SENTÈNCIA 108-2020 COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones Sr. Jaume Tor Porta Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2020. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET Primer.- Per sentència de data 02-04-2014, el tribunal de primera instància de C (Sonora, Estats Units Mexicans), ha pronunciat el divorci de mutu acord dels consorts Sra. Gutierrez i Sr. Valverde, pares de la menor Castrillo nascuda el 17-02-2016 a Andorra la Vella, resolent : declarar dissolt el matrimoni celebrat el 15-05-2004, aprovar el conveni de divorci que conté les clàusules següents : la senyora Gutierrez així com la filla menor quedaran en el domicili ubicat (C.I. número 299...) ciutat de C, Sonora, mateix domicili que els servirà de casa d'habitatge, la menor quedarà sota la guardià i custodia de la mare senyora Gutierrez, es fixa en concepte de pensió d'aliments a favor de la menor el 50% del salari mensual que percep el senyor Valverde, a pagar els primers dies de cada mes, devent de ser exhibits mitjançant certificats de dipòsits davant del Jutjat Primer de Primera Instancia de Civil, a nom de la mare o en el seu cas podria lliurar directament a la mare, pactant també les parts que dita pensió d'aliments augmentarà automàticament sense necessitat de requerir al deutor d'aliments segons augmenti el salari mínim, la pensió d'aliments s'atorgarà fins que la menor compleixi la seva majoria d'edat segons la LIei, i es prolongarà si la menor segueix estudiant una carrera professional i I'edat concorda amb el grau escolar respectiu, sota l'apercebiment de dir la veritat manifesten que la senyora Gutierrez, no es troba en estat d'embaràs, essent la cònjuge que seguirà habitant junt amb la seva filla en el domicili conjugal (C.I. número 299...) ciutat de C, ambdós conjugues manifesten no molestar-se ni causar-se cap perjudici en els seus respectius bens, ambdós conjugues pacten que mantindrem la pàtria potestat sobre la menor, devent exercir la custodia en el domicili ubicat C.I. número 299... ciutat de C, la senyora Gutierrez, en el supòsit en que hagués de canviar la mare i la menor de domicili, hauran de notificar al Jutjat el nou domicili para que el senyor Valverde pugui tenir accés a la convivència amb la menor, ambdós cònjuges convenen en que el pare Valverde podrà visitar la seva filla qualsevol dia de la setmana sempre i quan sigui en que no interrompi les activitats escolars de la menor, amb el ben entès que el senyor Valverde haurà de fer les visites en estat sobri i de forma convenient per a la salut de la menor, ambdós cònjuges convenen que podran sortir de vacances del territori nacional i a l'estranger amb la seva filla previ consentiment per escrit d'ambdós pares. La sentència precisa que l'únic que queda subjecte a modificació del conveni aprovat només poden ser certes clàusules del mateix sempre que es demostri la necessitat de fer-ho i que expressament estigui estipulat en la llei. Segon.- Mitjançant escrit presentat en data 09-07-2019, la representació processal de la Sra. Gutierrez, va formular demanda d'exequàtur de la referida sentència, essent part demandada el Sr. Valverde i part en el procés el Ministeri Fiscal. Tercer.- El Ministeri Fiscal va emetre informe de data 24-10-2019 manifestant que procedeix estimar la demanda d'exequàtur. Per escrit del 31-10-2019, el Sr. Valverde va contestar demanant que es declari executiva la sentència respecte únicament dels pronunciaments relatius a la dissolució del matrimoni per divorci, i als que fan referència a la pàtria potestat i guarda i custòdia de la menor. I subsidiàriament, es va oposar totalment a la petició. En tots els casos va sol·licitar la condemna de l'adversa al pagament de les costes. Quart.- La part agent va replicar en data 10-12-2019, mantenint les seves pretensions, i per escrit del 17-01-2020 el Ministeri Fiscal també va ratificar el seu escrit anterior. Per escrit del 28-01-2020, la part defenent va duplicar seguint en la seva oposició. Cinquè.- Per Aute del 09-07-2020, es va donar lloc a les pretensions probatòries de la demandant i del Ministeri fiscal, i es va donar lloc parcialment a les del demandat. Sisè.- Evacuat el tràmit de proves, les parts van presentar el seus respectius escrits de conclusions en data 04-08-2020 i 24-08-2020. La representació processal de la Sra. Gutierrez demana que se li concedeixi l'exequàtur i que es condemni al Sr. Valverde a pagar les costes del procediment. La representació del Sr. Valverde conclou que procedeix desestimar la demanda d'exequàtur amb imposició de les costes a la Sra. Gutierrez per mala fe. En data 27-07-2020, el Ministeri Fiscal va presentar escrit de conclusions pel qual manifesta que escau estimar la demanda d'exequàtur. FONAMENTS DE DRET PRIMER.- Aquest Tribunal Superior és, en virtut de l'article 19 LQJ, competent per conèixer de la demanda d'exequàtur presentada tota vegada que la mateixa pot sense dubte tenir efectes civils a Andorra on resideixen ambdues parts i llur fill menor. SEGON.- L'article 49 de la Llei transitòria de procediments judicials disposa que el procediment d'exequàtur té per objecte la verificació i el control que la sentència a executar compleixi cumulativament amb els requisits següents: . la competència de la jurisdicció que l'ha dictat. . la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció. . l'aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte. . la conformitat a l'ordre públic nacional i internacional. . l'absència de tot frau a la llei nacional. Així, les causes que impedeixen el reconeixement com a executiva d'una resolució estrangera són taxades, en consonància amb l'afavoriment de la cooperació jurídica internacional. A més a més, la jurisdicció que ha d'atorgar o no valor executiu a la resolució no pot entrar a conèixer el fons de l'afer. D'altra banda, com es deia en la Sentència del 24-09-1998 (Nº981 del llibre) "La demanda d'exequàtur no és una demanda d'execució d'una sentència estrangera sinó una demanda d'autorització d'execució d'una decisió estrangera". L'atorgament de l'exequàtur imposa un control de la sentència per determinar el seu caràcter executori però no de la manera que s'executarà, extrem que correspondrà eventualment a la jurisdicció encarregada de dita execució. TERCER.- D'altra banda, ja hem resolt la qüestió de l'exequàtur parcial en les nostres sentències TSJC 558/2016 del 27-02-2020 i TSJC 270/2018 del 30-09-2020 en les qual vam exposar que es podia donar lloc a un exequàtur parcial quan la sentència estrangera sotmesa al control d'exequàtur no presenta un caràcter indivisible sinó que conté pronunciaments perfectament separables, aquells que són admissibles per a l'ordre públic es poden convalidar per tal de no produir als interessats en l'execució un perjudici major al estrictament necessari. QUART.- En el present cas, no existeix cap element suficient per contradir ni la competència de la jurisdicció mexicana que va dictar la sentència, ni la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció o que la mateixa va aplicar la llei competent, és a dir la llei mexicana. Els tribunals mexicans eren competents per resoldre la petició de divorci de mutu acord entre el Sr. Valverde i la Sra. Gutierrez, que en aquell moment residien amb llur filla a C en l'Estat de Sonora a Mèxic. Pel que fa al caràcter ferm de la sentència pronunciada, el mateix sorgeix de l'Aute del 29-04-2014 pel qual el Jutjat de primera instància va declarar ferma la sentència. CINQUÈ.- La part demandada s'oposa a l'atorgament de l'exequàtur tota vegada que considera que l'execució de la sentència vulneraria l'ordre públic nacional i suposaria un frau de llei donat que : al tornar a Andorra l'any 2015, la Sra. Gutierrez i el Sr. Valverde haurien viscut junts fins a separar-se de nou al 2018 i consensuar aleshores unes mesures sobre la pensió i sobre el sistema de visites que res tenen a veure amb el previst en el conveni, que l'actual demanda d'exequàtur per poder exigir després el pagament del 50% del seu salari andorrà, només correspondria al fet que el Sr. Valverde s'hauria negat a augmentar la pensió fins a 400.-euros enlloc dels 350.- euros que anava pagant fins ara, i correspondria a un frau de llei i a un abús de dret per part de la Sra. Gutierrez que la Sra. Gutierrez aniria en contra dels seus propis actes ja que va acceptar que es pagui una pensió de 350.-euros i es fixi un regim de visites diferents del previst en la sentència, i que ha de respectar la situació de dret així creada, que la fixació d'una pensió d'aliments en el 50% del salari del deutor mai hauria estat aprovat pels tribunals andorrans, que el regim de visites previst per la sentència vulnera els drets de la menor i de la mare ja que permet al pare estar diàriament amb la filla i impedir tot contacte amb la mare. Però aquests arguments no ens poden portar a refusar l'atorgament de l'exequàtur, per les raons que exposarem seguidament SISÈ.- Pel que al frau a la llei, la jurisprudència d'aquesta Sala (SSTSJA 18-12-1997 i 17-07-2003) l'ha definit com l'aplicació d'una normativa nacional estrangera per a escapar a l'aplicació d'una normativa nacional contrària. Ara bé, no apareix de cap manera que el fet de presentar conjuntament la demanda de divorci al davant de les jurisdiccions mexicanes correspondria a un frau a la llei nacional per part del Sr. Valverde i de la Sra. Gutierrez . La interpretació extensiva que fa la part demandada de la noció d'abús de dret per dir que el mateix seria equivalent al frau de llei no és de rebut i no es pot fonamentar sobre el fet que la demandant hauria acceptat durant un temps unes condicions diferents de les determinades en la sentència mexicana. No estem executant dita sentència estrangera sinó que estem verificant les condicions que van regir la seva adopció, i per tant les consideracions del Sr. Valverde sobre les circumstàncies que envolten la relació de les parts després de l'adopció de la sentència no poden portar a considerar que la mateixa s'hauria adoptat en frau de llei. En aquesta òptica, si bé ja hem resolt la qüestió de la prova en el nostre Aute del 09-07-2020, podem afegir ara que la testifical denegada, i que era destinada a establir el regim de visites que les parts haurien adoptat en els darrers temps, no era necessària. SETÈ.- Pel que fa a la qüestió de la conformitat a l'ordre públic nacional o internacional, vam poder dir en relació a aquest concepte que "inclou aquells principis, entre altres, de caire social, econòmic i jurídic, que informen una concreta societat en un moment determinat, la qual cosa provoca que el concepte d'ordre públic no sigui fix o immutable sinó que varia d'un Estat a un altre i, fins i tot, dins del propi Estat evolucioni al llarg del temps. ". Es tracta per tant d'un concepte estrictament nacional que concerneix les normes o els drets i garanties que es reconeixen com a fonamentals. No es tracta de valorar un país ni el seu sistema jurídic de manera global, ni tampoc de conèixer el fons de l'afer, sinó de dir si una determinada resolució ha observat els requisits enumerats pel ja citat article 49 LTPJ i si es pot o no autoritzar la seva execució i que tingui efectes civils al nostre país. En aquestes condicions, per principi, no es pot convalidar una mesura que seria contrària al nostre ordre públic, i poc importa que es tracten de mesures paternofilials que es poden posteriorment modificar al país de residència per adaptar-les a la realitat dels pares i del menor, ja que, d'una banda, pel sol fet de l'atorgament de l'exequàtur, les mesures adoptades es veuen revestides de la força executòria amb tots els efectes que la mateixa comporta, i que d'altra banda, es tracta de respectar uns principis considerats com a fonamentals pel nostre ordenament jurídic. VUITÈ.- Però, no és el cas en el present afer. En efecte, examinada la sentència del tribunal de C constatem que es van respectar els principis rectors del procediment civil, com són els principis d'audiència, de rogació i de contradicció, i va participar el Ministeri fiscal al qual es van transmetre l'escrit de demanda i el conveni. La referida resolució ha respectat les garanties suficients per la salvaguarda dels interessos de la menor ja que les mesures que el concerneixen s'han adoptat segons uns criteris corresponen al seu interès superior. L'adopció d'una pensió per la menor igual al 50% del salari del deutor indexada sobre el salari mínim fou pactat voluntàriament per aquest darrer i es va fixar així una pensió suficient en relació a les necessitats de la menor, incloses les despeses extraordinàries. Per tant, no apareix contrari al nostre ordre públic quan a més la sentència es refereix a una possibilitat de revisió en cas de necessitat. El fet de preveure mantenir la patria potestat dels dos pares i de confiar la guarda i custòdia a la mare que es queda amb la menor en el domicili que fou conjugal, tot i fixant un ampli dret de visita del pare amb les precisions corresponents sobre el comportament del mateix durant les visites, es va decidir en funció de l'interès de la menor i respectant l'acord dels pares al respecte. L'argument del Sr. Valverde que aquestes mesures li permetrien visitar la seva filla cada dia fins al punt de negar els drets de la mare és del tot sorprenent tota vegada que tal comportament no seria una conseqüència de les mesures adoptades judicialment sinó d'un abús per part seva i que no es podria justificar pel conveni aprovat. Així les coses, aquestes mesures ofereixen les garanties i drets d'ordre públic que exigeix la Llei andorrana. Per totes aquestes consideracions, l'exequàtur ha de ser concedit de manera total. NOVÈ.- En matèria d'exequàtur, és costum de no fer especial condemna en costes processals i no existeixen en Autes elements suficients per fer variar aquesta regla. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ PRIMER.- ESTIMAR la demanda d'exequàtur promoguda per la representació processal del Sra. Gutierrez, i declarar executòria a Andorra la sentència del tribunal de primera instància de C (Sonora Estats Units Mèxicans) de data 02-04-2014. SEGON.- NO EFECTUAR especial condemna en costes judicials. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE