SENTÈNCIA 115-2020 COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2020. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions interposar en el marc de la causa més amunt referenciada. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET Primer.- En data 30 de juliol de 2018 el senyor Ribes interposà demanda en reclamació de quantitat pel procediment abreujat contra la Seco, sol·licitant es dictés Sentència per la que se la condemnés a satisfer-li la suma de 2.702,70 EUR, més els interessos legals generats des de la contesta a la demanda i més les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de possibles perits. Segon.- La Seco no comparegué a escoltar la demanda i, el mateix dia 30 de juliol de 2018, fou declarada en rebel·lia processal, havent comparegut però al tràmit de proposició i pràctica de proves i, una volta practicades les mateixes, ambdues parts litigants evacuaren les conclusions d'instància. Tercer.- El dia 31-07-2019 l'Hble. Batlle d'instància va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual estableix: "DECIDEIX Que desestima la demanda formulada per la part agent i condemna l'agent a satisfer les costes processals, inclosos els honoraris d'avocat i procurador de la part defenent, a acreditar en període d'execució de sentència". Quart.- Contra l'esmentada resolució el senyor Ribes interposà recurs d'apel·lació tot sol·licitant es dicti Sentència per part del Tribunal Superior de Justícia que revoqui íntegrament la dictada en la instància i en el seu lloc es condemni a la Seco a abonar-li la quantitat de 2.000 EUR corresponents a "interessos moratoris i honoraris de gestió" que mai li foren acreditats, justificats, provats, detallats ni aprovats per la Seco i a la suma de 702,70 EUR corresponents a la diferència entre la quantitat pagada en concepte de previsió de despeses comunitàries per a l'exercici de l'any 2017 i la quantitat realment gastada, més els interessos d'aquelles quantitats d'ençà de la contesta a la demanda, així com al pagament de les costes judicials, inclosa la intervenció lletrada en primera i segona instància. FONAMENTS DE DRET PRIMER.- El senyor Ribes s'alça contra la Sentència dictada en la instància amb fonament en els motius de greuge que es precisen seguidament. Considera en primer lloc i pel que fa a la quantia que reclama de 2.000 EUR, que aquesta suma no l'havia d'abonar per quant no es trobava degudament justificada, i en no aparèixer en els comptes de la comunitat, desconeixia el motiu de què la mateixa, quan ell la va pagar, s'ingressés a favor de l'esmentada Seco. I, en segon lloc, i pel que fa a la suma de 702,70 EUR, entén que en ser una part sobrant dels diners -2.104,11 EUR- que ell mateix va abonar a la Seco al moment de vendre el pis, en concepte de previsió de les despeses comunitàries corresponents a l'exercici 2017, la Seco els hi ha de retornar. I això malgrat el contingut del certificat de liquidació de despeses comunitàries de data 27 de juliol de 2017 -que diu que cap quantitat li serà retornada-, doncs afirma que ell no el va signar. SEGON.- En relació a l'obligació del senyor Ribes de pagar la suma de 2.000 EUR, aquesta ha de ser confirmada per quant s'ha pogut acreditar en la instància que aquest import fa referència als honoraris que l'administradora de la Seco reclama per la feina extra que li va suposar la gestió del deute que envers la dita Seco mantenia el senyor Ribes des de l'any 2010 (F.90). A més, malgrat el senyor Ribes afirmi desconèixer d'on deriva aquesta esmentada quantitat que va haver de pagar i que reclama li sigui retornada, aquesta afirmació perd tota credibilitat per quant el deute s'originà l'any 2010 i no fou satisfet fins al 2017. Per tant resulta de tota evidència que a banda dels perjudicis que el mateix havia d'ocasionar a la resta de propietaris d'unitats immobiliàries d'aquell immoble, també havia de generar la feina que l'administradora afirma que va realitzar. Feina que sí que gaudeix del vist-i-plau de la Seco ja que com també ha resultant acreditat en la instància, el propi senyor Ribes va abonar l'import global -inclosos aquests 2.000 EUR- a la tan repetida Seco que els va rebre a través de la seva representació lletrada (F.49), essent els mateixos posteriorment pagats a l'administradora (F.90). No passa desapercebut a la Sala que malgrat aquest import s'hagués originat pel deute del senyor Ribes, el fet de no ser abonat pel mateix aniria en detriment de la Seco que, en darrer terme i a manca de pagament del primer, l'hauria d'haver abonat a l'administradora. S'escau en conseqüència la confirmació de la Sentència recorreguda en aquest extrem. TERCER.- Pel que fa a la suma de 702,20 EUR que el senyor Ribes també reclama li sigui retornada per la Seco i quina petició la Sentència d'instància desestima, aquesta Sala comparteix plenament l'argumentació de la resolució recorreguda. I no només perquè en el certificat de liquidació de despeses comunitàries que obra al F. 80, ja es fa constar que el resultat final de l'exercici 2017, ja sigui superior o inferior al de la previsió efectuada, anirà en tot cas a favor o en contra del comprador, encara que la previsió l'hagi abonat el venedor; sinó sobretot perquè podent-ho fer, el propi venedor no va fer constar cap oposició al respecte -com en canvi sí que va fer al F. 49, quan va abonar l'import endeutat-. El recurrent no tan sols no va acordar res amb el comprador, en el sentit de què aquell, -que era el beneficiat si l'import resultava ser superior al de la despesa real, ja que el sobrant li permetria pagar menys en el següent exercici-, li hagués de retornar el dit import sobrant . Per tant, no només ho sabia, sinó que ho compartia. Altrament, la Sala hauria de pressuposar que, amb evident mala fe, el senyor Ribes esperava a veure si el resultat econòmic real era positiu o negatiu, per tal de què en cas de què fos negatiu l'hagués d'assumir només el comprador. De l'anterior argumentació es deriva que no és a la Seco a la que li ha de reclamar aquesta quantitat sinó, en el seu cas, a la persona realment beneficiada per la mateixa, que és el comprador de la unitat immobiliària, ja que aquell import va vinculat amb la despesa generada pel pis en qüestió. QUART.- Procedeix, en conseqüència confirmar la Sentència d'instància en tots els seus extrems, inclòs el pronunciament relatiu a les costes processals. CINQUÈ.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Ribes contra la Sentència dictada pel Batlle en data 31 de juliol de 2019 quina part dispositiva confirmem íntegrament. SEGON.- Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE