en el compte de resultats s'haurà de detraure el 10% en concepte d'IS, però la suma del benefici net més l'IS sempre donarà com a resultat el mateix import que el del benefici brut (sense IS). En altres paraules, l'IS és neutral des del punt de vista de la viabilitat del pla econòmic-financer. En qualsevol cas, aquest Tribunal ha declarat (sentència 30-2018) que "El contracte s'executa a risc i ventura del contractista, tal com ho disposa l'article 26.4 de la Llei de la contractació pública. En virtut d'aquest principi, resulta evident que el concessionari ha d'assumir el pagament dels impostos que gravin l'activitat en cada moment, que el legislador determina en exercici de la seva potestat tributària. No es pot pretendre que l'Administració assumeixi aquest cost, ja que això suposaria, en realitat, un desplaçament de l'obligació tributària, que resultaria contrària a les normes que la regulen." Per finalitzar aquest apartat cal dir que si bé el principi de risc i ventura no inclou aquells actes que quedin a l'arbitri d'una de les parts, és evident que l'establiment de beneficis o exempcions fiscals no queda a l'arbitri del Govern, compte tingut que és el Consell General l'òrgan competent per establir tributs i determinar les exempcions i/o beneficis fiscals. Cinquè.- Anàlisi de la prova practicada Per tal d'acreditar la seva tesi, la part actora va aportar un dictamen pericial amb la demanda. Al recurs d'apel·lació la representació del Govern retreu la forma en la que es va practicar la ratificació del dictamen, i considera que les declaracions del pèrit van anar més enllà de la pròpia ratificació. Però, a banda que en l'acta (foli 299) no recull cap queixa de la representació de la part demandada en aquest sentit, convé recordar que a l'acte de la ratificació es poden formular aclariments, és a dir, sol·licitar al pèrit que expliqui algun aspecte poc clar del seu dictamen, sense que això permeti formular noves qüestions al marge del contingut del dictamen, ni tampoc permet que el pèrit faci manifestacions que ultrapassin el contingut del dictamen. Amb tot, per estimar l'impacte de l'IS en el pla econòmic-financer de 2004 (que és l'únic vigent), el pèrit no parteix d'aquest document sinó d'un "pla actualitzat" (folio 113): "205. El PEF-2004, que incorporava dades reals fins l'exercici 2003, contemplava unes previsions basades en unes hipòtesis d'activitat (volum de trànsit) que no s'han assolit, per la qual cosa els resultats reals generats difereixen de les dades del PEF. En aquest context, s'ha portat a terme una actualització del PEF- 2004 sobre la base de dues informacions facilitades per la societat: Comptes anuals del període 2004-2016. Projeccions de la Societat per al període 2017-2048 del compte de pèrdues i guanys que incorporen l'estimació de la Direcció sobre l'evolució previsible del negoci atenent al comportament real dels darrers anys: (...) A partir d'aquesta informació, s'ha calculat els resultats previstos per al període de la concessió (1998-2048), i l'impacte que tindrà l'impost de societats en base a la situació actual prevista." Però aquest punt de partida és erroni -i errònies també són les seves conclusions-, que preveu un impacte de més de 14 milions d'euros si l'IS es manté en el 10%-, ja que l'únic pla econòmic-financer que cal tenir en compte és el vigent (el de 2004). De fet, al punt 503 del mateix dictamen es reconeix que "En la pràctica els PEF no s'actualitzen, excepte quan es produeixen ampliacions de les concessions, reclamacions per part de les concessionàries o altres fets no recurrents rellevants". I si això és així -com ho és- evidentment que no es pot fer cap estudi sobre la base d'un pla econòmic-financer "actualitzat", com ha fet el pèrit. En qualsevol cas, cal insistir en que l'IS és neutral en el balanç final del pla econòmic financer. Sisè.- Tampoc no procedeix la reclamació per la via de la responsabilitat patrimonial. Inaplicació de la teoria del factum principis Una altra acció exercida per la societat concessionària es la de la responsabilitat patrimonial. En la contesta del Govern es va invocar com a causa d'inadmissibilitat del recurs l'extemporaneïtat de l'acció. És cert que a la sentència no s'analitza aquesta causa però com sigui que el recurs s'estimava a l'entendre que l'Administració s'havia compromès a compensar a la concessionària pels canvis fiscals -tot i que no és així, com s'ha dit-, ja no calia que s'analitzessin les altres causes de demanar i si l'acció era o no extemporània. En qualsevol cas, tampoc per la via de la responsabilitat es pot fonamentar la pretensió, compte tingut que els obligats tributaris de l'IS ho són per imperatiu legal. A més, al contracte subscrit per la concessionària es diu: "Responsabilitat patrimonial del Govern. De conformitat amb l'article 43 del Plec de Condicions Particulars, la responsabilitat patrimonial de l'Administració concedent en tots els casos (...) queda limitada convencionalment a la quantitat prevista pels cost de les obres en l'oferta, incrementada, si escau, pels augments de les modificacions aprovades pel Govern, i sempre amb el límit del cost de l'obra realment executada. Aquest límit màxim servirà també per quantificar l'enriquiment injust que es menciona en l'esmentada clàusula dissetena." I tampoc es pot considerar que la implementació d'un IS a Andorra fos un fet imprevisible, com es defensa per la part agent, compte tingut que el 29 de juliol del 1996, prèvia a la presentació de la seva oferta, els accionistes van intentar obtenir un compromís de que es mantingués el règim fiscal aleshores vigent a Andorra, amb "especial referencia a la introducción del Impuesto de Sociedades determinado en base a resultados contables". Setè.- Costes En estimar-se el recurs d'apel·lació, no procedeix imposar les despeses d'aquesta segona instància. DECISIÓ En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació presentat per la representació del Govern contra la sentència 3/2020, de data 13 de gener del 2020, del Tribunal de Batlles. Segon.- Revocar la sentència recorreguda i declarar que la Resolució núm. 198523/2016, de data 23 de setembre del 2016, del Director d'Ordenament Territorial, que desestima la sol·licitud de reemborsament de l'import liquidat en concepte d'Impost de Societats corresponent a l'exercici 2015 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE