STSJAD ANDORRA, a 29 d'octubre del 2020 - ROJ: STSJAD 173/2020
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé29 octobre 2020
Numéro260/20
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 octobre 2020, STSJAD 173/2020 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:173)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 octobre 2020, STSJAD 173/2020, ECLI:AD:TSJADAD:2020:173 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le litige porte sur un contrat de bail d'un appartement conclu le 6 juillet 2017 entre M. Soriano, bailleur, et M. Elías, preneur. Le bailleur, par l'intermédiaire de son représentant procédural, a introduit le 18 octobre 2018 une action en résolution du bail pour défaut de paiement, assortie d'une demande d'expulsion, d'une demande en paiement et d'une demande d'indemnité d'occupation. Il réclamait notamment les loyers des mois d'août, septembre et octobre 2018, des frais d'électricité et des charges de copropriété, le tout sous déduction de certains acomptes (antécédents, premier point).
Le défendeur, régulièrement cité par voie d'édit le 10 décembre 2018, n'a pas comparu. Il a été déclaré en rébellion processuelle par ordonnance du 1er février 2019 (antécédents, deuxième point).
Par jugement du 9 octobre 2019, le Tribunal unipersonnel de Batlle a rejeté la demande dans son intégralité, au motif que le demandeur n'avait pas établi les faits constitutifs de sa prétention principale, à savoir le défaut de paiement du loyer (fondements, troisième point). Le bailleur a interjeté appel, en soutenant que le premier juge avait méconnu les règles de la charge de la preuve en exigeant de lui la démonstration d'un fait négatif, par le seul effet de la rébellion du défendeur (fondements, quatrième point). Le défendeur n'a pas davantage comparu en appel (antécédents, dixième point).
## Question de droit
La Sala Civil était saisie de deux questions. La première concerne la charge de la preuve de l'inexécution de l'obligation de paiement du loyer dans une action en résolution de bail, lorsque le défendeur demeure en rébellion. La seconde, subsidiaire, porte sur la régularité de la condamnation aux dépens de première instance, contestée par l'appelant dans un second moyen (fondements, cinquième point).
Le Tribunal devait donc déterminer si l'état de rébell
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 29 d'octubre del 2020 - ROJ: STSJAD 173/2020
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 octobre 2020, STSJAD 173/2020 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:173)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 octobre 2020, STSJAD 173/2020, ECLI:AD:TSJADAD:2020:173 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige porte sur un contrat de bail d'un appartement conclu le 6 juillet 2017 entre M. Soriano, bailleur, et M. Elías, preneur. Le bailleur, par l'intermédiaire de son représentant procédural, a introduit le 18 octobre 2018 une action en résolution du bail pour défaut de paiement, assortie d'une demande d'expulsion, d'une demande en paiement et d'une demande d'indemnité d'occupation. Il réclamait notamment les loyers des mois d'août, septembre et octobre 2018, des frais d'électricité et des charges de copropriété, le tout sous déduction de certains acomptes (antécédents, premier point).
Le défendeur, régulièrement cité par voie d'édit le 10 décembre 2018, n'a pas comparu. Il a été déclaré en rébellion processuelle par ordonnance du 1er février 2019 (antécédents, deuxième point).
Par jugement du 9 octobre 2019, le Tribunal unipersonnel de Batlle a rejeté la demande dans son intégralité, au motif que le demandeur n'avait pas établi les faits constitutifs de sa prétention principale, à savoir le défaut de paiement du loyer (fondements, troisième point). Le bailleur a interjeté appel, en soutenant que le premier juge avait méconnu les règles de la charge de la preuve en exigeant de lui la démonstration d'un fait négatif, par le seul effet de la rébellion du défendeur (fondements, quatrième point). Le défendeur n'a pas davantage comparu en appel (antécédents, dixième point).
Question de droit
La Sala Civil était saisie de deux questions. La première concerne la charge de la preuve de l'inexécution de l'obligation de paiement du loyer dans une action en résolution de bail, lorsque le défendeur demeure en rébellion. La seconde, subsidiaire, porte sur la régularité de la condamnation aux dépens de première instance, contestée par l'appelant dans un second moyen (fondements, cinquième point).
Le Tribunal devait donc déterminer si l'état de rébell
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2020. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 29 d'octubre del 2020 - ROJ: STSJAD 173/2020 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 29 octobre 2020 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000260/2020 ORIGEN: 7000507/2018 - 00
NIG: 5300542120180003028
PARTS:
Apel·lant : Sr. Soriano
Procurador : Sra. Expósito
Advocat : Sr. Vélez
Apel·lat : Sr. Elías
SENTÈNCIA 118-2020
Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2020. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 260/20 — Décision commentée
Primer.- Mitjançant escrit de 18-10-2018, la representació processal del Sr. Soriano articulava demanda de desnonament i reclamació de quantitat contra el Sr. Elías, sol·licitant es dictés Sentència declarant resolt el contracte d'arrendament de data 6-7-2017, per impagament de la renda i dels serveis complementaris; disposant el desnonament del demandat havent aquest de deixar lliure, vacu, expedit i a disposició de l'agent, el pis objecte del contracte d'arrendament. Tanmateix interessava la condemna del demandat a pagar la quantitat de 1.411,42.-EUR, pels imports i conceptes següents:
i.- 1.500.-EUR, corresponent a l'import derivat de l'impagament de la renda dels mesos d'agost, setembre i octubre de 2018.
ii.- 171,11.-EUR, corresponent a les despeses d'electricitat.
iii.- 1.472,88.-EUR, corresponent a les despeses generals de comunitat de propietaris, una vegada descomptat d'aquestes els imports de l'assegurança de l'edifici, els honoraris d'administrador i el fons de reserva, incloent les dels altres serveis complementaris de subministraments, i dels que cal descomptar l'import de -1.732,57.-EUR corresponent als pagaments a compte realitzats per l'arrendatari, de despeses de serveis de subministraments fins el mes de novembre de 2018.
També es pretenia la condemna de la part demandada a satisfer una indemnització per ocupació indeguda equivalent a les rendes que vagin vencent i no siguin satisfetes, a comptar del mes de novembre del 2018 fins al lliurament efectiu i real de la possessió del bé arrendat, més els interessos legal de cada quantitat d'ençà la data de contesta a la demanda i les despeses de comunitat que també des del mes de novembre de 2018 (inclòs) es vagin meritant. En darrer lloc pretenia la seva condemna en costes inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Segon.- El Sr. Elías no compareixia a contestar la demanda malgrat haver estat degudament citat per publicació edictal de data 10-12-2018, essent declarat en rebel·lia processal per Aute de 1-2-2019.
Tercer.- Practicats els mitjans de prova proposats per la part demandant i evacuat per aquesta el corresponent escrit de conclusions, en data 9-10- 2019 requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"Desestimar íntegrament la demanda formulada pel Sr. Soriano contra el Sr. Elías, en rebel·lia processal, havent d'absoldre consegüentment a aquest darrer de les pretensions que contra ell s'hi contenen, fent-li expressa imposició de costes judicials segons allò previst al darrer Fonament de dret de la present decisió".
Quart.- Contra aquesta decisió, la representació processal del Sr. Soriano formula recurs d'apel·lació i mitjançant escrit de conclusions de 31-10- 2019 interessa la seva revocació i en el seu lloc es dicti nova resolució per aquesta Sala que aculli íntegrament les pretensions que articulava en el seu escrit rector, el tot sense fer especial condemna en costes de segona instància.
El Sr. Elías continuava sense comparèixer malgrat haver estat novament citat per Edictes de data 10-1-2020.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- La representació processal del Sr. Soriano articulava, a l'empara de la Disposició addicional Segona de la Llei d'Arrendament de Finques Urbanes, una acció en resolució de contracte d'arrendament contra el Sr. Elías per impagament de la renta, tot i sol·licitant el seu desnonament de la unitat immobiliària arrendada, amb condemna a satisfer les rendes i despeses accessòries degudes, la indemnització per ocupació indeguda, els interessos i les costes.
El Sr. Elías no compareixia a contestar la demanda essent declarat en rebel·lia processal mitjançant decisió interlocutòria de 1-2-2019.
Per Sentència de data 9-10-2019 es desestimava la demanda articulada en considerar que la part demandant no hauria acreditat els fets que al·legava en suport a la seva petició principal en resolució del contracte d'arrendament per manca de pagament.
La representació processal del Sr. Soriano s'alça contra aquesta decisió sostenint que la Sentència recorreguda infringia les regles sobre càrrega de la prova, doncs imposava a l'arrendador la càrrega d'acreditar un fet negatiu (l'incompliment en relació a l'obligació de pagament de la renda) exclusivament per raó de la situació de rebel·lia en que incorria el defenent.
SEGON.- La Sentència recorreguda desestima la demanda en considerar que l'arrendador no hauria acreditat els fets constitutius de la seva pretensió: la manca de pagament de la renda dels mesos d'agost a octubre del 2018 i de les despeses d'electricitat i comunitàries prèviament abonades per l'arrendador.
No podem compartir aquest raonament doncs desautoritza la regla segons la qual correspon al deutor acreditar el compliment de la seva obligació ("solutionem asseveranti probationis onus incumbit" -Digest 22,3- 25-2 i Codi 8,43,25). I és que en l'àmbit en que ens situem, l'arrendador haurà d'acreditar la realitat del negoci jurídic que sustenta la seva pretensió (aquí el contracte d'arrendament) i l'import de la renda pactada així com de les despeses accessòries que es reclamen. El que però no se li pot exigir és la prova d'un incompliment en el pagament reclamat: la sola invocació de la manca de pagament resulta suficient per a fonamentar una acció en resolució del contracte d'arrendament per aquesta causa i serà l'arrendatari deutor qui haurà d'acreditar, en cas de contestació, trobar-se al corrent de pagament a través dels diferents mitjans de prova admesos en l'ordenament andorrà.
Certament la situació de rebel·lia en que ha incorregut el Sr. Elías pot haver condicionat la solució adoptada atès que la seva compareixença i el contradictori que s'hauria instaurat hauria esvaït qualsevol dubte en relació a l'incompliment que es denúncia. No obstant, hem declarat en nombroses ocasions que aquesta situació "(····) no ha de portar en si mateixa, una major exigència probatòria per al litigant que no té oposició en el judici, doncs aquesta oposició és el que converteix a un fet al·legat en controvertit i per tant necessari de prova, de manera que en definitiva, quan el defenent hagi restat en rebel·lia serà exigible la demostració dels fets bàsics en que fundi la pretensió, però l’òrgan jurisdiccional no podrà col·locar-se en la posició hipotètica del defenent no comparegut per a ressaltar insuficiències probatòries. Que en definitiva, recordant la sentència del M.I. Tribunal Superior de 14 de setembre de 1995, la rebel·lia del demandat, no ha d’ésser interpretada com a beneficiosa per qui voluntàriament deixa d’entrar en el procés, cosa que impedeix que es converteixi en un privilegi en el sentit d’obligar a l’agent a un esforç probatori que no es donaria dintre d’una relació processal normalment integrada i constituïda en la qual la seva dinàmica de contradicció la facilitaria" (Sentència d'aquesta Sala de 30-11-2017 -rotlle TSJC- 142/2017).
TERCER.- En aquesta eventualitat haurà d'estimar-se el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Soriano contra la Sentència dictada pel Tribunal Unipersonal de Batlle que haurà de ser íntegrament revocada i en el seu lloc escaurà declarar la resolució del contracte d'arrendament subscrit entre les parts en data 6-7-2017 en relació a l'apartament situat a XXXX per manca de pagament de la renda amb efectes a comptar del dia 18-10-2018 (data de la demanda), condemnant-se el Sr. Elías a deixar lliures, vàcues i expedites, tot i condemnant-lo a satisfer les sumes de 1.500.- EUR en concepte de rendes impagades dels mesos d'agost, setembre i octubre del 2018, 150,87.- EUR en concepte de despeses d'electricitat que ha de ser incrementada dels interessos legals devengats des del dia de la contesta a la demanda i fins el seu total pagament.
CINQUÈ.- En el segon motiu del recurs es discuteix la imposició en costes decidida.
Atesa la substancial estimació de la demanda plantejada, les costes ocasionades en la instància han de ser imposades al litigant vençut, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de la part demandant en mèrits de la regla del venciment objectiu.
Quant a les costes ocasionades en aquesta alçada l'èxit del recurs exigeix que no es faci pronunciament al seu respecte.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Soriano contra la Sentència dictada en data 9-10-2019 que revoquem íntegrament disposant en el seu lloc l'estimació substancial de la demanda plantejada per aquest contra el Sr. Elías disposant:
1.- La resolució del contracte d'arrendament subscrit entre les parts en data 6-7-2017 en relació a l'apartament situat a XXXX per manca de pagament de la renda amb efectes a comptar del dia 18-10-2018.
2.- La condemna del Sr. Elías a deixar lliures, vàcues i expedites les unitats immobiliàries enumerades, tot i condemnant-lo a satisfer la suma global de 1.650,87.- EUR en concepte de rendes impagades i de despeses d'electricitat que ha de ser incrementada dels interessos legals devengats des del dia de la contesta a la demanda i fins el seu total pagament.
3.- La condemna del Sr. Elías a satisfer una indemnització per ocupació indeguda a raó de 500.- EUR mensuals des del dia 1-11-2018 i fins el moment en que es produeixi el retorn de la possessió dels béns arrendats. La quantitat global resultant serà incrementada dels interessos legals que es generin a partir del moment en que sigui fixada en seu d'execució i fins el seu total pagament.
4.- Imposar al demandat el pagament de les costes ocasionades en la instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de la part demandant.
5.- Desestimar les restants pretensions contingudes en la demanda.
No escau fer pronunciament al respecte de les costes generades en aquesta alçada.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-