STSJAD ANDORRA, a 20 de novembre del 2020 - ROJ: STSJAD 177/2020
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé20 novembre 2020
Numéro60/20
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 177/2020 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 20 novembre 2020)
> Décision commentée : STSJAD 177/2020, ECLI:AD:TSJADAD:2020:177 (recurs 60/20 ; causa 6000056/2019) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le Tribunal de Corts (première instance) a condamné M. Martin, par jugement du 27 juillet 2020, comme auteur du délit majeur d'influence ou de tentative d'influence par intimidation sur les intervenants à la procédure, prévu à l'article 423 du Code pénal. La peine retenue était de quinze mois de prison conditionnelle, avec un délai de suspension de quatre ans, assortie de l'obligation de s'abstenir de tout contact avec la victime présumée, et de la prise en charge des dépens. L'action civile du perjudicat a été réservée.
Les faits tenus pour établis concernent une procédure pénale distincte (causa 8000070/2017) ouverte contre le fils du prévenu pour trafic de stupéfiants. Un rapport de police du 9 février 2018 désignait un mineur, identifié dans la décision sous le nom de Viñas, comme possible acquéreur de marihuana, et mentionnait son numéro de téléphone. Le prévenu aurait eu connaissance de ce rapport lors d'une visite au centre pénitentiaire. Deux appels, passés depuis son téléphone mobile sans qu'il s'identifie les 14 février et 5 mars 2018 (durées de 54 et 90 secondes), auraient tendu à faire modifier au mineur le sens de sa déclaration judiciaire. Le mineur a d'abord nié toute vente de cannabis, puis, lors d'une seconde audition, a déclaré avoir été pressé par téléphone de déposer dans ce sens et a reconnu la vente.
Le prévenu a interjeté appel. Il soutenait principalement que la condamnation méconnaissait le principe de légalité pénale et la présomption d'innocence, le mineur n'ayant pas, au moment des faits, la qualité de témoin dans la procédure visée. Il contestait en outre l'existence de l'intimidation. Le ministère public concluait à la confirmation intégrale du jugement, en soutenant que la qualité de témoin devait être reconnue à la personne appelée à déposer.
## Question de droit
La question centrale était la suivante : l'article 423 du Code pénal peut-il s'appliquer lorsque la personne visée par des pressions ne revêt pas encore, au moment des faits, la qualité de témoin, d'une partie ou de l'un des autres intervenants énumérés par le texte, mais est appelée à déposer ultérieurement ? Cette question engage le principe de légalité (article 4 du Code pénal, cité dans le moyen) et la prohibition de l'interprétation extensive de la loi pénale défavorable au prévenu, que la décision rattache aux principes de légalité et de taxativité.
Subsidiairement, se posait la question de la caractérisation de l'intimidation, qui n'a pas été tranchée au vu de la solution retenue.
## Solution et dispositif
La Sala Penal estime le moyen tiré de la violation du principe de légalité. Elle raisonne en deux temps.
Elle relève d'abord que le mineur « no tenia la condició de testimoni en cap procediment » au moment où il a été appelé par le prévenu. Il ne pouvait donc être sujet passif du délit au sens strict de l'article 423, et la conduite ne pouvait y être rattachée en ces termes.
Elle examine ensuite l'argument du tribunal de première instance, qui avait étendu l'infraction à la finalité d'altérer les déclarations de la personne « qui a ou aura à déposer ». La Cour estime que cette lecture se heurte à un obstacle logique : seule une action procédurale déjà accomplie peut être modifiée, de sorte que la finalité d'altération suppose l'existence préalable d'un acte. Étendre le texte à des situations non comprises dans ses termes constitue, selon la Cour, une « nouvelle extension » du précepte pénal, contraire aux principes de légalité et de taxativité.
Le dispositif est reproduit ci-dessous dans une traduction française fidèle (le texte original est en catalan) :
> « ESTIMER le recours interposé par la représentation de M. Martin.
>
> RÉVOQUER le jug
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 20 de novembre del 2020 - ROJ: STSJAD 177/2020
STSJAD 177/2020 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 20 novembre 2020)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 177/2020, ECLI:AD:TSJADAD:2020:177 (recurs 60/20 ; causa 6000056/2019) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le Tribunal de Corts (première instance) a condamné M. Martin, par jugement du 27 juillet 2020, comme auteur du délit majeur d'influence ou de tentative d'influence par intimidation sur les intervenants à la procédure, prévu à l'article 423 du Code pénal. La peine retenue était de quinze mois de prison conditionnelle, avec un délai de suspension de quatre ans, assortie de l'obligation de s'abstenir de tout contact avec la victime présumée, et de la prise en charge des dépens. L'action civile du perjudicat a été réservée.
Les faits tenus pour établis concernent une procédure pénale distincte (causa 8000070/2017) ouverte contre le fils du prévenu pour trafic de stupéfiants. Un rapport de police du 9 février 2018 désignait un mineur, identifié dans la décision sous le nom de Viñas, comme possible acquéreur de marihuana, et mentionnait son numéro de téléphone. Le prévenu aurait eu connaissance de ce rapport lors d'une visite au centre pénitentiaire. Deux appels, passés depuis son téléphone mobile sans qu'il s'identifie les 14 février et 5 mars 2018 (durées de 54 et 90 secondes), auraient tendu à faire modifier au mineur le sens de sa déclaration judiciaire. Le mineur a d'abord nié toute vente de cannabis, puis, lors d'une seconde audition, a déclaré avoir été pressé par téléphone de déposer dans ce sens et a reconnu la vente.
Le prévenu a interjeté appel. Il soutenait principalement que la condamnation méconnaissait le principe de légalité pénale et la présomption d'innocence, le mineur n'ayant pas, au moment des faits, la qualité de témoin dans la procédure visée. Il contestait en outre l'existence de l'intimidation. Le ministère public concluait à la confirmation intégrale du jugement, en soutenant que la qualité de témoin devait être reconnue à la personne appelée à déposer.
Question de droit
La question centrale était la suivante : l'article 423 du Code pénal peut-il s'appliquer lorsque la personne visée par des pressions ne revêt pas encore, au moment des faits, la qualité de témoin, d'une partie ou de l'un des autres intervenants énumérés par le texte, mais est appelée à déposer ultérieurement ? Cette question engage le principe de légalité (article 4 du Code pénal, cité dans le moyen) et la prohibition de l'interprétation extensive de la loi pénale défavorable au prévenu, que la décision rattache aux principes de légalité et de taxativité.
Subsidiairement, se posait la question de la caractérisation de l'intimidation, qui n'a pas été tranchée au vu de la solution retenue.
Solution et dispositif
La Sala Penal estime le moyen tiré de la violation du principe de légalité. Elle raisonne en deux temps.
Elle relève d'abord que le mineur « no tenia la condició de testimoni en cap procediment » au moment où il a été appelé par le prévenu. Il ne pouvait donc être sujet passif du délit au sens strict de l'article 423, et la conduite ne pouvait y être rattachée en ces termes.
Elle examine ensuite l'argument du tribunal de première instance, qui avait étendu l'infraction à la finalité d'altérer les déclarations de la personne « qui a ou aura à déposer ». La Cour estime que cette lecture se heurte à un obstacle logique : seule une action procédurale déjà accomplie peut être modifiée, de sorte que la finalité d'altération suppose l'existence préalable d'un acte. Étendre le texte à des situations non comprises dans ses termes constitue, selon la Cour, une « nouvelle extension » du précepte pénal, contraire aux principes de légalité et de taxativité.
Le dispositif est reproduit ci-dessous dans une traduction française fidèle (le texte original est en catalan) :
Reproduction verbatim
« ESTIMER le recours interposé par la représentation de M. Martin.
RÉVOQUER le jug
Sentència
Núm. de Rotlle: TSJP 0000060/2020 Núm. de Causa: 6000056/2019
SENTÈNCIA 29-2020
PARTS:
Apel·lant: Sr. Martin
Advocat: Sr. Estany
Apel·lat: MINISTERI FISCAL
Magistrades: Sra. Marie Conte
Sra. Fátima Ramírez Souto
Andorra la Vella, vint de novembre de dos mil vint.
En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència dictada per Tribunal de Corts, en data 27 de juliol de 2020, en la causa de referència, seguida pel delicte major d'influenciar o tractar d'influenciar mitjançant intimidació, els intervinents en el procés, els components de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.
ANTECEDENTS DE FET
I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència de data 27 de juliol de 2020 amb la següent part dispositiva:
"Condemnar Martin com a responsable penalment en concepte d'autor del delicte major d'influenciar o tractar d'influenciar mitjançant intimidació els intervinents en el procés tipificat a l'article 423 del Codi Penal, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de QUINZE MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i QUALIFICADA a ABSTENIR-SE d'entrar en CONTACTE AMB LA VÍCTIMA Viñas durant el mateix termini, així com al pagament de les despeses processals causades.
Reservar l'acció civil del perjudicat Viñas".
II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats:
"que en data 21 de setembre del 2017, Manzanares, fill del processat Martin, nascut el XX de febrer del XXX, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, fou detingut, processat i ingressat al Centre penitenciari en règim de presó provisional, en el marc de la causa 8000070/2017 per la comissió d'un presumpte delicte major de tràfic de droga tipus marihuana en gran quantitat.
En data 9 de febrer del 2018, es va incorporar a dita causa l'informe del Servei de Policia I-25/18, el qual referenciava com a possible comprador de marihuana a Manzanares, al menor Viñas, nascut el 11 de desembre del 2000, incloent aquest informe el seu número de telèfon mòbil (xxx).
A l'ocasió d'una visita al seu fill al Centre penitenciari, el processat va tenir coneixement del contingut de l'informe policial.000
En data 14 de febrer del 2018, a les 11:29 hores, amb la finalitat de pressionar al menor Viñas per alterar el sentit de la declaració que aquest hauria de prestar en seu judicial, el processat, des del seu número de telèfon mòbil (xxx), va trucar a l'interessat i sense identificar-se, trucada d'una durada de 54 segons, durant la qual va dir al menor que declarés que Manzanares no li havia venut droga, al contrari de la realitat.
En data 5 de març del 2018, a les 18:05 hores, amb la mateixa finalitat i des del mateix número de telèfon mòbil, el processat va tornar a trucar al menor Viñas, encara sense identificar-se, trucada d'una durada de 90 segons durant la qual va repetir la declaració que volia que mantingués davant l'autoritat judicial.
Aquesta actuació del processat va generar en el menor Viñas una sensació de por que el va portar a declarar en fals, en la seva primera declaració judicial de data 10 d'abril del 2018 davant la Batlle instructora, manifestant especialment que mai havia comprat marihuana a ENTITY_7; en la seva segona declaració judicial de data 13 d'abril del 2018, després d'haver manifestat a preguntes de la Batlle instructora, que havia estat pressionat, per via telefònica, per un "home" "amic" de Manzanares, per declarar en el sentit indicat, el menor Viñas va rectificar la seva declaració, reconeixent que aquest darrer li havia venut cànnabis, una vegada".
III.- RESULTANT: que contra l'esmentada resolució interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada d'Martin, sol·licitant que es dicti nova resolució absolent al seu defensat.
Exposa la representació lletrada d'Martin que formula recurs d'apel·lació principalment, perquè considera que la sentència objecte de recurs vulnera els principis constitucionals de legalitat penal i de presumpció d'innocència. Que el precepte legal de l'article 423 del Codi penal cerca la protecció penal dels intervinents en el procés i realitza un sistema de números claus, i per tant no poden estar compresos els que no hagin adquirit la condició de denunciant, part, advocat, procurador, perit, intèrpret o testimoni. Apunta el lletrat que el Sr. Viñas en el moment de les trucades, no tenia la condició de testimoni en la causa seguida contra el seu defensat.
Manifesta que el Tribunal de Corts va estendre equivocadament al futur testimoni, un precepte legal destinat a protegit únicament a les persones que ja formen part d'un procediment judicial, i han sancionat un acte que en el moment dels fets no era constitutiu d'infracció penal, sense respectar l'article 9.4 de la Constitució.
Respecte a la intimidació, considera que no s'ha donat aquest requisit, perquè el Sr. G. a l'acte de la vista oral manifesta que no havia passat por, mancant en el present cas els elements suficients per afirmar que la suposada actuació del Sr. M. fou intimidatòria.
IV.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs apel·lació formulat, i interessa la íntegra confirmació de la sentència objecte de recurs.
Entén el Ministeri Fiscal que la qualitat legal de testimoni en un procediment, ha de ser també reconeguda per la persona que serà inevitablement cridada a prestar declaració judicial.
Respecte a la intimidació del menor G., indica el Ministeri públic que en un primer moment va dir que no havia passat por, i tot seguidament va dir que sí.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: que la representació d'Martin recorre la seva condemna com autor d'un delicte major d'influenciar o tractar d'influenciar mitjançant intimidació els intervinents en el procés al·legant, com a primer motiu d'impugnació, la vulneració del principi de legalitat i de l'article 4 del Codi Penal.
La part recurrent entén produïdes aquestes vulneracions perquè el Tribunal de Corts ha considerat que Viñas, el menor a qui, segons els fets provats de la sentència, l'acusat va pressionar per a que declarés davant l'autoritat judicial en un determinat sentit, no tenia la condició de testimoni en un procediment tal com exigeix l'article 423 del Codi Penal.
Efectivament el menor no tenia la condició de testimoni en cap procediment, quan l'acusat el va trucar per a que prestés declaració en un determinat sentit i, per tant, no podia ser subjecte passiu del delicte de l'article 423 del Codi Penal i la conducta de l'acusat no pot ser incardinada en aquest precepte.
Tanmateix, la consideració de subjecte passiu del delicte a una persona que no té cap de les condicions previstes en el precepte, topa amb l'obstacle que representa la finalitat de modificar la seva actuació processal que ha de guiar al seu autor, perquè només es pot modificar una actuació que prèviament s'ha realitzat. La interpretació que fa el Tribunal de Corts en el sentit d'incloure la finalitat d'alteració de les manifestacions de la persona que ha o haurà de declarar judicialment, en un sentit contrari a la realitat dels fets suposa una altra nova extensió del precepte penal a supòsits no compresos en el mateix contraria al principis de legalitat i taxativitat.
L'estimació del primer motiu d'impugnació fa innecessari l'anàlisi dels següents davant la procedència del dictat d'una sentència absolutòria pel recurrent del delicte major d'influenciar o tractar d'influenciar mitjançant intimidació els intervinents en el procés pel què ha estat condemnat.
II.- CONSIDERANT: que l'estimació del recurs determina la declaració d'ofici de les despeses processals.
Decisio
Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDIM:
ESTIMAR el recurs interposat per la representació lletrada del Sr. Martin.
REVOCAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 27 de juliol de 2020 en el marc de la causa 6000056/2019 i, en conseqüència, ABSOLDRE al Sr. Martin del delicte major d'influenciar o tractar d'influenciar mitjançant intimidació els intervinents en el procés.
Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.