STSJAD ANDORRA, a 26 de novembre del 2020 - ROJ: STSJAD 183/2020
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé26 novembre 2020
Numéro28/20
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 183/2020 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:183), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 26 novembre 2020
> Décision commentée : STSJAD 183/2020, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 26 novembre 2020, recours n° 28/20 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:183) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note de méthode : la référence fournie en métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique retenue est celle figurant dans le texte intégral de la décision (ROJ et ECLI). La traduction du texte, rédigé en catalan, est de notre fait.*
## Faits et procédure
Un contribuable, M. Luís, a apporté 300 participations sociales de la société ORG_1 à la société ORG_0 par acte notarié du 3 février 2017. À cette occasion, il a déclaré à l'impôt sur les plus-values afférentes aux transmissions patrimoniales immobilières une valeur d'acquisition actualisée de 3 120 EUR.
Le 26 juillet 2018, il a sollicité la restitution d'un indu de 128 377,90 EUR. Il soutenait que la valeur d'acquisition des titres devait être majorée des apports effectués par l'associé unique entre le 10 décembre 2012 et le 11 octobre 2016, pour un total de 2 000 000 EUR, 1 615,21 EUR, 2 488,45 EUR et 6 379,09 EUR.
L'administration a rejeté la demande par décision du 3 juin 2019, au motif que les apports n'avaient pas été effectués à titre non remboursable et sans droit à restitution. La Commission technique tributaire a confirmé cette décision le 27 septembre 2019.
Saisi du recours, le Tribunal de batlles (section administrative) a rejeté intégralement la demande par jugement du 1er avril 2020. M. Luís a interjeté appel. Il faisait valoir que les apports étaient non remboursables, que la restitution partielle ne privait pas le solde de sa qualité d'apport définitif, et que cette restitution relevait du droit abstrait à la distribution de réserves ou de primes d'émission. Le Gouvernement d'Andorre a conclu à la confirmation, en soutenant notamment que les opérations étaient confuses et que le remboursement procédait d'accords sociaux qui le qualifiaient expressément de restitution partielle d'apports.
Le texte ne précise pas de manière exhaustive l'ensemble des moyens d'appel, ni le détail des pièces produites au-delà des folios 133 à 135 mentionnés dans les motifs.
## Question de droit
La question litigieuse est ainsi formulée par la juridiction : il s'agit de « déterminer si la valeur d'acquisition des participations sociales de référence doit être majorée, pour la détermination de l'assiette de l'impôt, des apports en numéraire effectués par l'associé unique de l'entité » (fondement 7).
Plus précisément, la question est de savoir si un apport en numéraire d'un associé, consenti à une société, peut être pris en compte pour majorer le prix de revient fiscal de titres ultérieurement cédés, alors même qu'une partie de ces apports a été restituée à l'associé. Cette question appelle deux séries d'éléments : la qualification comptable de l'apport (fonds propres ou passif) et la qualification juridique de sa restitution.
## Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Son raisonnement repose sur trois étapes.
**En premier lieu**, la Cour procède à une analyse normative du droit comptable. Elle se fonde sur l'article 26 de la Loi 30/2007 du 20 décembre 2007 relative à la comptabilité des entrepreneurs, qui distingue le patrimoine net des autres postes du bilan, ainsi que sur le Plan général de comptabilité approuvé par décret du 15 février 2012. Ce dernier prévoit que les subventions, dons et legs accordés par les associés ne constituent pas des produits et sont enregistr
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 26 de novembre del 2020 - ROJ: STSJAD 183/2020
STSJAD 183/2020 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:183), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 26 novembre 2020
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 183/2020, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 26 novembre 2020, recours n° 28/20 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:183) (Lire sur source officielle)
Note de méthode : la référence fournie en métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique retenue est celle figurant dans le texte intégral de la décision (ROJ et ECLI). La traduction du texte, rédigé en catalan, est de notre fait.
Faits et procédure
Un contribuable, M. Luís, a apporté 300 participations sociales de la société ORG_1 à la société ORG_0 par acte notarié du 3 février 2017. À cette occasion, il a déclaré à l'impôt sur les plus-values afférentes aux transmissions patrimoniales immobilières une valeur d'acquisition actualisée de 3 120 EUR.
Le 26 juillet 2018, il a sollicité la restitution d'un indu de 128 377,90 EUR. Il soutenait que la valeur d'acquisition des titres devait être majorée des apports effectués par l'associé unique entre le 10 décembre 2012 et le 11 octobre 2016, pour un total de 2 000 000 EUR, 1 615,21 EUR, 2 488,45 EUR et 6 379,09 EUR.
L'administration a rejeté la demande par décision du 3 juin 2019, au motif que les apports n'avaient pas été effectués à titre non remboursable et sans droit à restitution. La Commission technique tributaire a confirmé cette décision le 27 septembre 2019.
Saisi du recours, le Tribunal de batlles (section administrative) a rejeté intégralement la demande par jugement du 1er avril 2020. M. Luís a interjeté appel. Il faisait valoir que les apports étaient non remboursables, que la restitution partielle ne privait pas le solde de sa qualité d'apport définitif, et que cette restitution relevait du droit abstrait à la distribution de réserves ou de primes d'émission. Le Gouvernement d'Andorre a conclu à la confirmation, en soutenant notamment que les opérations étaient confuses et que le remboursement procédait d'accords sociaux qui le qualifiaient expressément de restitution partielle d'apports.
Le texte ne précise pas de manière exhaustive l'ensemble des moyens d'appel, ni le détail des pièces produites au-delà des folios 133 à 135 mentionnés dans les motifs.
Question de droit
La question litigieuse est ainsi formulée par la juridiction : il s'agit de « déterminer si la valeur d'acquisition des participations sociales de référence doit être majorée, pour la détermination de l'assiette de l'impôt, des apports en numéraire effectués par l'associé unique de l'entité » (fondement 7).
Plus précisément, la question est de savoir si un apport en numéraire d'un associé, consenti à une société, peut être pris en compte pour majorer le prix de revient fiscal de titres ultérieurement cédés, alors même qu'une partie de ces apports a été restituée à l'associé. Cette question appelle deux séries d'éléments : la qualification comptable de l'apport (fonds propres ou passif) et la qualification juridique de sa restitution.
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Son raisonnement repose sur trois étapes.
En premier lieu, la Cour procède à une analyse normative du droit comptable. Elle se fonde sur l'article 26 de la Loi 30/2007 du 20 décembre 2007 relative à la comptabilité des entrepreneurs, qui distingue le patrimoine net des autres postes du bilan, ainsi que sur le Plan général de comptabilité approuvé par décret du 15 février 2012. Ce dernier prévoit que les subventions, dons et legs accordés par les associés ne constituent pas des produits et sont enregistr
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2000070/2019 Núm. de Rotlle: TSJA-0000028/2020
SENTÈNCIA 36-2020
PARTS:
Apel·lant: Sr. Luís
Representant: Sra. Espada
Advocat: Sr. Expósito
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Manzanares
Advocada: Sra. Nogués
Andorra la Vella, vint-i-sis de novembre de dos mil vint.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000070/2019.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 28/20 — Décision commentée
1.- La representació del Sr. Luís va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què impugnava la resolució de 27 de setembre de 2019 de la Comissió Tècnica Tributària, que havia desestimat el recurs formulat per l'agent contra la resolució de 3 de juny de 2019 del Director adjunt de Gestió i Atenció al Contribuent. Per mitjà d'aquest acte, es va denegar la devolució d'ingressos indeguts sol·licitada per l'interessat, respecte de la liquidació de l'impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, corresponent a l'aportació de 300 participacions socials de l'entitat ORG_1, que l'agent va aportar a la societat ORG_0, segons escriptura atorgada el 3 de febrer de 2017.
La sentència d'1 d'abril de 2020 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat íntegrament la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- Disconforme amb aquesta resolució, la representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la mateixa, el qual es fonamenta, en síntesi, en les al·legacions següents:
El recurrent va realitzar diverses aportacions dineràries a l'entitat ORG_1, de què era soci únic.
Aquestes aportacions es van efectuar amb caràcter no reintegrable i sense dret a devolució, de manera que van passar a integrar els fons propis de l'entitat.
Les aportacions incrementen el valor d'adquisició de les participacions, als efectes de determinar la base de tributació de l'impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, meritat com a conseqüència de l'aportació de les mateixes a una altra societat.
La devolució parcial dels imports que havien estat aportats no impedeix que la quantitat restant suposi un increment del referit valor d'adquisició.
Aquesta devolució parcial va correspondre al dret abstracte a la distribució de reserves o prima d'emissió, procedents de beneficis o d'aportacions de socis.
3.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, en base als següents arguments:
Les aportacions de referència són operacions confuses i poc transparents, en què es barregen operacions personals del soci únic de l'entitat amb els comptes de la societat.
L'aportació de 2.000.000 EUR no es pot considerar com una aportació de soci, ja que es va fer el 10 de desembre de 2012, quan el recurrent no gaudia encara d'aquesta condició, ja que va adquirir la societat el dia següent.
L'import de les aportacions dineràries i no dineràries només pot incrementar el valor d'adquisició de les participacions quan s'hagin fet amb caràcter definitiu i sense dret a la seva devolució ni a exigir cap contraprestació, és a dir, que siguin no reintegrables.
Les operacions realitzades pel recurrent no reuneixen aquest requisit, ja que, posteriorment al moment de les aportacions, el soci únic va decidir que li fos retornat part del seu import, de manera que queda palès que aquelles no tenien el caràcter de no retornables.
La devolució no es va fer mitjançant la distribució de reserves, sinó que els acords socials corresponents indiquen expressament que es tracta d'una devolució de part de les aportacions.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, l'agent va presentar en el seu dia una liquidació corresponent a l'impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, respecte de la transmissió de 300 participacions de l'entitat ORG_1, que l'interessat havia aportat a la societat ORG_0, segons escriptura atorgada el 3 de febrer de 2017.
Aquesta transmissió estava subjecta a l'impost, d'acord amb l'article 3.2.a) de la seva Llei reguladora, segons el qual el fet generador comprèn "la transmissió d'accions o de participacions de societats mercantils (...) quan almenys el 50% de l'actiu de les dites societats estigui compost per béns immobles o drets reals sobre aquests mateixos béns, i que com a resultat de la transmissió d'accions o participacions, l'adquirent tingui més d'una cinquena part del capital de la societat o dels seus drets de vot".
En la liquidació, de data 3 de febrer de 2017, l'agent va fer constar un valor actualitzat d'adquisició de les participacions de 3.120 EUR.
Tanmateix, el 26 de juliol de 2018, l'interessat va sol·licitar la devolució d'ingressos indeguts, per import de 128.377,90 EUR, en considerar que el valor d'adquisició de les participacions que s'havien transmès havia de ser incrementat amb l'import de les aportacions realitzades pel soci únic en diverses dates compreses entre el 10 de desembre de 2012 i l'11 d'octubre de 2016, per imports de 2.000.000 EUR, 1.615,21 EUR, 2.488,45 EUR i 6.379,09 EUR.
La devolució va ser desestimada per l'Administració, mitjançant resolució de 3 de juny de 2019, ja que es va considerar que no les aportacions no s'havien fet amb el caràcter de no reintegrables i sense dret a devolució, i aquesta decisió va ser confirmada per la Comissió Tècnica Tributària en data 27 de setembre de 2019, a través de la resolució que s'impugna en aquest procés.
En conseqüència, la qüestió litigiosa es contrau a determinar si el valor d'adquisició de les participacions socials de referència s'ha d'incrementar, als efectes de determinar la base de tributació de l'impost, amb les aportacions dineràries realitzades en el seu dia pel soci únic de l'entitat.
Tercer.- Segons l'article 26 de la Llei 30/2007, de 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, el patrimoni net inclou les aportacions efectuades pels propietaris o pels socis que no tinguin la consideració de passius, i se n'ha de diferenciar els fons propis de les restants partides que l'integren.
Per la seva part, el Pla general de comptabilitat, aprovat per Decret de 15 de febrer de 2012, en la Secció 3ª del Capítol 1r, en línia amb l'article 28 de la referida Llei de la comptabilitat dels empresaris, disposa que les subvencions, donacions i llegats, quan hagin estat atorgades per socis o propietaris, no constitueixen ingressos i es registren directament en els fons propis, a no ser que tinguin caràcter de reintegrables, en què es registraran com passius.
Cal tenir en compte també la Guia d'aplicació del Pla general de comptabilitat, que té un valor interpretatiu indubtable, en la mesura en què emana del propi Govern, constitueix un instrument de desenvolupament pràctic i s'ajusta a les prescripcions del propi Pla general.
Doncs bé, aquesta Guia es refereix a les aportacions de socis o propietaris en la definició del compte 118, i les descriu com:
"Elements patrimonials lliurats pels sòcies o propietaris de l'empresa quan actuïn com a tals, en virtut d'operacions no descrites en altres comptes. És a dir, sempre que no constitueixin aplicacions de capital ni contraprestació pel lliurament de béns o la prestació de serveis realitzats per l'empresa, i sempre que no tinguin la naturalesa de passiu. En particular, inclou les quantitats lliurades pels socis o propietaris per a compensació de pèrdues, i les donacions o llegats que no constitueixin ingrés".
El conjunt de les disposicions referides és concloent en el sentit de que les aportacions dels socis integren els fons propis de l'entitat, però sempre amb el requisit que tinguin la condició de no reintegrables, ja que d'altra manera es considerarien com a passiu en el balanç i els comptes de la societat.
En conseqüència, només en el primer d'aquests supòsits les aportacions poden incrementar el valor d'adquisició de les participacions socials, ja que, com diu la sentència apel·lada, el caràcter reintegrable de l'aportació obliga a considerar-la com un préstec o una forma de finançament que integra el passiu de l'entitat, i en aquesta circumstància els imports objecte d'aportació no poden ostentar la consideració de fons propis de la mateixa.
Quart.- En el supòsit que ara s'examina, el recurrent va realitzar diverses aportacions a la societat ORG_1, en les quantitats i les dates que abans s'han exposat. Tanmateix, amb posterioritat va acordar, en la seva condició de soci únic, que li fos retornada una part rellevant d'aquelles aportacions.
En conseqüència, són els actes propis de l'interessat els que posen de relleu que les aportacions eren reintegrables, com ho acredita el fet de que es va procedir a la devolució parcial de les mateixes. Resulta contradictori sostenir que aquelles tenien la condició de definitives, quan el propi soci únic va disposar que fossin reintegrades, almenys en part.
D'altra banda, el fet de que la devolució hagués estat merament parcial no afecta a aquesta conclusió, ja que el que és rellevant és la naturalesa de l'aportació i la seva conceptuació comptable. La circumstància de que el propi soci únic hagi considerat que es tractava de partides que podien ser objecte de devolució demostra que no tenien la condició de definitives i no reintegrables, que era necessària per poder incrementar el valor d'adquisició de les participacions socials.
En darrer terme, el recurrent afirma que el reintegrament de part de les quantitats aportades va correspondre al "dret abstracte a la distribució de reserves o prima d'emissió, procedents de beneficis o d'aportacions de socis". Tanmateix, la documentació incorporada a les actuacions (folis 133 a 135) acredita que el referit reintegrament no es va fer en concepte de distribució de reserves, sinó purament i simple com a devolució al soci únic amb càrrec a les aportacions realitzades anteriorment.
Decisio
Per tot això, procedeix considerar que les aportacions de referència tenien la condició de reintegrables i, en conseqüència, no poden ser tingudes en compte per tal d'incrementar el valor d'adquisició de les participacions socials, als efectes de l'impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.
Procedeix, doncs, desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Luís contra la sentència dictada l'1 d'abril de 2020 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.